divendres, 30 d’agost del 2024

Epitalami d’unes noces de maig. Centenari Joan Salvat-Papasseit

Aquest 2024 se celebra el centenari de la mort del poeta barceloní Joan Salvat i Papasseit (16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924). Cada divendres, al llarg d'aquest 2024, compartiré un dels seus poemes.

Epitalami d’unes noces de maig

Amic, quin trot galant
si aquesta nit avances la nit de Sant Joan–
la nit de Sant Joan que és nit de meravella,
i és damunt cada bes que neixen les estrelles.

Digue-li al teu amor l’enveja que li hauran altres donzelles
i eixuga-li aquell crit          mica de plor,
que és en la noia verge quan el seu cos floreix una rosella.

I para compte al goig del seu desmai.

Que Cupidell us furti
i no pugueu vestir-vos si feu curta l’empresa.

Joan Salvat-Papasseit

dimecres, 28 d’agost del 2024

El Sant Salvador de les paraules. Entrevista a Josep M. Sansalvador i Provensal


Parlava el poeta Salvador Espriu de salvar els mots, "per retornar-vos el nom de cada cosa"; també deia, en un altre poema, que "Salvàvem els mots / de la nostra llengua / el meu poble i jo". Si salvar els mots, salvar les paraules, és una feina col·lectiva, amb la feina que cada dia fa en Josep M. Sansalvador i Provensal els mots estan salvats, no només per retornar-nos el nom de cada cosa, també per jugar-hi, que és una de les seves especialitats.

Perquè en Josep M. Sansalvador no només estima la llengua, la nostra llengua compartida i constantment amenaçada, també estima totes i cadascuna de les paraules que en formen part, paraules que serveixen per desxifrar "Enigmàrius", paraules que combina per escriure microrelats, cròniques i articles, paraules que descompon i recompon per a crear endevinalles, paraules que fins i tot rugeixen com els motors de les motocicletes que ha tingut, de les motocicletes (una altra de les seves passions) que admira.

De tot això i molt més (de la seva infància i joventut, de mots i de motos...) en vam parlar, dies enrere, a l'entrevista que li vaig fer al programa "Cançons que parlen", de Ràdio Sarrià.

Una entrevista molt interessant que us convido, i animo, a escoltar.

dilluns, 26 d’agost del 2024

La Intel·ligència Artificial generativa


La intel·ligència artificial (IA) fa anys que és entre nosaltres, però d'un temps ençà, concretament des de finals de 2022 amb el llançament del ChatGPT, la IA a més a més està al nostre abast, a l'abast de qualsevol persona amb accés a internet, i des d'aleshores el seu creixement, desenvolupament i evolució estan essent exponencials.

Però abans d'endinsar-nos-hi, a mi sempre m'agrada recórrer als clàssics, i avui en dia el diccionari n'és un. Què és la intel·ligència?

De les diferents accepcions que ens dona el diccionari, la vinculada a la psicologia i la filosofia és la que ens interessa: la intel·ligència és la «facultat o capacitat de l'home per a comprendre el món de les relacions i prendre'n consciència, per a resoldre situacions noves mitjançant unes respostes també noves o per a aprendre a fer-ho».

De la definició ens interessa la capacitat per comprendre el món i, sobretot, la de resoldre situacions noves a través de respostes noves com a base de l'aprenentatge. I és que, resumidament, és així com l'espècie humana ha anat evolucionant, gràcies a aquesta capacitat d'aprenentatge a còpia de resoldre problemes.

El diccionari també té una definició d'intel·ligència artificial: «Branca de la informàtica que tracta de la representació simbòlica del coneixement i dels mètodes d'inferència simbòlica per ordinador».

No sé si aquesta resposta defineix prou bé, amb exactitud i de forma comprensiva, què és la intel·ligència artificial, així que li he demanat a la mateixa intel·ligència artificial del ChatGPT que s'autodefineixi.

Per obtenir una resposta de la IA cal fer el mateix que fem amb les persones, fer-li una pregunta, demanar-li què volem que generi (en aquest cas un text) a través del que tècnicament es diu un «prompt», que no és res més que una instrucció escrita. En aquest cas això és el que jo li he demanat al ChatGTP, i aquesta ha estat la seva resposta:
    • Prompt: «Defineix què és la intel·ligència artificial en poques paraules i en un llenguatge planer».
    • ChatGPT: «La intel·ligència artificial (IA) és la capacitat de les màquines de fer tasques que normalment requereixen intel·ligència humana, com ara aprendre, resoldre problemes i prendre decisions».
Tot i que en aquest cas la resposta és senzilla (perquè la pregunta també ho és), resulta inevitable que hom es pregunti com és que el ChatGPT, que no deixa de ser un xatbot, un robot conversacional, un programa informàtic de computació, pugui respondre'ns amb tanta rapidesa (qüestió de segons), amb tanta precisió (tot i que no sempre; també comet errors) i amb un llenguatge com si fos un humà, com si em respongués qualsevol de vosaltres?

La resposta és tan senzilla com inquietant. El ChatGPT (que recordem que no deixa de ser un complex sistema de computació informàtica) va ser alimentat, abans del seu llançament, amb un munt de dades i informació, amb més de 570 GB de dades provinents de pàgines web, llibres i altres fonts d'informació. I naturalment, des del seu llançament, s'ha seguit alimentant amb tot allò que nosaltres li anem aportant i preguntant; alimentant i, com ella mateixa defineix, aprenent.

I és que les dades del ChatGPT des del seu llançament són d'autèntic rècord: més 100 milions d'usuaris els dos primers mesos del seu llançament i, actualment, compta amb més de 180 milions d'usuaris actius al mes, i més de 1.600 milions de visitants al mes. També cal tenir present que el ChatGPT ha anat evolucionant i oferint més possibilitats de generar contingut, perquè si una característica diferencial té aquesta intel·ligència artificial és la seva capacitat generativa; d'aquí que parlem d'intel·ligència artificial generativa.

I arribats a aquest punt també li he demanat, al ChatGPT, que ens expliqui què és la IA generativa.
    • Prompt: «Explica de forma breu i amb un llenguatge planer què és la intel·ligència artificial generativa».
    • ChatGPT: «La intel·ligència artificial generativa és un tipus de IA que pot crear contingut nou, com ara textos, imatges, música o vídeos, a partir d'exemples que ha après. És com un artista digital que inventa coses noves basant-se en el que ha vist abans».
La IA, doncs, té la capacitat de generar (crear) textos, imatges, vídeos o música; també d'analitzar dades, resoldre problemes matemàtics, etc. I arribats a aquest punt la pregunta és inevitable: la IA ens prendrà la feina, eliminarà llocs de treball?

D'entrada sembla evident que la IA, com han fet anteriorment altres tecnologies (de la roda a la màquina de vapor o a internet) transformarà algunes de les nostres feines; de fet això és quelcom que ja està passant. I també cal tenir present que, si més no ara per ara, hi ha força consens entre els experts a afirmar que el risc no és que la IA ens tregui el lloc de treball, sinó que ens el tregui una persona que conegui i domini més l'ús de la IA que nosaltres; i com ha passat amb altres tecnologies, pot ser que s'eliminin llocs de treball al mateix temps que se’n creen de nous.

Aquesta mateixa qüestió li he preguntat al ChatGPT:
    • Prompt: «Fins a quin punt la intel·ligència artificial eliminarà llocs de treball a les persones?».
    • Respon de forma breu».ChatGPT: «La intel·ligència artificial pot eliminar alguns llocs de treball automàtics o repetitius, però també pot crear-ne de nous en àrees com la tecnologia, la supervisió de sistemes d'IA i el desenvolupament de nous serveis. La seva influència dependrà de com s'integri i es gestioni a la societat».
La clau, doncs, com sempre la seguim tenint les persones a través de les decisions que prenguem, comptant sobretot amb la nostra intel·ligència, i qui sap si també amb l'artificial.

