dimecres, 10 d’agost de 2022

Revistes que parlen de nosaltres


L'altre dia m'esperava en una sala d'espera d'una important empresa de Banyoles, fent temps per la cita que tenia amb la directora general. Com procuro fer sempre que puc vaig arribar uns minuts abans, rarament més de cinc, que si arribar massa tard és de mala educació, fer-ho massa aviat també.

Mentre m'esperava vaig veure una pila de revistes i entre elles n'hi havia dues de locals que vaig fullejar. Ambdues contenien l'agenda de les activitats d'estiu dels pobles de la comarca, reportatges sobre persones i personatges, articles de divulgació general, cròniques d'actes i esdeveniments, etc., tot d'informació local que difícilment té cabuda, fins i tot, a la premsa generalista local.

Les revistes locals, com la nostrada Parlem de Sarrià, tenen entre d'altres la virtut que parlen de nosaltres, de la nostra història, de les nostres activitats, dels nostres interessos; Són revistes que parlen de nosaltres i en les que nosaltres també hi podem escriure, hi podem col·laborar.

Aquesta és la seva gràcia, la seva màgia, aquest és el seu valor. Potser per això la gent a banda de fullejar-les i llegir-les, també les col·lecciona. És clar que que en format digital la col·lecció ja està feta...

Dies enrere es va publicar un nou número de la revista Parlem de Sarrià; és local però, en format paper o digital, es pot llegir arreu, allà on sigueu!

dilluns, 8 d’agost de 2022

Paula Badosa, out!


L'actual primera raqueta del tenis català va enviar fora dels idiomes, talment com si fos una pilotada, el que tu i ella parleu i jo ara escric: el català. Error no forçat?

En un primer podria semblar-ho per desconeixement o per ignorància (trist, greu fins i tot), per bé que de seguida va haver-hi qui, enmig de tota la polseguera que tal declaració ("[el català] en realitat no és un idioma...") va aixecar a Twitter, va interpretar-ho com un menyspreu (encara més trist, encara més greu), amanint-ho tot amb un raig de rerefons ideològic que no sé si de veritat hi és.

De fet ens hauria de ser igual si la tenista de Begur és de dretes o d'esquerres, independentista o no, al capdavall tot això tampoc ens preocupava massa tot això abans de la seva relliscada amb el català.

Badosa es va equivocar i, a la seva manera es va disculpar i explicar:  “Estic bastant decebuda amb tot això, més que res perquè quan vaig fer l’entrevista, l’entrevistador em va dir que no comptava com un idioma i aleshores jo ho vaig haver d’expressar així.”

L'explicació pot ser més o menys convincent, és cert, però de tot plegat el que també em preocupa, més enllà de situar el català fora de la categoria d'idioma, és l'enèsima reacció furibunda de tanta gent a Twitter, amb perfils vomitant bilis menyspreant-la i atacant-la personalment, fins i tot barrejant-hi els problemes personals que la tenista empordanesa ha tingut i que durant un temps la van mantenir allunyada de les pistes de tenis.

Amb Paula Badosa passa com amb tants altres esportistes catalans: voldríem que es comportessin com pensem que ho faríem nosaltres en el seu lloc, els hi exigim com si fos la seva obligació aixecar una bandera i no una altra, hissar per damunt de tot la nostra bandera.

A vegades sembla que esperem i exigim més de les altres persones que de nosaltres mateixos. Al capdavall Paula Badosa només és una tenista professional; sí, actualment una de les millors del món i potser algun dia arribarà a ser la número u. Una tenista catalana que parla el català i que ha comès un error. Qui estigui lliure de pecat que llanci la primera raqueta...

De veritat, la màgia (negra) de Twitter converteix Paula Badosa en anticatalana amb la mateixa velocitat que converteix Lluís Llach en racista. Ens està quedant una independència molt bonica. Hem passat de la revolució dels somriures a la hiperventilació dels piuladors que assenyalen traïdors a tort i dret...

divendres, 5 d’agost de 2022

"Llegir no és fugir..." L'aforisme de la setmana. Any Joan Fuster


Per Sant Jordi és quan es venen més llibres i, dedueixo, a l'estiu és quan més se'n llegeixen. Qüestió de temps, de temps disponible, tot i que de temps sempre en tenim i altra cosa és que el vulguem dedicar a la lectura; els lectors empedreïts en troben tot l'any, de temps per llegir...

Però avui no sóc vingut a donar lliçons a ningú, que jo més aviat sóc un lector mandrós, sinó a constatar que, també en el meu cas, a l'estiu es llegeix més que en qualsevol altra època de l'any. I llavors, quan llegim, és quan podem dir allò que llegir és una forma més d'evadir-se, de viure altres vides, conèixer altres paisatges, fins i tot trepitjar-los en la ficció, de fugir, fins i tot defugir, de la nostra pròpia vida.

