dijous, 29 de novembre del 2007

El lladre, l'alcalde i la premonició de les paraules

Podria semblar una faula, però no ho és. Podria semblar veritat... i sí, tan cert com que no és una faula... ni una faula ni un conte...

Ja havia comentat, dies enrere, els incidents que aquesta tardor s'han produït a Sarrià de Ter, petits furts i "gamberrades" que alguns veïns i veïnes, sense necessitat de ser políticament correctes, anomenen directament onada de robatoris.
Davant aquests fets des del PSC de Sarrià de Ter vam dir vàries coses, entre elles la proposta d'allargar l'horari de la policia local de Sarrià de Ter fins a les dotze, primer, i la possibilitat de fer el torn nocturns després.

Aquest dimarts al Ple de l'Ajuntament des del nostre grup vam exposar les nostres propostes i demanar al govern les gestions i decisions que havia pres davant l'onada de furts.
Val a dir que l'alcalde va tenir algunes dificultats per trobar alternatives a l'expressió "onada de robatoris", cercant una expressió un xic menys contundent... Però el fet no és aquest.

Va voler minimitzar la nostra proposta d'allargar l'horari de la policia local de Sarrià de Ter argumentant que els incidents s'havien produït precisament més enllà de la mitjanit. Ho va dir amb un to d'autosatisfacció, amb un cert menyspreu vers la nostra proposta inicial. També va justificar no haver fet públic el patrullatge nocturn, segons ell aconsellat per la pròpia policia, suposo que per mirar d'enganxar els presumptes autors de tals incidents. Aleshores jo em vaig preguntar, per mi mateix, si és millor anunciar-ho per persuadir els autors que se n'abstinguin o bé no anunciar-ho propiciant, d'aquesta manera, nous incidents amb la voluntat d'enganxar-los in fraganti... Encara tinc la pregunta oberta...

Passades les deu de la nit acabem el Ple, amb les companyes del grup municipal sortim al carrer i mirem el mòbil: la Loli té un avís que han entrat a l'escola; jo, al meu mòbil, també.

Ens dirigim a l'escola, al CEIP Montserrat, on ens hi trobem la directora de l'escola, els responsables de les alarmes i els mossos d'esquadra. La porta del despatx de direcció està esbotzada, hi ha una finestra oberta i una de les sortides d'emergència també. No és la primera vegada que entren a l'escola, però sí que esbotzen una porta i remenen la direcció d'aquesta manera.

Al cap d'una estona arriben alguns regidors de l'equip de govern...

No podrien ser més premonitòries de l'alcalde al ple: possiblement mentre les pronunciava saltava l'alarma de l'escola...

És a dir, el mateix que passa quan, en una retransmissió esportiva, el jugador objecte de les crítiques dels comentaristes fa una jugada de mèrit o fa un gol...

---------------------

pd1: El President Zapatero ha passat de Z de Zapatero a la mirada positiva. Zapatero té llum pròpia, però la foscor de Rajoy encara ens deixa veure-ho més clar...

pd1.1.: Z de Zapatero



pd1.2.: La mirada positiva


pd2: celebro que la 2a Fira Comercial de Sarrià de Ter seguexi fent el camí cap a la consolidació... Bona feina de l'Associació de Comerciants de Sarrià de ter i de l'Àrea de Desenvolupament Local municipal i, sobretot, dels comerciants i botiguers del nostre poble.

pd3: Felicito en Josep Ma Sansavlador, amic i veí de Sarrià de Ter i col·laborador de la revista Parlem de Sarrià, per haver guanyat el Premi Font de Santa Caterina de microcontes de Montornès del Vallès.
En Josep Ma és un home de ploma voraç i amant de les paraules... Mentre persones com ell visquin, viurà també la nostra llengua. Felicitats Josep Ma!.

pd4: Aquest divendres la Secretaria de Polítiques d'Igualtat de la Federació de les comarques gironines del PSC ha organitzat una conferència i presentació del darrer llibre de Gemma Lienas, Atrapada al mirall a La Llibreria. Ens hi veiem a les 7 del vespre.

pd5: Aquest diumenge el Grup Teatre A les Fosques estrena a Sarrià de Ter l'obra Fora de Mare. Serà a les cinc de la tarda al Teatre del CCP Mn. Domingo Casanellas de Sarrià de Ter.

dimarts, 27 de novembre del 2007

President Montilla: Any 1

... i tal dia farà un any!.


Doncs ja el fa!. Aquests dies ha fet un any del segon govern catalanista i d'esquerres a la Generalitat, de l'anomenat Govern d'Entesa. Al capdavant del govern hi ha el President José Montilla, el President de la Generalitat de Catalunya.

Aquest govern ha superat les turbulències del govern tripartit, potser amb més dosis de discreció que de gesticulació, potser amb més feina i menys titulars, potser amb una acció política més directa. Em sap greu que del govern tripartit n'hagi quedat només la caricatura del “dragon khan”, ja que la seva pròpia constitució va esdevenir un moment històric pel nostre país i, més enllà de les turbulències, va realitzar l'inici del canvi de polítiques a Catalunya.

José Montilla sembla que va de menys a més. És de verb discret, però no deixa de dir res del què, com a President de la Generalitat, ha de dir. Amb José Montilla aquest govern va per feina i paeix més bé les inevitables diferències entre els partits que formen el govern. Al seu darrer discurs, en motiu del primer aniversari del Govern d'Entesa, va desllorigar la “santíssima trinitat” del govern:
Tenim un president, i no 3. Tenim un govern, i no 3. Tenim un programa, i no 3. Però sí que som 3 forces polítiques diferents, que treballem plegats per un sol poble, per un sol país.
7 Roger Montilla encaixadaMans2 24mar07

Per molts anys President, felicitats govern!.

diumenge, 25 de novembre del 2007

Dia contra la violència envers les dones

Avui és 25 de novembre, el Dia internacional contra la violència de gènere, és a dir, la violència envers les dones.
Ahir dissabte vaig assistir, un any més, a les concentracions institucionals i cívica que es van organitzar a Girona: lectures de manifestos, condemna dels assassinats i la violència inherent en ells, realització d'un grafitti (imatge) reivindicatiu i, també, espai de trobada i, per tant, de xerrada entre les persones assistents.

De Sarrià de Ter també hi ha l'Agustín i la Loli (companya del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter) amb els seus fills, l'Àlex i en Pol. La representació del govern tripartit de Girona és prou notable, en proporció als regidors destaca la representació del PSC i d'ICV-EUiA, però em sorprèn la poca presència de regidors o regidores de CiU; del PP no podria assegurar si n'hi havia algun...