Article publicat al número 118 de la revista Parlem de Sarrià

divendres, 23 d’agost del 2024

Vibracions. Centenari Joan Salvat-Papasseit

Aquest 2024 se celebra el centenari de la mort del poeta barceloní Joan Salvat i Papasseit (16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924). Cada divendres, al llarg d'aquest 2024, compartiré un dels seus poemes.

Vibracions

El gra sagnós, de magrana
al teu llavi.
Oh, el mossec de la meva besada!

            Dolça recança:
            l’ànima del Poeta
            al teu ventall.

Quin vent que fa,
quina pluja més fina!
—El tram llampega.


Acota el cap endins la porxada de verd,
als tarongers florits, la promesa-donzella:
Una alosa destria la blancor
                                                     dins el verd.

            Dins de la nit
            alegria en la casa.
            Tot és la por.

Cada mot de l’esposa, una rosa
tota balba de flames:
la sardana-cinyell de l’esposa.

La pluja rosega el vidre
glaçat…
Quantes molles s’hi deixa!

            Aquesta flor,
            del teu pit al meu llavi,
            flor en el llibre.

Què són fets els estels-oronells
despenjats cada dia?
En els ulls de les verges, estels.

            Volves de zèfir
            sonorants ones verdes:
            la Primavera.

A aquella estrella nua tan a prop de la lluna.
li servo un gran amor
car volia escapar-se
                                    i la vigilen molt.

Ara el cel és tot blau dins el matí.
Només un petit núvol blanc —molt blanc:
una verge s’ha deixat el coixí.

            Bru matiner d’amor
            de peu dret a la proa:
            quina noia no el vol!

            Mocadoret al coll,
            vermellet, de les festes.
            Les sagetes al cor.

Joan Salvat-Papasseit

dimecres, 21 d’agost del 2024

Tota una vida (laboral) a l'Escola Montserrat. Entrevista a Montserrat Xandrich Fransciso


Aquest final de curs ha estat especialment emotiu per a la comunitat educativa de l'Escola Montserrat de Sarrià de Ter, emotiu per la jubilació de qui fins ara n'ha estat la directora, la Montserrat Xandrich Fransciso.

La Montserrat Xandrich aquest final de curs s'ha jubilat després de 42 anys de docència a l'Escola Montserrat de Sarrià de Ter, tota la seva vida laboral, 32 anys formant part de l'equip directiu, 8 anys com a cap d'estudis i els darrers 24 anys com a directora.

Vist amb perspectiva ara que es jubila, voldria valorar la seva llarga i continuada trajectòria professional a l'escola, assumint altes responsabilitats, com un element clau per a la consolidació del projecte educatiu de l'escola; amb plantilles cada vegada massa volàtils cada curs, les escoles també necessiten projectes i, sobretot, equips consolidats, i especialment equips directius que puguin traçar llargues trajectòries, imprescindibles per a donar contingut i continuïtat als projectes, i per a consolidar-los.

De tot això i molt més (de la seva infància i joventut, de la seva afició al tir amb arc...) en vam parlar, dies enrere, a l'entrevista que li vaig fer al programa "Cançons que parlen", de Ràdio Sarrià.

Una entrevista molt interessant que us convido, i animo, a escoltar.

dilluns, 19 d’agost del 2024

El Dia Mundial de la Ràdio 2024 a Sarrià de Ter

Fotos: Jordi Rispau - Ràdio Sarrià

El 13 de febrer de 2012, la Unió Europea de Radiodifusió va organitzar la "Setmana de la ràdio digital" a Suïssa; uns dies més tard, el 21 de febrer de 2012, el Col·legi d'Enginyers Tècnics en Telecomunicacions de Catalunya, amb la col·laboració del govern de la Generalitat, van celebrar un acte públic per commemorar el Dia Mundial de la Ràdio, organitzant, entre altres activitats, una taula rodona titulada "Per a una ràdio més global i competitiva".

Aquests dos esdeveniments representen alguns dels antecedents de la designació, per part de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), del 13 de febrer com a Dia Mundial de la Ràdio.

En la commemoració del Dia Mundial de la Ràdio de 2024, Audrey Azoulay, directora general de la UNESCO, va declarar que "en aquest Dia Mundial de la Ràdio no només celebrem la història de la ràdio, sinó que també la seva funció essencial en la nostra societat, actualment i en el futur".

