dimecres, 31 de desembre del 2008

2008, l'any que deixem enrere...

El passat dimecres 2 de gener de 2008 vaig escriure el post 2008: un any per endavant, on parlava d'alguna de les previsions d'aquest 2008 que avui s'escola minut a minut... Bé, més que previsions eren una sèrie de desitjos...

Parlava dels JJOO, naturalment:
El 2008 és any olímpic, Pequín 2008. Espero que els esportistes catalans i espanyols hi tinguin un bon paper, malgrat les expectatives són, si fa o no fa, les xifres de Barcelona '92. Però sobretot, per un amant de l'esport, els jocs olímpics representen, no un temps de treva com antuvi, sinó un temps (15 dies) d'orgia esportiva amb moltes competicions per veure i fruir...

L'esport català i espanyol han fet, en general, un bon paper, potser fluix en atletisme i natació... L'esport català ha tornat a demostrar que està en plena forma a nivell esportiu... una altra cosa és el tema de la representació i participació internacional de les seleccions catalanes...

Vaig seguir amb interès la competició, especialment les finals de Phelps i Bolt i, naturalment, la participació dels esportistes catalans i espanyols...

Aquest és un vídeo de les 18 medalles de la delegació espanyola.

Medallistas españoles Pekin 2008 -Juegos Olimpicos






Parlava, fa un any i seguint amb els esports, de l'Eurocopa de fútbol del 2008:
També és l'any de l'Eurocopa... us imagineu el savio de Hortaleza, Aragonés, campió?!. Primer objectiu: arribara quarts. Després, afrontar la història recent...

En aquest cas, diria que el savio i la selecció espanyola va superar les expectatives de la majoria, sinó de tothom, no només superant finalment els quarts de final, sinó guanyant el títol amb el reconeixement de millor jugador del blaugrana Xavi Hernández (i wiki).

Aquests són els gols de la selecció espanyola:

España Eurocopa 2008 Goles






Sense cap mena de dubte l'esport i aquests èxits esportius han estat un dels grans catalitzadors,a nivell intern (a Espanya) i a nivell extern (a nivell internacional) de projecció d'Espanya. L'esport és un gran element identitari, ho sabem prou bé a Catalunya, ho saben prou bé a Espanya...

Malgrat desitjo la participació de les seleccions catalanes a nivell oficial i internacional, no per aquest motiu desitjo que a les seleccions espanyoles els vagi malament, ans al contrari...

Canviant de tema, a principis d'aquest gener també parlava des de la perspectiva professional:

El 2008 és l'any en què es celebrarà el Congrés Incorpora. Incorpora és un programa de l'Obra Social Fundació “la Caixa” treballa per la integració laboral de persones amb risc d'exclusió. L'entitat de la qual formo part i treballo, la Fundació Plataforma Educativa, participa, juntament amb altres 12 entitats a la demarcació de Girona, més de 40 a Catalunya i prop de 170 arreu de l'Estat.

El Congrés Incorpora va ser un èxit!. Tot és començar... Abans d'anar-hi, el 28 de maig, vaig escriure el post I Congrés Incorpora d'integració laboral de persones en risc d'exclusió social, i ara les conferències del Congrés Incorpora estan disponibles en aquesta pàgina web, així com els vídeos de les empreses guanyadores dels Premis Incorpora.

Aquest 2008 ha estat l'any de consolidació del programa, no només dels grups i les entitats que en formem part, sinó també a nivell de metodologia i reforçament del treball en xarxa... A nivell d'Incorpora Girona aquest 2008 hem estat a la Fira de Mostres de Girona [Incorpora Girona participa a la Fira de Mostres amb un estand, donant a conèixer el programa Incorpora de l'Obra Social Fundació “la Caixa” entre les empreses i el públic en general] i, malgrat la crisi, que estem notant, hem obtingut uns resultats més que acceptables a nivell d'insercions. Malgrat tot tenim nous reptes i projectes per al 2009...

I naturalment també feia referència, a principis de gener, a les eleccions generals del 2008:

Però sobretot el 2008 és, també, any electoral. Les eleccions generals marcaran, sens dubte aquest any. Els primers dos mesos amb una intensa pre-campanya i, sobretot, campanya electoral. El resultat de les eleccions marcarà la resta de l'any i de legislatura, albirant dos escenaris: o continuïtat en la construcció (lenta, a voltes feixuga, també difícil) d'un estat més plural, d'un estat de caire més federal, amb l'Estatut, i el seu desplegament, com a full de ruta, o retrocés, retorn a la uniformitat de l'estat, amb l'Estatut com a llei a combatre, amb una ja anunciada restricció autonòmica. És a dir, Zapatero o Rajoy.

Defender la alegría




A nivell de Catalunya i de Girona, des de la perspectiva del PSC, les eleccions generals van anar molt i molt bé: 25 diputats catalans del PSC dels quals 3 de Girona. A pesar de tot (finançament, estatut...) prefereixo aquest escenari que no el d'un govern amb Mariano Rajoy de president... A nivell de Catalunya el crèdit de Zapatero, entre els votants no necessàriament socialistes, està a la baixa, però caldrà veure com es resol finalment la qüestió del finançament i de l'Estatut per veure si Zapatero i el seu govern es reafirmen... La crisi tampoc hi ajuda, tot i que sembla que en aquesta qüestió han anat de menys a més... La decisió d'injectar diners als municipis amb el Fons Estatal d'Inversió Municipal ha estat molt positiva, malgrat resta encara pendent la millora del finançament local.

Sobre el PSC a principis de gener escrivia:

I el PSC?. Carme Chacón ja ho ha dit. A Catalunya ens hi juguem molt en aquestes properes eleccions. Però el PSC, juntament amb altres partits, com el PSE, tenim la responsabilitat de seguir influint en el PSOE per no perdre la seva voluntat federal, per seguir essent importants dins el PSOE i també dins el proper govern ZP. Un PSC fort, com ara, dins el grup parlamentari socialista, garanteix un PSOE amb voluntat federalista, fins i tot sense grup parlamentari propi.

El PSC sempre ha tingut molt clar que la seva raó de ser ha estat i és governar a Catalunya i als municipis. El PSc ésel partit majoritari del govern català i el President de la Generalitat és socialista. Montilla com a president ho ha dit en més d'una ocasió i amb diferents paraules: pel PSC primer Catalunya. Naturalment entre el PSC i el PSOE hi ha divergències i punts de vista diferents, ja que el PSOE té molt clar, també el President Zapatero, que primer Espanya. Aquesta situació requereix negociació, requereix mà esquerra, requereix matissos... Mai com fins ara el PSC havia tingut tanta responsabilitat de govern i governar és sempre més difícil, a voltes més ingrat, doncs el discurs de partit a vegades pot quedar diluït per la responsabilitat del govern... A pesar de tot, malgrat la situació d'avui, el 2008 ha estat positiu pel PSC...

Acabava el primer article d'aquest any 2008 parlant de dues previsions d'efemèrides a nivell personal i familiar:

Seguint amb el 2008, aquest any a nivell familiar recordarem especialment 2 efemèrides: els 15 anys de festeig amb la Sira (3 de juliol de 1993) i els 10 anys del nostre casament (26 de juliol de 1998).

Sobre els 15 anys de festeig amb la Sira vaig escriure, el dijous 3 de juliol, el post 3 juliol 1993-2008. 15 anys de Sira i Roger!. Pel que fa als 10 anys de casats el 26 de juliol vaig escriure el post 10 anys de matrimoni! , juntament amb aquest vídeo d'imatges del nostre casament:

Sira i Roger. 10 anys casats!






Ha estat, en general, un bon any aquest 2008... Però més enllà del què vaig escriure a principis d'0aquest any, el 2008 també ha estat...

. l'any en què el PSC de Sarrià de Ter hem seguit amb la nostra actitud positiva i constructiva, fent sobretot propostes de millora per Sarrià de Ter i els sarrianencs i sarrianenques.

. l'any en què el govern de Sarrià de Ter ha seguit mostrant que el canvi que predicava no és tal ni tan positiu, amb una política que brilla poc, sense un horitzó massa clar i fallant sobretot en les formes a nivell intern i extern, essent un govern que potser mana molt, però que comunica poc...

. l'any Obama... encara que d'Obama sobretot n'esperem d'ell els propers anys...

Yes We Can Will i am




. l'any triomfal del Girona FC [El Girona FC fa història i torna a 2a A] i l'annus horribilis del CB Sant Josep...

. l'any de transició del Barça: finiquitat el cicle Rijkaard, es comença amb molta força i il·lusió el cicle Guardiola...

. I l'any d'eclosió de les xarxes socials d'internet i sobretot del Facebook!.

dimarts, 30 de desembre del 2008

Les 62 pel·lícules que he vist l'any 2008

Amb el risc que me n'hagi oblidat alguna, aquestes són les pel·lícules que he vist al cinema aquest any 2008. Des de fa uns anys registro les pel·lícules que vaig a veure al cinema. datades des de l'any 1992, és precisament a partir del 1998, fa 10 anys, que el llistat és més complet, ja que abans d'aquesta data només guardava els tiquets de cinema i segurament hi ha alguna llacuna en els anys anteriors registrats (1992-1997).

