dissabte, 30 de juny del 2012

#MinutsMusicals amb No-me-la-puc-treure-del-cap d' @ElsPulpoPop



No-me-la-puc-treure-del-cap

No puc
No puc
No puc
No puc

No puc sortir del teu món 9
No em puc tirar de caps al 8
No puc beure si no tinc 7
No em puc treure del cap el 5

No-me-la-puc-treure-del-cap.
Si puc, em trec el cap sencer.

No puc
No puc
No puc
No puc

No puc treure'm del cap el sis.
No puc, per tu, anar tan estès.
No em puc quedar, ja toco el dos.
No puc, em fas por tu.

No me'l puc ja treure del cap .
El teu número està tatuat.

No me'l puc ja treure del cap,
el teu telèfon del meu cap.

No puc
No puc
No puc
No puc

No-me-la-puc-treure-del-cap.
No-me-la-puc-treure-del-cap.

PulpoPop
(font de la lletra: viasona)

El diari Ara va estrenar aquest vídeoclip aquest passat dilluns,clip fet amb 20 quilos de plastilina i 2.000 fotografies!

Aquí el "making off"!

divendres, 29 de juny del 2012

Mala maror al PSC? Jo dic. benvinguda sigui! ... i @Avancemcat


Mala maror al PSC. Així titulava el diari El Punt Avui la crònica sobre el malestar que, segons les fonts del diari, causava a l'aparell del PSC la presentació, els propers dies, de dues plataformes crítiques dins el socialisme català: les Trobades Ciutadanes, impuls de Nou Cicle, i Avancem, impulsada entre d'altres per Joan Ignasi Elena.

Al final de la seva crònica El Punt avui donava contingut al seu titular: "Fonts de la cúpula del partit, mentrestant, s'ho miren “atònits” des de la barrera, i amb un cert malestar que els provoca aquesta imatge de divisió en el si del partit quan tot just fa sis mesos que es va celebrar el congrés del PSC i Navarro es comprometia a unir totes les sensibilitats."

És cert que no fa pas tant que el PSC vam celebrar el 12è Congrés, del qual va sortir l'anomenat Nou PSC; és cert que en aquest Congrés s'hi va arribar amb un debat molt obert, com feia anys que no passava, sense una candidatura unitària.

Però també és cert que aquest Congrés va acordar, entre d'altres novetats, plantejar primàries obertes per a l'elecció de les candidatures per a les convocatòries electorals, pel què quedava clar que escollir el primer secretari no vol dir necessàriament escollir el candidat a presidenciable a la Generalitat.

Aquest fet marca la vida interna, també externa, del partit, doncs genera dinàmiques diferents que, sortosament, van més enllà dels aparells del partit per a posicionar idees, propostes i persones per a concórrer en nom del PSC a les diferents eleccions, en especial a les del Parlament de Catalunya.

Per mi les Trobades Ciutadanes i Avancem no han de generar mala maror al PSC, sinó tot el contrari: són imprescindibles per al futur del PSC, no només perquè permeten seguir actualitzant les idees i les posicions, sobretot també perquè permeten recuperar la permeabilitat que el partit ha perdut aquests darrers anys amb la ciutadania, i que tan bé va saber capitalitzar Pasqual Maragall amb Ciutadans pel Canvi!

Mala maror al PSC? Doncs benvinguda sigui, benvingut el debat, el sumar des de la discrepància, el debat sobre les idees, sobre les propostes i, quan calgui, sobre les persones!

Més enllà de la feina que fan, que fem tots els càrrecs electes del PSC a tots els nivells, més enllà dels òrgans i estructura interns, aquestes plataformes són un símptoma reconeixible més que el PSC, malgrat tot, és un partit viu, que el seu cor batega!


dijous, 28 de juny del 2012

I per 80a vegada, Parlem de #SarriadeTer!

Un nou número de la revista de cultura i informació local, del Parlem de Sarrià, surt al carrer... i el número és d'aquells que fa goig veure, llegir i, si cal, cridar ben alt: 80!

Passats el 50 i el 75 el proper gran número serà sens dubte el 100! Però davant tantes incerteses i retallades, que afecten també a la revista, és millor gaudir del moment i d'aquesta revista, la número 80, que no pas somiar amb la número 100, que si arriba serà d'aquí uns 4 anys, si no em fallen les matemàtiques... una eternitat!

Com sempre aquest nova revista està farcida d'activitats de Sarrià de Ter, de cultura, història, llibres, literatura, viatges, tecnologia, educació, política, salut, viatges música i bon humor! Per cert, aquí podeu llegir-ne l'editorial.

No us la perdeu!

dimecres, 27 de juny del 2012

Les 15 idees dels @DIT3S per a la transformació social! #DIT3S

Portada del quadern del DIT3S. Foto: Roger Casero
Aquest dimarts, 26 de juny de 2012, els Diàlegs en Innovació i Tecnologia amb el Tercer Sector (DIT3S) de la UPC-Net organitzar una jornada per a presentar, a mode de recull i conclusió dels Diàlegs (jo vaig participar al 2n diàleg), aquestes 15 idees per a la transformació social:


  1. Incorpora't
  2. Coneixement compartit
  3. CRM social
  4. Clúster social TIC
  5. UPC voluntaris
  6. i-emprenedors
  7. Tecnologia aplicada
  8. Entitat 2.0
  9. Localizer TIC
  10. Suport a l'assistència
  11. Mobilitza't
  12. Estretègia i TIC
  13. ROI social
  14. Recursos compartits
  15. En xarxa
Si vols descobrir-los i aprofundir-hi pots descarregar-te el quadern amb les 15 idees i molts més continguts al bloc del DIT3S.


