dijous, 30 de juny de 2011

No només de política, per als #PremisBlocs


Dies enrere vaig formalitzar la inscripció d'aquest bloc als Premis Blocs Catalunya 2011. A diferència dels altres anys, enguany no l'he presentat a la categoria de "Política, economia i societat" sinó a la de "Miscel·lània i Personals", doncs malgrat la política és present al bloc no és, ni vull que sigui, un bloc sobre política...

Petites gotes fredes tremolant és tan sols el meu bloc personal, on hi volco coses que faig, coses que veig i coses que penso de la meva vida familiar, professional, política i personal...

Un any més, doncs, he inscrit aquest bloc als Premis Blocs Catalunya, i l'inscric, com cada any, no amb l'afany d'arribar lluny sinó amb la simple voluntat de ser-hi, de sumar-hi...

Avui, 30 de juny, finalitza el període d'inscripció de blocs, que enguany es classifiquen en tres grans grups de categories (corporatius, personals i professionals) i 12 àrees temàtiques:

  • Cultura i tendències
  • Literatura (Premi LLetra UOC)
  • Periodistes i mitjans
  • Educació
  • Esports
  • Cuina, gastronomia i enologia
  • Universitats, recerca i ciència (Premi Universitat de Girona)
  • TIC
  • Política, economia i societat
  • Història, tradicions i patrimoni (Premi Omnium Cultural)
  • Turisme i viatges
  • Miscel·lània i Personals
L'any passat els Premis Blocs Catalunya van portar cua... però més enllà de polèmiques, decepcions,  reflexions i altres consideracions aquests són uns premis que sens dubte prestigien l'activa "bloc-esfera" catalana... Ben segur que de tot el què va passar i es va comentar l'any passat els organitzadors n'han pres nota!

A partir de demà, 1 de juliol, comença el període de votació, que finalitzarà el proper 10 de setembre. Els Premis Blocs Catalunya 2011 es lliuraran dissabte 1 d’octubre del 2011 a La Seu d’Urgell.

dimecres, 29 de juny de 2011

Nits temàtiques d'estiu als Ocells Perduts

Un estiu més el Restaurant Ocells Perduts de la Fundació Oscobe ofereix unes interessants "Nits temàtiques a la fresca".

Aquest és el menú temàtic que proposen:

1 de Juliol
Màgic Raul. Nit de màgia

8 de Juliol
Toma3. Nit de jazz

15 de Juliol
Degustando. Nit de tango i ball

22 de Juliol
Maite Mer. Nit d’òpera

29 de Juliol
JN Band. Nit de blues

5 de Agost
Septimanics. Nit de soul i funky

12 de Agost
Grupo Perfil. Nit de Samba

Els Ocells Perduts, situat a la Vall del Llémena, pertany a la Fundació Oscobe i és més que un restaurant, doncs esdevé, alhora, part del projecte de formació i inserció social i laboral de molts joves que atén l'entitat.

dimarts, 28 de juny de 2011

Aquest dimecres, seminari "la fidelització de clients en la inserció laboral" a la @FundacioUdG

Els qui ens dediquem a la inserció laboral de persones en situació de risc d'exclusió social majoritàriament provenim, com és lògic, del món social, tot i que gran part de la clau de l'èxit de la inserció és la relació amb l'empresa, que esdevé, per a nosaltres, el nostre client.

En el marc del programa Incorpora de "la Caixa", que té precisament per objectiu la inserció laboral de persones en risc d'exclusió, hem anat oferint als professionals de les entitats que treballen en la inserció laboral en empreses ordinàries, aquests darrers anys, formació en comunicació eficaç i en eines de venda, servint-nos de l'experiència de les empreses en aquests àmbits, amb la finalitat no només de formar els nostres professionals, sinó també de comprendre millor el món empresarial per a trobar, des de les entitats, punts en comú en el marc de la inserció laboral que reportin beneficis recíprocament.

Però saber comunicar i "vendre" el producte no és suficient, doncs la majoria de les insercions laborals es solen fer en empreses ja fidelitzades, que coneixen les entitats i els seus professionals. La fidelització d'un client, d'una empresa, és un element clau, doncs és més probable que un client satisfet torni a fer una demanda d'inserció que no pas un de nou...

Ara fem un passet més i des d'Incorpora i l’Observatori d’Economia Solidària (OES), juntament amb la Fundació Universitat de Girona: Innovació i Formació i l’Escola de Negocis universitària de la UdG oferim el seminari "la fidelització de clients en la inserció laboral", de dues hores i mitja de durada, que es celebrarà el dimecres 29 de juny a la tarda.

Aquesta és la informació de la sessió:
Aquesta és la informació bàsica del seminari:

Data: 29 de juny de 2011
Lloc: Sala d’actes de la Fundació Universitat de Girona: Innovació i Informació
Direcció: Plaça Jordi de Sant Jordi, 1 – 17001 Girona
Hora d’inici: 17:30h
Durada: 2h 30 min.
Places: limitades a l’aforament de la sala
Preinscripcions: http://campus.incorpora.org

Aquest seminari, totalment gratuït, està destinat a professionals tècnics d'inserció laboral d'entitats socials i/o altres dispositius d'inserció laboral públics i privats, en especial els que fan prospecció i seguiment empresarial i de clients. Encara hi ha places disponibles!

dilluns, 27 de juny de 2011

Molt millor que un #CasualDay a @plateducativa



El passat dijous 23 de juny les oficines de Plataforma Educativa estaven tancades, però els qui hi treballem no estàvem, ni de bon tros, de festa!

Convocats a les 8 del matí canviaríem per un dia l'habitual lloc de treball a l'oficina per una jornada laboral diferent: el destí de la nostra jornada laboral era una masia prop de Tordera

Si a l'oficina portéssim habitualment corbata i vestit jaqueta que no sol ser el cas de totes i tots els qui hi treballem, aquell era un dia per, sens dubte, treu-nos-les! Però el cert és que, malgrat la recomanació d'anar vestit amb roba còmode, la veritat és que tothom vestia, si fa o no fa, com un dia més a la feina...