L'any 1994 és l'any que més pel·lícules vaig anar a veure (algun dia fins a 2 o 3 pel·lícules, ja que era quan amb la tarja del Club del subscriptor del diari El Punt podies anar-hi només els dimecres), amb un total de 68 films. El segueix l'any 2005 amb 66 pel·lícules i els anys 2008 i 2004 amb 62.

La voluntat és anar al cinema almenys un cop a la setmana... M'agrada el cinema, malgrat no sóc un cinèfil...

Aquest és el llistat d'aquest 2008:

Las 13 Rosas
Mr Magorium y su tienda mágica
Soy leyenda
El destino de Nunik
American ganster
Viaje a Darjeeling
El último tren a Auschwith
Expiación
Los crímenes de Oxford
Hacia rutas salvajes
Mortadelo y Filemón. Misión salvar la Tierra
4 meses, 3 semanas y 2 días
Ahora o Nunca
Pozos de ambición
No es país para viejos
Cometas en el cielo
10.000
27 vestidos
Las hermanas Bolena
Horton
Los falsificadores
Shine a light
Les cròniques de Spiderwick
The contract
Fuera de carta
Todos estamos invitados
Cobardes
Elegy
BlackJack 21
88 minutos
Casual Day
Una chica cortada en dos
Algo pasa en Las Vegas
Indiana Jones i la calavera de cristal
Aritmética emocional
Antes que el diablo sepa que has muerto
L'aneguet lleig i jo
Sexo en Nueva York
Kung Fu panda
Funny games
Hangkock
Wall-e
Mama Mia!
El caballero oscuro
Una palabra tuya
Spice Chimps
L'esperit del bosc
Los girasoles ciegos
La conjura de El Escorial
Hellboy II El ejército dorado
Che, el argentino
Vicky Cristina Barcelona
Quemar antes de leer
El niño con el pijama de rayas
Los niños de Huang Shi
Bella
El Greco
Appaloosa
Quantum of Solance
Madagascar 2: de la gàbia a la jungla
El valent Desperaux
Bolt

Missatge de Cap d'Any del President Montilla



Benvolguts conciutadans, molt bona nit.

M'adreço a tots vostès, en aquests dies de finals de desembre, per dirigir-los unes paraules i desitjar-los un bon any nou. Un bon any 2009.

Aquests són uns dies de festa i de trobada familiar. I és obligat tenir un record per totes aquelles persones que garanteixen que el país segueixi funcionant amb normalitat.

És gràcies a tots ells que la resta podem celebrar-ho amb tranquil.litat....
- Gràcies a professionals i tècnics dels transports públics de viatgers.
- Gràcies al personal del comerç i dels serveis en general.
- Gràcies a metges, infermeres i tot el personal sanitari.
- Gràcies a les policies locals, el cos de Mossos d'Esquadra i les altres forces de seguretat, i, de manera especial, als Bombers i serveis d'emergència.

Per a tots ells i, sobretot per als qui aquesta nit estan treballant, vagi el nostre agraïment més sincer.

L'any 2008 ha estat un any difícil en el qual hem vist com persistien vells conflictes, però també com emergien noves esperances i oportunitats.

Vells conflictes que ens fan patir, com el que aquests dies colpeja de nou el Pròxim Orient.

I noves esperances com les que s'obren amb el canvi de presidència als Estats Units.

Catalunya pot aportar la seva veu en aquest escenari internacional. L'elecció de Barcelona com a capital de la Mediterrània és una oportunitat en aquest context que exigirà diàleg per damunt de tot.

Durant aquest any també hem anat percebent com avançava i es concretava l'amenaça de la crisi econòmica.

Hem vist com la crisi del sistema financer a nivell mundial ens afectava i ha perjudicat seriosament empreses i particulars en restringir-se dràsticament l'accés al crèdit, també a Catalunya.

Avui hem d'afrontar la dura realitat d'una crisi econòmica de la qual en desconeixem la intensitat i la durada. Però sabem que no serà lleu ni cosa de pocs mesos.

L'economia catalana està més ben preparada que en altres moments per fer front a un període de crisi.

Perquè venim d'un llarg període de bonança i creixement, perquè les xifres d'atur havien arribat a mínims històrics, perquè ja fa temps que Govern, sindicats i empreses, estem treballant per canviar el nostre model productiu.

Però, tot i així, el Govern de la Generalitat ha actuat, des del primer moment, pensant en les persones que podien perdre la seva feina i en les famílies que poden veure's en dificultats.

I treballant també perquè les nostres empreses puguin superar, com més aviat millor, aquesta crisi. No vull que cap de vostès en tingui el més mínim dubte:

El govern de Catalunya ha pres i prendrà totes les mesures que calgui i estiguin al seu abast per evitar que ningú no quedi enrere.

Al mateix temps, arribem al final del 2008 després d'haver fet un gran esforç per resoldre la qüestió pendent del finançament de Catalunya.

Avui hem conegut la darrera proposta presentada pel Govern de l'Estat. Crec que els avenços són substancials, però encara insuficients.

Estem més a prop que fa dues setmanes, però encara lluny dels nostres objectius que fixa l'Estatut. La negociació continua.

Amb tota seguretat, ja fa temps que tindríem un acord si haguéssim rebaixat el nostre grau d'exigència.

Però hauria estat un mal acord i una hipoteca per al nostre progrés. Ens hauríem equivocat i, alhora, hauríem fet un mal servei al país i als ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

He defensat en tot moment que el que Catalunya demana no ho fa només perquè és de llei i és necessari, sinó que entenc que aquest és el criteri que s'ajusta al que vol la societat catalana, i així ho han expressat els partits polítics, el Parlament de Catalunya, els ajuntaments i les principals entitats i institucions del país. Un cop més, Catalunya haurà obert camí.

Espero que, quan acabi la negociació, ens podrem sentir orgullosos del nou model de finançament impulsat des de Catalunya. Benvolguts conciutadans i conciutadanes, les situacions difícils exigeixen que demostrem la nostra capacitat de superació. Ens posen a prova.

Posen a prova la nostra capacitat de sacrifici i de solidaritat, la nostra capacitat de lluita i de superació, la nostra imaginació i la nostra fortalesa. És imprescindible que confiem més que mai en les nostres pròpies forces. I que ens mantinguem units en la recerca dels camins que facin possibles les nostres aspiracions col.lectives.

Dit això, no voldria que les dificultats institucionals i polítiques ens desviessin ni un moment de la nostra obligació principal: oferir als catalans i catalanes que més ho necessiten solucions concretes als seus problemes quotidians. Això passa per l'acció del Govern. Passa, també, per la capacitat que tinguem, entre tots, de mantenir-nos units i cohesionats... i de fer créixer la confiança col.lectiva. No refarem aquesta confiança a base de queixes i perplexitats. Ara és temps d'acció. Tot el temps que no destinem a treballar per superar les dificultats serà un temps perdut.

Fa uns mesos vaig dir, dirigint-me als diputats i diputades del Parlament de Catalunya, que hem de reivindicar i recuperar els nostres valors. El Treball com la nostra identitat bàsica. La Tenacitat necessària per fer realitat les nostres aspiracions col.lectives. El Rigor en la nostra manera de fer, amb el propòsit de fer la feina ben feta i d'aspirar a l'excel.lència. La Creativitat. Buscant, en el talent individual i col.lectiu, la nostra millor arma per guanyar-nos el futur ... I l'Ambició d'esdevenir un país econòmicament pròsper, socialment just, territorialment equilibrat, culturalment ric i nacionalment ple. És aquesta actitud col.lectiva de valors compartits, la que ens servirà per recuperar la confiança en nosaltres mateixos i la força per plantar cara a l'adversitat. És agafant aquests valors com a bandera que defensarem la Catalunya d'avui i que farem que ens respectin.

I és així que enfortirem Catalunya en uns moments difícils com els actuals. I que aconseguirem sortir més preparats i competitius d'aquesta crisi global. Ara, i en el futur, serem forts si som un sol poble, si actuem units, si ho fem amb sentit de país, si tothom té oportunitats, i si entenem la nostra identitat en una Espanya plural, en una Europa en construcció i en un món obert.

És, per tant, temps d'enfortir Catalunya. Temps de confiar, de nou, en els valors del treball, la tenacitat, el rigor, la creativitat i l'ambició. Valors que fan marca de país, que ens fan sentir orgullosos, que són admirats arreu, i que fan de Catalunya una nació amb futur i esperança. Aquests valors han de ser la nostra aportació en un món global ple de dubtes i incerteses.

Si ho fem així, tots plegats -i sé que en som capaços-, sortirem enfortits d'aquesta prova. No en tinc cap dubte. No es tracta d'un desig benintencionat o d'una voluntat optimista, només... No. Els parlo confiat, segur, i convençut que Catalunya serà rica i plena, per a tothom, després d'aquest període difícil.

