La veu de les sardanes. Entrevista a Maties Martí i Carabús

"La sardana és la dansa més bella / de totes les danses que es fan i es desfan". Així comença el poema "La Sardana" de Joan Maragall que enalteix aquesta nostra dansa, un dels balls tradicionals del nostre país, possiblement el més popular, extens i estès, símbol també de la nostra nació.

"La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan;
és la mòbil magnífica anella
que amb pausa i amb mida va lenta oscil.lant.
Ja es decanta a l'esquerra i vacil.la,
ja volta altra volta a la dreta dubtant
i se'n torna i retorna intranquil.la,
com mal orientada l'agulla d'imant.
Fixa's un punt i es detura com ella...
Del contrapunt arrencant-se novella,
de nou va voltant.
La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.

No és la dansa lasciva, la innoble,
els uns parells d'altres desaparellant:
és la dansa sencera d'un poble
que estima i avança donant-se les mans.
La garlanda suaument se deslliga;
desfent-se, s'eixampla, esvaint-se al voltant;
cada mà, tot deixant a l'amiga,
li sembla prometre que ja hi tornaran.
Ja hi tornaran de parella en parella!
Tot ma pàtria cabrà en eixa anella,
i els pobles diran:
la sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan."

Tota bona ràdio catalana té, o hauria de tenir, més enllà del seu tamany i d'on arribin les seves ones hertzianes, un programa de sardanes; a Ràdio Sarrià tenim "A Sarrià fem Colla", un programa de sardanes i de cultira popular conduit, des de fa una bona colla d'anys, per en Maties Martí i Carabús, que va recollir el testimoni, anys enrere, del sardanista sarrianenc Joan Turbau.

De sardanes, naturalment, i de molt més en vam parlar amb en Maties, mesos enrere, en el programa "Cançons que parlen", de Ràdio Sarrià. Una entrevista molt interessant que us convido, i animo, a escoltar.

Neix La Nit de la Ràdio, de Sarrià de Ter

Hi ha coses que, quan desapareixen, deixen un buit que amb els anys es va fent més gran, i que sembla impossible d'omplir. La Festa de la Ràdio era una d'aquelles trobades que el poble de Sarrià de Ter havia fet seva, una mena de festa petita d'estiu, una nit de reconeixements, sopar i música que agrupava la petita gran comunitat que bategava al voltant de Ràdio Sarrià. Doncs bé, des de l'Associació Cultural Ona Sarrià hem decidit que ja és hora de recuperar aquell esperit, i el proper dijous 9 de juliol a les 20 h celebrarem a la Placeta de la Font la primera edició de La Nit de la Ràdio. La Nit de la Ràdio no serà exactament com la Festa de la Ràdio, serà quelcom diferent que potser no omplirà del tot aquell buit, però potser sí una mica, d'una manera diferent, potser més senzilla i modesta.

La Nit de la Ràdio no tindrà el sopar, ben entaulats, que tenia la Festa de la Ràdio, i sí un pica-pica que ens permetrà allargar una mica més la vetllada tot fent un mos; potser tampoc hi haurà el ball que omplia de música la plaça Emília Xargay de Sarrià de Ter, però la música, al llarg de la vetllada, omplirà i ressonarà pels racons de la Placeta de la Font; i sí, com a la Festa de la Ràdio, el moment més esperat de la Nit de la Ràdio serà, també, el lliurament del Premi al Mèrit Cultural i Social, un reconeixement que recuperem i que vol posar en valor aquelles persones de Sarrià de Ter, o que hi estan vinculades, que han contribuït a enriquir la seva vida cultural i social. I a banda d'aquest premi, a la Nit de la Ràdio en donarem algun més, que desvetllarem aquell mateix dia, al llarg de la vetllada.

I pica-pica i premis a banda, La Nit de la Ràdio serà també un programa especial de ràdio que es podrà seguir en directe i que, entre d'altres parlaments, en aquesta primera edició comptarà amb un "padrí" de luxe, amb la presència i intervenció de Pep Prieto, periodista i escriptor. La vetllada tindrà altres moments i esperem que, amb tot el que hem preparat, puguem celebrar també el final d'una nova temporada de Ràdio Sarrià fent allò que més ens agrada: fent ràdio. La Nit de la Ràdio la podreu seguir en viu i en directe des de la Placeta de la Font, i naturalment també serà retransmesa, també, en directe al 87,6 de l'FM i a través d'internet, perquè qui no pugui venir en persona també pugui viure-la i escoltar-la des de casa.

Així que us esperem el dijous 9 de juliol a partir de les 20 h a la Placeta de la Font. I si plou, que no es preveu, la pluja no ens aturarà: traslladarem la Nit de la Ràdio a la Sala Gran del Coro.

Aquesta setmana, a Sarrià de Ter, neix La Nit de la Ràdio. Ens agradarà molt que ens hi acompanyeu!

Fins a 33 anys! Entrevista a Engràcia Bramon Ayats

Avui dia, les trajectòries dels i les mestres a les escoles són de períodes més curts que anys i dècades enrere: hi ha més mobilitat, i també més possibilitat de fer-la, ja que hi ha més escoles.

Dècades enrere era més habitual trobar mestres que comptaven per dècades la seva dedicació a la mateixa escola, fins al punt que veien passar famílies senceres, generació rere generació, tenint alumnes els pares dels quals ja els havien tingut, també, d'alumnes.