Però no seria el vestit sinó l'entorn i les activitats el què faria d'aquest dia un dia laboral especial. L'entorn es dóna per suposat, però les activitats que vam fer van trencar, per unes hores, les tasques, responsabilitats i jerarquies del nostre dia a dia. Un bon esmorzar de benvinguda, sempre necessari per a generar caliu, i una divertida sessió de creativitat i mapes mentals van fer, sens dubte, que més enllà del tema i activitats concretes, tinguéssim l'oportunitat de conèixer-nos en un entorn i circumstàncies diferents a les habituals laborals.

La jornada laboral es va cloure amb una reunió amb la direcció general i amb un dinar de germanor i familiar!. I això de familiar no és gratuït, doncs una de les coses que també va fer molt especial aquella jornada laboral és que el personal d'oficines amb mainada pogués portar-la!

Coincidia aquest dia amb el primer de vacances escolars i era una bona oportunitat, no només d'estalviar el cangur als soferts avis i àvies, sinó també l'oportunitat que la mainada coneguessin altres companys de feina dels pares i mares i, naturalment, llurs fills.

Jo me'n vaig endur les meves tres filles i us asseguro que, amb les activitats que els hi van preparar, s'ho van passar d'allò més bé! I jo també m'ho vaig passar pipa!

Va ser una jornada laboral especial... segurament de valors més intangibles, però igualment impoortants per seguir enfortint, potenciant i millorant l'equip humà dels serveis centrals de Plataforma Educativa, aquelñls serveis, com bé diu el Director General, que fan possible que els professionals de l'educació dels nostres programes, serveis i equipmaments, puguin dedicar-se i preocupar-se només dels aspectes educatius...

I avui haurem tornat al despatx, a la recepció, a la neteja, a la comptabilitat, a la ininterrompuda recerca de fons , donacions i finançament, a l'administració i gestió dels recursos econòmics i humans, a les incidències informàtiques, als objectius i indicadors, a les reunions d'àrea, als habituals grups d'esmorzar, a les carmanyoles i a recórrer als soferts àvis i àvies i/o activitats vàries de lleure a l'estiu mentre no arriben les merescudes vacances... I sort la nostra, que en podem gaudir...

I tornarem a la rutina, però a la nostra rutina hi haurà noves anècdotes i una experiència i records compartits d'un dia en què, sobretot, vam riure molt!

dissabte, 25 de juny de 2011

@elscatarres us conviden a participar a la gravació del seu nou clip... Potser vindré!

Aquesta és la cancó...



I aquestes són les instruccions que Els Catarres han donat via Facebook:

"Doncs mireu és super fàcil: poseu a reproduir la cançó "potser vindré" i us heu de grabar amb el movil o la web cam fent playbak, el burru, coreografies amb amics, dibuixos, el que vulgueu, no cal que us ho curreu massa tampoc. Llavors agafeu el video i el pengeu a: www.megaupload.com (és un moment) i ens envieu el link de descàrrega a: elscatarres@gmail.com amb el titol: videoclip"


Com fan altres grups de música, com Pulpopop, ara la clau és buscar la proximitat amb els fans, i no només la proximitat, també la complicitat per a realitzar, en aquest cas, un vídeoclip.

Els Catarres, coneguts sobretot per la cançó Jenifer, és un grup sense intermediaris que ofereix la descàrrega del seu disc gratuïtament... De moment tenen l'agenda prou plena, amb prop de 40 actuacions aquest estiu, entre elles, el 10 de setembre a la Festa Major de Sarrià de Ter.

Llums, càmera... acció! Què, us hi animeu? 

divendres, 24 de juny de 2011

#MinutsMusicals amb la nit més curta i el dia més gran, de #JaumeSisa!

Aquesta cançó, com d'altres d'en Sisa i d'en Pau Riba, em transporta a la meva infantesa quan, a principis i mitjans dels anys '80 del segle passat, participava a les colònies d'estiu que organitzava l'Ajuntament de Girona a la casa de colònies Can Feixes de Lligordà (Beuda, Garrotxa)...

I passaran els anys i serà inevitable, cada nit de Sant Joan, recordar aquesta bonica cançó del galàctic Sisa!



La nit de San Joan

La nit de Sant Joan, és nit d’alegria
Estrellat de Flors, l’estiu ens arriba
De mans d’un follet que li fa de guia.
Primavera mort, l’hiverm es retira.
Si arribes l’amor, mai mes moriría.

Les flames del foc la nit tornen día,
Si arribes l’amor, que dolç que sería.
La nit de Sant Joan, és una frontissa.
La porta de l’any, tan grinyoladissa.
Comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Imitarem al sol amb grans fogates.
Llevem - nos el calçat damunt les brases.
Al cel van de verbena ocells i astres.
I augmenten les virtuts d’herbes i agües.

Com la terra que gira ai voltant dei sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.(Bis)

La nit de Sant Joan, és nit d’alegria
Estrellat de flors, l’estiu ens arriba
De mans d’un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.

Follet de la nit, rei de l’enganyifa
Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
-Adorno els infants i faig que somiin
Enamoro als grans i faig que s’odiin.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anar del revés els somnis eteris.
Provoco adulteris, records, enyorances
Petons i vanjances, ensenyo encanteris
A les jovenetes els porta perfums
Dels altres planetes.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
Il veureu les banyes, el barret i els guants. (Bis)

Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l’ungla d’un dit.
No és home ni dona, ni ángel ni infant.
Per passar l’estona potser un comediant
És jove i no ho es, geniut i immoral.
Astut i qué més?
Sóc inmortal

Si mireu les flames del foc... (4 vegades)

Jaume Sisa

dijous, 23 de juny de 2011

L'ètica dels diners, a mans d'un banquer!