Com a president compto amb tots vostès; tenen el meu compromís personal, el del Govern i el de tota l'administració catalana per treballar plegats aquest any que és a punt de començar.

Acabo, amb un record especial pels catalans i catalanes que viuen, treballen, investiguen o fan tasques voluntàries fora de Catalunya, arreu del món. Allà on siguin els catalans, allà està Catalunya. Una abraçada ben forta i sentida per a tots ells.

Moltes gràcies, bones festes i bon any nou.

La proposta de finançament

Si cliqueu sobre la imatge s'obrirà el document - resum de la proposta en pdf

Deia fa pocs dies Miquel Iceta, i per tant el PSC, després de la reunió del cap de setmana passat entre els governs de l'Estat i de la Generalitat, que “la música comença a sonar bé”. Avui, tan el Conseller Castells com el President Montilla, i per tant el govern de la Generalitat, han manifestat que hi ha hagut avenços respecte a la situació de les darreres setmanes, però que els avenços són encara insuficients. Deia Castells que avui no signaria l'acord...

Aquesta és la nota de premsa publicada al web de la Moncloa, on també hi podeu trobar un resum esquemàtic de la proposta de reforma del finançament de les CCAA (pdf de 12 diapositives).

El Gobierno envía a las Comunidades Autónomas su propuesta para la reforma del sistema de financiación autonómica

martes, 30 de diciembre de 2008

El Vicepresidente segundo y Ministro de Economía y Hacienda, Pedro Solbes, ha remitido a las Comunidades Autónomas la propuesta del Gobierno para la reforma del sistema de financiación autonómica. Esta propuesta busca el consenso y se ha elaborado después de un intenso proceso negociador, en el que se han celebrado más de 70 reuniones, y que ha culminado con la ronda de reuniones del Presidente del Gobierno con Presidentes de las Comunidades Autónomas.

La propuesta para la reforma del sistema de financiación autonómica atiende a los principios básicos hechos públicos en el mes de julio y que se resumen en los siguientes puntos:

Mejorar la financiación de los servicios del Estado del bienestar que reciben los ciudadanos, porque incorpora recursos adicionales que aportará el Estado.

Garantizar que cualquier ciudadano, independientemente de la comunidad autónoma donde reside, tendrá la misma financiación para los servicios públicos fundamentales que recibe y que el resto de competencias transferidas a las Comunidades Autónomas tendrán financiación suficiente.

Dotar de mayor autonomía financiera y corresponsabilidad fiscal a las Comunidades Autónomas que dependerán más de ellas mismas y serán menos dependientes de las transferencias del Estado.

Reducir las diferencias actualmente existentes en la financiación per capita entre las distintas Comunidades Autónomas

El nuevo sistema de financiación autonómica girará en torno a cuatro ejes: el incremento de la equidad y la suficiencia en la financiación del conjunto de las competencias transferidas a las CCAA; el refuerzo de las prestaciones del Estado del bienestar; el aumento de la autonomía financiera y la corresponsabilidad fiscal de las CCAA y la mejora de la dinámica y la estabilidad del sistema y de su capacidad de ajuste a las necesidades de los ciudadanos.

El primer eje –incremento de la equidad y la suficiencia- se plasmará en la garantía de igual financiación de los servicios públicos fundamentales y en la garantía de financiación suficiente para el resto de las competencias transferidas.

El segundo eje- refuerzo del estado de bienestar- se traducirá en un incremento adicional de los recursos del sistema de financiación.

El tercero –mayor autonomía y corresponsabilidad- se lograrán a través de una mayor cesión de impuestos: el 50% del IRPF y el IVA y el 58% de los Impuestos Especiales, y de una mayor capacidad normativa.

Por último, la mejora de la dinámica y la estabilidad del sistema y de su capacidad de ajuste se conseguirá gracias a los nuevos mecanismos de ajuste de los recursos del sistema. Además, cada cinco años se llevará a cabo una revisión de los elementos estructurales del sistema.

Nuevos fondos

El sistema tendrá un Fondo de Garantía de Servicios Públicos Fundamentales que garantizará igual financiación por habitante ajustado; atenderá la financiación de los servicios públicos fundamentales; se financiará con un porcentaje de los recursos; se revisará anualmente según la evolución de los recursos tributarios y se distribuirá según necesidades, utilizando el criterio de población ajustada, mejorando la ponderación de los criterios actuales e introduciendo criterios nuevos.

El sistema tendrá, además, un Fondo de Suficiencia Global, que financiará el resto de competencias transferidas, bien sean servicios no fundamentales o competencias no homogéneas. Este fondo asegurará el mantenimiento del statu quo e incorporará parte de los recursos adicionales que aporta el Estado. Su evolución irá ligada a la de los ingresos tributarios del Estado.

Por último, el sistema contará con nuevos recursos para la constitución de los Fondos de Convergencia autonómica: un Fondo de Competitividad, para reducir las diferencias de financiación per capita e incentivar la autonomía, y la capacidad y el esfuerzo fiscal en todas y cada una de las CC.AA.; y un Fondo de Cooperación, para complementar al Sistema de Financiación en el fortalecimiento del Estado de Bienestar y cumplir con el objetivo último de convergencia en los niveles de vida de los ciudadanos con independencia de su lugar de residencia. Los recursos de este fondo se distribuirán entre las CCAA de menor riqueza relativa, de manera que cuenten con los instrumentos para alcanzar mayores niveles de desarrollo.

A partir de l'anunci de Solbes d'avui han començat la lletania de reaccions: totes previsibles, dins el guió marcat aquests darrers dies. Així és a vegades la política, previsiblement previsible...

EUiA: Miralles: “El document presentat pel ministeri d´economia és insuficient, inconcret i ambigu”

ICV: Joan Herrera: “La proposta de finançament és clarament insuficient però serveix de base per començar a treballar”

ERC: Ridao considera que la proposta de finançament és inacceptable

CiU: CiU sol·licita la compareixença de Solbes al Congrés perquè expliqui la seva proposta de finançament autonòmic

PPC: Sànchez Camacho afirma que “Zapatero es l’únic president que pot fer una proposta econòmica sense números”

PP: Rajoy: "Es un enorme error, son más impuestos para el futuro y menos dinero para la gente"

PSOE: Pajín asegura que el nuevo modelo garantiza los derechos a los ciudadanos “vivan donde vivan”
El PSOE responde a Rajoy que no se entiende “que lo que es bueno para todas las CCAA sea malo para España”

Certament la situació del finançament de Catalunya podria ser molt millor, podria haver-se produit un acord setmanes, mesos enrere... La qüestió del finançament de Catalunya és una qüestió transcendental pel nostre País. És una qüestió, a més, que posa en el punt de mira el PSC, la seva actitud dins el govern de la Generalitat i el seu paper al Congrés de Diputats... Reconeixent que m'agradaria despertar-me, el darrer dia de l'any, amb aquest tema satisfactòriament resolt, confio en què, sinó el darrer dia de l'any, sí ben aviat hi haurà un acord.

Entenc que hi hagi qui, pels seus interessos partidistes, que no de País, els interessi que no hi hagi un acord... o d'altres que amb un possible acord no s'acabin de sentir còmodes...

Però siguem prudents: no es pot dir blat fins que no és al sac i ben lligat... i de moment no tenim tot el blat...

Jordi Ribera guanya la Copa Asobal

Jordi Ribera, després de derrotar el Portland San Antonio a la segona semifinal de la Copa Asobal va manifestar: "la final no és per jugar-la, és per guanyar-la". I a la final l'esperava el Barça. que va derrotar en un gran partit al Ciudad Real. La final, doncs, estava servida: Barça - Ademar Lleó.

Jordi Ribera, entrenador de l'Ademar, s'enfrontava a qui la temporada passada ocupava la seva banqueta a Lleó, Manolo Cadenas, ara al Barça. La final només va tenir un color i l'Ademar d'en Jordi Ribera se'n va endur amb total mereixement la Copa Asobal, guanyant així, també, una plaça per la propera Copa d'Europa.

De la final només vaig veure la meitat de la segona part i, malgrat se seguidor del Barça, em va agradar i satisfer molt que Jordi Ribera, i per tant l'Ademar de Lleó, guanyés el títol.

No deixa de ser curiós el tractament de la premsa de les notícies: avui em preguntava què hagués passat si l'Ademar hagués guanyat la final al Ciudad Real i no al Barça: avui Jordi Ribera possiblement seria entrevistat als programes esportius catalans... o potser no, de fet no deixa de ser handbol... Als informatius de televisió catalans parlaven de la notícia en clau blaugrana (naturalment?), parlant sobretot del mal joc de l'equip del Barça, quan precisament la victòria de l'Ademar era una excusa perfecta per posar en valor un dels entrenadors més reconeguts i respectat a nivell estatal i internacional (no en va ha estat, Jordi Ribera, seleccionador de l'Argentina i del Brasil).