La presentació va ser un diàleg més, amb la presència de Toni Codina (Taula Entitats del Tercer Sector), Pau Vidal (Observatori del Tercer Sector Social), Carles Campuzano (Diputat de CiU al Congrés), Jaume Albaigès (Tecnolongia.org), Xema Gil (letmethinkforyou), Laia Serrano (BarcelonActua) i de Jordi Juanós (El Pez que se Muerde la Cola), que van parlar i debatre sobre els reptes de present i futur de les entitats socials... El debat és encara viu a Twitter!


Aprofitant la presentació i la jornada, BTV va fer-ne aquesta crònica:


www.btvnoticies.cat

dimarts, 26 de juny del 2012

#SOSbressol. #Ensenyament abandona la tribu! #educació #SOSeducació



Diuen els experts que l’etapa 0 – 3 anys dels infants és clau en el seu futur creixement i desenvolupament personal, cognitiu, intel·lectual, social i fins i tot professional, per la incidència de l’adquisició d’hàbits i d’aptituds.

Naturalment mai deixem de créixer, mai deixem d’aprendre, tampoc de desaprendre, si convé, però és en la primera etapa de la nostra vida quan, a través del nostre desenvolupament cognitiu (adquisició del llenguatge) i la socialització assentem les bases del com serem en el futur; el què serem depèn de moltes altres variables! És en aquesta etapa quan comencen a crear, segons comenten professionals del primer cicle d’educació infantil, una motxilla social i psicològica que ens acompanyarà al llarg de la nostra vida

L’etapa de 0 – 3 anys és una etapa molt rica en aprenentatges, és quan pren major força i veracitat la frase: “és que són esponges!” La capacitat d’aprenentatge dels infants de 0 a 3 anys, també de 3 a 6, és molt alta, tan com les seves ganes i ànsia d’aprendre.

És indiscutible hem avançat molt en la concepció i reputació del primer cicle d’educació infantil, passant del concepte “guarderia” al d’escola bressol, reconeixent que, efectivament, hi ha una acció educativa, pedagògica i metodològica específica per als infants de 0 a 3 anys, adaptada a les seves necessitats, a la seva capacitat d’aprenentatge.

La família té el paper més important en l’educació i socialització dels infants, però no ha d’estar sola en aquesta tasca: les escoles bressol i d’altres serveis educatius de primera infància són un perfecte complement que contribueix, d’entrada i principalment, a oferir un espai educatiu i socialitzador per l’infant i, paral·lelament contribueix a la conciliació de les vides familiars, laborals i personals de les famílies.

Els darrers anys a Catalunya s’ha implantat un model de primer cicle d’educació infantil (0 – 3 anys) que coresponsabilitzava a parts iguals famílies, administració local i Govern: el model de terços, en el qual cada una de les parts aportaven, si fa o no fa, un terç del finançament del primer cicle d’educació infantil.

La clau per al bon funcionament d’aquest model va ser l’assumpció per part de l’administració local, dels ajuntaments, d’una part d’aquest finançament. El Govern va fer també un gran esforç, especialment durant el període 2005-2010, d’inversió per a la creació de noves places d’escola bressol públiques.

Aquest esforç d’inversió va permetre apropar l’oferta de places d’escoles bressol públiques a la demanda creixent de les famílies, demanda motivada per un costat per la necessitat de conciliar vida laboral i familiar, per la necessitat d’incorporació de les dones al món laboral, però també per la seva voluntat d’oferir un espai educatiu i socialitzador als infants abans d’afrontar el segon cicle d’educació infantil (3 – 6).

Ara aquest model de terços, aquest model de coresponsabilitat, s’ha trencat i, el què és més greu, l’ha trencat el Govern de la Generalitat unilateralment. De fet el model s’ha anat esquerdant, amb reiterades retallades els darrers mesos, fins a trencar-se definitivament.

Dels 1.800 €/plaça dels terços es va passar a 1.600 €/plaça per al curs 2010-2011 i a 1.300 €/plaça per al curs 2011-2012; per al proper curs, el 2012-2013 es va anunciar inicialment una aportació per part d’Ensenyament de 1.000 €/plaça passant finalment als 875 €/plaça anunciats per la consellera Rigau al Parlament al mes de maig. Els números ens diuen que la Generalitat ha reduït un 52% la seva aportació a les escoles bressol municipals.

El model que el Govern de la Generalitat proposa és el de coresponsabilitat asimètrica, en què les famílies suporten el 50% del cost de la plaça, mentre que Generalitat (25%) i ajuntaments (25%) n’assumeixen el 50% restant.

El canvi de model és evident i va més enllà del finançament, del pressupost, no deixa de ser, també en aquest cas, una declaració de principis. L’increment del cost que les famílies hauran de suportar les penalitza encara més i és una dificultat afegida a les ja conegudes per la situació de crisi econòmica que tothom pateix i d’atur que pateixen moltes famílies. No és pel projecte educatiu que les famílies deixen de matricular els infants a les escoles bressol, és pels costos, cada vegada més elevats, que han de suportar.

La teoria diu que l’educació és la base sobre la qual es construeix el futur d’un poble, d’una nació, d’un país. La pràctica diu que Ensenyament retalla i no para de retallar aquesta base… Quin cost tindrà en el futur, en la necessitat de prestar serveis pal·liatius, aquesta i d’altres retallades en educació que s’estan aplicant? No és l’educació la millor inversió de futur per a un govern, per a una societat, per a un país?

La cultura popular diu que per educar un infant es necessita tota la tribu… Ensenyament abandona la tribu!