Aquest va ser el cas de la mestra Engràcia Bramon Ayats, tota una referent per a diverses generacions d'alumnes de l'Escola Montserrat de Sarrià de Ter i, tot i que fa més de deu anys que es va jubilar, la seva empremta i el seu llegat, després de 33 anys de dedicació, encara segueixen vius i presents dins i fora de la comunitat educativa del poble. Un bon exemple de la petjada que ha deixat al poble va ser l'honor que va tenir, una vegada jubilada, de ser pregonera de la Festa Major.

De la seva trajectòria a l'Escola Montserrat de Sarrià de Ter i de molt més en vam parlar amb l'Engràcia, mesos enrere, en el programa "Cançons que parlen", de Ràdio Sarrià. Una entrevista molt interessant que us convido, i animo, a escoltar.

Ràdio Sarrià: projectes de futur

Durant uns anys, malauradament, a l'Associació Cultural Ona Sarrià vam deixar de parlar de Ràdio Sarrià en clau de present per parlar-ne en temps passat, amb un trist sentiment de pèrdua, de nostàlgia i fins i tot d'indignació.

Fa aproximadament tres anys, però, vam fer un canvi de xip. Vam despertar l'entitat de la llarga hibernació i, sobretot, vam començar a parlar de Ràdio Sarrià en clau de present, del present immediat, i a mobilitzar-nos amb un objectiu molt clar: reactivar Ràdio Sarrià i fer-ho, sobretot, amb i per al poble.

Aquests darrers dos anys han estat molt intensos i ens han permès, gràcies al compromís de l'Ajuntament i al treball conjunt amb Ona Sarrià, fer les millores tècniques necessàries per garantir un bon servei de ràdio. Alhora, hem pogut confeccionar i consolidar una programació diversa, amb tota mena de continguts elaborats amb un equip de persones col·laboradores voluntàries que hi posen, a cada minut de ràdio, coneixements, hores i passió.

És innegable que sense l'empenta i l'energia de totes aquestes persones, sense el compromís i les inversions de l'Ajuntament, no hauríem pogut revitalitzar Ràdio Sarrià i tornar-la a fer present a les ones hertzianes, amb una programació feta des de Sarrià de Ter i pensant en Sarrià de Ter.

En paral·lel a aquest treball més visible i audible, també s'ha treballat per estabilitzar el projecte dotant l'emissora d'una direcció, d'un reglament, d'un consell assessor i d'un model de col·laboració. D'aquesta manera s'ha bastit l'estructura jurídica i administrativa necessària per assegurar-ne la bona gestió.

Del present al futur

Arribats a aquest punt hom podria pensar que hem arribat a la meta, a destí. Res més lluny de la realitat. Després d'haver parlat de Ràdio Sarrià en clau de passat i en clau de present, ara comencem a parlar-ne en clau de futur, del futur immediat i del que és un xic més llunyà, també. Perquè només projectant, avui, la ràdio municipal del futur, podrem fer-la realitat quan aquest futur arribi.

I com ens imaginem, projectem i dibuixem, des d'Ona Sarrià, aquest futur per a Ràdio Sarrià? Aquestes són algunes idees, algunes propostes que ja hem compartit amb l'Ajuntament i que naturalment també volem compartir amb totes i tots vosaltres.

L'estudi 1, a peu de carrer

Aquest és, possiblement, el més gran i important dels reptes i el que millor representa, físicament i simbòlicament, la ràdio que volem. Des que Ràdio Sarrià es va instal·lar al carrer Firal a principis dels anys noranta del segle passat, l'estudi 1 ha estat sempre al primer pis; és un estudi ampli i confortable i ara, de nou, molt ben equipat.

No obstant això, no és, per a nosaltres, el millor emplaçament per a l'estudi principal. Entre altres qüestions, i aquesta és certament rellevant, no és un estudi accessible per a persones amb mobilitat reduïda.

Nosaltres somiem amb un estudi 1 a peu de carrer, a la planta baixa; no només per a fer-lo accessible a les persones amb mobilitat reduïda i a tothom, sinó també per a fer més visible, des del carrer, la cuina on es couen i servim els programes, la sala de màquines principal de l'emissora municipal.

L'edifici de Ràdio Sarrià té una entrada amb uns grans finestrals i ens agradaria molt que, amb l'estudi 1 a peu de carrer, els veïns i veïnes de Sarrià de Ter, a banda d'escoltar-nos, també ens poguéssiu veure fer ràdio.

Sabem que aquest no és un repte que es pugui fer d'avui per a demà, que requereix pressupost d'inversions i que caldrà afrontar-lo per fases. Però també sabem que tard o d'hora es farà realitat i que, aleshores, Ràdio Sarrià tindrà molt més que les dues finestres del primer pis obertes al carrer, al poble, al món: hi tindrà la porta principal i tot un finestral.

Presència digital renovada

Un altre repte important és la recuperació del domini web històric de l'emissora, radiosarria.cat, una qüestió que resulta certament incomprensible que avui dia encara no s'hagi resolt. Però sobretot, volem crear un web actualitzat i posat al dia que ens permeti, emissora endins, allotjar-hi tots els programes en format pòdcast i, emissora enfora, facilitar-ne l'accés.