Què en fan dels meus diners? Joan Melé és, avui per avui, qui d'una manera més clara i entenedora millor explica, des de la banca, l'ètica dels diners... I tan ho fa a Singulars com a Buenafuente...

Potser sí que caldrà començar a replantejar-nos on tenim els diners... per pocs que en tinguem...

dimecres, 22 de juny de 2011

@ElsPulpoPop al programa @gendigital

El Jardí de PulpoPop a Generació Digital (Catalunya Ràdio)
Foto: Pulpògraf

Pulpopop va ser present, aquest passat dissabte 18 de juny, a la segona hora del programa Generació Digital de Catalunya Ràdio. A la segona hora també van parlar, entre d'altres coses, del Sònar...

Aquest és més un apunt per escoltar que per llegir!

Pulpopop parla del seu moment musical i de la Gira Jardí, que en pocs dies s'ha omplert i ja està al complet!

Cliqueu el play i gaudiu del programa...

dimarts, 21 de juny de 2011

Aprendre la lliçó! #aixisi #indignats!

La manifestació d'aquest passat diumenge a Girona. Foto: Manel Lladó. El Punt
Així sí! Amb una manifestació, amb una nombrosa manifestació pacífica sí!

Podem discutir encara si el passat dimecres eren quatre gats o forces més, els qui van actuar amb virulència excessiva contra els parlamentaris dimecres passat...

Podem discutir, i polemitzar, sobre si hi havia policia secreta entre els qui més violentament es van mostrar vers els parlamentaris...

Podem discutir si és legítim o no, èticament, aturar l'activitat parlamentària i, per tant, la celebració del Ple del Parlament de Catalunya pel desacord no nome´s amb uns pressupostor, sinó també i sobretot, per l'actual sistema polític que tenim...

Però no podem fer, una i altres, ningú, com si res d'això, i amb res vull dir molt més que sl fets del Parlament, estigués passant!

Es preguntava dies enrere Sam Enfot quina era la lliçó que de tot plegat n'havien tret els polítics...

Per començar, espero, situar les coses en un punt més mesurat: no tots els desligitimen llur moviment, tampoc tots els polítics la !

Passar de la desafecció a la indignació és altament positiu, malgrat alguns inconvenients, però convindria fer un pas més, ja que ningú pot romandre permanentment indignat... La indignació ha servit, ha de servir, per mostrar el malestar, per fer evident el malestar general amb la situació social, política i econòmica que estem visquent... I ha de ser un motor de transformació, i tant! Però la transformació s'ha de fer a través dels propis mitjans que la democràcia, imperfecta, que la política, desprestigiada, que la societat, convulsa, ens posa a l'abast: el diàleg, el pacte, escoltar més que parlar... i naturalment també discrepar, i deixar palès el desacord, però respectar els acords i seguir treballant per a canviar-los per les vies democràtiques...

Naturalment aquí hi ha un gran problema: el ritme. I un altre gran problema: la percepció que els polítics, que els partits polítics en general, no sabran ni podran donar resposta a les inquietuds i al malestar manifestat... Heus ací el seu gran repte, el repte de tots els partits, grans i petits, d'un i altres costat...

Però fins i tot salvant aquestes i moltes altres dificultats que hi puguin haver, el què a mi em queda clar és que la democràcia, la nostra democràcia, ha de seguir madurant, transformant-se, adaptant-se a les noves realitats, noves situacions, o donant respostes diferents als proiblemes de sempre, doncs per això són de sempre... I fer-ho, penso jo, sense renunciar a la política, mai sense renunciar a la política...

Fer més participativa la democràcia representativa és la lliçó que penso que n'hem d'extreure. El què, el qui i el com és una altra història...

dilluns, 20 de juny de 2011

De la presa de possessió com regidor a #SarriadeTer, el meu discurs

Assegut al Ple, moments abans de començar el Ple de constitució del nou Ajuntament. Foto: Ràdio Sarrià

Benvolguts i benvolgudes veïns i veïnes, alcalde i resta de càrrecs electes,

siguin les meves primeres paraules per a felicitar al reelegit alcalde, el senyor Roger Torrent. Vostè té novament, no només la responsabilitat d'exercir les funcions d'alcalde, sinó també les de presidir aquest ple que avui s'ha constituït, que és el màxim òrgan de representació democràtica del nostre poble, Sarrià de Ter.
Desitjo i confio que sabrà fer-ho donant joc a tots els grups municipals aquí representats, doncs som tots i cadascun de nosaltres qui més i millor representem la voluntat del poble, naturalment cada grup en funció de la força representativa que li correspon.

També voldria felicitar i donar la benvinguda a les regidores i regidors que avui han pres possessió per primera vegada. Assumiu per primera vegada la representació municipal, posant-vos al servei, bé des d'una responsabilitat de govern, bé des d'una responsabilitat d'oposició, dels nostres veïns i veïnes, dels seus interessos i necessitats, tan individuals com col·lectius. Us desitjo molta sort en la vostra tasca i, com que no sóc ningú per a donar consells ni lliçons a ningú, tan sols us esperono a viure aquesta alta responsabilitat com un aprenentatge permanent d'exercici de vocació de servei.

Avui comencem un nou mandat i el què hem de fer és mirar endavant, però precisament avui també voldria fer un cop d'ull enrere per manifestar el meu agraïment a les regidores i regidors que recentment han deixat de ser-ho, en especial a qui en el darrer mandat han estat companyes de grup municipal, la Iolanda Jiménez, la Loli Fernández i l'Assumpció Vila. La representació política de la voluntat del poble a l'Ajuntament és una tasca col·lectiva i vosaltres l'heu exercit, al llarg d'aquests darrers anys, amb responsabilitat i compromís. Moltes gràcies a vosaltres i també a la Dolly Grau, en Jordi Costa i en Lluís Aymerich per la vostra aportació a la política municipal del nostre poble.