Avui parlava amb una tia de la Sira, amiga d'en Jordi i la seva família i m'explicava que és un entrenador que no té per costum escridassar els seus jugadors: més que escridassar-los els corregeix... És un entrenador meticulós, dels estudiosos i treballadors, atent als detalls...

És, juntament amb el primer equip de la UES (1a estatal), un ambaixador de l'handbol sarrianenc, testimoni de la tradició del nostre petit poble que ha tingut, també amb ell, grans equips...

El seu treball dona fruits i, encara que a alguns ens agradaria que la premsa catalana se n'hagués fet més ressò, no ens trauran la satisfacció i alegria de veure traduït en títols el treball del sarrianenc Jordi Ribera.

---------------------------------------

pd: titulars d'alguns diaris:


Fragment: Pero sin duda alguna, el mayor protagonismo se lo llevó el técnico catalán Jordi Ribera, que fue el que centró toda la euforia de los incondicionales leoneses que también se trasladó al salón de plenos donde los jugadores también le rindieron su particular celebración.

El País: El Reale Ademar gana la copa Asobal

Mundo Deportivo: El Ademar asalta el Palau, León celebra su sexto título, primero en 3 años

Sport: El Barça se queda sin Copa

pd2:

Equip Infantil de la UES amb Jordi Ribera

diumenge, 28 de desembre del 2008

Jo, innocent...


Era un dia com avui, potser també un diumenge, o bé un dissabte... no recordo quin any era, però sí que encara vivia a casa la meva mare, és a dir, que d'això en fa més de catorze anys, i recordo també que anava a l'institut (és a dir, entre els anys 88 i 93)...

Recordo que m'estava dutxant escoltant la ràdio, el Suplement d'en Xavier Solà. D'aquell programa m'agradava molt escoltar el concurs "el complot dels oients"... El cas és que aquell matí explicaven que 'havien inventat unes pastilles que, al cap d'una estona de prendre-les, sabies parlar i entendre un idioma: hi havia pastilles de rus, d'anglès, de xinès... Fins i tot van fer una prova amb algunes persones que, després de prendre's la pastilla de l'idioma corresponent, parlaven i entenien aquell idioma a la perfecció...

Recordo que vaig pensar que aquelles pastilles eren una meravella, la perfecta solució al meu barroer nivell d'anglès... Potser sortint de la dutxa deuria comentar el tema amb la meva mare i/o el meu germà... i deurien ser ells qui em van fer adonar no només del dia que era (el 28 de desembre, els Sants Innocents) sinó que a més el què acabava d'escoltar no era més que una innocentada...

Innocent, jo... tan il·lusionat que estava amb les pastilletes!.

Les innocentades als mitjans de comunicació sempre generen debat: pot un mitjà de comunicació donar una notícia falsa, el dia dels innocents?. Hem de jugar els lectors, els oients, els espectadors, amb esbrinar quina de les notícies és la llufa?. Malgrat pot resultar entretingut i divertit, jo sempre he estat partidari que els informatius no amaguin llufes entre la seva informació, ara bé, d'altres programes, els magazines o programes d'entreteniment, penso que aquestes innocentades hi poden tenir perfectament cabuda...

De totes les innocentades, la més tradicional és la llufa... la mainada s'hi diverteix retallant-les i, sobretot, enganxant-les a les nostres esquenes, fent-nos uns copets amb amigables (i sospitoses) salutacions i abraçades... innocents nosaltres, deixem que ens les pengin... De fet ja tenim tota la resta de l'any per dissimular les llufes que cada dia arrosseguem...

dissabte, 27 de desembre del 2008

El lector del Google

Que el Google és més que un cercador és una obvietat que fins fa certa vergonya escriure: el Google és una eina que permet, a través del teu compte personal, accedir a diferents serveis: els àlbums del Picassaweb, el Google Docs, el calendari, l'accés al Blogger... i també al Lector de Google o Google Reader.

Fa força temps que el Lector de Google em permet estalviar temps per llegir i consultar els més de 150 blocs que habitualment tafanejo. És una bona eina que m'estalvia haver d'entrar bloc a bloc per saber si hi ha entrades (posts) noves.

El Lector de Google em permet tenir actualitzats al moment tots els blocs que segueixo, de manera que només accedint-hi, accedeixo a tots ells sense haver de perdre'm navegant amunt i avall.
El Lector de Google és molt fàcil de fer servir: d'entrada cal tenir compte al Google per accedir-hi i després anar-hi afegint subscripcions de blogs, amb la possibilitat d'organitzar-les per carpetes temàtiques que també es poden crear. A partir del moment en què s'activa la subscripció a un bloc, totes les actualitzacions del bloc apareixeran marcades en negreta, especificant també el nombre d'entrades noves que encara no hem llegit. Un cop consultades, desapareix la negreta...


Per exemple, quan en Quim Curbet publica alguna Barretada al seu bloc, jo la rebo al meu Lector de Google, o veig, també a través del meu lector, les fotografies d'en Don Gato o les vinyetes d'El País (Roto, Forges, Peridis...).

En aquests vídeos podeu veure com funciona:

Como leer 100 blogs por día y no morir en el intento




videotutorial google reader




tutorial para google reader




El Lector de Google també permet veure algunes estadístiques, com la mitjana d'elements publicats per dia de cada bloc, el nombre d'elements publicats i llegits, a partir de diferents patrons (darrers 30 dies, per dia de la setmana i per hora del dia...) però ja us les explicaré, les dels blocs que segueixo...

El Lector de Google em permet estar al dia i no perdre pistonada dels blocs que m'interessen (sobre política, periodisme, sindicalisme, de fotografies, de llibres, d'esports...). També a través del Lector de Google puc tenir una finestreta al meu bloc on es poden veure les actualitzacions d'alguns dels blocs que segueixo...

Si el tió no us ha (amb perdó) "cagat" el Lector de Google, el podeu demanar per Reis... és gratis, fàcil d'utilitzar i us permetrà estar al dia, per exemple d'aquest bloc, sense necessitat d'haver-hi d'entrar...

Naturalment també us podeu subscriure als blocs a través del correu electrònic, de manera que cada nova entrada que es faci al bloc al que estigueu subscrits s'actualitzarà al vostre correu electrònic... Si seguiu pocs blocs pot ser una bona opció, però si en seguiu varis, la millor manera de no perdre'ls el fil i, sobretot, d'estar pendent de quan s'actualitza...

dijous, 25 de desembre del 2008

Els versos d'aquest Nadal

El Nadal és pels infants; un dels moments en què, en comptes de rebre els infants donen, és quan diuen el vers de Nadal. El vers de Nadal el reciten al sopar de la nit de Nadal i en els dinars de Nadal amb les respectives famílies (la de la Sira i la meva), es facin o no el dia de Nadal...

El vers l'aprenen a l'escola i l'escriuen en una felicitació nadalenca que amb molta il·lusió porten a casa el darrer dia d'escola abans de les festes... Segons l'edat i el caràcter, recitar el vers de Nadal damunt una cadira, davant la família, esdevé un repte per perdre la vergonya, vèncer els nervis i aprendre a parlar amb públic... I segons la família, més enllà de l'aplaudiment i ovació de la família, a voltes també arrepleguen, dit el vers, alguna moneda que servirà per engreixar la particular guardiola...



Aquest any la Irina recita aquest vers, un fragment del poema Desembre de Miquel Martí i Pol:

Quan ve Nadal fem el pessebre,
amb rius, muntanyes de colors,
el caganer, l’estrella, l’àngel,
el nen, la mare i els pastors.
Cantem cançons i mengem neules,
també torrons i altres llamins,
i per arrodonir les festes
que omplen de joia grans i nins
ens aboquem a les finestres
a esperar els Reis que van venint.

Miquel Martí i Pol

I la Clàudia aquest Poema de Nadal, que ni ella ni jo en coneixem ni l'autor ni l'origen:



Que ens ensenyi màgia
l'arbre de Nadal!
Que ens digui maneres
d'ajudar el veí,
que pors i alegries
s'han de compartir!

Que ens digui encanteris
per endolcir el cor,
que d'armes i guerres
faci perdre el nom.
I la terra sembli
un cel per tothom.


Bon Nadal!.

dimecres, 24 de desembre del 2008

2a de les 2 preguntes al Ple del CCGi: serveis socials al Consorci BS

Genial felicitació nadalenca de l'equip de serveis socials de Sarrià de Ter, altrament anomenades "Las xicas del Coro", doncs els serveis socials són a l'edifici d'El Coro de Sarrià de Ter...

Seguint amb el post d'ahir (1a de les 2 preguntes al Ple del CCGi: Escola Música Gironès ) sobre les meves dues preguntes al Ple del Consell Comarcal del Gironès, la segona pregunta que vaig fer anava relacionada amb la possibilitat que els Serveis Socials d'Atenció Primària de Sarrià de Ter, ara municipals (des de l'any 2002), passin al Consorci de Benestar Social Gironès Salt.