Som conscients que avui la ràdio no només s'escolta en directe, sinó que molta gent l'escolta de forma asincrònica, quan vol i des d'on vol, a través dels pòdcasts. De fet, sabem que, a banda de fer-ho en directe a través de l'FM o en línia a través del web, molta gent escolta Ràdio Sarrià d'aquesta manera, a través dels programes que tenim penjats a Internet.

El darrer quadrimestre de l'any, els diferents programes de Ràdio Sarrià han tingut més de dues mil escoltes a través dels diferents pòdcasts que publiquem. Aquest fet, més enllà de la xifra, és una mostra tangible que tenim una audiència cada vegada més fidel.

Són moltes més les idees i els reptes que tenim, però aquests dos, l'estudi a peu de carrer i la presència digital renovada, representen els espais físic i digital de l'emissora. I aquests espais, ambdós, els volem més accessibles i al vostre abast.

Des de l'Associació Cultural Ona Sarrià continuarem treballant per fer millor la ràdio d'avui, la del nostre dia a dia, i per a projectar i fer realitat la ràdio del demà.

Article publicat al número 123 de la revista Parlem de Sarrià.

El primer alcalde de la independència. Entrevista a Jordi Cañigueral Viñals

Hi ha dates que marquen un abans i un després en la vida d'un poble, i per a Sarrià de Ter, una d'aquestes dates és l'any 1983. No el 1979, com a la majoria de municipis catalans, any de les primeres eleccions municipals de la recuperada democràcia, perquè Sarrià de Ter, com també Salt, estava aleshores annexionat a Girona, i a les primeres eleccions municipals de la democràcia encara formava part del municipi de Girona. Va ser, doncs, el 1983 quan Sarrià de Ter va recuperar la seva independència municipal i, amb ella, el seu primer ajuntament democràtic després de la dictadura franquista.

El primer alcalde d'aquest nou Sarrià de Ter lliure i autònom va ser en Jordi Cañigueral Viñals, que va haver d'assumir el repte de posar en marxa totes les competències d'un ajuntament, després dels quatre anys de transició en els quals el Consell Municipal havia estat preparant el terreny. No és poca cosa, ni poca responsabilitat.

Del procés d'independència municipal de Sarrià de Ter, dels reptes d'aquells primers anys, d'algunes de les cançons que l'han acompanyat a la seva vida, i de molt més en vam parlar mesos enrere en el programa "Cançons que parlen", de Ràdio Sarrià. Una entrevista molt interessant que us convido, i animo, a escoltar.

Quelcom més que una qüestió de fe. Entrevista a Ma. Carme Boadas Virgili.

No és per una qüestió de fe, sinó per una d'aquelles vicissituds de la vida, que hi ha persones que quan neixen tenen un nom i que, amb el pas dels anys, són conegudes per una variació del mateix; és el cas de la Ma. Carme Boadas Virgili, a qui a Sarrià de Ter, i sospito que arreu, sobretot la coneixem com la Mamen!

Amb la Mamen vam parlar, entre d'altres temes, de la fe, de la seva fe. La fe, segons el diccionari, és l'"adhesió personal a Déu, a una religió, a una realitat o un ideal que hom pren com a sentit darrer de la pròpia existència".

És clar que, per més definició del terme que hi hagi al diccionari, la fe és personal (i transferible), i cadascú la sent o la viu a la seva manera. La fe i les creences ens acompanyen al llarg de la vida, siguin quines siguin, fins i tot la creença de no tenir fe, i es fan presents, especialment, en determinats moments, alguns de caràcter més formal, els que formen part dels rituals o la litúrgia, d'altres més transcendents, com l'afrontament de la pròpia mort, moment en el qual hom intenta cercar el sentit de la vida viscuda.

D'ambdues coses en vam parlar amb la Mamen: especialment de la catequesi i la primera comunió, per la seva condició de catequista durant uns anys, i de la seva pròpia mort, per la seva condició de mortal, que, si no es demostra el contrari, com creia Eduard Punset, és la condició de tothom.

I escoltant la Mamen, tant parlant de la catequesi (seguir Jesús és estimar, ensenyar i educar és estimar), com de la seva mort (celebrar l'alegria i la gratitud d'haver viscut), vaig confirmar que les creences, quan són profundes, són quelcom més que una qüestió de fe: són, sobretot, una qüestió d'actitud.

De la seva vida, de la seva fe i de moltes més coses en vam parlar mesos enrere en el programa "Cançons que parlen", de Ràdio Sarrià. Una entrevista molt interessant que us convido, i animo, a escoltar.

Un any després, i encara sense transistor a piles

Fa exactament un any, el 28 d'abril de 2025, la nevera em va avisar que alguna cosa no anava bé: el llum interior no es va encendre quan vaig obrir la porta. Tan sols amb un cop d'ull vaig veure que el problema no era només de la nevera: els rellotges del forn i del microones tenien la pantalla petita fosa a negre, no marcaven l'hora. El següent pas va ser revisar el quadre elèctric: tot amunt. En qüestió de minuts, els grups de WhatsApp confirmaven la magnitud de la tragèdia: apagada general! General no al barri, no a la meva ciutat, no a la comarca... sinó de tot arreu. Sense electricitat, el món, per uns moments, va semblar aturar-se. I el nostre món digital, hiperconnectat i dependent de l'electricitat, es va apagar.