A Sarrià de Ter des del PSC hem fet una edició especial 25nov del nostre butlletí Més x Sarrià, fent una aposta per una nova masculinitat per eradicar la violència contra les dones. El govern ha enviat una carta personal de l'única regidora del govern amb material (un targetó i un imant) de la campanya "dóna un cop de valentia" que vam organitzar el 2006. Des de l'Àrea de la Dona i de Joventut de l'Ajuntament de Sarrià de Ter s'han organitzat dos tallers pels propers dies 28 i 29 de novembre.

Durant la concentració de dissabte sorgeix en una conversa la dificultat, fins i tot en sectors d'esquerra, de penetració del discurs d'igualtat d'oportunitats entre alguns homes. Aquest fet, que hem de reconèixer, no obviar i afrontar-lo, si cal amb més energia, fa necessària, més que mai, la constant feina de sensibilització. Aquesta evidència posa de manifest la necessitat d'introduir els homes en la lluita per la igualtat d'oportunitats, com més exclosos s'hi senten més s'allunyen de la igualtat enrre homes i dones, més barreres mentals construeixen.

Pitjor són els homes que maltracten, que no respecten les dones i que, tristament, les maten. Alguna vegada s'ha caricaturitzat la violència de gènere amb frases del tipus "l'amor mata" o "el matrimoni és una sentència de mort per les dones". No és l'amor el que mata, és l'home que, lluny de l'amor i empès per l'odi, la possessió i, fins potser -segur!- la seva pròpia inseguretat que mata!.
Per això és un encert que des de l'Institut Català de els Dones enguany hagin engegat la campanya "L'amor ha de ser lliure de masclisme, bronques i gelosia"

La lluita contra la violència masclista és una lluita d'homes i dones, també de les administracions, els cossos policials, els jutjats... Cal anar especialitzant aquests espais, s'està fent a partir dels canvis legislatius d'aquests darrers anys, però els avenços són lents... pel què en alguns casos, malauradament, arribem tard!.
M'ha agradat llegir, en el sentit de l'especialització, i per tant també de la necessitat de formació dels professionals, el què la el Servei d'Atenció a la Víctima de Policia Local de Sabadell escriu sobre els maltractaments:

Per què em maltracten? La víctima i el seu maltractador.
(fragment) És molt fàcil justificar l'agressivitat física o verbal a la tendència al consum d'alcohol i/o drogues, o bé a problemes laborals (pèrdua del lloc de feina, estrès laboral) o problemes mentals. Això és un error .
Si bé són factors que influeixen en el seu comportament NO SÓN CAUSES DIRECTES PER EXERCIR LA VIOLÈNCIA.
Els homes agressors han APRÈS que la violència és una forma efectiva d'aconseguir el control sobre les seves parelles, de dominar i infondre por.


--------------------------
pd1: des del PSC de Sarrià de Ter hem fet un comunicat posterior a les concentracions d'ahir dissabte, amb un recull de les declaracions de la Loli Fernández i meves així com una galeria de les fotos dels actes d'ahir a Girona. Ho podeu veure clicant aquí.

pd2: us recordo que també des del PSC de Sarrià de Ter hem obert un fòrum de participació: una nova masculinitat x la igualtat. Entreu i participeu-hi!

pd3: canviant de tema... no em va agradar l'actitud del Jutge JM Vázquez Honrubia de l'Audiència Nacional davant la voluntat de Stern i Roura de parlar català. M'agrada com ho explica l'advocat Carles Monguilod en un article al diari El Punt: El jutge pot haver prevaricat.

pd4: Guillem Terribas ens ofereix uns Fragments del llibre del Demà serà un altre dia, al seu bloc, per fer un tastet...

dissabte, 24 de novembre del 2007

VI Conferència Nacional del PSC

Girona és, aquest cap de setmana, la capital del PSC!. Celebrem la VI Conferència Nacional del PSC, quelcom més que una trobada de socialistes: una trobada d'idees socialistes. Feia goig passejar-se avui per l'Auditori Palau de Congressos de Girona, un formigueig de cares conegudes, de companys i companyes de partit vinguts d'arreu del país per debatre i esmenar no una ni dues, sinó tres ponències de tres temes diferents però alhora, d'alguna manera, vinculats entre ells: infrastructures, habitatge i convivència.

M'agrada que el meu partit, al govern al nostre país, al govern a l'estat i al govern en molts municipis, no es perdi en debats essencialistes sinó que vagi a l'essència del debat, que es plantegi una reflexió i, sobretot, una projecció al futur dels temes candents i necessaris d'avui. Naturalment la Conferència Nacional té una estructura de funcionament pròpia, té una dinàmica participativa oberta ja fa dies, però precisament per la seva pròpia estructura, aquests temes han estat debatuts i esmenats a les agrupacions del PSC arreu del territori, al que jo anomeno, la nostra xarxa capil·lar.

Més de 800 delegats participen en la Conferència Nacional, més molts altres convidats. 3 ponències que es corresponen en les 3 comissions que debatran els 3 temes proposats, amb un total de més de 1.600 esmenes al document marc:

1.- Infrastructures per a Catalunya, amb 284 delegats i 594 esmenes al document marc

2.- Habitatge: un dret per tothom, amb 236 delegats i 347 esmenes al document marc

3.- Convivència: unes ciutats en canvi, amb 305 delegats i 692 esmenes al document marc

Aquestes xifres són la mostra de la importància del treball previ de les agrupacions, són la constant confirmació que el PSC és un partit viu i dinàmic que fomenta el debat i que, del debat que fomenta, projecta les polítiques després aplica quan governa.

M'ha agradat, avui, veure i escoltar la Carme Chacón (aquí la podeu llegir): és jove i és dona... sí, també és Ministra, però no és pas aquest el seu "valor afegit" per ser una excel·lent candidata. Carme Chacón sap que aquestes properes eleccions són importants per Espanya però vitals per a Catalunya: una victòria del PP només portaria a un greu retrocés en l'autogovern i en molts altres aspectes del nostre país: la llengua, l'educació, els serveis públics...

El més important de la VI Conferència Nacional del PSC serà el document que el plenari acabarà aprovant, després de tot el procés de debat i negociació d'esmenes. Llavors tindrem a les nostres mans, i al cabàs de les nostres responsabilitats, la projecció de les polítiques progressistes, d'esquerres, socialistes per Catalunya en matèria d'infrastructures, habitatge i convivència. Com ha vingut a dir Ernest Maragall, no només un document per la reflexió, un document d'acció política projectat al 2010.