La pregunta venia motivada per la resposta que el govern municipal ens va donar al ple de novembre. Aleshores, al Ple de Sarrià de Ter, vaig preguntar sobre l'interès del govern municipal de traspassar els serveis socials d'atenció primària al Consorci, després de veure que els delegats de personal haguessin entrat un document al registre municipal sobre les condicions que hauria de tenir un possible traspàs. No era la primera vegada que preguntem o parlem al Ple municipal sobre aquest tema, sobretot vam marcar la nostra posició a finals de juliol quan el Ple vam aprovar l'adhesió de Sarrià de Ter al Consorci (post Sarrià de Ter al Consorci de Benestar Social Gironès-Salt).


El govern municipal va respondre amb evasives, situant la pilota del possible traspàs sobre el Consorci de Benestar Social; l'alcalde (el regidor de l'àrea només va intervenir per repetir el què l'alcalde ja havia postulat) va dir que estaven a l'espera d'una proposta del Consorci...

Amb tal resposta la pregunta al Ple del Consell Comarcal era obligada: s'està treballant pel traspàs dels serveis socials d'atenció primària de Sarrià de Ter al Consorci de Benestar Social?. Mateu Parera (CiU), conseller comarcal responsable del Consorci de Benestar Social Gironès Salt, va respondre d'una manera breu, clara i concisa: s'està en negociacions entre les dues parts, fruit de l'interès, manifestat pel propi alcalde de Sarrià de Ter en un Consell d'Alcaldes del Gironès. Naturalment no va revelar el contingut de la negociació.

L'interès de traspassar el serveis socials municipals al Consorci ja formava part del programa electoral d'ERC. Per part del PSC la nostra posició sempre ha estat molt clara, ara i quan estàvem al govern de Sarrià de Ter: només té sentit traspassar els serveis socials d'atenció primària de Sarrià de Ter al Consorci de Benestar Social Gironès Salt si el resultat és la millora dels serveis i prestacions que ofereixen ara per ara. I de moment no sembla que sigui aquesta la perspectiva.


Des del PSC de Sarrià de Ter mai hem estat en contra del Consorci de Benestar Social; de fet, jo, com a conseller comarcal al darrer mandat, vaig formar part de la Junta de Govern del Consorci. Una altra cosa és valorar si els serveis socials municipals han de mantenir el seu statu quo actuals... I en aquest sentit, el que té més sentit és valorar què hi guanyem o què hi perdem... sobretot des de la perspectiva de Sarrià de Ter.

Probablement el govern de Sarrià de Ter rep algunes pressions per traspassar els serveis socials, a part de veure-ho com una mesura d'estalvi, sobretot del capítol 1 del pressupost (actualment l'equip de serveis socials municipal té tres professionals a jornada sencera).

El 2009 ens resoldrà el misteri, encara que espero que, tal i com es va comprometre el regidor de serveis socials de Sarrià de Ter, siguem convenientment informats, no amb fets consumats, naturalment...

dimarts, 23 de desembre del 2008

1a de les 2 preguntes al Ple del CCGi: Escola Música Gironès

La Clàudia al concert de l'aula de Sarrià de Ter de l'EMG del passat 16 d'abril de 2008

El dimecres de la setmana passada, dia 17 de desembre, vam celebrar el darrer ple del Consell Comarcal del Gironès (CCGi). Al darrer punt, precs, preguntes i interpel·lacions, vaig fer una pregunta sobre l'increment de preus de l'Escola de Música del Gironès (EMG).

A principis de curs, a la reunió de mares i pares d'alumnes de l'aula de Sarrià de Ter de l'EMG alguns pares i mares es van queixar de l'increment de preus d'aquest curs. A la reunió el regidor de cultura de l'ajuntament de Sarrià de Ter es va comprometre a fer arribar la queixa a l'EMG. A la reunió hi va assistir la Sira, jo em vaig quedar a casa amb les nenes. Alguns dels pares i mares que es van queixar, així com la pròpia Sira, em van explicar el compromís del regidor.

Tres mesos després vaig voler saber si la queixa formulada a principi de curs havia arribat a bon port; així que al darrer ple del Consell Comarcal vaig preguntar a l'Albert Riera (Facebook), conseller comarcal (CiU) delegat de l’EMG, si havia rebut la queixa, alhora que li deia que en cas que no fos així, li feia arribar jo personalment en aquell moment...

La queixa formulada per algunes famílies de Sarrià de Ter sobre l'increment de preus, em va respondre l'Albert Riera, no li havia arribat fins aquell moment; la va recollir i després, aprofitant estar en ús de la paraula, va explicar, malgrat no li havia preguntat, els motius dels increments de preus...

Tres mesos després la queixa ha arribat, finalment, a bon port...

Postal de Nadal '08 del PSC de Sarrià de Ter

Des del PSC de Sarrià de Ter us desitgem unes bones festes de Nadal i un feliç any '09

La imatge per la postal de Nadal del PSC de Sarrià de Ter que hem escollit aquest any és de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter, un paisatge potser poc bucòlic, però que ens agradaria seguir veient els propers anys...

El fragment de Miquel Martí i Pol pertany al poema Ara que l'any s'acaba:

Invoco els dies clars, ara que sé
que me’n desposseeix el temps.
No em vull
subjecte a cap designi que no pugui
sotmetre al ritme encès de les paraules.
A poc a poc, desfaig els rulls del vent.
La font degota lenta i m’acompassa
la mirada i la veu.
Tot se’n revela nou, però l’espera
m’adorm les mans. Només els ulls completen
el cicle tants de cops iniciat
i abandonat.
Propòsits?
Quins propòsits?

(Miquel Martí i Pol)

dilluns, 22 de desembre del 2008

Felicitació Nadal família Casero Canyigueral


Foto feta aquesta tardor a la Fageda d'en Jordà. Les estrelles han estat una idea de les nenes...
Bon Nadal i feliç 2009!.
Sira, Abril, Roger, Irina i Clàudia.

2008, quina moguda! (vídeo FPE Incorpora)

Letons, anglesos i catalans en una platja de Jurmala (Letònia)

Amb aquest títol comença un vídeo d'imatges d'aquest any que estem escurant... El vídeo, idea de la meva companya de feina, Maribel Flores (bloc), repassa els indrets on l'any 2008 ens ha portat: Madrid, Vic, Letònia, Anglaterra...

A Madrid hi vam anar en motiu del I Congrés Incorpora, jo com a Coordinador del grup Incorpora Girona i ella, com d'altres companyes d'altres entitats, com a tècnica d'inserció laboral de la Fundació Plataforma Educativa i d'Incorpora. A Letònia i Anglaterra, també a la visita d'estudi a Catalunya, com a col·laboradors de l'Espiral, juntament amb altres professionals d'altres entitats (totes també vinculades al programa Incorpora). En aquest sentit ha estat un any excepcional, alhora que molt enriquidor.

Quan a la Maribel i a mi ens van dir si podíem preparar alguna cosa pel sopar de Nadal de Plataforma Educativa la Maribel va tenir la idea i jo m'hi vaig posar... No és, el que es veu a les imatges, el nostre dia a dia quotidià... Vam voler compartir els nostres viatges amb la resta de companys i companyes de feina del grup Plataforma Educativa. El vídeo el vam passar al sopar d'aquest dissabte de l'entitat a Can Caballé...

Vídeo FPE Incorpora des08


Veurem on ens porta el 2009... de moment sembla que el II Congrés Incorpora es farà a Barcelona...

----------------------------------

pd: sobre aquests viatges també he escrit:
I Congrés Incorpora d'integració laboral de persones en risc d'exclusió social, publicat el dimecres 28 de maig de 2008.
Primera nit a Riga amb escala a Hamburg, publicat el dilluns 6 d'octubre de 2008.
Matí de treball a Riga i Tarda de turista a Riga, publicats el dimarts 7 d'octubre de 2008.
Visites d'estudi a Liepaja i a Cirava, publicat el dimecres 8 d'octubre de 2008.
Visita d'estudi a Cawsand, publicat el dimarts 9 de desembre de 2008.
Cawsand i un xic de gastronomia, publicat el dijous 11 de desembre de 2008.
Visita d'estudi a Plymouth i Visita d'estudi a Liskeard i visita a Eden Project, publicats el diumenge 14 de desembre de 2008.

dijous, 18 de desembre del 2008

Sobre la requalificació de terrenys de Torraspapel

La requalificació dels terrenys industrials de Torraspapel a Sarrià de Dalt és una qüestió que ja planava, a principis de novembre, quan la notícia de l'ERO va saltar als mitjans... Aquests dies n'hem tornat a parlar a partir de la inclusió, a petició del govern de Sarrià de Ter, de la possibilitat de requalificar aquests terrenys (més de 10 mil m2) en el Pla Social que el Comitè d'Empresa ha presentat a Torraspapel.