Article publicat a l'Intocable Digital el passat dissabte 23 de juny de 2012

dilluns, 25 de juny del 2012

La #FlamaCanigó arriba a Cantallops!



Em vaig assabentar de la notícia fa uns 15 dies gràcies a la colla de la Xiruca i Forquilla de Cantallops! Ells van ser els encarregats d'anar a buscar, com marca el ritual, la Flama al Canigó per dur-la, per primer cop, a Cantallops!


Per iniciativa de l'Ajuntament, però finançada a través d'aportacions particulars, es va instal·lar una Senyera a l'entrada del poble per a rebre la Flama del Canigó. La Senyera presidirà l'entrada del poble (des de la Jonquera) de forma permanent...


La Flama del Canigó va ser portada per grans i petits, fent diversos relleus, simbolitzant d'aquesta manera la transmissió de les tradicions d'una generació a una altra!




Amb molta alegria, emoció i satisfacció vaig poder gaudir veient la meva tia Maria (al centre de la imatge) portant la Flama!


El foc, acompanyat en tot moment pels Diables i els Tambors de l'Albera, va arribar fins a la plaça de l'Església de Sant Esteve, que la va rebre amb el campanar engalanat amb una gran Senyera!




Després d'un breu parlament de l'alcalde de Cantallops i de la lectura del Missatge de la Flama del Canigó 2012 la coca de Sant Joan i el cava van fer les delícies del nombrós públic que des de l'inici va acompanyar l'arribada de la Flama del Canigó a Cantallops!


Visca la Flama del Canigó, visca Catalunya i visca Cantallops!


pd: clicant aquí podeu veure més fotos de l'arribada de la Flama del Canigó a Cantallops.
pd2: la Flama del Canigó també arriba, des de fa uns anys, a Sarrià de Ter!
pd3: bon criteri el de la meva mare: per Sant Joan, la Senyera també al balcó!



dissabte, 23 de juny del 2012

#MinutsMusicals amb Lilà de Renaldo & Clara



Són un dels descobriments que vaig destacar aquest passat dijous, 21 de juny, dia de la música!

Són Renaldo & Clara, són de Lleida i sonen, amb Lilà, així de bé!

divendres, 22 de juny del 2012

#PicPlz tocat i enfosat... per #Instagram!


A principis del mes d'abril d'enguany Instagram va anunciar la disponibilitat de la seva aplicació per Android, una notícia esperada per molts, jo inclòs, de feia  molt temps!

Amb aquesta decisió Instagram, que ja estava molt ben posicionada entre els usuaris d'iPhone, va aconseguir, en molts pocs dies, milions d'usuaris nous, inclòs jo, que vam afanyar-nos a descarregar-nos l'aplicació i començar-la a utilitzar.

Però com sol ser habitual, més enllà del "win-to-win", quan algú guanya algú altre perd! I una de les víctimes que s'ha cobrat Instagram, ben posicionada per l'aplicació a Android però també per la seva sorprenent aliança amb Facebook, ha estat picplz.

No fa massa dies vaig rebre, com tots els usuaris d'aquesta aplicació mòbil que, com Instagram, permet aplicar filtres pre-configurats a fotografies, un correu electònic amb aquest missatge:

"On July 3, 2012, picplz will shut down permanently and all photos and data will be deleted.
To download your photos, choose Your Photos below and click the Download link next to each of your photos that you want to save. Thank you for your support of picplz and we apologize for any inconvenience this may cause you."

És a dir, que el proper dia 3 de juliol de 2012 picplz desapareix, just un any després, curiosament, que jo em descarregués aquesta aplicació al mòbil i fes la meva primera foto, el 3 de juliol de 2011!

La darrera fotografia compartida amb picplz la vaig publicar pel Girona Temps de Flors d'enguany, el passat 19 de maig... Al llarg d'aquests poc més de 10 mesos d'ús de picplz he fet i compartit un total de 101 fotografies amb picplz, imatges que ja m'he descarregat i desat, tal i com vaig fer al seu dia amb una altra aplicació per publicar fotografies que, tot i no acabar desapareixent, també va estar tocada de mort: Twitxr.

I si amb Twitxr compartia una mitjana de 26 fotografies per mes durant els quasi tres anys d'ús, amb picplz la mitjana mensual ha estat de 10 fotografies... Amb Instagram la mitjana es dispara!

De fet a partir del moment en què vaig començar a publicar i compartir fotografies amb Instagram vaig deixar de fer-ho, pràcticament amb picplz, i no només això: si amb un any amb picplz vaig publicar 101 fotografies, amb dos mesos n'he publicat més de 300 a Instagram!

Picplz plega... és la llei de la selva!
Gràcies, moltes gràcies picplz, per totes les fotografies que m'has permès compartir!

dijous, 21 de juny del 2012

Avui, #DiadelaMúsica a #Girona


Si avui és 21 de juny, avui és el Dia Internacional de la Música!

Sonarà molta música arreu, també a Girona, que un any més s'hi suma amb una àmplia i diversa programació: 60 actuacions en 5 escenaris!

D'entre les moltes actuiacions destacar, en clau de Sarrià de Ter, la dels Cantaires de Sarrià (Escenari Placeta Mercaders a les 20:20h) i la Girona Banda Band, amb músics de Sarrià de Ter (Auditori de La Mercè a les 21:20h)

I és que el Dia de la Música és un bon dia per gaudir de la música i també per descobrir nous grups i intèrprets! Precisament avui fa 3 anys, el 21 de juny de 2009, alguns vam descobrir PulpoPop...

Avui és un dia per cantar, dins i fora la dutxa! 
Gaudiu de la música!

dimecres, 20 de juny del 2012

L'ocellet de #Twitter perd el tupè!