L'apagada, però, no va ser total, i aquell dia vam aprendre que en moments de crisi com aquell, el dispositiu més útil per mantenir-nos al corrent de tot va resultar ser el menys connectat a la corrent: la ràdio de freqüència modulada, escoltada des d'un transistor alimentat amb piles. Sense internet, sense el mòbil, sense televisió, la ràdio hi era, com sempre. Aquells dies les vendes de transistors i piles es van disparar arreu. Quina paradoxa que, en un món dominat per la digitalització, davant d'una emergència el recurs clau sigui un artefacte tan senzill i anacrònic com un transistor.

Aquells dies vaig escriure que calia tenir un transistor a piles a casa, que formava part d'un kit mínim de supervivència davant d'imprevistos com aquell. I ara, un any després, no puc fer res més que autocrítica: encara no l'he comprat. El transistor a piles segueix essent una assignatura pendent, postergada dia rere dia, com tantes coses que ens fem el propòsit de fer quan hi ha una urgència, i que després oblidem quan tot torna a la normalitat.

La normalitat ens adorm, ens relaxa, ens acomoda. Però si torna a passar, jo seguiré sense transistor. I la ràdio, aquella vella i fidel ràdio analògica, seguirà retransmetent i informant, com sempre. Que no m'atrapi, aleshores, sense transistor... Ja m'ho he anotat a l'agenda, d'avui no passa!

El gladiador de Sarrià de Ter. Entrevista a Manel Iribarne Rueda

La presència d'en Manel Iribarne Rueda, no m'ho negareu, impressiona. És un tros d'home, com podeu veure a la imatge, un portent humà amb una presència que impressiona però que no imposa: tot el que té d'alt i gros aquest tros d'home, ho té de noble.

Una altra qualitat d'en Manel Iribarne és el seu caràcter lluitador, un caràcter que l'aplica a la vida en general, i que l'ha aplicat, també, en l'esport, especialment al futbol americà i al futbol flag, esdevenint un dels precursors de la pràctica d'aquests esports no només a Sarrià de Ter, també a Catalunya.

El seu caràcter lluitador, sumat al seu esperit competitiu i a la seva noblesa, el converteixen en un autèntic gladiador, i al llarg dels anys ha anat teixint una vida farcida d'anècdotes i d'històries, algunes èpiques, d'altres que no sabem si se les endurà a la tomba, que apassionant qualsevol conversa, per curta que sigui, que puguis tenir-hi. Imagineu-vos una entrevista de quasi una hora!

De la seva vida i miracles i de molt més en vam parlar mesos enrere en el programa "Cançons que parlen", de Ràdio Sarrià. Una entrevista molt interessant que us convido, i animo, a escoltar.

La truita de patates, amb ceba o sense? Entrevista a Joaquima Lozano Sánchez

Hi ha debats que no tenen resolució possible i, precisament per això, són tan eterns com irresolubles. Un d'ells, dels més acarnissats i apassionants de la gastronomia catalana, és el de la truita de patates: amb ceba o sense? 

Els que la fan sense ceba diuen que és una truita més pura, que el gust de la patata i l'ou no necessita res més. Els que la fan amb ceba diuen que és més saborosa, que la ceba caramel·litzada li dona una dolçor i una textura que la fa, senzillament, millor. I cadascú, naturalment, té raó, la seva raó.

La Joaquima Lozano Sánchez, una gran cuinera experimentada, ho té clar: amb ceba! I jo us puc assegurar que la seva truita de patates (i ceba) és boníssima, no només per la ceba, naturalment, que en més d'una ocasió he tingut el plaer de tastar-la!

De truites de patates i de molt més en vam parlar mesos enrere en el programa "Cançons que parlen", de Ràdio Sarrià. Una entrevista molt interessant que us convido, i animo, a escoltar.

La Maria de les Trenes. Entrevista a Joan Masdemont i Xabé

La Maria de les Trenes és una coneguda sardana, entrenada l'any 1949 a Banyoles, per les Festes de Sant Martirià, amb música de Josep Saderra i Puigferrer i lletra de Ramon Ribera i Llobet. La sardana estava dedicada a una noia que aleshores tenia al volant de 20 anys, que es deia Maria, concretament Maria Pagès i Coll.

La Maria de les Trenes va morir a finals de juliol de l'any passat, als 94 anys, i uns mesos abans m'en va parlar en Joan Masdemont i Xabé a l'entrevista que li vaig fer a Ràdio Sarrià. En Joan me'n va parlar arran d'una de les cançons que va triar, precisament la sardana La Maria de les Trenes, i la tria musical tenia una doble motivació: per una banda era una cançó que li recordava el seu pare, amb qui compartia nom (Joan Masdemont), gran amant de les sardanes; per una altra banda, precisament aquetsa cançó li recordava la seva mare, la Carmelita Xabé, filla de Banyoles i que coneixia, a banda de la sardana, sobretot a la seva protagonista!

Algunes cançons, moltes vegades, sobretot parlen de nosaltres, formen part dels nostres moments, dels nostres records...

D'aquesta cançó i de molt més en vam parlar mesos enrere en el programa "Cançons que parlen", de Ràdio Sarrià. Una entrevista molt interessant que us convido, i animo, a escoltar.