Però avui és un nou començament, un inici de mandat que ens durà fins al 2015. Avui celebrem la renovació del Ple municipal, un ple molt renovat, en què hi haurà més càrrecs electes novells que veterans, i també un ple més rejovenit. Aquestes són dues bones notícies que hem de saber valorar com a poble, doncs per bé que a nivell general la política està, avui en dia, molt desprestigiada, trobem a casa nostra molta gent que manté viu i ferm el compromís polític vers la governança d'allò comú, des de l'Ajuntament. Les candidatures, totes les candidatures, eren renovades i més rejovenides, pel què inevitablement aquest ple també havia de ser-ho i així ha estat.

Les eleccions municipals han dibuixat un nou escenari polític a Sarrià de Ter, diferent del què hem tingut aquests darrers anys. En el meu cas, i en el cas del grup municipal que represento, seguirem treballant a l'Ajuntament des de la oposició. Fer oposició no vol dir necessàriament confrontació, sinó sobretot, i és el que nosaltres esperem, vol dir aportar una mirada diferent, des d'una perspectiva diferent i des d'un projecte polític diferent. Una mirada diferent per sumar o bé per, si s'escau, deixar palès que pot haver-hi una altra manera de fer i plantejar les coses.

Cada grup municipal té un full de ruta inicial, té una base programàtica a partir de la qual articular les propostes i projectes per a Sarrià de Ter; els programes electorals són el punt de partida. Però el treball que se'ns encomana al grups municipals és treballar per un objectiu comú, Sarrià de Ter i el màxim benestar dels veïns i veïnes, pel què es fa imprescindible que els tres grups municipals representats a l'Ajuntament treballem conjuntament; i treballar conjuntament vol dir comunicació i diàleg, vol dir mà estesa i voluntat d'entesa a l'hora de plantejar les propostes, tan per part del grup que té la responsabilitat de govern, com dels que tenim la d'oposició.
Aquesta serà la meva actitud, un treball en positiu i de voluntat d'entesa. Millorar el diàleg i la comunicació i potenciar el treball conjunt dels tres grups municipals és l'assignatura pendent que em sembla que tenim per aquests quatre propers anys; i llavors, naturalment, davant les propostes que puguem formular, que cada grup voti, en aquest ple, en el sentit que consideri.

Però la governança municipal, el treball dels grups municipals, tan del govern com de l'oposició, no s'ha de fer només portes endins a l'Ajuntament com si aquest fos un receptacle estanc; també cal fer-ho, i molt més del què tots plegats hem estat capaços de fer fins avui, portes enfora, amb vosaltres, veïns i veïnes. A la democràcia representativa que nosaltres, càrrecs electes, representem, hem de sumar-hi, que no substituir, la democràcia participativa. Som política local i és aquesta la més propera a la ciutadania; hem de ser capaços d'aprofitar aquesta proximitat per fer-vos implicar més, a vosaltres, sarrianenques i sarrianencs, en els afers municipals, en molts afers del nostre poble que, tot i que la decisió final ha de ser d'aquest ple, en el procés de maduració de moltes propostes ha de ser imprescindible la vostra participació.

Afrontem un nou mandat municipal en un context econòmic molt difícil, un context social i econòmic deprimit que afecta també a l'Ajuntament, doncs tindrem menys recursos, pel què el nivell d'exigència en la gestió municipal és més alt, per si no ho era prou encara: haurem de gestionar més i millor els menys recursos que tindrem per a seguir oferint serveis i equipaments municipals de qualitat. Aquesta ha de ser i serà una tasca col·lectiva, aquesta ha de ser i serà una responsabilitat col·lectiva que requerirà de l'esforç de tothom.

Assumeixo per quatre anys més, amb responsabilitat i il·lusió, la feina de regidor del meu poble; més enllà i per sobre de la satisfacció personal, que hi és i és imprescindible per a poder exercir aquest càrrec, voldria manifestar-vos avui el meu compromís per aquests quatre anys en sumar; és i serà la meva voluntat aportar el punt de vista del projecte que represento a l'Ajuntament a tots els afers municipals, amb voluntat d'entesa i de consens, sempre que sigui possible. Però sobretot la meva voluntat i actitud serà la d'escoltar, la d'escoltar el govern, la d'escoltar l'alcalde i l'altre grup de l'oposició, però sobretot i també, escoltar-vos a vosaltres, veïns i veïnes de Sarrià de Ter.

Moltes gràcies i enhorabona alcalde, enhorabona regidores i regidors!


Roger Casero Gumbau
Regidor del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter

Sarrià de Ter, dissabte 11 de juny de 2011

dissabte, 18 de juny de 2011

#Jenifer, d'@elscatarres, la cançó del moment... i de l'estiu? #MinutsMusicals



Jenifer

Jo que sóc més català que les anxoves de l’Escala o els galets de Nadal,
jo que tinc una erecció quan pujo al Pedraforca o faig trekking per Montserrat,
jo que voto Convergència I que tinc somnis eròtics amb en Jordi Pujol,
jo que soc soci del Barça i no trago ni en pintura als Pericos de Sarrià,
jo que penso que en Serrat sempre ha estat un traïdor, al meu cotxe només sona Lluïs Llach,
jo que porto els Segadors com a politò del mòbil, la senyera al balcó.
Jo que sempre he defensat els productes de la terra,
ara me enamorat d’una “choni” de Castefa
Ohhh Jenifer,em tunnejaré el cotxe per tu,
ooohh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uooohh Jenifer.