Twitter ha redissenyat recentment el seu logo, el popular ocellet!

I el més destacat d'aquest canvi és que a l'ocellet li han esquilat el tupè que lluïa!



Però aquest no és l'únic canvi: "Twitter és l'ocell, l'ocell és Twitter", o el què és el mateix: aquest nou ocell és l'única icona vàlida i oficial per identificar Twitter, eliminant d'aquesta manera altres icones, com versions diferents de l'ocellet o la coneguda "t", doncs Twitter considera que la icona de l'ocellet és prou coneguda i reconeguda.

Amb 6 anys de vida l'ocellet més piulador es retoca estèticament, però es segueix mantenint en un gran nivell de forma!

Llarga vida a Twitter!

dimarts, 19 de juny del 2012

Mifas, una entitat social amb innovació tecnològica

Amb més de 30 anys d’història Mifas és l’entitat de referència per a les persones amb discapacitat física a les comarques gironines.

A dia d’avui Mifas ofereix un ampli ventall de serveis a les persones amb discapacitat física:
assistencials, de suport personal, d’atenció residencial, de formació ocupacional, d’inserció laboral, d’esport i lleure, etc.

Però Mifas no és només una entitat de caràcter assistencial, sinó que forma part, també, de l’anomenada economia social, desenvolupant diferents activitats productives, a través de les seves empreses, que permeten crear llocs de treball i, per tant, donar feina a les persones amb discapacitat física que tenen majors dificultats d’accedir al mercat laboral ordinari..

Un dels sectors en què Mifas ha desenvolupat més i amb més èxit la seva activitat econòmica és la gestió i explotació d’aparcaments i zones blaves. Fruit d’aquesta llarga experiència Mifas va presentar i estrenar, a principis d’any, un innovador sistema de pagament de zones blaves a través de telèfons mòbils intel·ligents (“smartphones”): l’aplicació Pay Park.

Amb Pay Park Mifas ha fet un salt tecnològic i innovador que representa no només una millora en la gestió de les zones blaves, sinó, i sobretot, una millora del servei per les persones que en fan ús, per exemple pagues exactament per l’ús que fas de la zona blava.

I ha estat aquesta aplicació el motiu de la darrera alegria de Mifas, que com moltes altres entitats del tercer sector social, darrerament només reben males notícies: retallades a la dependència, retallades en programes ocupacionals i d’inserció laboral...

Aquesta darrera alegria ha vingut en forma de Premi BDigital per a projectes R+D+i de mitjanes i grans empreses, universitats i institucions que es van lliurar a principis de juny a la 14a edició del BDigital Global Congress que organitza Barcelona Digital Centre Tecnològic.

Pay Park, desenvolupada inicialment per a iPhone, estarà disponible aviat per al sistema operatiu Android.

Aquest premi posa de relleu una realitat cada vegada més emergent: les entitats del tercer sector social no només innoven a nivell educatiu, assistencial, pedagògic i metodològic, sinó que tenen també un gran potencial d’innovació tecnològica, tan pel que fa a l’atenció integral als usuaris que atenen, com pels productes i serveis que moltes presten a la societat dins l’economia social.

Ja és hora, doncs, de veure a les entitats del tercer sector social com a molt més que entitats assitencials; són un veritable actiu social i econòmic, generadors d’igualtat d’oportunitats, d’ocupació i també, com ha demostrat Mifas amb el Pay Park, d’innovació tecnològica.

Article publicat a Gironainfo el passat dimecres 13 de juny de 2012.

dilluns, 18 de juny del 2012

I al 5è assalt el @FCBbasket guanya la #LigaEndesa!

El Barça Regal, campió! Foto: Miguel Ruiz - FCB
La darrera sèrie del Play Off pel títol de la Lliga Endesa ha estat espectacular! Barça i Madrid ens han ofert cinc apassionants partits en un guió del tot imprevisible en 5 assalts!

1r assalt: l'apostoflant triple de Marcelinho
El Real Madrid es va mostrar molt superior durant tot el partit, arribant a guanyar de 17 punts; el Barça Regal semblava noquejat, però Xavi Pascual i l'equip van tenir fe per apropar-se als blancs i Marcelinho la sang freda i la sort de tirar i anotar un triple que capgirava el marcador!


2n assalt: el Barça perd el factor camp
El triple al final del primer partit va donar aire al Barça Regal, però no forces! En un partit igualat en els dos primers quarts en el tercer el Barça Regal va distanciar-se, mínimament en el marcador, però va ser un darrer quart desatrós combinat, com sol ser habitual, amb un gran final del Real Madrid (13-26) que es van sobreposar a l'estocada anímica del primer partit i imposar al Barça guanyant el partit i el factor pista, els blancs prenien avantatge!

3r assalt: el Real Madrid apallissa el Barça
El Barça va perdre el partit a partir del 2n quart (21-9) i va acabar perdent els papers i el partit d'una manera molt dolorosa: apallissat! El partit va ser molt tens, protagonitzat pel duel Carlos Suárez vs Pete Mickeal: un provocant, l'altre caient a la provocació. El cop d'autoritat del Real Madrid, capaç de guanyar el segon partit de la sèria al Palau Blaugrana i apallissant el barça al tercer, situava els blancs a una victòria de conquerir el títol i molts, també jo, sentíem que el proper i quart partit seria el definitiu...