Amigurumis. Entrevista a Fina Suñer Soler

Amigurumis. Reconec que és una paraula que, abans d'aquesta entrevista, no coneixia i, si l'havia escoltat mai, no me'n recordava. Sí que n'havia vist, d'amigurumis, tot i que no sabia com es deien fins que, en aquesta entrevista, la Fina Suñer Soler, que en fa com a afició, me'n va parlar amb passió.

Cercant-ne l'origen, la paraula és la combinació dels termes japonesos "ami" (teixir amb ganxet o mitja) i "nuigurumi" (nino de peluix), i el resultat són aquestes figures petites i simpàtiques, de colors vius, fetes amb ganxet.

Amb la Fina vam parlar dels amigurumis que fa i que té a casa, i també vam parlar de cosir i de les seves màquines de cosir, de les dues que té, una d'elles centenària!

De tot això i molt més en vam parlar mesos enrere en el programa "Cançons que parlen", de Ràdio Sarrià. Una entrevista molt interessant que us convido, i animo, a escoltar.

A la cuina de dues grans institucions. Entrevista a Jordi Costa i Serra

Ja fa setmanes que a Ràdio Sarrià hem començat la nova temporada, i jo també ja he estrenat la tercera temporada del programa d'entrevistes "Cançons que parlen"! El cas és, però, que encara em queden força entrevistes de la segona temporada per compartir amb vosaltres aquí, com la que vaig fer-li, fa uns mesos, al sarrianenc Jordi Costa i Serra.

En Jordi és una d'aquelles persones que ha estat a la cuina i les entranyes de dues grans institucions de Sarrià de Ter: la Unió Esportiva Sarrià (UES) i l'Ajuntament de Sarrià de Ter. A la UES en Jordi hi ha fet, pràcticament, tots els papers de l'auca; a l'Ajuntament, tant ha tastat la fredor de l'oposició com les mels del govern.

És clar que l'handbol (bé, el "balonmano") i la política no són les seves úniques passions, ja que podríem afegir-hi la muntanya, sobretot a partir de la seva vinculació al patronat de Pares de Família, i, com altres sarrianencs i sarrianenques il·lustres, les motos!

De tot això i molt més en vam parlar mesos enrere en el programa "Cançons que parlen", de Ràdio Sarrià. Una entrevista molt interessant que us convido, i animo, a escoltar.

Ràdio Sarrià: nova temporada!

A Ràdio Sarrià no ens hem recuperat dels nervis, l'adrenalina i l'eufòria del pregó de la Festa Major de Sarrià de Ter, que com és tradició des de l'any passat, tornem a sortir al carrer per a fer la presentació oficial de la nova temporada radiofònica!

I si l'any passat vam anar al Pla de l'Horta, el barri on va néixer la nostra estimada ràdio, enguany anirem al barri de La Rasa, seguint així amb la itinerància d'aquest programa especial que ens serveix per a presentar la nova temporada.

Aquesta temporada, que en la seva majoria de programació és de continuïtat, tindrà tres nous programes radiofònics i ja seran més d'una vintena, els programes i espais, de durada i periodicitat diversa, que es poden escoltar a l'antena de Ràdio Sarrià.

És a dir, la programació de Ràdio Sarrià no només es consolida, sinó que creix, i aquesta circumstància és un bon símptoma de la vitalitat d'aquesta petita gran ràdio, feta amb mitjans modestos i sobretot amb molta passió.

En emissores com Ràdio Sarrià la passió és essencial, és la base i la clau de l'èxit, ja que els programes es produeixen gràcies al voluntariat de les persones col·laboradores, que hi posen generosament el cos, la veu i l'ànima. Passió per la ràdio i, alhora, compromís amb el poble, la participació i la informació local.

D'altra manera no seria que més de trenta persones voluntàries produïssin més de vint programes que podeu escoltar a Ràdio Sarrià, un projecte que està esdevenint, sens dubte, un petit miracle!

El pregó d'Ona Sarrià

Plourà o no plourà? Aquesta era la principal preocupació que l'Ajuntament de Sarrià de Ter i l'Associació Cultural Ona Sarrià teníem els dies previs, fins i tot hores prèvies, al pregó de la Festa Major. La previsió marcava pluja pel dijous a la tarda i a mesura que passaven els dies, i les hores, s'anava concretant i afinant més la previsió i calia, sobretot, prendre la decisió: muntar-ho i preparar-ho tot al carrer Major i al balcó de l'Ajuntament, o al pavelló municipal?

Finalment, el mateix dijous a primera hora de la tarda es va prendre la decisió: muntem al carrer Major i a l'Ajuntament, conscients que plourà al llarg de la tarda, però no a l'hora del pregó, a les nou de la nit. Finalment, i feliç, la decisió va ser encertada i, efectivament, a la tarda va fer un ruixat, però vam poder fer el pregó amb total normalitat.

Potser va ser per això que, entre qui havíem de fer el pregó, els nervis d'aquests darrers dies i hores es van centrar més en la previsió meteorològica que no en el mateix pregó, del que dies abans vam fer una gravació a manera d'assaig general. El cas és que finalment va arribar el moment, després del programa previ de Ràdio Sarrià fet des del mateix Ajuntament, de sortir al balcó per fer el pregó, que, com no podria ser d'altra manera, vam voler-lo fer radiofònic...

I aquest en va ser el resultat!

Pregoners!

