dilluns, 7 de juliol de 2014

Quaranta... crisi a la vista?


Fins a dia d'avui, ahir inclòs, m'ha fet il·lusió celebrar el meu aniversari! Mai m'ha preocupat anar sumant anys i confio que amb el 4 al davant tampoc em preocupi al llarg d'aquesta dècada! Els anys, com més plens de vida, menys pesen!

Crisi a la vista?
Fins ara no he percebut símptomes de crisi dels 40, que alguns diuen que és la dels 50 avançada, tot i que a mi em fa l'efecte que a partir dels 40 cada dècada ja té la seva crisi corresponent, o tal vegada és la mateixa, tot i que més agreujada!

En tot cas no sento cap impuls de comprar-me una moto de gran cilindrada, ni un descapotable, ni el desig de (amb perdó) carn més tendra, ja  m'enteneu... No em fatiga la família, ni visc, més del que en mi és habitual, en la nostàlgia, ni maldo per tot allò que als 40 encara no he fet!

I si ara alguns de vosaltres m'interpel·leu tot dient-me, amb dit acusador: ei Roger, però et cuides més que que fa 5 anys, no? O cuidar-se més, estar més preocupat per la salut i l'aspecte físic, no és un símptoma més dels molts de la crisi dels 40? 

Si és així sí, confesso: "Culpable, lléveme preso, señoría!"
Si és així benvinguda sigui la crisi, en aquest cas l'oportunitat que m'ofereixen els 40 de dur un estil de vida més saludable que el que tenia als 30, o als 35...

Arribat als 40 miro enrere i, malgrat hi ha hagut moments de gran tristesa, puc estar satisfet del que fins avui he viscut a nivell personal, familiar, laboral...

Arribat als 40 miro endavant i, malgrat sé que també vindran moments de gran tristesa, sento que també viuré moments de gran satisfacció personal, familiar i laboral...

Avui ni mirant enrere ni mirant endavant sento vertigen, sinó satisfacció per un costat i il·lusió per un altre... 

El meu desig és que per molts anys així sigui!

------------------------

pd: moltes gràcies a tots els qui aquests dies heu fet que el d'ahir fos un dia molt especial!