4rt assalt: el millor Barça ressuscita
Amb un Navarro afectat, de fet de fa temps, amb una fascitis plantar i Ndong fora de combat el Barça Regal no només es recupera anímicament de la dolorosa pallissa del darrer prrtit contra els blancs, sinó que també recupera el bon joc controlant més el rebot i millorant molt el % de triples (50%). I a la seva manera Pete Mickael es reivindica (13 punts, 8 rebots i 22 de valoració) davant Carlos Suárez (0 punts, i rebot i 1 de valoració) que ja no apareixerà més ni en aquest ni el el definitiu partit! El Barça Regal, liderat per un sempre fiable Lorbek (24 punts i 21 de valoració) i un inspirat Wallace (16 punts), recupera el factor pista!

5è assalt: El Barça guanya al Palau!
Amb un Navarro tocat, un Ndong out i un Eidson desaparegut (11 punts en els 5 partits de la final)  i un lipotímic Lorbek van aparèixer un gran Fran Vázquez (16 punts, 8 rebots, 4 taps i 22 de valoració), un combatiu Mickael (17 punys, 9 rebots i 23 de valoració), un sempre valent Sada (6 rebots) el Barça Regal, acompanyat per un Palau Blaugrana ple de gom a gom, va anar sempre de cara i per davant amb solvència en el 5è i darrer partit, permetent-se fins i tot una mica de "suspens" al final, deixant que els blancs s'apropéssin, però no deixant escapar en cap moment el partit...

Punt, joc, set i partit! O el què és el mateix, el Barça Regal Campió!

Quin gran final de lliga, quin gran duel! Quin gran Campió!
Hi haurà temps, els propers dies, per a reflexions de futur, que al Regal Barça caldrà fer...

dissabte, 16 de juny del 2012

#MinutsMusicals amb #NewOrder


New Order - True Faith per hushhush112

New Order van obrir el Sónar 2012 i avui faran un segon concert... al que no assitiré... Però no em resigno i aquests dies els he escoltat amb les mateixes ganes i intensitat de 20 anys enrere, quan els vaig descobrir, després d'assaborir Joy Division...

Aquí algunes cançons de consolació per gaudir-los, pels qui no els veurem en diirecte!

Blue Monday

Run
   

World in motion (ara que, encara que no un Mundial, es celebra l'Eurocopa!)

Love will tear us apart (versió de la cançó de Joy Division)
Love Will Tear Us Apart (Live at Later with Jools Holland)

new order | Myspace Music Videos

divendres, 15 de juny del 2012

La @XarxaIP presenta el seu #ideariXIP a Girona

Presentació de la XIP a Girona. Foto: Roger Casero
Diuen que no va ser en un garatge, sinó en un restaurant!... potser sí que els garatges estan sobrevalorats!

No com elles i ells, personal de l'administració pública, que van sentir-se plenament identificats amb el què una treballadora de l'administració pública va expressar a la presentació de la XIP (Xarxa d'Innovació Pública) a Girona: "em sento desaprofitada!"

La Xarxa d'Innovació Pública és una iniciativa que emergeix del propi personal de l'administració pública (local, autonòmica, estatal, universitats...) per a potenciar la seva capacitat innovadora i de transformació.

La XIP és una xarxa molt oberta, que no estableix barreres ni entre les diferents administracions públiques ni a nivell jeràrquic; els que en formen part hi són a títol personal i s'hi impliquen en funció als seus interessos.

Pau Canaleta, convidat a la presentació que es va fer a Girona el passat dimarts 12 de juny, va apuntar un dels reptes que la XIP, de fet l'administració pública, té per endavant: la innovació no és només patrimoni de l'emprenedoria! Em va agradar la metàfora: l'administració pública és el nou oest a conquerir!

I si internet ho transforma tot, també ha de transformar l'administració pública, que recollint les paraules d'Anna Cabañas, si la nostra societat és líquida, més líquida ha de ser també l'administració.

La presentació de la XIP a Girona va començar amb la intervenció de Sergi Xaudiera, que va introduïr els principals eixos de la XIP.

Després Anna Cabañas va presentar l'Ideari de la XIP, un document que recopila les línies inicials elaborades pels diferents grups dela XIP.
La XIP és una alenada d'aire fresc a l'administració pública, és una petita revolució silenciosa que cada dia és menys petita i menys silenciosa!

Si treballeu a l'administració pública o hi esteu vinculats podeu formar-ne part i aportar-hi idees i treball... i sinó, o si només voleu donar-hi suport, podeu fer com jo i adherir-vos al manifest de la XIP!



dijous, 14 de juny del 2012

#Innovació, #TercerSector i exclusió social... seguirem dialogant!


Em va agradar molt llegir, aquesta setmana, l'article "Innovar no és car" d'Enric Segarra al diari El Punt Avui.

Segarra, després d'una reflexió sobre si cal o no innovar per als més desfavorits, i sobre si la innovació és o no és cara, aporta tres exemples, a mode de mostra, per il·lustrar l'essència del seu article, que subratlla com a frase destacada el propi diari: "La clau passa per innovar no per als desafavorits, sinó innovar des del context dels desafavorits".

Una incubadora feta amb recanvis de cotxes

Un sistema per a generar llum sense electricitat

Una senzilla bomba d'aigua

Aquest article m'ha recordat a la jornada a la que vaig assistir, quasi accidentalment, a finals del mes de març d'enguany: el 2n diàleg en innovació i tecnologia amb el tercer sector..


I també m'ha transportat directament a un event que tinc marcat al calendari: la propera jornada del @DIT3S; jornada, per cert, a la que encara us hi podeu inscriure.

Innovar per als més desavaforits no és, necessàriament, el mateix que innovar des del tercer sector... Tot i que des del tercer sector social s'innova per als més desafavorits, també s'innova pensant en els productes i serveis que, des de l'economia social s'ofereix en general a la ciutadania.

