Hi ha llibres, fins i tot personatges de llibres, que eclipsen el seu autors; resulta inevitable pensar amb el personatge Sherlock Holmes i el seu autor, Sir Arthur Conan Doyle. Aquest fenòmen també passa al món de la música: l'empremta d'una cançó, o d'un disc, és molt més marcada, visible i perdurable que la del seu autor o primer intèrpret...
Potser no és exactament el cas de la cançó i la cantant d'avui, però tal vegada s'hi aproxima una mica...
L'any 1974 la cantant afroamericana Ann Peebles va enregistrar el disc que va esdevenir el seu major èxit comercial, disc que duia per títol el del seu major èxit: "I can't stand the rain".
La cançó, publicada l'any anterior i àmpliament versionada, és un dels "hits" de la música soul i estic convençut que pràcticament tots vosaltres l'heu sentit, i la majoria l'heu ballat i taral·larejat!
La cançó defuig de l'escena melancòlica de mirar la pluja a través d'una finestra; Peebles més aviat demana a la pluja, imperativament, que fugi de la seva finestra, i amb ella els records i l'enyorança!
Gaudiu-la!
I can't stand the rain
I can't stand the rain
Against my window
Bringing back sweet memories
Hey, window pane
Do you remember
How sweet it used to be
When we was together
Everything was so grand
Now that we've parted
There's just one sound
That I just can't stand
I can't stand the rain
Against my window
Bringing back sweet memories
I can't stand the rain
Against my window
'Cause he's not here with me
Alone with the pillow
Where his head used to lay
I know you've got
Some sweet memories
But like the window
You ain't got nothing to say
I can't stand the rain
Against my window
Bringing back sweet memories
I can't stand the rain
Against my window
Hey, rain
Get off my window...
Que aquest sigui el gran "hit" d'Ann Peebles no vol dir que la seva discografia no contingui altres temes memorables; en el mateix "I can't stand the rain" editat l'any 1974 hi trobem aquesta esplèndida "I'm Gonna Tear Your Playhouse Down".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada