Durant una colla d'anys era
tradicional, entre una
colla d'amics principalment empordanesos, o amb vincles amb l'Empordà, fer una
costellada per Divendres Sant. La fèiem a
Garriguella, a casa dels
impulsors i
amfitrions de la trobada, i a les
costelles de xai s'hi sumaven
botifarres i xuies, tot ben acompanyat amb
mongetes seques i una mica d'
amanida, i es rematava amb
brunyols, naturalment de l'
Empordà. La trobada tenia un caire
amical i festiu, amb un toc
reivindicatiu i contestatari, pel fet de
menjar carn, volgudament, el
Divendres Sant.
Aquest any
la trobada no s'ha fet (els motius ara no venen al cas), i com si es tractés de l'
energia (que mai es perd, sempre es transforma) ha
nascut el que, sembla ser, serà una
nova tradició familiar, de la meva
família paterna:
trobar-nos el Divendres Sant a la falda del
Montgrí per a fer, i naturalment menjar,
carn a la brasa. La
motivació és sobretot
trobar-nos, que la meva
família paterna necessitem
poques excuses per fer-ho (sense anar més lluny,
avui mateix al voltant d'un festival de Mones de Pasqua), tot i que també hi
sobrevola un punt
contestatari, pel fet de
menjar carn, volgudament, el
Divendres Sant.
Sembla que
enguany, però, el
toc reivindicatiu i contestatari podria tenir menys sentit, arran d'unes
suposades declaracions del papa Francesc, precisament sobre aquesta qüestió: "
Come lo que quieras en Semana Santa, el sacrificio no está en el estómago, sino en el corazón".
El
fragment del
suposat discurs del
papa Francesc, més llarg, fins i tot diu que "
una deliciosa barbacoa o una carn ben guisada no et fa mala persona, de la mateixa manera que un filet de peix no et farà un sant". Bé, en el missatge que em va arribar a mi,
no diu "barbacoa" sinó "BBQ", i aquí ja podríem tenir una
primera sospita: pel fet que
faci servir l'abreviació BBQ? No,
pel fet que ometés la paraula "asado", essent com és, argentí!Bromes a banda, resulta que
aquest discurs és fals, que de cap manera el
papa Francesc va pronunciar
aquestes paraules que han circulat i s'han fet
virals. En el seu
discurs de Quaresma, més aviat
parlava, en relació amb el
menjar, de
dejú: "Es tiempo de actuar, y en Cuaresma actuar es también detenerse. Detenerse en oración, para acoger la Palabra de Dios, y detenerse como el samaritano, ante el hermano herido. El amor a Dios y al prójimo es un único amor. No tener otros dioses es detenerse ante la presencia de Dios, en la carne del prójimo. Por eso la oración, la limosna y el
ayuno no son tres ejercicios independientes, sino un único movimiento de apertura, de vaciamiento: fuera los ídolos que nos agobian, fuera los apegos que nos aprisionan. Entonces el corazón atrofiado y aislado se despertará. Por tanto, desacelerar y detenerse. La dimensión contemplativa de la vida, que la Cuaresma nos hará redescubrir, movilizará nuevas energías."
En fi, de tot plegat en podem extreure com a mínim dues lliçons. La primera, que
seguim tenint molta facilitat per combregar amb rodes de molí; la segona, que
el Divendres Sant tothom mengi el que vulgui, digui el que digui (o el que no digui) el
papa Francesc.
La
conclusió de tot plegat és que tot apunta que
l'any vinent, per
Divendres Sant, la meva
família paterna ens
trobarem de nou per a fer
carn a la brasa, i
compartir taula...