Aquest cap de setmana a Girona el socialisme bull, treballa, fa xup-xup...



-----------------------

pd1: Joaquim Nadal relata, entre d'altres coses, la presentació del llibre d'en Guillem Terribas al seu article al Diari de Girona: Guillem, Pere, Joan, Josep, Jordi

pd2: la Pia Bosch ens recorda que el dia 20 va ser el dia internacional dels drets dels infants

pd3: poc a poc es fan fent interessants aportacions al fòrum del PSC de Sarrià de Ter una nova masculinitat per la igualtat. Si vols pots participar-hi i dir-hi la teva!.

divendres, 23 de novembre del 2007

Carmelita Xabé, el somriure etern

D'aquí pocs dies farà un mes que ens va deixar la Carmelita Xabé. El dia del seu enterrament, per Sant narcís, el seu fill Joan, en Joan Masdemont Xabé, ens demanava que la recordéssim tal i com ella se'ns mostrava sempre, amb un somriure als llavis i un agradable comentari, sempre, per tothom.

La Sira explicava, el mateix dia de l'enterrament, a les nostres dues filles grans, la Clàudia i la Irina, qui era la Carmelita: "aquella doneta que sempre reia... l'àvia de l'Aïda..." Les nenes van saber de qui parlàvem. Sempre somriu, sempre té un comentari amistós, una atenció especial, sobretot, a la mainada: la Sira de petita també rebia les seves rialles, com ara h havien fet les nostres filles quan la trobàvem al carrer, al mercat a l'estiu... La Carmelita, encomanant felicitat; ara en diríem encomanant "bon rotllo"...

Rere uns ullets petits hi havia una àmplia mirada al món, al seu voltant. La seva germana, la Dolors Xabé, em comentava un dia: "sempre ha estat molt sociable, molt oberta..." Les persones tenim una gran capacitat d'infuir positivament en els que ens envolten, per aquesta mateixa norma també d'influir negativament, és cert.

En Joan Masdemont Soler, el seu estimat Joan, comentava amb serenor el canvi que la Carmelita havia produït en la seva personalitat; ho explicava serè però amb un profund sentiment d'agraïment i estima.

El recordatori del seu enterrament conté unes paraules de la pròpia Carmelita; llegint-les pren força el compromís que les persones, les dones i els homes, tenim vers nosaltres mateixos: ser conseqüents amb els nostres pensaments, les nostres manifestacions (el què diem) i els nostres actes (el què fem). Són paraules senzilles, escrites des del cor, emocionadament. Paraules més de record que no pas de comiat...
RECORD
"Des de petita m'ha guiat la dèria d'encomanar Felicitat als que m'envolten: Família, amics coneguts... El meu desig més fervent ha estat que arreu regnés la pau i la bona harmonia, no sé si me n'he sortit, però sí us puc dir que estic molt agraïda a totes aquelles persones que m'han permès gaudir de la seva amistat.
Fins sempre, en el record".
Carmelita
El teu recors, Carmelita, és un tresor.
-----------------------------
pd1: un emotiu pensament per Paco Candel, una de les veus dels qui no en tenien.
pd2: tothom té dreta tenir un mal dia... també el gran Fernando Fernán Gómez... el va tenir, és cert, però és una mera anècdota davant la seva gran aportació a la literatura, el teatre i el cinema. Amb la seva mort m'ha revingut a la memòria Eduardo Haro Tecglen, i he enyorat les seves intervencions a la Ventana de la Cadena Ser...

dimecres, 21 de novembre del 2007

Masculinitat


D'un temps ençà s'està obrint un debat al voltant de la masculinitat, de les seves característiques i manifestacions culturals i, fins i tot antropològiques. En el fons el què des d'algunes veus s'apunta és la necessitat de construir i definir un nou model de masculinitat. Són veus que provenen sobretot del feminisme, però no només. N'he sentit a parlar i n'hem debatut en diferents espais, com en l'Àgora per a Directives (aquest dimarts: molt interessant, mereixerà un article), o a l'Escola de Formació Just Casero de la JSC de les comarques gironines.

L'expressió màxima de la masculinitat, en la seva versió més tòpica, seria la del cavernícola, la de l'home patriarca que està al capdamunt de la distribució jeràrquica de la societat, la família, les relacions de parella... No entraré ara i aquí a fons en aquesta qüestió, però sí que vull aturar-me en algunes de les reflexions que ens hem fet des del PSC de Sarrià de Ter en perspectiva del proper 25 de novembre, el Dia internacional contra la violència vers les dones.

Des del PSC de Sarrià de Ter apostem per una nova masculinitat, aquest fet posa en evidència que existeix un concepte de masculinitat que pensem que cal canviar. A partir d'un plantejament inicial i de base, convidem, a través del nostre butlletí Més x Sarrià, a definir i construir entre totes i tots un nou model de masculinitat. Nosaltres entenem que la nova masculinitat ha de ser positiva, respectuosa, no violenta i que treballi per la igualtat d´oportunitats.

El PSC de Sarrià de Ter hem obert un Fòrum de participació a la nostra pàgina web per recollir idees, propostes i reflexions d´homes i dones. Us convidem a entrar-hi i participar-hi!.
Hi ha homes que treballem per la igualtat; pocs homes compartim espais de reflexió en temes d'igualtat destinats a les dones; tampoc generem massa espais propis (d'homes) de reflexió sobre nosaltres mateixos, sobre la nostra masculinitat. Hi ha, però, homes i entitats que sí que es troben i que treballen per la igualtat, com l'AHIGE. El camí dels homes, però, encara té molt recorregut... el de les dones està més avançat...
Totes i tots, però, hem de tenir un objectiu comú, la igualtat d'oportunitats i el respecte.
----------
pd1: aquest diumenge es celebra a Sarrià de Ter la 2a Fira Comercial
pd2: Girona acollirà, aquest proper cap de setmana, la VI Conferència Nacional del PSC, sota el títol Catalunya 2010: Infraestructures, Habitatge i Convivència. El PSC no esquiva els temes, els afronta i debat. Penso que és valenta l'actitud i determinació de, en un moment com aquest, que el PSC no eviti parlar d'intrastructures, d'habitatge i de convivència, precisament alguns dels temes que més preocupen als ciutadans...
pd3: m'ha agradat llegir l'article (barretada!) Crònica d'una presentació anunciada de Quim Curbet que ell mateix va llegir, abans de publicar-lo el Diari de Girona, a la presentació del llibre Mala Premsa de Pep Prieto.
pd4: Joan Vila va participar a la trobada a Girona de la Convenció pel Futur, concretament a la taula Una societat econòmicament dinàmica i socialment justa?. Al seu bloc ha publicat la seva intervenció sota el mateix títol de la taula rodona: Una societat econòmicament dinàmica i socialment justa? .Com sempre amb els escrits d'en Joan, píldores denses de coneixement amb un elevada voluntat pedagògica... En Joan reivindica la indústria com a element imprescindible pel creixement global de l'economia i dels llocs de treball del nostre país.

dilluns, 19 de novembre del 2007

Les entitats: el cor de Sarrià de Ter

Aquests darrers dies hi ha hagut molta activitat en algunes entitats, de les quals formo part, de Sarrià de Ter.