📣Atenció, notícia d'última hora!
Bona nit,
aquest vespre la junta d'Ona Sarrià hem estat convocats per l'alcalde i l'equip de govern a l'Ajuntament de Sarrià de Ter perquè ens havien de comunicar una notícia important, que, com segurament compartireu, ens honora i que hem rebut amb molta emoció🥹 i il·lusió🤩! Podeu escoltar l'exclusiva en aquest àudio!🥳🎉

Amb aquest missatge, enviat la nit del 15 de juliol al grup de WhatsApp de Ràdio Sarrià, vam informar la gran colla que formem l'Associació Cultural Ona Sarrià, que l'Ajuntament de Sarrià de Ter ens havia fet la proposta de ser els pregoners de la Festa Major d'enguany, a través d'un arxiu d'àudio que ens va fer escoltar, a la junta directiva de l'entitat, convocada al mateix ajuntament.

Tot va començar dies enrere, quan vam rebre una comunicació de l'alcalde que ens convocava a una reunió a l'Ajuntament amb la secretària municipal; la reunió es feia just després d'un ple municipal, per assegurar la presència de la funcionària pública, i era important que hi fóssim tota la junta.

Amb aquestes premisses, i tenint present que en aquell plenari municipal de mitjans de juliol s'aprovaven dos punts vinculats amb la ràdio, jo ja temia el pitjor: que la reunió requerís la presència de la secretària, amb perdó i respecte per la persona i la figura institucional que representa, per mi no era un bon presagi. Estava convençut que la reunió era per a comunicar alguna mala notícia, algun problema amb el reglament, el protocol o la direcció de la ràdio...

Res més lluny de la realitat, el fet que la secretària ja no hi fos, d'entrada, em va sorprendre i, després, em va tranquil·litzar, i de seguida vam veure que la convocatòria amb la secretària havia estat un pretext per assegurar la màxima representació de la junta d'Ona Sarrià.

Escoltat l'àudio, vam rebre la notícia de ser els pregoners amb una barreja d'alegria, d'il·lusió i de cangueli, pel respecte que implica tal responsabilitat. És clar que, mentre anàvem assumint l'encàrrec més d'un i una ja anàvem rumiant idees i propostes per a fer el pregó...

El fet és que han anat passant dies i setmanes des d'aleshores, i avui ja som quasi al cap de carrer: demà dijous a les 9 del vespre estem citats al balcó de l'Ajuntament de Sarrià de Ter per a fer el pregó. Un pregó que, naturalment, també es podrà escoltar per Ràdio Sarrià!

Molt més que "la Sole de l'Ajuntment"! Entrevista a Sole Muñoz Moreno

Algunes vegades, algunes persones reben el que s'anomena un antropònim toponímic o contextual, és a dir, una versió popular del nom que fa referència a un lloc determinat; és possible que, sobretot si viviu en pobles o en barris relativament petits, vosaltres mateixos en tingueu un pel qual la gent es refereix a vosaltres.

Un cas paradigmàtic, ja esmentat en aquest bloc si no recordo malament, és el de la meva àvia materna, coneguda com "la Juanita de Can Llonch", tot i que ella a Can Llonch no hi va viure mai... 

Un altre cas curiós és el de "la Sole de l'Ajuntament", que en el meu entorn se la seguia anomenant així (també a vegades pel cognom), fins i tot després de plegar de l'Ajuntament de Sarrià de Ter i tornar a treballar a la Diputació de Girona. No va ser mai, si més no per a mi, "la Sole de la Diputació"...

L'atribució de l'antropònim toponímic o contextual no sol ser tant una decisió de la mateixa persona com del seu entorn, i sobretot té la finalitat d'optimitzar la comunicació, facilitant la identificació de la persona. En aquest sentit, aquests noms tenen una funció eminentment pràctica: permeten identificar de manera ràpida i inequívoca una persona dins d’un entorn on sovint els noms i cognoms oficials no són prou distintius.

És clar que aquesta simplificació, per útil i pràctica que pugui resultar, té l'inconvenient que redueix la persona a una sola faceta, part de la professional en aquest cas, invisibilitzant totes les altres dimensions. 

És evident que la Sole Muñoz Moreno és molt més que "la Sole de l'Ajuntament", i de moltes de les altres "Soles", no de totes, és impossible!, en vam parlar setmanes enrere en el programa "Cançons que parlen", de Ràdio Sarrià. Una entrevista molt interessant que us convido, i animo, a escoltar.

Més que una autoritat, tota una institució! Entrevista a Joan Paretas Saló

 

Als pobles, viles i ciutats, també a Sarrià de Ter, hi ha persones que són autoritats, persones que exerceixen càrrecs perquè se'ls ha atorgat legalment o administrativament, figures que representen estructures jeràrquiques, com per exemple alcaldes o alcaldesses, directors o directores d'escola o capellans. La seva capacitat d'influir o decidir prové del poder institucionalitzat que ostenten, poder que pot ser transitori (segons el cas) i que no necessàriament és sinònim de respecte o reconeixement social.

D'altra banda, als pobles, viles i ciutats, també a Sarrià de Ter, hi ha persones que són institucions, persones que sense tenir cap càrrec oficial són percebudes com a institucions per la comunitat, bé per la seva trajectòria, bé el seu compromís, bé pel seu exemple de vida, pel seu servei a la comunitat, o bé per tot plegat. Són persones que, d'una manera o altra deixen empremta. El seu reconeixement no depèn d'un nomenament, sinó de l’estima i, sobretot, del respecte col·lectiu. Aquesta autoritat és més duradora i profunda, perquè està arrelada a la memòria, a la gratitud i a les vivències i les experiències compartides.