Jo que sóc més català, que el pi de les tres branques o que la guita de la Patum,
jo que sóc un gran entès de la cobla i la sardana, i el mundillu casteller,
jo que sempre m’he enganxat als serials de TV3 i als matins d’en Cuní,
jo que sóc més radical que el partit Mohamed Jordi en campanya electoral,
jo que sento devoció pel romesco i pels calçots, i el pa amb tomàquet sagrat,
jo vull veure en Joel Joan actuant als Pastorets, dirigit per en Benet i Jornet.

Jo que sempre he defensat els productes de la terra,
ara me enamorat d’una “choni” de Castefa
Ohhh Jenifer,em tunnejaré el cotxe per tu,
ooohh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uooohh Jenifer.
Les ments estretes ens intenten parar els peus,
repetir la història de Julieta i Romeu,
que no veuen que el temps ens donarà la raó?,
l’amor és superior a tota por, a tot rencor,
i ens diuen que tenim el cor dividit,
entre l’amor i el país, la pàtria contra el desig.
Però jo no veig res pas, jo només veig el conjunt,
i no hi ha força humana que ens impedeixi estar junts.

Ohhh Jenifer,em tunnejaré el cotxe per tu,
ooohh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uooohh Jenifer.

Els Catarres

divendres, 17 de juny de 2011

Si tens un jardí, tens @ElsPulpopop! #GiraJardi

Imatge promocional de la Gira Jardí. Foto: Pulpopop

Si et sents com un pop en un garatge... surt i vés al jardí!

Pulpopop no deixa de sorprendre'ns... La darrera pensada (i bona!) que han tingut és la Gira Jardí... Si els Quart Primera feien concerts als menjadors, Pulpopop els proposa fer-los al jardí de cases particulars!

I la iniciativa, llençada tot just dies enrere, està tenint un gran èxit i acollida, doncs ja tenen lligats quasi la totalitat dels 10 concerts que tindrà la gira, del 18 al 29 de juliol!

I és que no cal tenir ni anar als Jardins de Cap Roig per escoltar bona música i gaudir d'un gran espectacle! Amb el teu jardí n'hi ha prou! Tu hi poses el jardí, Pulpopop hi posa la resta!


dijous, 16 de juny de 2011

#Aixino #indignats, voler coaccionar i silenciar el #Parlament no és el camí!


Us imagineu si en comptes d'indignats haguéssin estat militars els qui haguéssin volgut fer callar el Parlament ahir? El Parlament de Catalunya, com a màxim òrgan de representació civil, ciutadana i democràtica del nostre País, no es pot voler silenciar de cap manera, ni per la civil (incívica, sens dubte), ni per la militar! Per fer callar un polític, res millor que no votar-lo!

Pot no agradar-nos aquest sistema democràtic, poden no agradar-ne ni els partits ni els polítics que actualment ens representen, pot no agradar-nos el sistema d'elecció dels nostres representants polítics que de moment tenim, però aquests no són motius sificients per voler impedir el normal funcionament de les nostres institucions democràtiques.

Afortunadament els indignats són molts més dels que van actuar bel·ligerantment contra els representants polítics, afortunadament molts indignats van mantenir ahir una actitud cívica, de queixa, crítica, però íntegrament cívica...

Que tristes les imatges d'ahir... m'entristeixen més que no pas m'indignen... Veure parlamentaris perseguits, pintats amb esprais, escopits és molt trist i diu molt poc d'un moviment que es defineix com a pacifista i no violent... La indignació no és una credencial d'impunitat!

En fi, com més d'un ha comentat aquestes darreres hores, les minories dels indignats i dels polítics deslegitimen, massa sovint, llurs causes...

dimecres, 15 de juny de 2011

Dos clics (de #fotografia) socialment responsables

Fotografia i responsabilitat social són dos conceptes que poden combinar molt i molt bé! El temps ha fet quasi coincidir dues experiències diferents de responsabilitat social amb la fotografia com a protagonista, essent l'entitat on treballo, Plataforma Educativa, part beneficiària d'aquesta responsabilitat social.


La primera experiència de responsabilitat social i fotografia és la col·laboració desinteressada del fotògraf Jordi Renart amb l'entitat, fent una sessió fotogràfica gratuïta a les oficines de l'entitat per a ampliar el banc d'imatges de l'entitat; en aquest cas parlem d'imatges de qualitat fetes per un professional. Iniciativa del propi fotògraf, Jordi Renart demostra que no cal ser una gran empresa per a desenvolñupar la responsabilitat social, doncs ell, professional autònom, també ha trobat una bona manera de donar valor afegit al seu negoci.

La segona experiència és el concurs de fotografia que ha organitzat l'empresa de productes de neteja Ambisist. En motiu del seu 20è aniversari Ambisist es va plantejar la possibilitat d'organitzar un concurs de fotografia, obert a topthom, sobre el pas del temps. El valor afegit del concurs és que la meitat de l'import dels premis (750 dels 1.500 € totals) es destinarà, en productes i serveis, a dues entitats socials de Girona: Càritas Diocesana de Girona i Plataforma Educativa. Per cert, si voleu participar al concurs "El pas del temps" d'Ambisist, encara hi sou a temps!

Si la fotografia és l'art que ens permet catpurar instants del nostre món i mostrar-lo tal com és, en aquests casos també ens permet veure que també pot ser un bon motor de responsabilitat socia d'aquells que, precisament, es situen rere la càmera!

dimarts, 14 de juny de 2011

Jaume Curbet i Just M. Casero: dos gironins a la tardor!

Just M. Casero i Jaume Curbet la tardor del 1979 a la Devesa de Girona per Fires. Foto: arxiu Curbet CG

Dies enrere en Quim Curbet em va fer arribar aquesta magnífica fotografia. Me la va passar poc després de la mort del seu germà Jaume, Jaume Curbet Hereu.

Quins dos personatges aquest parell! Però sobretot, quines dues persones, grans persones! D'orígens i trajectòries diferents ells van ser, ells seran, el viu testimoni d'un temps, d'un país... del nostre temps i país!