I és aleshores quan topem amb Joan Fuster i un dels seus aforismes:
"Llegir no és fugir. Llegir és seguir vivint, i cadascú ho fa a la seua manera."
"Llegir és seguir vivint", quanta raó! Les lectures, a la seva manera, també formen part de la nostra vida, dels nostres records, de les nostres converses, de les nostres experiències.

"Llegir no és fugir", tot i que hi ha qui fuig de la lectura i no passa res, també és una forma de viure, i cadascú, això de viure, ho fa a la seva manera.

dimecres, 3 d’agost de 2022

Laura Borràs, final de temporada


La telenovel·la nostrada "Com si fos ahir" va tancar temporada fa una setmana amb un, segons van recollir les cròniques i crítiques televisives, melodramàtic episodi final, emès en horari de màxima audiència. El cinc de setembre, el nou i discutit primer dia d'escola, el serial televisiu seguirà desgranant les seves embolicades i rocambolesques trames.

Uns dies més tard el Parlament de Catalunya també va tancar temporada, curs polític que en diem, amb un melodramàtic episodi final emès dijous en horari de màxima audiència informativa, l'hora del Telenotícies Migdia. El plat fort de l'episodi va ser la suspensió de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i la guarnició van ser la discutida i discutible taula de diàleg i l'agònica nova proposta de la candidatura dels jocs d'hivern, en un desesperat intent del govern abans de l'inevitable desgel.

A principis de setembre sabem que es reprendrà el serial televisiu i que s'iniciarà un nou curs escolar. També ho farà el curs polític i caldrà veure fins a quin punt el sisme per la suspensió de Laura Borràs ha fet caure un govern cada vegada més acostumat a trontollar, alhora també a resistir, a sobreviure, a mal viure si voleu.

Borràs va morir (institucionalment) matant en un dur i cru estirabot en forma de compareixença en la que va alliberar tota la ràbia i bilis acumulada: titllar a ERC i la CUP, se suposa que els companys de viatge del 52%, d'hipòcrites no és poca cosa. Borràs va morir (institucionalment) defensant-se a capa i espasa i el seu encaparrament de no dimitir ni fer cap pas al costat formen part de la seva legítima defensa. Sentint-se i declarant-se innocent amb tanta contundència com vehemència, hom no espera d'ella, tampoc del partit que presideix i que de moment la defensa a ultrança i sense fissures, que faci ni un sol gest que pugui indicar, ni tan sols insinuar, el contrari: no donarà el braç a tòrcer, no farà cap concessió.

D'aquí el seu enroc, la seva persistència a mantenir-se en el càrrec, a aferrar-se, com li recrimina molta gent, a la cadira presidencial. Per això Laura Borràs arremet contra tot i tothom que qüestioni la seva innocència flanquejada, a banda del seu partit, sobretot pel seu fidel estol de fans incondicionals que té, i es manifesten, especialment a Twitter, més que al carrer.

El curs polític es tanca amb Borràs suspesa com a diputada i despullada de la institucionalitat de la presidència del Parlament. Quan s'iniciï de nou cada trama seguirà el seu curs, també la de l'afer Borràs i caldrà veure, d'entrada, si el govern encara es manté dempeus i resisteix la creixent pressió per a que es trenqui, tot i tenir cada vegada més peus de fang; també caldrà estar molt atents al judici oral, al procés i a la corresponent sentència. Fins on resistirà Junts la resistència granítica de Laura Borràs?

El curs polític s'ha tancat amb la presidenta del Parlament suspesa i l'interrogant és si a la propera temporada Laura Borràs serà sentenciada, o si abans caurà el govern. De moment la independència no hi és, ni se l'espera.

Article publicat a la Revista Mirall.

dilluns, 1 d’agost de 2022

Bloc d'agost


Dilluns 1 d'agost, primer dia oficial de vacances per a moltes persones, tot i que l'oficiós fos just al moment de finalitzar el torn de divendres. Dilluns 1 d'agost i jo encara treballo, que les meves arribaran aquesta setmana, però no avui.

Jo encara no faig vacances però qui ja s'ha mudat d'agost és aquest bloc, que com és habitual el vuitè mes se'l pren amb més calma i baixa el ritme, no fos cas que li agafés un cop de calor de tan esforç!

Aixi doncs aquestes properes cinc setmanes, esgarrapant els primers dies de setembre, el bloc s'actualitzarà els dilluns, dimecres i divendres, que qui  l'escriu també necessita descansar, badar i estar per altres coses.

Passades aquestes cinc setmanes el bloc tornarà al ritme habitual de publicacions el (nou!) primer dia d'escola, per disgust de la majoria de la comunitat educativa, el dilluns 5 de setembre.

Tant si feu vacances com si no, gaudiu de l'agost, i també podeu fer vacances de llegir-me, que a vegades també convé...