En aquest sentit, i per acabar, mereix menció especial el Premi BDigital 2012 pel servei Pay Park de l'Associació Mifas.



Enhorabona!...
Innovació, tercer sector, exclusió social... seguirem dialogant..

------------------
Apunt publicat també a Storify.

dimecres, 13 de juny del 2012

Arrenca Lectopia, club de lectura de pensament crític de #Girona

El proper dimecres 20 de juny arrenca Lectopia, un club de lectura de pensament crític de Girona, un club de lectura a l'ús amb la diferència que en comptes de novel·les en aquest els llibres són d'assaig amb un enfocament de pensament crític.

Lectopia inicia les seves activitats amb la 1a trobada, en la que es parlarà al voltant del llibre "¿Quiénes son los mercados y cómo nos gobiernan?" (Icària Editorial) i comptarà amb l'assistència del catedràtic d'economia aplicada de la UdG Josep Anguera.

Lectopia és un club de lectura obert a tothom... us hi apunteu?



dimarts, 12 de juny del 2012

Desconcertat amb el nou Trueta, preocupat pel Campus de la Salut de #SarriadeTer

Espai on es preveu construir el futur Campus de Ciències de la Salut a Sarrià de Ter
Espai on es preveu construir el futur Campus de Ciències de la Salut a Sarrià de Ter.
Ai ai ai! Encara prendrem mal! Jo que em pensava que amb la visita del conseller  de Salut Boi Ruiz a Girona el tema del Trueta i la Facultat de Medicina quedaria, com deia aquell, "zanjat i punto"!

Doncs es veu que no i, llegint entre línies, fins i tot sembla que el tema estigui més obert que anys enrere...

D'acord que els titulars serveixen pel què serveixen, però el del diari El Punt Avui de l'altre dia quasi m'espatlla l'esmorzar: "Salut busca uns terrenys alternatius per al nou Trueta".
Terrenys alternatius vol dir als que té previstos a dia d'avui... i els alternatius, tot i dins el terme de Girona, a on?

I tot i que sembla que queda clar, i això ja és un avenç, que Hostipal Trueta i Facultat de Meducina (bé, Campus de Ciències de la Salut) han d'anar agafadets de la mà, no deixa de ser enigmàtic aquest paràgraf de la mateixa notícia del diari El Punt avui: "Salut s'ha posat en contacte amb la Universitat de Girona per saber quins espais necessita per a la Facultat de Medicina, perquè, al seu entendre, són dos equipaments que han d'estar vinculats".

Que quins espais? Que no ho sap Boi Ruiz i Salut que a Sarrià de Ter tenim un conveni amb la UdG de l'any 2009 en el què ja es definixen uns terrenys per al Campus de Ciències de la Salut!

Llegint el Diari de Girona hom es queda si fa a o no fa allà mateix, d'entrada amb un titular també inquietant: "Salut demana altres terrenys per al nou Trueta", però la inquietud esdevé desconcert llegint l'interior de la notícia: "Ruiz va explicar ahir que fer un nou Trueta a l'entrada nord de Girona (el lloc d'ara) comporta "limitacions d'espai" i enderrocar l'edifici vell, una acció que sempre ha comptat amb l'oposició de CiU. No obstant, la conselleria encara manté sobre la taula totes les opcions que han anat sortint fins ara: emplaçar-lo fora de Girona, reformar l'actual hospital o fins i tot recuperar el projecte bàsic del tripartit."

Inquietud i desconcert pel nou Trueta, i desesperació pel Campus de Ciències de la Salut a Sarrià de Ter.

Sí, ja ho sé, som un poble d'encara no 5.000 habitants, però aquí sembla que nosaltres, el poble de Sarrià de Ter, no comptem per a res, ni nosaltres ni els nostres acords amb Girona i la UdG per a l'emplaçament del Campus de Ciències de la Salut!

Que potser és paper mullat el pla parcial de la zona de Mas Boscosa que s'està fent per projectar el Campus de la Salut? I els acords amb els propietaris dels terrenys per a la cessió de l'espai que necessita la UdG?

Aviat Sarrià de Ter, i amb un retard de com a mínim 4 anys, aprovarem inicialment el Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) que recollirà la normativa urbanística feta fins a la data, i la necessària en un futur, referent al Campus de Ciències de la Salut; també aprovarem, properament, un pla estratègic de promoció econòmica que pivota, en part, en el futur Campus de Ciències de la Salut...

La veritat és que sembla que Boi Ruiz jugui a fer de Sheldon Adelson amb el seu particular "Eurovegas": el nou Hospital Dr. Josep Trueta de Girona!

Potser la propera vegada que passi per Girona, el convidarem a Sarrià de Ter...

dilluns, 11 de juny del 2012

Àlex Jaime campió de #Catalunya de ciclisme... ara en carretera! #sarriadeter

Foto: Karlo Pascual
L'Àlex Jaime Fernández va llançat!

Fa encara no un mes es va proclamar Campìó de Catalunya Infantil de BTT i ahir es va proclamar Campió de Catalunya de ciclisme en carretera!

Si fos en Jordi Basté diria: excels!
I si fos en Jordi Robirosa diria... apostoflant!

La progressió de l'Àlex en el ciclisme aquest darrer any ha estat meteòrica! Ha irromput al món del ciclisme amb molta força, però també, i sobretot, amb molt de talent i esforç!

Aquest segon títol de Campìó de Catalunya ha agafat per sorpresa a quasi tothom, doncs amb prou feines havia rodat prèviament en aquesta modalitat. Dalt la bicicleta de muntanya l'Àlex ja duia, abans de proclamar-se Campió de Catalunya, molts entrenaments, proves, i curses, però en la modalitat de carretera amb prou feines havia competit. Com aquell qui diu, el darrer en arribar a la festa ha estat el primer en creuar la línia de meta!