Dimecres passat va ser el torn del Grup de Muntanya. Som socis des de l'inici d'aquest curs, motivats per l'activitat d'escalada que fa la Irina, la nostra filla mitjana, de cinc anys. El Grup de Muntanya, a iniciativa d'uns pares i mares, ha organitzat un curset d'iniciació a l'escalada, en format "prova pilot" en espera que el grup de mainada es pugui consolidar. Com que els pares solem anar al darrera de les activitats dels nostres fills i filles, en aquest cas s'ha esdevingut el fet de fer-nos socis. Ho hem fet, més enllà de l'activitat puntual de la Irina, per poder recuperar l'esperit excursionista (en "plan família") de l'etapa escolta de la Sira i meva...

Dimecres a l'Assemblea es va renovar la Junta, destacant el canvi de President: ara ho serà en Josep Turbau, qui va ser Alcalde de Sarrià de Ter (1991-2004), històric del Grup de Muntanya. Hi ha hagut una certa renovació a la Junta per tal de donar un nou impuls al Grup de Muntanya...

Dissabte va ser el torn de la Penya Blaugrana de Sarrià de Ter. No vaig poder assistir a l'assemblea, però n'estic informat. Es va renovar la Junta sense canvis, però amb un anunci: després de 12 anys demanen un relleu de cares a l'any vinent. La Junta actual és la fundadora; han creat i consolidat aquesta entitat, amb el Barça com a motivador, però també amb activitat més enllà del futbol i la passió blaugrana. Són pencaires de mena.

Aquest diumenge hi ha hagut l'assemblea dels Amics dels Gegants de Sarrià de Ter. La Junta s'ha renovat parcialment i, sobretot, s'ha consolidat la Presidenta, fins ara en funcions. A les portes del 20è aniversari, els Amics dels Gegants és una entitat viva i dinàmica que passeja, sobretot de primavera a tardor, els gegants del nostre poble (els nous, en Cinto i la Maria) per contrades properes i llunyanes. És d'aquelles entitats de logística complexe, també d'aquelles que més satisfaccions dóna. Les colles geganteres són una important aportació al patrimoni cultural del nostre país. Cal reivindicar-les, sobretot quan, també a casa nostra, hi ha hagut altres manifestacions culturals (igualment rellevants i necessàries) més de moda. Els gegants fan molta festa i,a més, permet que tota la família sencera hi participi...

Dilluns és el torn d'una assemblea constituent, la de l'AAVV de Sarrià de Baix... en parlarem en una altra ocasió...

Les entitats fan viure els pobles, a Sarrià de Ter les seves entitats fan desmentir qualsevol insinuació de poble dormitori. Sarrià de Ter és un poble viu amb entitats que treballen: esportives, culturals, de lleure, de dones, de gent gran...

Les entitats són el cor de Sarrià de Ter i, val a dir que el cor de Sarrià de Ter gaudeix de bona salut!
------------------------------

pd: dimecres tindré l'honor de fer una breu intervenció a la presentació del llibre Demà serà un altre dia de Guillem Terribas. La cita: dimecres 21 de novembre a les 20 a la sala La Planeta
pd2: Fotògrafs per la Pau rebrà, també el dimecres 21, el Premi LiberPress 2007 d'associacions a l'Auditori Palau de Congressos. Felicitats!, especialment a l'inquiet Miquel Ruiz, President de Fotògrafs per la Pau.

divendres, 16 de novembre del 2007

Ventolada Borbònica!

P1200083

Feia vent aquest dijous, un vent fred, d'aquell que talla, un vent que clivella els nusos de les mans i enrogeix les galtes dels infants. El vent que despulla els arbres i encatifa els carrers de fulles, que es mouen a l'uníson com si d'una catifa voladora es tractés.

En dies de tardor com aquest sense adonar-me'n em trobo recitant, interiorment, Girona a la tardor, de Josep Ma de Segarra.

Sota del pont camina l'aigua trista
és l'aigua de la pluja de Tots Sants;
el cel és malva i rosa i ametista,
hi ha un or de fulles pels camins forans.

La Seu dreça la pàl·lida harmonia
de pedra grisa vers el cel llunyà,
i l'àngel guaita la caputxa pia
de Sant Feliu una miqueta enllà.

Sota les Voltes, la ciutat encesa,
és estrident de riures i fanals,
i cenyida de fosca, la Devesa
dreça milers de branques immortals.

Fa una boira que sembla un vel de fada,
sonen el clarinet i el tamborí...
I el cor, com una nit molt estrellada
espera l'hora d'estimar i llanguir.



Llanguir vol dir patir un estat de decaïment, físic o moral, prolongat. Ben lluny del poema de Segarra aquesta paraula m'ha fet pensar en els temps que darrerament corren pels Borbons i, específicament, pel Rei Joan Carles I.

El darrer episodi ens ha de fer reflexionar sobre el seu paper institucional, en tant que Cap d'Estat; hi ha, naturalment, molta tinta escampada sobre aquesta qüestió (des de la garantia de la unitat fins a l'anacronisme, per no anar als extrems...). Jo sempre he pensat que és una llàstima que, tal i com fan altres democràcies, ni tu ni jo tinguem cap possibilitat d'escollir-lo, de canviar-lo...

El fet és que davant aquest fet, com d'altres (la negació de la imposició del castellà sobre cap altra llengua, per exemple), sembla que hem de resignar-nos a tenir-lo de cap d'estat. D'un cap d'estat no espero que sigui "campechano", sinó responsable i conseqüent amb el càrrec que ocupa, amb la responsabilitat que té, i amb l'estat que representa.