I això és, precisament, el que vam celebrar el passat 13 de febrer, Dia Mundial de la Ràdio, a Ràdio Sarrià: valorar la funció essencial que la ràdio en general, i Ràdio Sarrià en particular, té en la nostra societat. El 13 de febrer de 2024 els i les col·laboradores de Ràdio Sarrià vam fer un programa especial en què, a banda de presentar els nous programes i continguts de la graella, vam parlar del que representa, per a tots i cadascú de nosaltres, la ràdio.

La ràdio és informació, entreteniment i companyia, i Ràdio Sarrià, a més de ser tot això, sobretot vol ser un servei públic al servei del poble, de les entitats i dels veïns i veïnes de Sarrià de Ter per a ser la vostra veu. És per això que us convidem a sintonitzar de nou amb Ràdio Sarrià, al 87.6 de l’FM, per internet o a través dels pòdcasts dels programes que anem publicant.

El passat 13 de febrer al vespre els estudis de Ràdio Sarrià es van omplir amb els col·laboradors i col·laboradores per commemorar el Dia Mundial de la Ràdio, tot i que em sembla que, alhora, la trobada també va esdevenir una festa per a celebrar el retorn de molts i moltes de nosaltres als estudis de l’emissora, per a celebrar la recuperació de Ràdio Sarrià.

Article publicat al número 118 de la revista Parlem de Sarrià.

divendres, 16 d’agost del 2024

Esgarip. Centenari Joan Salvat-Papasseit

Aquest 2024 se celebra el centenari de la mort del poeta barceloní Joan Salvat i Papasseit (16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924). Cada divendres, al llarg d'aquest 2024, compartiré un dels seus poemes.

Esgarip

                                              a Tomàs Garcés

Dia 13. Dimarts.
El sol és post i dansa el ratpenat…
Si la lluna ha sortit d’una rojor estranya,
a dalt dels campanars
                                        les òlibes fan feina.
I la vella més vella del poble, la novena
d’un ungüent malefici.

Llampega i s’ou un tro, en el cel ple d’estrelles:
que en aquesta hora esquerpa algú donava mal.

Les aranyes no dormen si la núvia escombrava
enllà de mitjanit.
I la núvia ha escombrat.

El gat ros ha baixat a la masia en runes.
—I ha tornat, però, cec:
CAR S’HAVIA EMPASSADES DUES CUQUES DE LLUM.

Joan Salvat-Papasseit

dimecres, 14 d’agost del 2024

Oficial i cavaller. Entrevista a Jordi Rufí Crosas


La vida laboral d'en Jordi Rufí Crosas és el paradigma de tota una generació de persones treballadores, un model que durant molts anys va forjar grans professionals, gent amb ofici que va contribuir a allò que anomenem "aixecar el país".

Com tants altres vailets, finalitzada l'etapa escolar en Jordi Rufí va començar a treballar d'aprenent, amb 14 anys, en un taller de làmpades del seu germà, aprenent l'ofici fent-lo, naturalment amb l'acompanyament i adquirint els coneixements necessaris.

Va treballar-hi durant quatre anys i amb 18 anys va passar del taller de làmpades a la fàbrica Torras Papel, una de les indústries més potents de les comarques de Girona. Va començar de "xerric", a l'escalafó més baix d'aquella fàbrica imponent, amb màquines de fins a 60 metres d'allargada, 6 metres d'amplada i 10 metres d'alçada, màquines que semblaven gegants!

Amb paciència i, sobretot, ofici, aquell jove "xerric" al cap dels anys va passar a oficial de segona i anys més tard a "maquinista", cap de màquina, un oficial de primera, per entendre'ns. D'aprenent a oficial, així és com els bons treballadors anaven progressant a les empreses, a les fàbriques, aprenent l'ofici i assumint responsabilitats. Quasi tota una vida laboral en una mateixa empresa, en una mateixa fàbrica.

