Parlava dels JJOO, naturalment:
El 2008 és any olímpic, Pequín 2008. Espero que els esportistes catalans i espanyols hi tinguin un bon paper, malgrat les expectatives són, si fa o no fa, les xifres de Barcelona '92. Però sobretot, per un amant de l'esport, els jocs olímpics representen, no un temps de treva com antuvi, sinó un temps (15 dies) d'orgia esportiva amb moltes competicions per veure i fruir...
L'esport català i espanyol han fet, en general, un bon paper, potser fluix en atletisme i natació... L'esport català ha tornat a demostrar que està en plena forma a nivell esportiu... una altra cosa és el tema de la representació i participació internacional de les seleccions catalanes...
Vaig seguir amb interès la competició, especialment les finals de Phelps i Bolt i, naturalment, la participació dels esportistes catalans i espanyols...
Aquest és un vídeo de les 18 medalles de la delegació espanyola.
Medallistas españoles Pekin 2008 -Juegos Olimpicos
Parlava, fa un any i seguint amb els esports, de l'Eurocopa de fútbol del 2008:
També és l'any de l'Eurocopa... us imagineu el savio de Hortaleza, Aragonés, campió?!. Primer objectiu: arribara quarts. Després, afrontar la història recent...
En aquest cas, diria que el savio i la selecció espanyola va superar les expectatives de la majoria, sinó de tothom, no només superant finalment els quarts de final, sinó guanyant el títol amb el reconeixement de millor jugador del blaugrana Xavi Hernández (i wiki).
Aquests són els gols de la selecció espanyola:
España Eurocopa 2008 Goles
Sense cap mena de dubte l'esport i aquests èxits esportius han estat un dels grans catalitzadors,a nivell intern (a Espanya) i a nivell extern (a nivell internacional) de projecció d'Espanya. L'esport és un gran element identitari, ho sabem prou bé a Catalunya, ho saben prou bé a Espanya...
Malgrat desitjo la participació de les seleccions catalanes a nivell oficial i internacional, no per aquest motiu desitjo que a les seleccions espanyoles els vagi malament, ans al contrari...
Canviant de tema, a principis d'aquest gener també parlava des de la perspectiva professional:
El 2008 és l'any en què es celebrarà el Congrés Incorpora. Incorpora és un programa de l'Obra Social Fundació “la Caixa” treballa per la integració laboral de persones amb risc d'exclusió. L'entitat de la qual formo part i treballo, la Fundació Plataforma Educativa, participa, juntament amb altres 12 entitats a la demarcació de Girona, més de 40 a Catalunya i prop de 170 arreu de l'Estat.
El Congrés Incorpora va ser un èxit!. Tot és començar... Abans d'anar-hi, el 28 de maig, vaig escriure el post I Congrés Incorpora d'integració laboral de persones en risc d'exclusió social, i ara les conferències del Congrés Incorpora estan disponibles en aquesta pàgina web, així com els vídeos de les empreses guanyadores dels Premis Incorpora.
Aquest 2008 ha estat l'any de consolidació del programa, no només dels grups i les entitats que en formem part, sinó també a nivell de metodologia i reforçament del treball en xarxa... A nivell d'Incorpora Girona aquest 2008 hem estat a la Fira de Mostres de Girona [Incorpora Girona participa a la Fira de Mostres amb un estand, donant a conèixer el programa Incorpora de l'Obra Social Fundació “la Caixa” entre les empreses i el públic en general] i, malgrat la crisi, que estem notant, hem obtingut uns resultats més que acceptables a nivell d'insercions. Malgrat tot tenim nous reptes i projectes per al 2009...
I naturalment també feia referència, a principis de gener, a les eleccions generals del 2008:
Però sobretot el 2008 és, també, any electoral. Les eleccions generals marcaran, sens dubte aquest any. Els primers dos mesos amb una intensa pre-campanya i, sobretot, campanya electoral. El resultat de les eleccions marcarà la resta de l'any i de legislatura, albirant dos escenaris: o continuïtat en la construcció (lenta, a voltes feixuga, també difícil) d'un estat més plural, d'un estat de caire més federal, amb l'Estatut, i el seu desplegament, com a full de ruta, o retrocés, retorn a la uniformitat de l'estat, amb l'Estatut com a llei a combatre, amb una ja anunciada restricció autonòmica. És a dir, Zapatero o Rajoy.