L'error del Rei amb Chávez va ser picar l'ham, caure en la provocació. I no seré jo qui relacioni la seva actitud amb la seva corona, un cap d'estat democràticament escollit podria haver comès el mateix error... S'hauria d'haver contingut o, davant les interrupcions de Chávez, demanar a qui presidia la sessió, la Presidenta de Xile, Michelle Bachelet, per tal que fos ella, qui sí tenia en aquell moment autoritat, que s'agrecés al President Veneçolà, no per fer-lo callar, senzillament per retirar-li la paraula que ningú l'hi havia donat.

Tampoc va ser un encert que el Rei abandonés més tard la sala, en plena intervenció de Daniel Ortega, President de Nicaragua.

No deixa de ser paradoxal que després del "porqué no te callas?" el Rei no hagi dit "ni piu" i en canvi Chávez està immers en una fatigable incontinència verbal, verborrea infinita.

Avui he pensat en el Rei, imaginant-me'l assegut vora la llar de foc, mut i pensatiu, llanguint...

Epíleg: de tot aquest embolic el President Zapatero va tornar a treure el millor d'ell mateix i es va merèixer l'ovació després de la seva intervenció.
---------------------------
pd: m'agrada com analitza l'incident el gran José A. Donaire

pd2: la Pia Bosch ja ha escrit sobre la visita de Raimon Obiols a Girona

pd3: Quim Curbet cita Just M. Casero (Jo que moriré de càncer) al seu article Eisenhower. Memorable, novament, el moment en què, a la presentació del llibre Mala Premsa de Pep Prieto, l'editor Quim Curbet reincideix i l'hi regala, de nou, uns calçotets... ara, però, de talla petita per la descendència...

pd4: el proper dissabte 8 de desembre s'ha organitzat un Concert Solidari en suport dels encausats per la crema de fotografies al Rei. Es farà al Pavelló Municipal de Sarrià de Ter i tindrà aquest cartell.

dimecres, 14 de novembre del 2007

Convenció pel Futur a Girona

La Convenció pel Futur s'autodefineix com "una “autoconvocatòria” oberta a tothom que comparteixi una voluntat de renovació del socialisme i de l’esquerra; de recerca de noves respostes progressistes al servei de l’autogovern de Catalunya, de reforma federal d’Espanya i de construcció de l’Europa política i social. I que cal exercir noves formes de debat i d’acció per renovar la política".

Convenció pel Futur és un projecte pel debat i l'acció. És una iniciativa que persegueix i facilita la participació, que no requereix militància política per participar-hi i ser-ne membre actiu i que es serveix de les noves tecnologies per generar debats.

Però tampoc s'aboca només a la xarxa, una iniciativa d'aquestes característiques requereix també l'escalf humà, el contacte amb la gent, la mirada dels ulls que miren i observen l'esquerra per seguir-se transformant i ser, des de l'esquerra, agents transformadors de la nostra societat, de la nostra globalitat.

Bona oportunitat, la d'aquest proper divendres a la tarda, per trobar-nos, escoltar, dialogar i compartir. La Convenció pel Futur aterra a Girona però no desembarca: les taules rodones són eminentment gironines, pel què es dedueix que la Convenció pel Futur és viva a les nostres comarques, és també una iniciativa de les nostres comarques.
És interessant, per anar fent boca, la lectura del noticiari de novembre de la Convecció pel Futur. També el bloc de la Convenció.
I per cert, divendres a la tarda no em busqueu enlloc més... tinc una cita amb el futur...
--------------------------------------------------
Divendres, 16 de novembre, de 16.30h a les 19.30h al Centre Cívic del Pla de Palau
Programa de la Sessió:
1. Presentació de la Convenció pel Futur i de la trobada gironina: Pia Bosch, Daniel Font, Lluís M. de Puig
2. Taules rodones simultànies (debat obert a totes les persones assistents):
-El futur de Catalunya com a nació en un món globalitzat
Josep Mª Birulés, Mita Castanyer, Núria Esponellà, Anna Mª Garcia, Rafael Mas, Antoni Puigverd
Modera: Josep Puigbó (pendent de confirmació)
Relator: David Maldonado
-La participació política i social en el segle XXI
Maria Crehuet, José Antonio Donaire, Joan Margall, Joan Manuel del Pozo, Marian Sais
Modera: Narcís Genís
Relator: Alfons Jimenez
-Una societat econòmicament dinàmica i socialment justa
Aureli Alvarez, Joan Carbó, Carmen Carretero, Jordi Sargatal, Joan Vila
Modera: Jordi Xargayó
Relatora: Glòria Plana
3. Cloenda: Marina Geli, Joaquim Nadal, Raimon Obiols, Anna Pagans

----------------------------------
pd: Guillem Terribas que el dimecres vinent presentarà el seu llibre, Demà serà un altre dia, ha estrenat recentment el seu bloc

dimarts, 13 de novembre del 2007

El tren al subconscient

Ahir dilluns tenia una reunió a Barcelona per temes de feina. La reunió estava convocada a les 10 del matí. Per anar a Barcelona el millor és el tren, sempre que tinguis opció de tornar, també, amb tren, o que no hi vagis amb la família o una colla...

Bé, el cas és que el diumenge vaig mirar els horaris i tenia dues opcions:
1.- agafar el tren de les 7:27, que arriba a Sants a tres quarts de nou.
2.- sortit més tard, amb el tren de les 7:59, que arriba a Sants a un quart de deu.

En condicions normals hauria agafat la segona opció, bo i tenint present que des de l'estació de Sants fins al lloc de reunió el desplaçament amb Metro i a peu no superaria la mitja hora. Però el meu subconscient, suposo, em va impulsar a llevar-me més d'hora i agafar el tren de dos quarts de vuit.

Essent dilluns hi havia molta cua a la guixeta per comprar els bitllets, també al tren. Assegut còmodament em disposava a repassar els papers de la reunió i a fer algun cop de cap de tan en tan... Pocs minuts després de l'hora de sortida per megafonia van anunciar que per problemes de subministrament elèctric el tren no podia sortit. La reacció d ela gent va ser d'una certa resignació: la majoria van avisar per mòbil la seva demora... El tren esdevé, a dia d'avui, un dels principals motius de retard a la feina, també pot esdevenir, a dia d'avui, una de les principals excuses fora de sospita...

Tres quarts d'hora més tard, a un quart de nou, va sortir el tren; abans de sortir ens van anunciar que el proper, el previst per les vuit, sortiria al cap de dos munits, de manera que si algun passatger volia canviar de tren per fer el viatge assegut podia fer-ho. Jo ho vaig tenir clar: d'aquest tren no en surto fins a Sants!.

A tres quarts de deu arribo a Barcelona; a les deu arribo puntual a la cita, a la reunió. Però no sóc l'últim que arriba... malgrat tot salvo el matí!