Ara el proper objectiu de l'Àlex és preparar-se per a la pre-selecció per al campionat d'Espanya de ciclisme en carretera; té opcions de classificar-se, però ell és el primer que sap que no s'ha de confiar... tampoc obsessionar! Farà com sempre, entrenar, entrenar i entrenar!

És evident, i els qui en saben ho corroboren, que l'Àlex té qualitats, aptitud i talent per al ciclisme... el temps dirà... De moment, tal i com li vaig escriure al Facebook, que gaudeixi d'aquests moments, d'aquest gran moment!

I és que t'hi pares a pensar i no són gaires els esportistes que poden dir que són Bicampions de Catalunya!

Els seus pares aquest diumenge lluïen un somriure d'orella a orella... l'Àlex, tímidament, també! I per més que l'Àlex pugi als podis, no li pugen mai els fums!

Però si a ell no li pugen els fums, a mi sí que m'agrada treure pit i dir: A Sarrià de Ter tenim un bicampió de Catalunya de ciclisme! Es diu Àlex i és un noi fantàstic!

Enhorabona Àlex i família!


Foto: Agustín Jaime

dissabte, 9 de juny del 2012

Roma a #SarriadeTer... i si cal amb flauta! #minutsmusicals



Roma

Si hagués nascut a Roma fa més de dos mil anys,
viuria en un Imperi, tindríem un esclau.
I àmfores al pati plenes d’oli i vi
i una estàtua de mabre dedicada a mi.

Si hagués nascut a Roma fa més de dos mil anys,
no faria olor a xampú el teu cabell daurat,
oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats,
i ens despertaria un carro pujant per l’empedrat.

I els turistes es fan fotos on tu i jo vam esmorzar,
són les coses bones de passar a l’eternitat,
i una guia els ensenya el mosaic del menjador,
es retraten i passegen per la nostra habitació.

I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu
el braçalet de maragdes que t’embolicava el peu
i un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats,
són les coses bones de passar a l’eternitat.

Manel


divendres, 8 de juny del 2012

#TW1semana i @fgrau a la @bibemiliaxargay de #SarriadeTer

Francesc Grau signant el meu exemplar del llibre "Twitter en 1 semana". Foto: Roger Casero
El títol d'aquest apunt està "Twitteritzat", ho reconec; el títol correcte seria: "Twitter en 1 semana" i Francesc Grau a a Biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter.

Com aquest títol molts altres dels meu bloc també tenen algun element "Twitteritzat", bé sigui un "nick" (nom d'usuari) o "hashtag" (etiqueta), fet que és, possiblement una mala pràctica! I és que quan jo escric aquest títol l'escric pensant que, quan l'apunt es publiqui, també es publicarà, automàticament i de forma programada, una piulada al meu Twitter amb el títol de l'apunt i l'enllaç... També a Facebook...

Només amb el títol ja he destrossat una de les recomanacions que el passat dimecres 6 de juny d'enguany ens va regalar Francesc Grau a Sarrià de Ter, en la presentació del seu llibre "Twitter en 1 semana": sigues coherent en relació al medi on ets!

Més enllà d'aquesta qüestió, que meditaré amb el coixí, el que més em va agradar de la presentació del llibre d'en Francesc Grau és que va ser un diàleg entre ell i en Jordi Corominas, que el va acompanyar, i entre ells dos i el públic assistent. Si les xarxes socials en general, i Twitter en particular, són una conversa "glocal", també va ser-ho la presentació del llibre.

El camí a Twitter no es fa mai en solitari, tampoc l'inici; com em va fer recordar Francesc Grau, tots tenim un "padrí", algú que ens ha mostrat un camí i ens hi ha acompanyat; el seu, Eduard Bartlle, el meu, José Antonio Donaire!

Dins la conversa Jordi Corominas va parlar del número de seguidors, del vertigen que a vegades produeixen els números, tot i quel tan ell com el propi Francesc Grau van assenyalar que no ens hem d'obsessionar pel número de "followers" (seguidors) a Twitter, cal relativitzar-ho... tot i que els número de gent que et segueix i seguidors pot dir molt de tu...

Vam passar una bona estona xerrant i piulant sobre Twitter...

Twitter, més enllà d'un possible mètode per deixar de fumar, és una excel·lent eina social per estar informat i connectat amb la gent, tan a nivell personal com professional. I si bé és cert que són molts els manuals, també gratuïts, que corren per la xarxa sobre l'ús de Twitter, jo us recomano especialment la lectura del llibre "Twitter en 1 semana".

El llibre, de lectura àgil i comprensible, i que si no voleu no cal dilatar al llarg d'una setmana, és una bona guia no només per entendre l'eina, sinó, i sobretot, com fer-la servir i treure'n rendiment.

El llibre jo me'l vaig comprar i llegir tan bon punt es va publicar, a principis de novembre de 2011; ahir, finalment, en Francesc Grau me'l va dedicar!

Si Déu va fer el món en 7 dies, i encara li'n va sobrar un, no és missió impossible comprendre Twitter en 1 setmana!

dijous, 7 de juny del 2012

La vil·la romana del Pla de l'Horta declarada BCIN! #SarriadeTer

Imatge parcial de la vil·la romana del Pla de l'Horta, a Sarrià de Ter. Foto. Roger Casero

Amb molta satisfacció hem rebut, a Sarrià de Ter, l'esperada notícia!: El Govern declara bé cultural d'interès nacional la vil·la romana del Pla de l'Horta, a Sarrià de Ter.