Ja tenim l'oficial, i per a trobar el cavaller hem de deixar de banda el Jordi destre amb les mans per trobar-nos amb el Jordi destre amb els peus, perquè entre les aficions i les habilitats d'en Jordi Rufí també hi ha el ball, dominant especialment la salsa, la cúmbia, el merengue, el txa-txa-txa...

Oficial amb les mans, treballant el metall com l'artista i artesà que també és, i cavaller amb els peus, escombrant totes les pistes de ball hagudes i per haver, vida d'en Jordi Rufí Crosas, com he dit al principi, és el paradigma de tota una generació...

De tot això i molt més (de la seva infància i joventut, de la seva destresa amb el metall...) en vam parlar, dies enrere, a l'entrevista que li vaig fer al programa "Cançons que parlen", de Ràdio Sarrià.

Una entrevista molt interessant que us convido, i animo, a escoltar.

dilluns, 12 d’agost del 2024

Carles Puigdemont, l'il·lusionista


La tornada del president Puigdemont a Catalunya, amb tots i cadascun dels seus elements (l'arribada, el discurs i la fugida, o simplement la tornada a Waterloo...), no ha deixat indiferent a ningú causant sorpresa i admiració en uns, perplexitat i estupefacció (fins i tot indignació) en altres.

La seva aparició va ser certament arriscada, arriscada pel risc de detenció, i la seva desaparició, digne dels millors il·lusionistes, va ser realment sonada: en comptes de fer aparèixer un conill d'un barret de copa, es va esfumar sota un barret de palla, una veritable, aquell dia, arma de distracció massiva.

"Veni, vidi, vici"?
Que el president Puigdemont va arribar, és evident, tal com havia promès, que va mirar ningú en dubta, va mirar i, sobretot, va ser vist i va parlar, però: va guanyar? Aquí les interpretacions, ja ho sabem, simplement, són interessades: per uns és un heroi, per d'altres un vilà i per molts no deixarà de ser, mai, un delinqüent...

En tot cas em sembla que hi ha dues evidències: que venint i marxant ell no hi va perdre més del que ja té o tenia perdut abans de venir (caldrà calibrar si la seva fugida afecta al seu risc de fuga...), i que al cap del dia, qui segur que va guanyar la ser Salvador Illa, essent investit com a 133è president de la Generalitat i exercint, des de dissabte, com a tal, com a president Illa.

I aquí, en aquest contrast, que no necessàriament contradicció, no sé si hi ha el risc que al capdavall el president Puigdemont, amb el seu truc d'il·lusionisme burlant els Mossos d'Esquadra (que mereixen comentari i article a part), acabi esdevenint més una il·lusió que una realitat, una mena de fantasia o de somni mentre la realitat s'imposa de manera tant tossuda com legítima: Salvador Illa és president de la Generalitat mentre el president Puigdemont ha tornat a la casella de l'exili.

I no sé si com a truc de màgia, era més difícil que Illa fos finalment president que no que Puigdemont vingués i evités ser detingut...

divendres, 9 d’agost del 2024

Tot l'enyor de demà. Centenari Joan Salvat-Papasseit

Aquest 2024 se celebra el centenari de la mort del poeta barceloní Joan Salvat i Papasseit (16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924). Cada divendres, al llarg d'aquest 2024, compartiré un dels seus poemes.

Tot l'enyor de demà

                                              a Marià Manent

Ara que estic al llit
                               malalt,
                               estic força content.
-Demà m'aixecaré                potser,
i heus aquí el que m'espera:

Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
                                      sota el sol,
                                      sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
                              amb unes vores fetes de puntes de coixí,
                              i una rialla fresca.

I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja als tramvies
                                   i els baixa
                                   tot corrent.

I el carter
que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa
perquè no sé el secret
                                  de les altres que porta.

I també l'aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d'un terrat.

I les dones del barri
                               matineres
qui travessen de pressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
                               que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d'un altre cireres vermelles.

I després l'adroguer,
que treu la torradora del cafè
                                              i comença a rodar la maneta,
i qui crida les noies
i els hi diu: -Ja ho té tot?
I les noies somriuen
                                amb un somriure clar,
que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.

I tota la quitxalla del veïnat
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous
i no anirà a l'escola.