Defender la alegría
A nivell de Catalunya i de Girona, des de la perspectiva del PSC, les eleccions generals van anar molt i molt bé: 25 diputats catalans del PSC dels quals 3 de Girona. A pesar de tot (finançament, estatut...) prefereixo aquest escenari que no el d'un govern amb Mariano Rajoy de president... A nivell de Catalunya el crèdit de Zapatero, entre els votants no necessàriament socialistes, està a la baixa, però caldrà veure com es resol finalment la qüestió del finançament i de l'Estatut per veure si Zapatero i el seu govern es reafirmen... La crisi tampoc hi ajuda, tot i que sembla que en aquesta qüestió han anat de menys a més... La decisió d'injectar diners als municipis amb el Fons Estatal d'Inversió Municipal ha estat molt positiva, malgrat resta encara pendent la millora del finançament local.
Sobre el PSC a principis de gener escrivia:
I el PSC?. Carme Chacón ja ho ha dit. A Catalunya ens hi juguem molt en aquestes properes eleccions. Però el PSC, juntament amb altres partits, com el PSE, tenim la responsabilitat de seguir influint en el PSOE per no perdre la seva voluntat federal, per seguir essent importants dins el PSOE i també dins el proper govern ZP. Un PSC fort, com ara, dins el grup parlamentari socialista, garanteix un PSOE amb voluntat federalista, fins i tot sense grup parlamentari propi.
El PSC sempre ha tingut molt clar que la seva raó de ser ha estat i és governar a Catalunya i als municipis. El PSc ésel partit majoritari del govern català i el President de la Generalitat és socialista. Montilla com a president ho ha dit en més d'una ocasió i amb diferents paraules: pel PSC primer Catalunya. Naturalment entre el PSC i el PSOE hi ha divergències i punts de vista diferents, ja que el PSOE té molt clar, també el President Zapatero, que primer Espanya. Aquesta situació requereix negociació, requereix mà esquerra, requereix matissos... Mai com fins ara el PSC havia tingut tanta responsabilitat de govern i governar és sempre més difícil, a voltes més ingrat, doncs el discurs de partit a vegades pot quedar diluït per la responsabilitat del govern... A pesar de tot, malgrat la situació d'avui, el 2008 ha estat positiu pel PSC...
Acabava el primer article d'aquest any 2008 parlant de dues previsions d'efemèrides a nivell personal i familiar:
Seguint amb el 2008, aquest any a nivell familiar recordarem especialment 2 efemèrides: els 15 anys de festeig amb la Sira (3 de juliol de 1993) i els 10 anys del nostre casament (26 de juliol de 1998).
Sobre els 15 anys de festeig amb la Sira vaig escriure, el dijous 3 de juliol, el post 3 juliol 1993-2008. 15 anys de Sira i Roger!. Pel que fa als 10 anys de casats el 26 de juliol vaig escriure el post 10 anys de matrimoni! , juntament amb aquest vídeo d'imatges del nostre casament:
Sira i Roger. 10 anys casats!
Ha estat, en general, un bon any aquest 2008... Però més enllà del què vaig escriure a principis d'0aquest any, el 2008 també ha estat...
. l'any en què el PSC de Sarrià de Ter hem seguit amb la nostra actitud positiva i constructiva, fent sobretot propostes de millora per Sarrià de Ter i els sarrianencs i sarrianenques.
. l'any en què el govern de Sarrià de Ter ha seguit mostrant que el canvi que predicava no és tal ni tan positiu, amb una política que brilla poc, sense un horitzó massa clar i fallant sobretot en les formes a nivell intern i extern, essent un govern que potser mana molt, però que comunica poc...
. l'any Obama... encara que d'Obama sobretot n'esperem d'ell els propers anys...
Yes We Can Will i am
. l'any triomfal del Girona FC [El Girona FC fa història i torna a 2a A] i l'annus horribilis del CB Sant Josep...
. l'any de transició del Barça: finiquitat el cicle Rijkaard, es comença amb molta força i il·lusió el cicle Guardiola...
. I l'any d'eclosió de les xarxes socials d'internet i sobretot del Facebook!.