En Joan Paretas Saló és tota una institució a Sarrià de Ter, tot i no haver-hi nascut; el seu compromís amb diferents entitats del poble, la seva vocació de servei i el seu caràcter obert i acollidor, l'han fet mereixedor del reconeixement i respecte de tants veïns i veïnes com l'han tractat, un reconeixement i agraïment que convindria fer-li explícit i conscient.

Entrevistar en Joan Paretas va ser tota una aventura, també una responsabilitat, i sobretot va ser un enorme plaer! Vam parlar de la seva vida, de la d'abans de venir a Sarrià de Ter i de la de després d'aterrar-hi, de les seves passions i de les seves cançons!

De tot això i molt més en vam parlar setmanes enrere en el programa "Cançons que parlen", de Ràdio Sarrià. Una entrevista molt interessant que us convido, i animo, a escoltar.

La ràdio sempre hi és

L'apagada general de dilluns no va deixar-nos literalment a les fosques perquè es va produir de dia, tot i que sí que va paralitzar, de forma tant sobtada com inesperada bona, part de la nostra activitat laboral i quotidiana. L'apagada general de dilluns, més que deixar-nos a les fosques va enlluernar, i de quina manera, les nostres mancances, vulnerabilitats i, sobretot, dependències, alhora que va il·luminar, com si es tractés d'una estrella invitada, la ràdio analògica.

Sense electricitat, els canals habituals d'informació i entreteniment com la televisió, internet, i les xarxes socials van desaparèixer de cop; les pantalles dels ordinadors i els televisors es van ennegrir i les connexions d'internet, les dades mòbils i el wifi, van anar fallant en qüestió de minuts afectant no només la nostra vida laboral, també l'accés a la informació, tan necessària en circumstàncies com aquesta. Va ser llavors quan la ràdio, fidel i resilient, va tornar a demostrar la seva importància vital.

Quan tot falla, la ràdio analògica, especialment la que emet a l'FM, segueix funcionant. A través d’un simple transistor a piles la veu de la ràdio arriba, veu que informa, entreté i, si cal, sobretot acompanya. La ràdio analògica no necessita connexions complexes ni grans infraestructures electròniques: la ràdio està dissenyada per resistir, la ràdio està acostumada a resistir. És un mitjà modest, humil, sovint silenciat i menystingut en temps de normalitat, però inigualable i insubstituïble quan la normalitat es capgira.

Vivim en una època de pantalles brillants i comunicació immediata, on la televisió i les xarxes socials ens ofereixen informació i entreteniment amb tot luxe de detalls i espectacularitat; només cal recordar les imatges de l'enterrament del papa Francesc, però la dependència absoluta de la xarxa elèctrica i d'internet converteix aquests suports digitals en terriblement fràgils quan es produeix una crisi. Aleshores, el transistor encès, l'anacrònic i revalorat transistor, el que ofereix la veu calmada de qui informa des d'un estudi modest, com el de Ràdio Sarrià, però preparat, esdevé una eina essencial tant per saber què passa com per sentir-se acompanyat.

La ràdio no només ens diu el que necessitem saber. També ens connecta amb els altres, ens reconforta i ens recorda que, malgrat l'adversitat, seguim formant part d’una comunitat. I ho fa amb una proximitat i una calidesa que cap altre mitjà és capaç d'igualar.

Dilluns va quedar clar, una vegada més, que la ràdio sempre hi és, i sempre hi serà.

Ràdio Sarrià, vocació de servei públic

Per al bon funcionament d’una emissora municipal com Ràdio Sarrià, no només necessitem la infraestructura tècnica adequada i un equip humà, també és imprescindible, i obligatori en tant que emissora pública, disposar d’un reglament que estableixi els principis bàsics i els criteris d’actuació de la ràdio, així com els elements de control de la seva gestió i, naturalment, els mecanismes que vetllin pels drets i deures que són inherents a la ràdio en tant que servei públic, com l’accés a la informació, tal com estableix la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya.

Sense una regulació definida, sense un reglament, la ràdio municipal podria estar subjecta a decisions arbitràries que podrien posar en risc la seva independència i pluralitat, de la mateixa manera que la manca de recursos tècnics i econòmics podrien posar en risc la qualitat del servei. De fet, la dotació d’un reglament permet a Ràdio Sarrià no només garantir l’ordenament del seu funcionament, també garanteix i vetlla perquè l’emissora municipal disposi dels mitjans tècnics i humans necessaris per desenvolupar la seva tasca, per complir la seva funció i missió amb el màxim rigor i eficiència.

L’Ajuntament de Sarrià de Ter ha dotat, recentment, Ràdio Sarrià d’un reglament, establint així un marc normatiu que assegura el bon funcionament de l'emissora i garanteix, alhora, els drets dels veïns i veïnes a una comunicació plural, veraç i participativa, reforçant la seva funció de servei públic.

El reglament de Ràdio Sarrià, doncs, estableix com a principal objectiu que l’emissora municipal ha d’operar com un mitjà de comunicació local, promovent la participació ciutadana, la transparència informativa i el respecte als valors democràtics.