I els cavalls assenyats
                                   i els carreters dormits
sota la vela en punxa
que dansa en el seguit de les roderes.

I el vi que de tants dies no he begut.

I el pa,
          posat a taula.
I l'escudella rossa,
                             fumejant.

I vosaltres             amics,
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços.

Tot això bé m'espera
                                si m'aixeco
                                demà.
Si no em puc aixecar,
                                  mai més,
heus aquí el que m'espera:

-Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort.

Joan Salvat-Papasseit



dimecres, 7 d’agost del 2024

Per cinc mil·lèsimes de segon...


Cantava Víctor Jara, a "Te recuerdo Amanda", que "la vida es etrena en cinco minutos", que "los cinco minutos / te hacen florecer"... I més endavant també canta, tràgicament "y en cinco minutos quedó destrozado"...

Mesurem constantment el temps i el mateix temps que ens porta a la glòria, és el temps que ens pot destrossar. I salvant les distàncies, no van ser cinc minuts, sinó cinc mil·lèsimes de segons el que va separar el jove atleta jamaicà Kishane Thompson de la glòria, de l'or olímpic, que es va endur, per cinc mil·lisegons, l'atleta estatunidenc Noah Lyles.

Cinc mil·lèsimes de segon són imperceptibles per a l'ull humà, però no per una càmera d'alta velocitat, capaç de captar un fotograma cada mil·lisegon i, per tant, captar fins a cinc fotogrames en cinc mil·lisegons.

D'aquí, entenc, que a la "photo finish" es pogués apreciar la diferència entre el temps de Noah Lyles (9,784 segons), medalla d'or, i el de Kishane Thompson (9,789 segons), medalla de plata, a la línia d'arribada. I ha estat precisament a la línia d'arribada on Kishane Thompson ha perdut la final, una final que durant gran part del recorregut semblava tenir guanyada.

Kishane Thompson, fins i tot, va travessar abans la línia d'arribada amb el peu, però el que compta és el pit, i aquí Noah Lyles, que va anar de menys a més, no només va ser més ràpid, també més hàbil.

I és que, per estrany que sembli, cinc mil·lèsimes de segon donen per molt, ja que en aquest curtíssim lapse de temps que va permetre Noah Lyles assaborir l'or olímpic, un potencial d'acció neuronal (els senyals elèctrics que viatgen per les neurones) pot recórrer un xic més de mig metre, i el so pot arribar a recórrer més d'un metre i mig.

També donen per molt 5 mil·límetres, donen com a mínim per un altre or olímpic, el que es va penjar, gràcies a aquesta distància, l'arquer sud-coreà Kim Woojin en la competició individual de tir amb arc, ja que el seu 10 va ser 4,9 mil·límetres més a prop del centre de la diana que el 10 del seu rival a la final, l'estatunidenc Brady Ellison.

Potser no ve d'un pam, però sí de menys de cinc mil·límetres; i la vida és eterna en cinc minuts, i la glòria olímpica en cinc mil·lèsimes de segon!

Fins i tot la investidura del possible nou president de la Generalitat de Catalunya, ve d'un vot!

dilluns, 5 d’agost del 2024

A l'agost, tres per setmana...


A partir d'avui, i fins a finals de mes, actualitzaré el bloc tres dies a la setmana, els dilluns, dimecres i divendres, espaiant, com és habitual, les publicacions dels continguts d'aquestes petites gotes fredes tremolant.

Tres per setmana, en comptes de sis, és una bona manera de prendre'm un respir, mantenint mínimament les constants vitals del bloc, durant aquestes setmanes d'agost, que solen coincidir amb les meves vacances. Tres per setmana és prou per alleugerir el ritme sense haver de parar, sense haver-me d'aturar.

A vegades he estat temptat, algun estiu, de deixar de publicar durant les vacances, d'abaixar la persiana del bloc i enganxar-hi el cartell de "tancat per vacances", però després, recordo un restaurant de Sant Antoni de Calonge que va fer el mateix i l'estiu següent el cartell de tancat per vacances encara seguia allà, amb el local tancat i, més que per vacances, el restaurant va tancar per sempre més...