Fantàstic! Si el patrimoni arqueològic i cultural de Sarrià de Ter ja va prendre rellevància amb les primeres excavacions de la vil.la romana del Pla de l'Horta a principis dels anys '70 del segle passat, i posteriorment amb les excavacions de la necròpolis visigòtica a mitjans de la primera dècada d'aquest segle, ara, amb les noves excavacions i la seva declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional no només podrem preservar més i millor el nostre patrimoni, sinó que podrem difondre'l com es mereix!

Aquests dies amb la declaració de BCIN de la vil·la romana del Pla de l'Horta és inevitable, i necessari alhora, recordar el pregó que l'arqueòleg sarrianenc Lluís Palahí Grimal, responsable de les excavacions de la vil·la, va fer a la Festa Major de 2009, del que vaig recollir-ne les meves impressions al bloc:

"En Lluís va parlar, naturalment, de Sarrià de Ter, però no va voler referir-se, com solen fer els pregoners, als records d'infantesa (llavors s'adonaria que han passat massa anys) ni a explicar com era i ha canviat Sarrià de Ter des de llavors (no explicaria res del què vosaltres no sabéssiu, possiblement amb major coneixement); en Lluís Palahí va parlar del Sarrià de Ter de fa dos mil anys, el poble (la vil·la) que precisament s'amaga sota la pell de l'actual.

Va referir-se al seu emplaçament, situant-lo geogràficament a la plana de Girona amb el pas del Congost i del riu Ter, com a dos elements claus, que no només n'han determinat l'origen, també el seu paper, la seva funció de poble residencial per un costat, amb més espai que no pas Girona (Gerunda), però prou a aprop com perquè un ric romà s'hi fés una imponent vil·la, però també per la seva funció productiva (abans agrícola, ara industrial). La funció de control i defensiva de la zona (pla de Girona) es feia des del Castellum de Sant Julià de Ramis...

Entre el Sarrià de Ter de fa dos mil anys i l'actual, va dir, no hi ha tantes diferències; va establir alguns paral·lelismes, trobant, d'aquesta manera en la història, les claus per entendre el paper i caràcter del Sarrià de Ter actual... de la mateixa manera, va dir, que el Sarrià de Ter del 3.000 serà també en funció del què som ara..."

Ho va escriure Assumpció Vila l'any 2008... sensibilitat arqueològica!

(vídeo de la visita a la vil·la romana a finals de març de 2009)

dimecres, 6 de juny del 2012

#Facebook per a menors de 13 anys? I perquè no!

Aquesta setmana Facebook ha anunciat que està valorant la possibilitat que menors de 13 anys puguin registrar-se a la xarxa social... sense mentir!

Confesso que quan vaig escoltar la notícia a la ràdio no vaig poder evitar pensar en la meva filla gran!

Diu ella, amb 12 anys i cursant 1r d'ESO, que és l'única de la seva classe que no està a Facebook; i no sé si l'única, però sí que és cert que moltes de les seves amigues són a Facebook, algunes fins i tot són "amigues" meves, fet encara més sorprenent per no dir paradoxal!

Fins i tot tinc "amigues" a Facebook que són amigues reals de la meva filla mitjana, de 10 anys... Ho sap tothom, i no cal que sigui profecia: els menors de 13 anys registrats a Facebook es compta per milions!...  diuen que 7.5 milionn...

A casa nostra, que de moment tenim 2 regles d'or per al Messenger, en tenim de moment només una per a Facebook: Facebook no et deixa registrar, nosaltres, els teus pares, no et deixem mentir!

Els infants són vulnerables i no sempre són prou conscients dels riscos d'internet... els adults a vegades tampoc... Permetre el registre de menors de 13 anys a Facebook, també a d'altres xarxes socials, és un tema pelut, és una qüestió sensible que té inevitables derivades legals, jurídiques, però també ètiques i educatives...

En tot cas, però, ni tot comença ni tot acaba a Facebook; aquest curs la meva filla mitjana, de 10 anys, s'ha registrat, per iniciativa de la pròpìa escola, a l'Edmodo, una xarxa social lligada a l'àmbit escolar que, més enllà dels continguts, també serveix d'aprenentatge d'ús. Per al seu registre vaig haver de firmar una autorització.

I la meva filla petita, de 6 anys, està registrada en alguns jocs on line, registre fet a través del meu correu electrònic i amb el consentiment parental...

Internet i les xarxes socials hi són i no són aliens als menors, la responsabilitat és nostre, dels adults, i sobretot dels pares, mares i tutors legals; i com amb altres qüestions de la vida (el consum de TV, de videojocs, els horaris, els hàbits alimentaris, els hàbits de treball, etc) la vida i navegació a internet dels nostres infants és una responsabilitat que no podem defugir.

La proposta de Facebook em sembla encertada, sobretot perquè vincula el registre als pares o tutors legals dels menors, fet que permet treballar, negociar, pactar, no només controlar, la seva presència a internet. És aquest un bon principi, a través dle pacte i la negociació, per a caminar, navegar i compàrtir a les xarxes amb una relació de confiança.

Els filtres i controls parentals hi són i cal fer-los servir, però no simplement com a elements controladors, sinó sobretot com una gran eina per a generar entorns de confiança; al capdavall no hi ha millor control parental que la confiança!


La meva filla gran no trigarà a registrar-se a Facebook... els 13 anys estan al caure, amb la fi de les vacances estivals... Si finalment es registra sense haver de mentir, a casa els seus pares dibuixarem un gran somriure de satisfacció!

I jo seré el primer en clicar: M'agrada!