A partir de la publicació d'aquesta notícia al diari El Punt aquest dimarts al migdia el programa de la Cadena Ser l'Hora L em va fer una entrevista, en qualitat de portaveu del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter, per valorar la notícia i la situació de la fàbrica Torraspapel i la possible requalificació de terrenys. Aquest és el comunicat que vam emetre:


Roger Casero: «La requalificació de terrenys té sentit si Torraspapel assegura la seva continuïtat a Sarrià de Ter durant, com a mínim, 20 anys»

Casero considera que el pla de viabilitat de la fàbrica hauria de contemplar fer un producte de futur, invertint en una nova màquina, de manera que els beneficis de la requalificació representessin un 10-15 % de la inversió

El portaveu socialista a l´Ajuntament de Sarrià de Ter, Roger Casero, va explicar ahir al programa l´Hora L de Ràdio Girona que «no hi ha d´haver pressa en requalificar els terrenys de Torraspapel» i que per fer-ho «hi ha d´haver un compromís ferm per part de la fàbrica que asseguri la continuïtat de la seva activitat i la conservació dels llocs de treball a llarg termini».

En aquest sentit, Casero considera que s´ha de fer una «màquina nova, una inversió real que garanteixi que la fàbrica no es mori en pocs anys» i ha deixat clar que la requalificació només seria viable si representés un 10 o un 15 % de la inversió que hauria de fer Torraspapel.

D´altra banda, també ha volgut remarcar que «el més prioritari ha de ser poder mantenir els 213 treballadors que la paperera vol acomiadar» i ha recordat que l´expedient de regulació d´ocupació presentat per Torraspapel «no està motivat per pèrdues econòmiques ja que la fàbrica de Sarrià de Ter genera beneficis i per aquest motiu s´ha de lluitar per mantenir i potenciar l´activitat industrial de la fàbrica».

-----------------------------

pd1: El PSC de Sarrià creu que no hi ha pressa a requalificar els terrenys de Torraspapel, titular de la notícia al diari El Punt.

pd2: Roger Casero posa condicions a la requalificació, titular al Diari de Girona.

pd3: El PSC de Sarrià de Ter considera que no hi ha pressa a requalificar els terrenys de Torraspapel, titular a Ràdio Sarrià.

dimecres, 17 de desembre del 2008

Alejandro Cercas, l'home del dia!


Alejandro Cercas és l'home del dia.. és un eurodiputat socialista ponent de moltes de les esmenes contra la directiva europea de les 65 hores.

Aquesta és la transcripció (provisional) de la seva intervenció ahir al Parlament Europeu:

Debates
Lunes 15 de diciembre de 2008 - Estrasburgo

14. Ordenación del tiempo de trabajo (debate)

Alejandro Cercas, Ponente . − Señor Presidente, señor Comisario, señora Ministra, la revisión de la Directiva sobre la ordenación del tiempo de trabajo suscita la atención y la preocupación de millones de europeos. La propuesta del Consejo, pensamos, es un enorme error político y jurídico.

Muchas veces nos preguntamos sobre la desafección de los ciudadanos con respecto a nuestras Instituciones, a nuestras elecciones o a nuestra agenda política. Hoy tenemos una clara explicación: basta con que vean la enorme distancia que hay entre las propuestas del Consejo y lo que piensan tres millones de médicos y todos los sindicatos europeos en nombre de 150 millones de trabajadores.

Espero que no vean esto —la oposición del Parlamento— como un contratiempo, sino como una oportunidad de conectar otra vez con las preocupaciones de los ciudadanos y para que la gente vea que, cuando hablamos de la dimensión social de Europa, no usamos palabras y promesas falsas.

El anhelo de la jornada de 48 horas es muy antiguo: fue prometido en el Tratado de Versalles, es el primer Convenio de la OIT.

La aspiración de trabajar para vivir y no vivir para trabajar hizo a Europa un círculo virtuoso de las mejoras de productividad, acompañadas de más tiempo libre para los trabajadores. No se puede retroceder sobre este paradigma.

Los temores de la globalización o los intentos de lograr ventajas comparativas parece que hacen cambiar la opinión de las Instituciones y olvidar que nosotros solamente ganaremos la batalla en la excelencia.

La posición del Consejo está en las antípodas de la del Parlamento. Creemos que hay sólidos motivos para tener en cuenta la opinión del Parlamento.

Primero, porque el «opt-out» conculca los principios y la letra del Tratado.

Segundo, porque la renuncia a la norma no es una flexibilidad de la norma; es, simplemente, la anulación completa del Derecho y vaciar de contenido a convenios y normas internacionales y retrotraer las relaciones industriales al siglo XIX.

Tercero, porque la derogación personal, individual de los derechos es una fórmula infalible para arrojar a los que son más débiles a las situaciones de explotación más inhumanas.

Y, por último, porque permitir a los Estados miembros que deroguen nacionalmente el Derecho europeo es abrir el camino al dumping social entre nuestros Estados.

Disponemos de numerosas investigaciones que demuestran hasta qué punto el uso del «opt-out» ha producido enormes desgastes en la salud y en la seguridad de los trabajadores. En los mismos estudios se demuestra cómo dificulta que las mujeres tengan empleos y tengan carrera profesional y cómo dificulta la conciliación de la vida laboral y profesional.

Por eso, esta propuesta de Directiva es peor que la Directiva vigente. El «opt-out» sería en el futuro no una excepción singular y temporal sino una regla general, permanente y, además, bautizada con las aguas benditas de la libertad y del progreso social.

La otra gran discrepancia versa sobre los derechos del personal sanitario. Dejar de reconocerles sus tiempos de guardia es verdaderamente una agresión sin límites a quienes cuidan de la salud y de la seguridad de millones de trabajadores. Estos despropósitos se unen a la fragilización del derecho a descansos compensatorios tras las guardias.

Hemos intentado un acuerdo con el Consejo y llegar a este Pleno con una solución de transacción, pero no ha sido posible. Ustedes, los del Consejo, no quieren negociar y pretenden que siga adelante su Posición Común sin mover ni una coma.

Espero que el miércoles este Parlamento frene estas pretensiones del Consejo y expresemos ante toda Europa que este Parlamento está vivo y comprometido con que Europa se siga construyendo sin olvidar la dimensión social y los derechos de los médicos, de los trabajadores, de las mujeres, de los ciudadanos europeos.

Y espero que, a partir de entonces, con el apoyo de la Comisión y sus buenos oficios, podamos abrir una conciliación y construir una transacción aceptable entre las dos ramas del legislativo, buscando que la flexiguridad y que la conciliación entre trabajo y vida familiar sean tomadas en serio por el Consejo.

Tenemos una oportunidad. Aprovechémosla para cubrir el foso enorme que hay entre nosotros y los ciudadanos europeos.

(Aplausos)


Una gran notícia que ens estalvia una decisió que hagués estat vergonyant!...
--------------------------------------

pd1: la notícia al web del PSE: Alejandro Cercas: "Es una gran victoria del Parlamento y de la Europa social"
Fragment: La Eurocámara ha votado hoy a favor de todas las enmiendas de Alejandro CERCAS (22) al texto de la Directiva de Tiempo de Trabajo que pretendía imponer el Consejo de la UE, y con este voto fuerza una conciliación entre la Eurocámara y el Consejo.

pd2: Així titula El País la notícia: Alejandro Cercas: "Una gran victoria del Parlamento y de la Europa social".

pd: també he escrit sobre la directiva de les 65 hores al post 65 hores?. Ni parlar-ne! del dimecres 18 de juny de 2008.

dimarts, 16 de desembre del 2008

Algunes conclusions de Trencant Motllos


Els passats 4 i 5 de desembre es van celebrar, a Sant Boi de Llobregat, les jornades “Trencant Motllos, el repte de l’ocupació per a persones amb una discapacitat que modifica el seu perfil de competències”, organitzades per la Fundació ECOM, la Federació ACAPPS, ACTAS, AMMFEINA i Fundosa Social Consulting. [Nota de premsa posterior d'ECOM: Més de 200 persones presents al seminari sobre inserció laboral, ‘Trencant Motllos’, coorganitzat per la Fundació ECOM]

Per qüestions d'agenda el dijous dia 4 no hi vaig poder assistir, pel què em vaig perdre tot això:

09.30 Inauguració.

• Sra. Sara Berbel, Directora General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball, Departament de Treball. Generalitat de Catalunya
• Sra. Ma. José Vázquez, Presidenta d’ECOM
• Sr. Raimon Jané, President d’ACAPPS
• Sr. Àngel Longan, President d’AMMFEINA
• Sr. Glòria Canals, Presidenta d’ACTAS
• Sra. Núria Sanz, Directora de FSC

09.45 Un any de Polítiques per a la Igualtat d’Oportunitats en el Treball i de l’Estratègia d’Inserció Laboral per a persones amb discapacitat a Catalunya 2008-2010, a càrrec de la Sra. Emília Pallàs, Subdirectora General de Polítiques Laborals per a la Diversitat.