En allò més vital, a ambdós se'ls ha endut prematurament la malaltia; a en Just essent molt jove, quasi sense capacitat per plantar-hi cara, a en Jaume arribant-li abans d'hora, després de molts anys de convivència i lluita... Però aquesta fotografia, plena de vitalitat, ens interpel·la més sobre les seves i nostres vides, que no pas sobre la mort!

En Just, jove i, com sempre, barbut!. En Jaume, jove i, com sempre, elegant! Són moltes les persones que podrien traçar, molt millor que jo, els vectors que en allò polític i personal van compartir durant el procés de creació i consilidació del PSC a les comarques i a la ciutat de Girona, en la creació i consolidació de la democràcia, els drets i les llibertats del nosrtre país... Entre els qui millor podrien glossar-ho, naturalment, hi ha en Quim Nadal! En ple debat intern socialista, contemplar aquesta fotografia ha estat, per mi, tota una revelació!

En Just, jove i, com sempre, barbut, immigrant i fill d'immigrants extremenys, procedent de Convergència Socialista de Catalunya; en Jaume, jove i, com sempre, elegant, gironí de socarrel, procedent del Partit Socialista de Catalunya - Reagrupament: en Jaume i en Just, joves, socialistes i catalanistes...

Vés que no sigui aquesta part de la recepta que necessita el PSC...

Però més enllà de les sigles, més enllà de la projecció que a mode d'estèril "política ficció" podem fer, d'aquesta bonica fotografia em quedo amb en Jaume i Just persones... Que bé els hi queda aquella llunyana tardor del 1979... Que macos que éren, que macos que són! Eternament bells, immortalitzats en aquesta bonica instantània d'una Girona a la tardor...

Gràcies Quim per la fotografia!

dilluns, 13 de juny de 2011

Manifest Púlpic d'@ElsPulpoPop



"No som ni un grup de culte ni un grup frikye del panorama (ja és molt que estiguem al panorama que tenim familiars calamars a mart) som un grup de persones que fan cançons Pop perquè tothom qui vulgui en pugui gaudir; i senzillament això." Paraula de PulpoPop.

Si és que són uns àngels caiguts del cel!

Per cert, Pulpopop segueixen amb molta activitat, fins i tot han anat a l'escola!



No els hi perdis el fil, que estan ultimant la sortida del seu nou treball!

Bona feina Pulpos!

dissabte, 11 de juny de 2011

#MinutsMusicals amb "La mel del meu rebost" de @Bikimel



La mel del meu rebost

I dius que no tornaràs mai més,
cansat de la lluita amb els demés.
Et cau la jaqueta a mig costat,
ningú no ha dit que el futur costés barat.

Les coses que guardo al meu rebost,
la mel que guardava al meu rebost,
la mel que guardava al meu rebost
és teva…
I no em desis en el temps…
No em desis dins del temps.

L'abella atrapada dins del cotxe
va de puntetes rondant per les maletes,
de lletres i papers
que guardo en el meu cor,
lluny del meu record,
i pesa dins un dolç amor,
que ara marxa en pau,
i diu adéu siau…
Bogeria…
Dissenderia…

Te'n vas lluny d'aquí
a un altre país!

Les coses que guardo en el meu cor,
la mel que guardo al meu rebost,
la mel que guardava al meu rebost
és teva,
i no em desis dins del temps.

Teeeemps, teeeemps.

Bikimel

Per cert, Bikimel va venir a Sarrià de Ter l'estiu del 2009 en motiu del Festival Emergent!

De Emergent 2009 a Sarrià de Ter

dijous, 9 de juny de 2011

Fi de trajecte, fi del mandat municipal a #SarriadeTer

Amb l'Assumpció, la Loli i la Iolanda, companyes de grup municipal aquests 4 anys

Ahir al vespre vam celebrar, a l'Ajuntament de Sarrià de Ter, el darrer ple del mandat municipal 2007-2011 amb l'extraordinari d'aprovació de les darreres actes.Ahir doncs vam tancar, a Sarrià de Ter, la carpeta d'aquest mandat municipal i dissabte, aquest proper dissabte 11 de juny a partir de les 12 hores, obrirem una nova carpeta, encetarem un nou mandat, els que ens durà fins al 2015.

Com si d'arxius informàtics es tractés molts temes pendents d'aquest mandat caldrà moure'ls a les noves i estrenades carpetes que estrenarem a l'Ajuntament de Sarrià de Ter... Però no és avui, no són aquests dies, quan toca parlar d'aquestes temes...

Aquests són dies de comiat, de comiat dels i les regidores que ja no seguiran els propers 4 anys, que en el cas del PSC són les 3 regidores amb qui hem compartit grup municipal: l'Assumpció, la Loli i la Iolanda. Us agraiexo molt la feina que heu fet aquests 4 anys, feina fosca, sovint poc agraïda, però feina sobretot al servei del nostre poble, Sarrià de Ter, a partir d'un projecte polític. Després d'uns anys com a regidores, com a càrrecs electes, deixeu l'activitat política representativa, pe`ro sé que no deixareu, ni de bon tros, la vostra vida cívica i associativa, que de fet tampoc heu interromput durant la vostra dedicació política.
De tot cor, moltes gràcies!

A l'Assumpció, la Loli i la Iolanda les trobaré a faltar, a partir d'aquest dissabte, com a companyes de grup municipal, assegudes a la sala de plens, però sé que, com amb l'altra gent de la colla, podré seguir comptant amb elles i, sobretot, podré seguir gaudint de la seva amistat...