D’altra banda, entre els seus objectius específics, definits com a principis i criteris d’actuació, el reglament inclou, entre d’altres, garantir una informació veraç i objectiva, el respecte a la diversitat  i al pluralisme polític, promoure la cohesió social, la participació ciutadana i la inclusió i impulsar la llengua i cultura catalanes.

Per assegurar el compliment de la seva missió, el reglament estableix diverses garanties fonamentals, com la garantia de la participació del Ple de l’Ajuntament en l’elecció dels màxims responsables de la gestió, establint alhora els mecanismes per evitar possibles ingerències polítiques, i assegurar-ne així el funcionament independent; la garantia de la participació dels grups polítics amb representació municipal; la garantia de participació ciutadana i d’accés universal; o la garantia de transparència en la seva gestió.

Pel que fa a la gestió de l’emissora municipal, el reglament estableix i defineix tres òrgans de govern, el Consell Assessor, la Direcció de Ràdio Sarrià i la Regidoria delegada del servei. El Consell Assessor és un òrgan consultiu, format per representants de l’Ajuntament, professionals del sector i entitats del municipi, que assessora periòdicament sobre la programació, els continguis i el funcionament de l’emissora; la Direcció de Ràdio Sarrià és la responsable tècnica de la gestió del servei; finalment, la Regidoria delegada del servei actua com a intermediària entre l’Ajuntament i la Direcció de la ràdio, facilitant la comunicació i vetllant pel compliment dels objectius.

El reglament desplega i detalla molt més totes responsabilitats dels òrgans de govern, així com el seu funcionament, interacció i vinculació amb el mateix Ajuntament i la ciutadania, és a dir, veïns i veïnes i entitats.

Des de l’Associació Cultural Ona Sarrià entenem Ràdio Sarrià com un servei públic de radiodifusió que, a més de ser un canal informatiu que promou i difon la informació local, també és una eina essencial per a la dinamització social i cultural del poble, i per a la promoció de la cohesió social i la participació ciutadana. La informació local i la participació ciutadana són dos pilars que defineixen el nostre model de ràdio i són el principal estímul pels quals més d’una vintena de persones voluntàries fem ràdio a Ràdio Sarrià. 

El reglament de l’emissora municipal garanteix que Ràdio Sarrià continuï essent un mitjà de comunicació plural, transparent i compromès amb els valors democràtics, i alhora un espai de trobada per als veïns i veïnes, entitats i equipaments de Sarrià de Ter, oferint-los un altaveu per a les seves inquietuds i iniciatives.

El reglament de Ràdio Sarrià, en definitiva, ordena, vetlla i garanteix el model de ràdio que volem per a Sarrià de Ter. És per això que el necessitem tant com la infraestructura tècnica i l’equip humà.

Article publicat al número 120 de la revista Parlem de Sarrià.

Les (meves) noves tradicions de Sant Jordi

La de Sant Jordi és una de les grans diades de Catalunya, un gran dia de festa i celebració (de l'amor, dels llibres, de la llengua, de la primavera) cívica i ciutadana sense necessitat que sigui festiu. Un dia en què la tradició convida a regalar i regalar-nos roses (vermelles a ser possible) i llibres (en català i d'autors catalans preferentment). 

La tradició també mana, si el temps acompanya, a sortir i passejar pel carrer, per aquells carrers, places i rambles dels pobles, viles i ciutats  on s'instal·len parades de llibres i de roses i s'hi fan moltes altres activitats relacionades amb el Sant Jordi.

Des de fa uns anys, però, el meu Sant Jordi ha incorporat noves tradicions, actes socials, cívics i culturals que se sumen a aquesta celebració col·lectiva i que, a la seva manera, també l'enriqueixen.

Una d'aquestes noves tradicions del meu Sant Jordi ja no és tan nova: des de l'any 2013 a Plataforma Educativa celebrem, i lliurem, els Premis d'Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras, un reconeixement a la innovació i a l'emprenedoria socials, també a la corresponsabilitat ciutadana; una festa en la qual, més enllà dels premis i reconeixements, també presentem un llibre. L'acte de lliurament de la 13a edició dels Premis d'Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras enguany es farà, a partir de les 12 h, des d'un nou emplaçament, des del Hub Girona (la Farinera Teixidor), i tot el que passi (premis, reconeixements, llibre i humor) també es podrà seguir en línia.

Una altra d'aquestes noves tradicions del meu particular Sant Jordi és radiofònica: la programació especial de Sant Jordi de Ràdio Sarrià, que per segon any consecutiu, des de la municipalització de la gestió de la ràdio, torna a sortir al carrer per viure de prop, i fer arribar a tothom, la celebració del Sant Jordi a Sarrià de Ter. Tal com ja vam fer l'any passat, Ràdio Sarrià serà a peu de plaça, de la Plaça Catalunya, just davant de la Biblioteca Emília Xargay, centre neuràlgic de la celebració de Sant Jordi a Sarrià de Ter, amb una programació especial en què hi haurà molta música, la retransmissió dels premis de Sant Jordi que lliurarà l'Ajuntament i entrevistes als protagonistes del Sant Jordi sarrianenc.

És clar que el meu Sant Jordi, com segurament el vostre, donarà per molt més.
Bon Sant Jordi i que aquesta diada sigui generosa en roses i llibres!