Al vespre, ja a casa (a la tarda-vespre tenia una reunió al PSC, a Nicaragua), miro l'edició digital del Diari de Girona i llegeixo que el meu tren ha estat notícia: Una avaria elèctrica deixa aturats tres trens a Girona

Aquest matí una confident m'informa que va ser un gat (?) qui va causar l'avaria...

La Ministra Àlvarez no dimitirà per aquest fet, tampoc l'hi demanaré jo la dimissió.
Sí que l'hi demanarà, sembla, el Parlament de Catalunya, en un fet sense precedents: mai el Parlament havia demanat la dimissió d'un ministre, d'un càrrec de govern d'un altre govern!. Tots els grups excepte el PSC aprovaran una resolució demanant la dimissió o el cessament de la Ministra. Fins i tot els consellers del Govern d'Entesa que són Diputats la votaran (no els del PSC, naturalment). Hi ha, sens dubte, una gesticulació pre-electoral en aquest assumpte...

D'acord, la Ministra hauria d'haver dimitit, modestament opino, més per la seva actitud que per la seva gestió. En política aquestes coses passen: la bona gestió ja no és notícia, es dóna per descomptat; un error de càlcul, una actitud desafortunada, una mala gestió d'un incident, pren molta envergadura... El fet és que no ho ha fet, no ha dimitit i, davant d'això, el President Zapatero, en comptes de cessar-la, l'ha "ombrejat", assumint ell la responsabilitat i donant la cara amb explicacions i disculpes. Potser fa de més mal empassar aquesta situació per la Ministra Àlvarez, rebre un correctiu del President en forma de lliçó.

------------------
pd: perquè quan van anunciar la manca de subministrament elèctric vaig pensar (inconscientment), en el dèficit de subministrament energètic?

pd2: pensant amb energies vaig pensar amb un article d'en Joan Vila: Energia als habitatges. Microcogeneració

diumenge, 11 de novembre del 2007

Raimon Obiols parla d’Europa a Girona

El divendres 9 de novembre la JSC de les Comarques de Girona van donar-nos la oportunitat d’escoltar Raimon Obiols parlar d’Europa.

A la Fontana d’Or hi vam assistir una bona colla, sobretot companys del PSC, disposats a seguir aprenent d’un dels valors més importants, al meu parer i de molts, del socialisme català, un autèntic pensador.

Marina Geli, Francesc Franscisco, Joan Manel del Pozo, Pia Bosch, Lluís Maria de Puig, Rafel Bruguera, Pere Albó, Josep Ma. Jofre, Victòria Saget, Pere Cabarrocas, Josep Brugada, Alfons Jiménez, Pere Simón, etc. També David Maldonado, que va presentar Raimon Obiols i ens va comentar el Manifest de la JSC sobre els reptes de l’Europa actual.

Les Joventuts Socialistes, també les de les nostres comarques, han de parlar de tot, el seu discurs ideològic ha de comprendre tots aquells temes que afecten els joves, que són, en major o menor mesura, tots els de la societat. Parlar d’Europa a propòsit de les JSC és una excel·lent notícia.

Obiols va fer una conferència de contingut, densa, però no pesada. Amb un discurs ordenat va anar desgranant les seves idees, possiblement amb excessiva rapidesa. El temps sempre priva d’aturar-se i aprofundir en una idea, un concepte. El cert és que alguna de les coses que va dir valdrien, per si soles, per una conferència més.

Alguns dels assistents prenien notes: un jove molt a prop meu del qual desconec el nom, en Lluís Ma. de Puig, en Francesc Francisco, en Josep Brugada o la Pia Bosch.
Al segon minut de la conferència d’en Raimon vaig veure la Pia present notes i vaig pensar per mi mateix: “t’hauràs de servir de l’escrit que, probablement, escriurà al seu bloc, per nodrir de contingut la referència que jo en faci.” Esperarem pacients...

Obiols va iniciar la seva xerrada amb una referència al terrorisme internacional i a la situació política mundial. Segons Obiols l’oportunitat d’Europa és esdevenir la resposta a la deriva ultraconservadora (els neocons) de la política dels EUA, política abocada a generar “la guerra dels 100 anys” als segle XXI.

Per Obiols el futur de l’esquerra està molt lligat al futur d’Europa. Obiols va assenyalar que, a part de discutir, els propers anys, l’hegemonia de les idees neoliberals i conservadores dels EUA, Europa, la Unió Europea, ha de treballar i reforçar la seva unificació política, superant l’Europa dels Estats.

Malgrat totes les dificultats de la Unió Europea (Constitució Europea, ampliació...), Obiols aposta, com apostes alguns països i economies emergents, per Europa com un model social i econòmic de pau i concòrdia.

Obiols va definir la situació d’Europa amb una imatge molt gràfica: Europa es troba “pujant per una escala mecànica de baixada”. Però malgrat tot Europa puja, la Unió Europea avança.

Obiols va parlar del PDE de Pasqual Maragall, d’Itàlia, de llatinoamèrica, de la Xina i l’Índia, d’identitat, identitarisme... Raimon Obiols és sinònim d’idees i, tal i com, afectuosament, l’hi va retreure, Francesc Franscisco, es prodiga poc...


D’aquí pocs dies tindrem l’ocasió de tornar a gaudir de la seva companyia en el marc de la trobada gironina de la Convenció pel Futur, el proper divendres 16 de novembre a la tarda al Centre Cívic Pla de Palau.


-----------------

pd: Notes de Brussel·les, el bloc de Raimon Obiols

pd2: Identitats, identitarismes: un article necessari de Raimon Obiols

divendres, 9 de novembre del 2007

En Zacaríes

Ens ha deixat en Zacaríes, home entranyable d'agradable conversa. Era habitual veure'l a Sarrià de Ter, els dimecres al mercat o sempre que a Sarrià de Ter hi havia algun esdeveniment. No li costava gens travessar el Pont de l'Aigua.

En Zacaríes de fet forma part de la història de Sarrià de Ter, de la història dels exiliats que hi van anar a raure.

El meu primer record d'en Zacaríes és de petit, d'anar-m'hi a tallar els cabells; tinc sempre molt present la imatge d'un pany de paret carregat de clauers... També la seva imatge assegut davant de casa seva, veient-nos passar, reposat, amb les habituals presses. Quan hi xerrava, en Zacaríes sempre tenia un comentari, a tall de record, per en Just, el meu pare.

En Joan Pallàs, qui havia estat President de l'AAVV del Pont Major i regidor de l'Ajuntament de Girona, el coneixia molt bé. Avui al diari El Punt publica un emotiu escrit sobre en Zacaríes, que jo em permeto manllevar...