Penso que seria injust valorar la feina que hem fet aquests darrers quatre anys només tenint en compte el resultat de les eleccions municipals; naturalment hi ha coses que les podriem haver fet i explicat millor, o d'una altra manera, però aquests darrers 4 anys hem treballat molt, fent seguiment de temes grans i menuts de Sarrià de Ter, essent exigents amb el govern i parant l'orella i escoltant el poble. El nostre treball, amb els encerts i errors que hàgim pogut tenir i cometre, no ha estat suficient per fer el salt endavant que voliem fer... de fet hem retrocedit més del què fins i tot havíem calculat... Tot plegat, però, no és en va, i serveix d'aprenentatge individual i col·lectiu, polític i personal... I aprendre, sempre és un regal!

Dissabte vinent començarà un nou mandat, amb una composició del ple molt diferent, fruit de les darreres eleccions municipals, tot i que amb el mateix alcalde, ara amb una àmplia majoria. Començarà per mi el dissabte també un nou trajecte, més aviat una nova etapa: la tercera com a regidor a l'Ajuntamenmt de Sarrià de Ter.

Serà una nova experiència... veurem què ens depara!

dimecres, 8 de juny de 2011

Bon Verb, molta Gràcia i bon joc a la @bibemiliaxargay de #SarriadeTer

D'entre les múltiples qualitats de l'enigmista sarrianenc Josep Maria Sansalvador i Provensal hi ha el verb i la gràcia, que com molts altres enigmistes ell també té el dó de fer-los anar junts com si d'un tàndem es tractés: Verb i Gràcia!

I en Josep Maria va fer, de nou, humil gala de les seves virtuts en la presentació del llibre Verb i Gràcia. 1000 i + enigmes verbals (LlibreriaUniversitària), del qual ell n'és co-autor, a la la Biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter. Se'l veia content i es va mostrar molt agraït: "moltes verb i gràcies per la vostra assistència!"


La presentació, amb una arquitectura molt acurada, va donar molt de joc! De fet va ser una de les presentacions de llibre més juganeres (i per tant divertides) i participatives i interactives que he anat; i també va ser una presentació molt coral...

En Josep Maria Sansalvador va presentar els altres autors tot jugant, jugant amb ells i també amb el públic! Éren ells, i elles, qui estratègicament camuflats, confonent-se entre el nombrós públic, responien amb delit els primers enigmes que en Josep Maria, com a mestre de cerimònies, anava llençant! I a cada enigma es desvetllava no només el mot amagat, sinó un dels autors o atures del llibre! I a cada un d'ells i elles els va anar preguntant, després, el "què-qui-com" del llibre...


I el joc va seguir, després sí, amb la participació del públic: els autors del llibre van plantejar-nos, a l'entusiasta públic, un total de 15 enigmes, amb la voluntat no només de jugar, sinó de jugar per guanyar, els 4 millors, un exemplar del llibre Verb i Gràcia!

Ben provistos de paper i llapis (llapis per al record, d'una extingida caixa gironina d'estalvis provinvial, que no provinciana, o potser sí, absorbida, engolida, per una estrella... o qui sap si per un forat negre!), el públic anàvem rumiant tots i cada un dels enigmes que els enigmàtics autors ens van plantejar... "difamador de la maquinària agrícola", "el peix que no diu ni piu", "la que desfila donant exemple"...

Els qui no vam rebre per obsequi el llibre, molt gustosament el vam comprar i fer signar per en Josep Maria Sansalvador, que jugant a casa va omplir la biblioteca i que amb les seves "amistats perilloses" ens va fer passar una agradable, divertida i juganera matinal de dissabte!


Ah!, per cert... el llibre ja ha fet les delícies de la família: hi vam jugar tot anat en coxte... el camí se'ns va fer més curt!

dimarts, 7 de juny de 2011

El discurs del #PrincipeFelipe, el princep etern (?), davant una republicana. Visca la #República!



Afirmava el Príncep Felip, davant una valenta republicana, que en democràcia tot és possible, donant a entendre que és possible fins i tot l'abolició de la Monarquia, doncs celebrar un referèndum sobre la república o la monarquia a l'Estat Espanyol és, afirmava el príncep, un mecanisme possible...

I raó no li falta ni al príncep, tampoc, però, a la republicana, quan deia que avui per avui la celebració d'un referèndum sobre aquesta qüestió és, vista la conjuntura política, inviable!

Ni el PSOE :( ni el PP plantejaran mai la possibilitat de fer un referèndum sobre aquest tema i no sembla que el Príncep Felip tingui massa voluntat de renunciar a la trona reial...

Comparteixo amb la republicana la desil·lusió i resignació no només de viure, avui en dia, en una monarquia parlamentària, sinó sobretot de percebre que aquesta no té data de caducitat. Per mi la millor de les dates de caducitat de la monarquia parlamentària espanyola seria la fi del regnat de Joan Carles I, qui passaria a la història (i de fet hi passarà, entre d'altres coses; ja ho retocarà la RAH)) per haver estat coronat en plena dictadura i haver adbicat, com a l'últim, no dels mohicans, però sí dels Monarques de l'Estat Espanyol...

Però a la monarquia la majoria de la gent sembla que s'hi ha acomodat, fins i tot molts dels qui se suposa, i potser encara ho són, es diuen republicans!

No veig prou valent, gens valent en aquesta qüestió, al PSOE per fer el necessari pas endavant... I el Príncep Felip no crec que vulgui ser recordat, encara que si fós així jo li ho reconeixeria tota la vida, com el Príncep Etern... La notícia bé podria donar-la la Princesa Letícia en la seva reincorporació a la vida laboral als informatius de TVE!

Visca la República!

La notícia al 3cat24.cat: Un vídeo domèstic capta el príncep d'Astúries debatent amb una republicana sobre la monarquia

dilluns, 6 de juny de 2011

Campiones! El mini femení del CB #SarriàdeTer clou una gran temporada!

L'equip mini femení 2010/2011 del Club Bàsquet Sarrià de Ter celebrant el campionat!. Foto: Roger Casero

No sempre el compromís, l'esforç i el treball tenen la seva recompensa en forma de victòria, però en ocasions el compromís, l'esforç i el treball es veuen més que recompensats amb el seu dolç sabor...

