(...) "A vosaltres, sigui quina sigui la vostra parla, sigui quin sigui el vostre origen, sigui quin sigui el vostre pensament, que heu fet possible des del silenci, des del testimoniatge, des de la lluita, des de la persecució, des de l'exili, que avui nosaltres puguem enlairar amb dignitat rotunda la bandera dels catalans.
Parlo de Catalunya. (...) La història no pot sobreviure sense nosaltres. La història de Catalunya, fins ara una crònica tràgica d'opressions, torna a ser nostra. Si no ens han vençut els programes d'extermini legal i institucional; si no ens ha destruït la colonització i la dictadura; si no ens ha vençut l'opressió laboral i econòmica, no ens podran ara reduir al silenci els que pretenen una vegada més ensorrar la nostra llibertat de poble.
(...) Els socialistes treballem per la construcció d'una Catalunya en la que no siguin possibles les opressions culturals, econòmiques, polítiques de que hem estat víctimes tots els catalans. És una opressió més pretendre dividir el nostre poble per raons d'origen, de llengua, de cultura. Que ningú pensi que menyspreant-nos ens farà més febles.
(...) Assumint les nostres derrotes, i compromesos en la llarga marxa cap a la democràcia i el socialisme, companys, és l'hora de guanyar la llibertat. Poble a poble, nació a nació, fins que la dura unitat que suportem deixi de ser símbol d'opressió.
(...) Propugnem un socialisme amb tota la força de l'alliberament nacional, i tota la solidaritat del socialisme internacional en la lluita contra l'imperialisme capitalista.
Companys: ens urgeixen les llibertats per construir la nostra nació. Ens urgeixen les llibertats per a construir la democràcia. Però les llibertats són contradictòries i és contradictòria la democràcia si l'objectiu final de la lluita no és donar el poder al poble (...).
En aquesta direcció de la història el nostre avenç és decidit cap a una Catalunya lliure i socialista, cap a uns PPCC lliures i socialistes.
Companys: Visca Catalunya"!
Fragment del discurs que Just M. Casero va fer en l'anomenat "Míting de la Llibertat" a Girona el 23 de setembre de 1976.
Just Casero aleshores formava part de Convergència Socialista de Catalunya i de l'Assemblea de Catalunya de les Comarques Gironines. Posteriorment va ser membre del Partit Socialista de Catalunya-Congrés i va participar en la fundació del PSC, on va militar fins a la seva prematura mort, el 31 de gener de 1981.
Cal contextualitzar aquest discurs el aquell moment, quan tot just començava a apagar-se la dictadura i a encendre la democràcia, quan encara no s'havien celebrat eleccions democràtiques...
No era aquest, ni volia ser-ho, un discurs independentista! Just Casero no era independentista! Però sense por d'equivocar-me, sí que era catalanista!
I si algú busca l'essència, les arrels del socialisme català aquí també pot trobar-hi una de les moltes fonts que el van conformar... i conformen avui encara... m'agrada pensar!
Expulsar els "díscols" no només seria injust, seria també un error històric! Només el PSC pot trair-se a sí mateix!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada