Fa molts anys, quan era adolescent, el punk em va enlluernar amb el seu "no future", amb la seva actitud provocadora i inconformista, amb la seva crítica social directa i descarnada. Així és com vaig començar a escoltar Sex Pistols i els primers The Clash.
Però aviat em vaig adonar que m'agradava més el post-punk que el mateix punk, i d'aquí que, definitivament, fos més (molt més) dels The Clash que dels Sex Pistols, per exemple.
I, sobretot, d'aquí que em declarés fan incondicional d'un dels grups de referència, imprescindibles, del post-punk, Joy Division, un grup de vida i producció musical relativament curta, tres anys i dos discs d'estudi, i alhora de gran influència en l'evolució de la música en general, i del punk i rock alternatiu en particular, esdevenint un grup de culte.
El 15 de juny de 1979, aquest dissabte va fer 45 anys, Joy Division va publicar el seu primer disc, "Unknown Pleasures", amb deu cançons que van començar a definir el so post-punk gràcies a l'hipnotisme del baix de Peter Hook, a l'atmosfera de la guitarra de Bernard Sumner, a la precisió rítmica de la bateria de Stephen Morris i a la veu profunda, espasmòdica i melancòlica del turmentat Ian Curtis.
Mentre el punk expressava la ràbia, Joy Division, amb "Unknown Pleasures", expressava el dolor i la desesperança amb un so més introspectiu, fins i tot tenebrós. Reforçava encara més aquella imatge el ball epilèptic d'Ian Curtis mentre cantava (patia la malaltia i va patir alguns atacs epilèptics fins i tot a l'escenari).
El suïcidi d'Ian Curtis, el 18 de maig de 1980 a l'edat de 23 anys, va posar el punt final a Joy Division, que va publicar de forma pòstuma el seu segon disc, "Closer", i la resta de membres del grup (Peter Hook, Bernard Sumner i Stephen Morris) van fundar New Order, incorporant a Gillian Gilbert, la dona de Stephen Morris, com a teclista, fent virar el grup cap a la música pop i electrònica, però aquesta ja és una altra història.
Fa 45 anys un disc, "Unknown Pleasures", va contribuir a canviar la història de la música, va fer evolucionar un moviment que ja havia inscrit a la làpida el seu epitafi: "Punk is Dead!"