Amb la victòria d'aquest dissabte les jugadores de l'equip de mini femení del Club Bàsquet Sarrià van celebrar haver quedat campiones del Grup B de la categoria de Mini Femení del Campionat Territorial de Girona! Tota una fita que, en el nostre cas particular, ha arribat a la 4rta temnporada de la Clàudia a l'equip!

La meva més sincera enhorabona per elles i per l'entrenador, en Sergio, i el delegat de l'equip, en Gil, i naturalment també per les mares i els pares i altres familiars i amistats que, dissabte rere dissabte, també han acompanyat a l'equip als partits i desplaçaments, animant i donant suport a les jugadores, que setmana rere setmana, durant molts dimarts i dijous, han acompanyat a les jugadores als entrenaments...

Divendres passat explicava que, independentment del resultat del partit de dissabte, elles ja eren les nostres campiones! Aquest equip ha fet una molt bona temporada i ben segur, campionat a banda, les jugadores en tindran un gran record!

Part del secret d'aquest equip rau en el què no es veu a la foto!

Enhorabona Tània, Carla, Baikane, Anna, Júlia, Clàudia (Casero), Úrsula, Nadia, Clàudia, Judit, Sergio i Gil!

També han participat en aquest equip, en els entrenaments i algunes en alguns partits, altres jugadores, que d'alguna manera també poden sentir-se seva aquesta victòria...

Moltes gràcies, equip, per aquesta gran temporada!

Així van celebrar-ho als vestidors...

divendres, 3 de juny de 2011

Les campiones del mini femení del Club #Bàsquet #SarriàdeTer

Taulell_Cistella_Pilota_Basquet
Foto: Roger Casero

Aquest dissabte es juguen la temporada! Si guanyen el partit de demà contra el Banyoles mantindran la primera posició del Grup B de la categoria de Mini Femení del Campionat Territorial de Girona, és a dir, seran campiones!

Aquesta ha estat la millor de les 4 temporades que fa que segueixo l'equip de mini femení del Club Bàsquet Sarrià, seguint, naturalment, les evolucions de la Clàudia, la meva filla gran... Aquesta és la seva darrera temporada en aquesta categoria i la veritat és que, passi el què passi al partit d'avui, en tindrà un bon i gran record!

El desig, el seu desig, el meu desig, el nostre desig és que guanyin i que siguin campiones! Però si perden, i aquesta és sempre una de les dues opcions que es té en bàsquet, i finalment no són campiones, per nosaltres, per mi, ho seran igualment, doncs la temporada ha estat molt bona, plena d'aprenentatges, amb grans victòries, també alguna que altra merescuda derrota, amb partits ajustats, amb bon bàsquet i amb una bona progessió en general de les jugadores...

Elles ja són, passi el què passi demà, guanyin o perdin, les nostres campiones!

dijous, 2 de juny de 2011

Trampa de foc: una tragèdia, una història d'amor i un polsim d'esperança sobre el 8 de març

Foto: Núria Martí Constans

El passat divendres 6 de maig al vespre vaig tenir el goig, l'honor i, alhora, la responsabilitat, de presentar el llibre "Trampa de foc" de la Núria Martí Constans a la Llibreria 22. Em preguntava, privadament quan m'ho va proposar i publicament a la presentació, perquè la Núria Martí m'ho havia proposat a mi...

Les connexions podrien ser moltes, i entre elles possiblement hi havia el fet de ser finalista del premi Casero l'any 2007, o també perquè va guanyar els Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter l'any 2008...I si li faltava un motiu, segurament el va trobar en la publicació d'un apunt, el passat 8 de març, Dia Internacional de les Dones, sobre aquest llibre, Trampa de foc, al bloc de Plataforma Educativa... La Núria diu que va quedar satisfeta amb la meva presentació, la qual cosa em tranquilitza, ja que un servidor, gens avesat a aquests afers, no les acabava de tenir totes...

En tot cas el que sí us puc assegurar és que aquest és un llibre, de lectura fàcil, que com amb la resta de novel·les de la Núria us atraparà, un llibre amb una mirada (molt necessària, també necessària!) femenina, un llibre amb tensió, angioxa i drama, un llibre que novel·la els fets, reals, que van originar la commemoració del Dia Internacional de les Dones, el 8 de març... Però també és un llibre amb una bonica història d'amor, amb un petó i amb un polsim final d'esperança...

Ho vaig dir aleshores i ho reitero també aquí: és un llibre molt recomenable, no perquè ho digui jo, sinó perquè l'ha escrit la Núria Martí Constans!

Aquí teniu un vídeo de la presentació elaborat per l'Associació de Lectura Fàcil:

dimecres, 1 de juny de 2011

Carla Paunero Moreno, desapareguda!


La Carla Paunero Moreno té 16 anys i va desaparèixer dissabte 28 de maig a les 23:30 h davant de l'edifici de Correus de Girona, quan estava festejant el partit del Barça, amb companyia del seu germà i amics.
No porta mòbil ni documentació ni diners. Anava vestida així, amb un bossa de color gris.
Tel. Mossos: 972 218160 o al 112.

A través d'un correu electrònic dels Amics dels Gegants de Sarrià de Ter, coll a de la qual la Carla forma part, també a través d'un amic de Cantallops i per altres vies, he rebut aquest breu missatge que el pare de la Carla, encara desapareguda, ha enviat a propis i estranys en senyal d'alerta, per si algú la veu o en sap res...

Que inquietant és la incertesa, no saber, no conèixer... Tan de bó aquesta angioxant situació s'acabi aviat, tan de bó la Carla aparegui, com més aviat millor...

El Punt: Desapareix mentre celebrava el títol de Champions a Girona
Diari de Girona: Els Mossos investiguen la desaparició d´una altra noia de 16 anys a Girona