10:30 Ponència Polítiques socials i sociolaborals en temps de crisi, a càrrec del Sr. Jordi Turull, President de la Comissió de la Sindicatura de Comptes del Parlament de Catalunya. Exprofessor de Polítiques Sociolaborals a la UAB.

12:00 Lliçons de l’experiència.

Taula d’empreses A. Modera Sra. Caterine Galaz, periodista.

o DECOTEC PRINTING, Sra. Mireia Carreño, Directora de RRHH
o Agrupació Tèxtil FAGEPI, Sr. David García, Gerent
Creació de llocs de treball per a persones amb malaltia mental

o Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), Sra. Maite Peris, Directora de Promoció Corporativa i Relacions Públiques

o Port Aventura, Sra. Anna Poy, Resp. de Reclutament, Selecció i Desenvolupament del Departament de RRHH

16:00 Lliçons de l’experiència. Taula d’empreses B. Modera Sr. Rodrigo Prieto,
periodista.

o SAGE , Sr. Ignasi Garreta, Director de Selecció, Formació i Desenvolupament

o CAPGEMINI Consulting Technology, Sr. Fernando Relinque, Vicepresident de
RRHH i Comunicació

o REPSOL, Sr. José Alejandro Bascuñan, Resp. del Centre de Formació
o ACCENTURE, Sr. Carlos Carpintero, Gerent
L’experiència de CENTE (Centre d’Estudi de Noves Tecnologies). Col·laboració entre Fundación ONCE, Microsoft España y Accenture

El segon dia, divendres 5 de desembrem, el programa va ser aquest:

09.30 Grups de treball:

• Cultura d’empresa i inserció de persones amb discapacitat:
El paper dels comandaments intermedis, dinamitzat per AMMFEINA

• Recursos per a la inserció laboral, dinamitzat per FSC

• Valoració de llocs de treball i avaluació de suports, dinamitzat per ACAPPS

• Companys i companyes de treball com a suports “naturals”, dinamitzat per ACTAS

• Perfil Professional dels tècnics d’acompanyament a la inserció i necessitats de formació contínua, dinamitzat per ECOM

12.00 Ponència: Les empreses i la diversitat: Gestió de grups heterogenis
A càrrec de la Sra. Myrtha Casanova, presidenta de l’Institut Europeu per a la Gestió de la Diversitat. Professora de Gestió de la Diversitat a ESADE

13:00 CONCLUSIONS I CLOENDA
A càrrec de la Sra. Ma. José Vázquez, presidenta d’ECOM, l’Il·lm. Sr. Jaume Bosch , Alcalde de Sant Boi de Llobregat i l’Hble. Sra. Mar Serna, Consellera de Treball de la Generalitat de Catalunya

El divendres sí que vaig assistir-hi i el cert és que se'm va girar feina. Dels cinc grups de treball vaig participar al primer, Cultura d’empresa i inserció de persones amb discapacitat: El paper dels comandaments intermedis. Dins aquest grup, la prop de trenta assistents ens vam dividir amb tres subgrups per treballar, en petit comitè, tres aspectes relacionats amb la cultura d'empreses:

1.- Responsabilitat Social Corporativa

2.- Necessitats d'informació (formació?) als comandaments intermedis

3.- Col·laboració amb patronals, cambres de comerç, gremis i altres organitzacions empresarials

A l'hora de decidir en quin grup anar ho vaig veure molt clar: el tercer, col·laboració amb patronals, cambres de comerç, gremis i altres organitzacions empresarials.

Cada subgrup teniem unes indicacions prèvies de caràcter organitzatiu i metodològic, que ara no venen al cas... El fruit del nostre treball havia de ser recollit en unes breus conclusions. Escollit portaveu del subgrup em va tocar el paper de conduir i moderar el debat, així com recollir i sintetitzar les conclusions, que van ser degudament entregades finalitzat el treball dels grups.

Malgrat totes les conclusions recollides per tots els grups de treball (i subgrups) seran redactades i publicades, reprodueixo les conclusions del nostre subgrup, que havien de respondre a aquestes tres qüestions:

. Paper que poden (i han de fer) les entitats empresarials
. Experiències dels participants amb les entitats empresarials
. Idees, estratègies...

Abans d'entrar en aquests aspectes vam fer unes consideracions prèvies:

Es reclama el compliment de la LLISMI per part de les empreses i les administracions.

Es valora la necessitat d'establir convenis, a part d'entitats empresarials i empreses, amb administracions i sindicats.

Es valora la necessitat de reforçar el nostre paper de "lobby" fort i unit per ser un interlocutor vàlid per adquirir compromisos amb les grans patronals i entitats empresarials.

S'evidencia la necessitat de definir més els perfils a l'hora de concretar les ofertes laborals, per evitar generar falses expectatives.

. Paper que poden (i han de fer) les entitats empresarials.

A través del seu compromís formal i institucional (polític) derivat de la signatura de convenis de col·laboració, han de ser una corretja de transmissió dels objectius i acords dels convenis als seus associats.

Han de jugar el paper d'intermediació entre les entitats socials i les empreses

. Experiències dels participants amb les entitats empresarials
Després de la fotografia de la signatura del conveni, massa sovint es produeix un buit. Cal donar vida als convenis.

Es valora que els convenis haurien de ser més concrets, no només manifestar voluntats.

Els convenis han d'arribar i ser participats pels càrrecs intermitjos. No es poden quedar només al nivell institucional, han de tenir una dimensió i concreció més tècnica.

. Idees, estratègies...

Participar activament (nosaltres) en òrgans/espais de reunió/decisió de les entitats empresarials (comissions, etc). No hem d'anar-hi, hem de ser-hi!.

Hem de treballar, també, amb les entitats empresarials més petites, més arrelades i vinculades al nostre territori. No centrar-nos només amb les grans entitats empresarials.

Hem de canviar el nostre discurs: som entitats sòlides, ben gestionades, professionals, competents i competitives que oferim serveis de qualitat que rsponen a les necessitats dels empresaris. Els hi oferim: compliment de la Llismi, RSC i altres serveis a les empreses (consultoria, RRHH, assessorament...).

Hem de donar valor a les bones pràctiques/experiències de les empreses.

Les entitats empresarials ens poden donar eines a nivell de coneixement del món empresarial, de discurs, d'orientació i eines per conèixer els interesos dels empresaris.

Les entitats empresarials haurien de fer formació sobre inserció de persones amb discapacitat als comandaments intermitjos de les empreses, comptant amb nosaltres.

Entre tots (empreses i entitats empresarials, administracions, sindicats i entitats socials) hauriem de crear taules teritorials de participació, seguiment i avaluació del compliment i implantació de la Llismi i la RSC.


Ara caldrà esperar que ens arribin totes les conclusions de tots els grups...

dilluns, 15 de desembre del 2008

Algunes cosetes + del FEIM

Fa 15 dies publicava en aquest bloc el post Fins a 733.439 € per Sarrià de Ter, fent referència al Fons Estatal d'Inversió Municipal. (FEIM)

Fa una setmana el Ministeri d'Administracions Públiques (MAP) publicava al BOE la RESOLUCIÓ de 9 de desembre de 2008 (pdf), de la Secretaria d'Estat de Cooperació Territorial, a través de la que s'aprova el model per a la presentació de sol·licituds, les condicions per la tramitació i la justificació dels recursos lliurats a càrrec des Fons Estatal d'Inversió Local.

Tota la informació que necessiten saber els ajuntaments és a la pàgina web del FEIM que el MAP ha habilitat.


Hi ha algunes qüestions que encara no s'han acabat d'aclarir, moltes de les quals els hi segueix la pista, més enllà del subdelegat del govern, Francesc Franscisco Busquets, el vicepresident cinquè de la Diputació, el company i amic Narcís Casassa (també alcalde de Sant Julià de Ramis i Medinyà).

Hi ha molts dubtes entre alcaldes i alcaldesses sobre quines obres són finançables i quines no, sobre què inclou el finançament de l'Estat i què exclou... Una de les recomanacions que fa Casassa, tenint present que no hi poden haver millores de rebaixa de preu a la licitació, és que les bases de licitació contemplin millores en les ofertes de les empreses...

També es té clar que el FEIM no inclou les despeses de redacció del projecte, però no s'ha aclarit si inclou la direcció i seguiment de les obres i el pla de seguretat i riscos laborals. El que sí queda clar és que si el cost de l'obra supera la quantitat licitada l'excés no el cobrirà el FEIM, així com, si al contrari, hi ha un sobrant, aquest s'haurà de retornar. Cal ajustar-se al pressupost... i tenir present que l'import màxim reconegut per cada municipi inclou l'IVA.

Un altre dels aspectes que la resolució ha aclarit, en contra de les primeres informacions, és que les obres han d'estar acabades a 31 de desembre de 2009, essent només prorrogables en casos molt excepcionals i degudament justificats.


Les dates del procés, doncs, també estan clares:

Les sol·licituds s'han de trametre, només telemàticament, del 10 de desembre de 2008 al 24 de gener de 2009.