Joan Pallàs

Estem de dol tots, familiars, amics i veïns. Ens has deixat sense avisar, però tu potser intuïes que passaria. Dimecres vares anar al centre cívic, vas arribar-te a Sarrià i a la tarda vares anar un moment fins a la plaça de l'Om, i vas tornar cap a casa, abans que fes fred. Vares fer per última vegada el recorregut diari dels últims anys, i vés a saber si t'anaves acomiadant de passada del que ha estat el teu món immediat i proper.
En Zacarías és un referent que el Pont Major hem perdut. Serà difícil passar pel carrer i no veure't davant de casa teva, controlant una mica tot i posant-te neguitós per alguna cosa que no funciona, o per alguna altra que no t'agrada, com les pilones; o veure't caminar cap a la biblioteca o el dispensari. Ets una persona que de seguida es preocupa per tot, i truques a l'Ajuntament o allà on sigui perquè reparin el forat de la vorera, situïn els contenidors a lloc, posin la barana que falta o canviïn la bombeta fosa. Ara ens hem quedat orfes del vigilant experimentat.
De petit i jove ho vas passar molt malament. Vas venir a Girona i, primer a Sarrià i després al Pont Major, t'hi vas establir, amb la Conxita i amb la Flora. Eres el perruquer de tota la vida, fins a la jubilació, i del nostre barri ho sabies tot. Fa quasi 30 anys vas ser un dels fundadors de l'Associació de Veïns, i ara eres membre de la junta. També has estat 27 anys organitzant la Diada d'Homenatge a la Vellesa, de la qual eres president honorari. Abans havies estat amb el futbol i amb la festa major de l'època daurada. Sempre t'has interessat per les coses del barri, i l'has defensat com ningú. Falten persones com tu, que estiguin disposades a donar el seu temps en benefici de la comunitat.
I tenies temps també per a la Germandat de Donadors de Sang, de la qual formaves part i eres delegat, insistint sempre en la necessitat de les donacions. Dimecres al vespre varem tenir reunió: quan et trobaves bé, mai faltaves, però a aquella hora ja estaves per a altres coses.
Varem parlar de fer-te un homenatge per Nadal. Però ara, tu, amb la teva marxa, ens ho has desmuntat, sense voler i sense saber-ho, i ens hem quedat en deute amb tu. Tenim com una recança per haver fet tard, i haurem de trobar-hi alguna solució.
«Sembla que l'hagi de trobar caminant pel carrer, i ja no hi és», em diuen. És cert. Et trobem a faltar molt, i t'agraïm tot el que has fet al llarg dels anys, sense defallir. T'escric en temps present, intentant en va que no desapareguis. Persones com tu han fet possible que el Pont Major no sigui un barri més, sinó un poble amb identitat pròpia.
A reveure, i fins a sempre, Zacarías.
---------------
pd: podeu llegir també l'article de la Tinenta d´alcalde i regidora de l´àrea de Cultura i Educació de Girona Ma. Lluïsa Faxedas al Diari de Girona i al diari El Punt.
pd2: El President de l'AAVV del Pont Major, Josep Ma. Castañer, recorda també en Zacaríes en un escrit publicat al diari El Punt.

dimecres, 7 de novembre del 2007

Què passa a Sarrià de Ter?

És menys que una pluja fina, és un degoteig... Un degoteig d'aquells que tan molesten...

I no, aquesta foto no és presa a Sarrià de Ter, però sí molt a prop. Aquests dies, però, podria acompanyar els indicadors de benvinguda al poble, juntament amb els pobles que hi estan agermanats...

Des de fa uns dies, no hi ha setmana que a Sarrià de Ter passi alguna cosa en alguna botiga, establiment o equipament. També a Sant Julià de Ramis. Són bretolades i petits furts, però no per la magnitud del delicte la qüestió és poc important, sobretot per l'efecte degoteig... Ja ho diu la dita: de mica en mica s'omple la pica. El cert és que de seguir amb aquesta tònica del degoteig passarem a la onada...

Per evitar que això passi, entre d'altres coses des del PSC de Sarrià de Ter hem demanat un increment de la presència policial per part de la Policia Local de Girona, amb qui tenim un conveni de patrullatge les nits i caps de setmana, i els Mossos d'Esquadra, recolzant així la petició feta per l'Alcalde la setmana passada.

Però des del PSC també hem proposat que el propi govern municipal actuï. En aquest sentit proposem l'ampliació, per un període de temps, de l'horari de la Policia Local fins a les 12 de la nit (ara és fins a les 10). És el govern de Sarrià de Ter qui ha de fer el primer pas, després de fer el primer gest (la demanda).

Quan vaig llegir les declaracions de l'Alcalde demanant una major implicació de la Policia Local de Girona i dels Mossos d'Esquadra vaig pensar: i la implicació de Sarrià de Ter?. Amb quina autoritat demana, exigeix una major implicació de les altres policies sense implicar, primer de tot, la Policia Local de Sarrià de Ter?

És per aquest motiu que en la nostra petició, que en la nostra demanda d'increment de la presència policial, proposem que la Policia Local de Sarrià de Ter ampliï el seu horari.
De fet d'idees no en falten: també es podria plantejar el canvi de torn d'algun agent (o alguns) de manera que en comptes de cobrir el torn de dia o de tarda cobrís el de nit...
És Sarrià de Ter qui primer s'ha de mullar, i no defugir les responsabilitats atribuint-les només als altres.
Amb degoteig, pluja fina o amb una onada a l'horitzó, ha estat el PSC de Sarrià de Ter qui s'ha mullat primer, però no ha de ser el darrer a fer-ho...

Per nosaltres aquestes mesures excepcionals han de respondre als fets excepcionals que s'estan produint, per evitar que deixin de ser excepcionals i passin a ser habituals...
De fet a Sarrià Ter hi ha qui opina que el què passa sí que és una onada de robatoris...
Confiem no haver-los de donar, malauradament, la raó!.


--------------------
Altres temes d'interès:

- El post de Pia Bosch (Lluís Cabrero i Just Casero) sobre el psiquiatre Lluís Cabrero

- L'impacte de la blogosfera fet per en José A. Donaire

- La conferència de Raimon Obiols d'aquest proper divendres al vespre a Girona, organitzada per la JSC de les comarques gironines

dimarts, 6 de novembre del 2007

Sense abraçades ni petons


Miràvem l'altre dia, en família, Missió Odissea, una sèrie de dibuixos animats que emet el Club Super 3. Aquests dibuixos expliquen, a cada capítol, les aventures d'Ulisses en la seva particular odissea, el seu retorn cap a Ítaca. Suposo que el capítol que vèiem era el darrer, doncs Ulisses es retroba, després de superar les habituals dificultats, amb la seva família: el seu fill Telèmac i la seva esposa Penèlope.