A vegades penso que si deixo de publicar, que si tanco la barraca, ni que sigui per unes setmanes, després potser ja no l'escriuria més... Potser és per això que sempre he seguit publicant durant el mes d'agost, a raó de tres articles per setmana.

Aquesta és la meva manera de donar-me un respir, i de donar-vos-el també a vosaltres...

dissabte, 3 d’agost del 2024

Mamacita, dónde está Santa Claus? Minuts Musicals de Nadal


L'any 1958 un nen de 12 anys, nord-americà d'origen mexicà, Augie Ríos, va emergir amb força gràcies a la nadala "Mamacita, dónde está Santa Claus?" La cançó, ja us podeu imaginar, va tenir molt èxit, especialment entre la comunitat llatina dels Estats Units.

"Mamacita, dónde está Santa Claus?" va protagonitzar la campanya de Nadal d'Amazon de l'any passat als Estats Units, i entre les diverses versions que se n'han fet, és especialment divertida aquesta del grup Guster.





divendres, 2 d’agost del 2024

El delerós mester i la florida. Centenari Joan Salvat-Papasseit

Aquest 2024 se celebra el centenari de la mort del poeta barceloní Joan Salvat i Papasseit (16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924). Cada divendres, al llarg d'aquest 2024, compartiré un dels seus poemes.

El delerós mester i la florida

                                              Ser mestre d’amor

Ser mestre d’amor
qui no pagaria,
ara que en sóc jo
l’aprenenta em tira.

De dir la lliçó
tota Ella s’afina—
ja sap tant el cor
que no li cal guia;
amb un sol petó
la lliçó es sabia.

Qui és mestre d’amor
del guany ja pot viure.

Joan Salvat-Papasseit

dijous, 1 d’agost del 2024

Investir Salvador Illa, decisió de país o de partit?


Si la militància ho beneeix, en la consulta que previsiblement (a hores d'ara, quan escric aquestes quatre ratlles) farà demà, ERC investirà el socialista Salvador Illa com el 133è president de la Generalitat. La defensa de la llengua i el finançament singular (concert econòmic solidari) són els dos grans pilars d'aquest acord, però a mi, més enllà del contingut concret del pacte (sens dubte un contingut d'interès), m'agradaria conèixer quina ha estat la motivació real (la veritable) que ha dut ERC a pactar amb el PSC: país o partit?

No tinc clar que aquest pacte apropi el país a la independència; potser sí a un nou model de finançament, i fins i tot a un model més federal, però afirmar (o ni tan sols insinuar) que un acord amb el PSC apropa Catalunya a la independència, és com titllar els cartells dels germans Maragall de campanya de contrast: una mena d'autoengany.

Que aquest acord no ens apropi a la independència no vol dir, necessàriament, que no sigui un bon acord per a Catalunya (per a la Catalunya federal, aquest acord no satisfà ni a la independentista ni a l'autonomista), i aquí ERC sí que pot dir-ho sense que se'ns escapi el riure per sota del nas; és com si tornéssim, canviant els interlocutors i salvant les distàncies, a la casella de la frustrada trobada del president Mas amb el president Rajoy pel pacte fiscal.

Fins i tot ERC pot treure pit (com ja ha fet) argumentant que aquest és un acord més de país que de partit, però fins i tot així, és un acord que, d'una manera o altra, beneficia ERC o, potser seria el cas, evita que surti més malparada d'una possible repetició electoral, l'alternativa al pacte per la  investidura.

Si en la cruïlla d'ERC hi trobem dos camins, el d'investir Illa o el de la repetició electoral, molt maldades deuen haver calculat que els anirien les coses per optar, finalment, per facilitar la investidura de Salvador Illa, naturalment no a qualsevol preu. Entenc, però, que el preu de la repetició electoral seria superior que el pitjor dels perjudicis de la repetició electoral.

Més enllà de les fílies i fòbies que pugui despertar aquest pacte, més enllà del recorregut que pugui tenir, no em negareu que la política, que té per virtut (o defecte) fer estranys companys de llit, en alguns moments no és apassionant!