El MAP resoldrà les sol·licituds en un termini màxim de 20 dies.

Les obres s'han d'iniciar entre l'11 de gener i el 13 d'abril de 2009 i finalitzar, com ja hem comentat, el 31 de desembre de 2009.

El termini màxim per justificar les obres és el 31 de març de 2010.

D'altra banda el MAP ha posat a disposició dels municipis (sobretot dels secretaris) un telèfon per resoldre els dubtes tècnics de funcionament de l'aplicació informàtica (900 814 933) i una adreça de mail per resoldre els dubtes sobre qüestions jurídiques i administratives: fondodeinversionlocal@map.es

De fet el MAP ha centralitzat tota la informació i consulta dels ajuntaments, estalviant aquesta tasca a les delegacions i subdelegacions, qui sí informaran sobre els projectes.

També es preveu que aquesta setmana es publiqui el Plec de clàusules administratives.

Aquest (el FEIM) ha estat el tema central de la constitució del Consell Municipal del PSC de les comarques gironines que hem constituït avui... I he trobat una alcaldessa i un alcalde que ja ho tenen clar...

--------------------------------

pd: Enllaços del web del Fons Estatal d'Inversió Local

SOLICITUD
Decreto Ley
Aspectos más importantes del Real Decreto Ley
Importe máximo de financiación de cada municipio
Resolución del Secretario de Estado de Cooperación Territorial
Certificado digital
Escaneado de documentos
Nota de prensa
fondodeinversionlocal@map.es: correu electrònic per informació i dubtes.

Sí (al pressupost'09), PERÒ... (queda el finançament)



No dubtava que finalment el PSC no votés a favor del pressupost 2009 del govern de l'estat o, el què és el mateix, no votés a favor d'aixecar el veto del Senat propiciat pel PP i ERC. No tenia clar, però, de quina manera l'executiva del PSC articularia el discurs davant una decisió tan observada i analitzada per tothom.

Aquests darrers dies han estat varis els cants de sirenes d'alguns partits, alguns socis de govern a Catalunya, que animaven als diputats del PSC que votessin "per Catalunya" contra el PSOE... Massa evidents, els cants de sirenes...

Naturalment hi ha un fet que no s'amaga amb el SÍ al pressupost del PSC: la difícil situació en què es troba la negociació del finançament... La determinació del President de la Generalitat, alhora que primer secretari del PSC, ha estat i és molt clara: primer Catalunya... I segueix i seguirà el president Montilla amb la seva determinació i defensa de Catalunya.

Com a primer secretari del PSC avui ha fet un nou avís per a navegants al PSOE i al govern de l'Estat...

Aquesta és la Declaració de la Comissió Executiva del PSC d'avui dilluns al matí:

La Comissió Executiva del PSC ha decidit, a proposta del seu Primer Secretari i per unanimitat votar a favor d´aixecar el veto del Senat als Pressupostos Generals de l´Estat per al 2009.

Ho fem per tal de no perjudicar els interessos dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i Espanya.

• Que es veurien perjudicats per la inestabilitat política i econòmica que es generaria.

• Que es veurien privats d'uns pressupostos que serveixen per combatre la crisi, per impulsar les polítiques socials i per augmentar de forma significativa la inversió pública de l´Estat a Catalunya en aplicació de la Disposició Addicional Tercera de l´Estatut: 4.626 milions d´euros.

D´aquesta manera, no donem per finalitzat el procés negociador del nou sistema de finançament.

Un procés que ha d'acabar abans de finals d´any.

Ha d´acabar amb un acord que produeixi un nou sistema de finançament que respecti totalment l'Estatut i que sigui just per a Catalunya.

El termini del 31 de desembre és improrrogable. L´acord ha d´entrar en vigor al 2009.

Donem per fet que l´acord es produirà.

Si es donés el cas, que no desitgem en absolut, que no s'arribés a un acord; si s´evidenciés que el Govern d´Espanya no tingués voluntat de complir l´Estatut, les relacions entre el PSC i el PSOE no tornarien a ser com abans.

Som plenament conscients de la transcendència de la nostra decisió.

Ens devem als ciutadans i ciutadanes de Catalunya que esperen de nosaltres fermesa, intel·ligència i, sobretot, resultats.

Som plenament conscients de la nostra responsabilitat i l'exercirem en tot moment, pensant exclusivament en l´interès de Catalunya i no en la comoditat o la incomoditat del PSC o del PSOE.

Barcelona, a 15 de desembre de 2008.

---------------------------------------

pd: Joan Ferran ha titulat el post de la declaració del PSC jugant amb el lema de la darrera campanya: SI NO VOTEM ELLS... (si tu no hi vas, ells tornen)

diumenge, 14 de desembre del 2008

Visita d'estudi a Liskeard i visita a Eden Project

El dijous al matí no fa massa fred; el programa del dia té una visita, fora del què és estrictament els serveis i equipaments de la visita d'estudi, molt interessant: Eden Project. Abans, però, hem de fer dues visites més, en aquesta ocasió a Liskeard. Liskeard és una ciutat de prop de 10.000 habitants situada a poc més de 20 milles de Plymouth.



A Liskeard d'entrada visitem el Greenbank Christian Centre, un servei de l'església de suport i acompanyament a joves i a altres col•lectius. Disposen d'una gran sala on hi ha un parell de billars, i on recentment han començat a preparar la celebració del Nadal. També tenen una mena de teatre petit, amb un escenari, on hi fan les celebracions, acompanyades de música. Ens ensenyen amb gran orgull el projecte de la nova seu, preparada per acollir també persones indigents i transeünts.
Naturalment la simbologia i les imatges religioses són presents a tot arreu.



Després, sense moure'ns de Liskeard anem a l'Echo Centre, un centre per a persones amb discapacitat física. És l'únic servei de persones amb discapacitat física del comptat i atenen des de joves fins a persones grans. No és un centre residencial, sinó un centre que ofereix serveis de dia, organitzant una sèrie d'activitats i programes individuals i grupals, adreçats a la millora de l'autonomia de les persones amb discapacitat. Algunes de les activitats que fan mentre hi som és la confecció de postals de Nadal, sobretot dones... En una altra taula un grup d'homes juguen a l'Scrabble.

Al migdia ens dirigim cap a Bodelva per anar a l'Eden Project. Aquesta és una visita obligada si es volta per la zona. És, es podria dir, un espai natural, un jardí, que reprodueix, dins dos grans globus, els climes tropicals i mediterranis. Al llarg de les passejades es van trobant elements característics de cada clima, sobretot a nivell d'arbres i plantes, però també simulacions de cases i altres aspectes ètnics.

En una altra carpa hi ha, una pista de gel per patinar-hi i hi ha un tercer edifici, The Core, amb espais per fer activitats i tallers pels grups escolars, i un espai semblant a les sales del Cosmo Caixa, però amb menys activitats per experimentar. És especialment divertit un pany de paret ple de portes de neveres amb lletres imantades per escriure-hi idees... Molts alumnes que corren per allà hi escriuen, però, altres coses...



Abans de visitar els diferents espais de l'Eden Project dinem en un dels seus restaurants, tipus self service. La majoria demanem el “Traditional Christmas Carvery Served with all tre trimmings”, que consisteix bàsicament en un plat de carn amb acompanyament de verdures i salses.

El sopar de dijous és el darrer de la visita d'estudi i el fem al mateix hotel, on fins ara només havíem esmorzat. De primer demano un salmó fumat amb una mica d'amanida i de segon peix amb verdures i patates, tot acompanyat amb un got de cervesa John Smith's.




És el darrer sopar i les amfitriones angleses, la Pippa i l'Emily, ens regalen uns Christmas Crackers que, entre els jocs i els jocs de paraules que contenen ens entretenen l'agradable vetllada...

El divendres és el dia del retorn. Letons i catalans marxem en avions i hores diferents, pel què ens acomiadem a Plymouth. Amb la Maribel, la Montse i l'Enara passem el dia al centre de Plymouth, passejant pels seus carrers comercials, tafanejant molt i comprant el justet...

Dinem a quarts d'una al pub Noahs Ark: graellada de carn, pastís de poma i una Carling per veure.



Després de dinar i passejar una estoneta més, iniciem el camí de tornada: recollim les maletes a l'estació d'autobusos de Plymouth, anem fins a l'estació de trens per anar, amb tren, fins a Bristol. Arribem a l'aeroport de Bristol amb autobús i l'avió ens porta de nou a Girona. El viatge de retorn comença a pesar sobre nostre... Estem cansats i tenim ganes de tornar a casa...



Han estat cinc dies intensos, cinc dies per impregnar-nos d'algunes de les coses que fan a Anglaterra amb la inserció laboral de les persones amb discapacitat... ara caldrà anar-ho paint i, acabades les tres visites d'estudi, treure'n algunes conclusions i seguir treballant amb el projecte.

Punt i seguir, de moment, en el desenvolupament del Learning Lab for Integration.