El cert és que jo havia passat per alt el detall i al moment de passar ningú va comentar res però, ja amb els crèdits de la sèrie avançats, la Irina, la meva filla mitjana, de cinc anys, i seguidora de la sèrie juntament amb la Clàudia(la gran de 8), va dir (referint-se al retrobament d'Ulisses i Penèlope): no s'han fet ni una abraçada ni un petó. Davant l'observació de la Irina vam comentar l'estranyesa del fet: com era possible que els guionistes no haguessin donat un xic més de calidesa al retrobament d'Ulisses amb Penèlope?.

Però el comentari de la Irina té una dimensió que sobrepassa l'anècdota dels dibuixos, que és l'expressió de l'afectivitat. Per ella és normal que el retrobament entre dues persones conegudes (més si són estimades), sobretot si fa un cert temps que no es veuen, tingui un important contingut d'afectivitat, expressada amb, a més de paraules, petons i/o abraçades.
Així és quan ella torna de l'escola i es retroba amb nosaltres, o quan s'ha quedat a dormir a casa els avis o l'àvia...

Aquesta sèrie, bàsicament entretinguda, vol transmetre alguns valors: la noblesa, la valentia, l'amistat... però sense proposar-s'ho han obviat, en un dels moments claus de la sèrie, el valor de l'afectivitat.

D'acord que hi ha persones que petonegen més i n'hi ha que petonegen menys, també amb les abraçades i amb l'expressió de les emocions... però l'afectivitat és inherent a la condició humana i, malgrat no sempre en som conscients, l'afectivitat, com el coneixement, l'educació o els hàbits, també es transmet...

pd: qui de petit no s'ha vist obligat a fer un petó a algú que no l'hi venia de gust?. Al final quasi sempre s'imposa la voluntat dels pares o altres adults, però existeixen també petits episodis de victòries dels infants que, bé morruts bé aparentment despistats, esquiven el protocol...
pd2: he dit de petit?. Hi ha dones que expressen que en la salutació (o comiat) convencional s'avancen a l'encaixada de mans abans del petó quan els aborda un home. Argument: perquè pel fet de ser dones els homes ens petonegen "protocolàriament", quan a vegades no ens ve gens de gust rebre o fer un petó de l'home o homes en qüestió, si entre ells no ho fan...?

divendres, 2 de novembre del 2007

El circ, al carrer!

El circ és un espectacle artístic, normalment itinerant, que inclou acròbates, pallassos, mags, ensinistradors d'animals i altres artistes. Així és com la Viquipèdia el defineix.

Aquests dies en tenim un d’instal·lat a Girona, el Circ Raluy, però aquest primer de novembre, dins la programació de les Fires de Girona, vam poder gaudir d’una “simultània de circs” a la Plaça Germans Sàbat, amb tres espectacles: una pallassa (acompanyada d'un músic), un malabarista i dos acròbates.

Circ

El circ és un espectacle que tradicionalment es representa sota una carpa (de circ), al carrer i fins i tot en auditoris, teatres o altres equipaments cívics o culturals. És tot un món de fantasia i il·lusió adreçat a petits i grans, tot un món que, darrera la carpa, amaga vides tan reals com les que qualsevol de nosaltres, algunes amb un tipus de vida nòmada, a voltes poc sofisticada...

Al circ es desenvolupen les habilitats de l’engany, la transformació, l’il·lusionisme, el malabarisme i fins i tot l’ensinistrament d’animals amb la lloable finalitat de fer dubtar de la pròpia realitat o dubtar dels límits de la mateixa al públic.

Si Marta Mata ens va alliçonar equiparant la política a la pedagogia citant a Rafael Campalans (Política vol dir pedagogia), donant així un elevat contingut transformador a la política, la percepció de molts dels ciutadans d’avui és que, en alguns temes, la política és més aviat un circ, on els parlaments i els mitjans de comunicació fan de carpes i els polítics i alguns periodistes fan de mags, malabaristes, il·lusionistes o, ben bé, ensinistradors d’animals...

D’entre els diferents personatges que podrien desfilar per la carpa central d’aquest gran circ, destaquem només el qui, políticament, té més responsabilitat, que malauradament no vol dir políticament més responsable. Més d’un a vegades ha tingut la sensació que hi ha uns fils de cuca, a voltes mal dissimulats, que guien els seus moviments...

Ha dit Mariano Rajoy:
11 de març de 2004. Declaracions a Onda Cero. “ETA hoy ha puesto de luto la democracia española”.

13 de març de 2004. Entrevista al diari “El Mundo”. Assegura que té “la convicción moral” que els atemptats de l’11-M eren obra d’ETA.

2 de juny de 2004. Declaracions després d’entrevistar-se amb el President de Síria, a Madrid: “Es un hecho absolutamente objetivo que existen contactos y conexiones entre organizaciones terroristas. No descarto en absoluto que haya habido colaboraciones entre el terrorismo islámico y ETA.

29 de juliol de 2004. Curs d’Estiu d’”El Escorial”. “No afirmo nada, pero no descarto nada”. “No se puede cerrar la investigación” porque los detenidos “no tienen capacidad intelectual” para organizar un atentado de semejante envergadura

7 de setembre de 2004. Declaracions a Onda Cero. Diu sobre la Comisió 11-M que "lo único que se ha investigado hasta este momento y lo único que ha quedado claro es que el Gobierno del PP en todo momento dijo la verdad"

18 de març de 2007. Entrevista al Diari de Girona. “En el meu partit no hi ha ningú que digui que ETA va fer això. I si algú ho diu, jo li exigiré que ho provi. I si no ho prova, li diré que no ho pot dir. Aquí, sostinc el que diguin els tribunals, que és el que he sostingut sempre.”

Ja ho sabem que sovint la política sembla un joc de mans, que els polítics han (hem) de fer, sovint, autèntics malabarismes i cabrioles, però n’hi ha que abusen del què seria políticament correcte i cívicament recomanable...

El circ, doncs, al carrer!. Visca el circ!.

pd: de la meva infantesa tinc el record de companyies com el Tripijoc (molt més que circ) i el Petit Circ de Carrer...

pd2: Declaració institucional de José Luís Rodríguez Zapatero sobre la sentència de l'11-M