Quan essent un infant vaig
descobrir Andorra em va
sorprendre, suposo com a la majoria,
com podien sobreviure tantes botigues dels mateixos productes (sobretot tecnològics, de bellesa i esportius)
una al costat de l'altre al llarg dels carrers comercials que hi ha entre
Andorra la Vella i
Escaldes-Engorany.
Un
fenomen semblant es produeix d'uns anys ençà a
casa nostra amb les
superfícies comercials, importades del
model americà (o anglosaxó) de
grans centres comercials; al seu voltant sempre s'acaben
desenvolupant nous negocis, tot i que sovint amb els
mateixos productes. En alguns sectors (
automoció o mobles) aquest és un
fenomen conegut a casa nostra, però a més petita escala i sobretot més focalitzat.
L'Ikea de Montigalà a Badalona n'és un exemple, però també
La Sénia amb els
mobles, o, a l'àrea de
Girona,
Fornells de la Selva amb l'
automoció...
Ara fa
10 anys es va
inaugurar a Salt l'Espai Gironès, que ha vist com
al seu voltant creixia molta altra activitat (botigues, hotels, restaurants...) esdevenint un
gran pol d'activitat econòmica dins el centre comercial i al seu voltant.
Suposo que tot plegat
és molt simple: allà on hi ha un
pol d'atracció, un
primer gran comerç o centre comercial amb capacitat
d'atraure gent,
atrau també altres negocis doncs la
massa crítica, el
potencial client, ja hi és,
ja hi va, i així successivament els diferents comerços es van
retro-alimentant.
Aquests
darrers mesos s'està
desenvolupant una nova zona comercial a Girona, al costat de l'
escola Maristes, entre el riu Güell i les hortes de Santa Eugènia. De moment s'hi ha obert un
Mc Donald's, no sense
polèmica pel fet d'estar situat al costat d'una escola, i un
Lidl; just a l'altre costat del riu hi ha un
Mercadona, en l'espai que abans ocupava un
Caprabo, supermercat que es troba, també,
un centenar de metres enllà. El
Mercadona que hi ha on hi havia el
Caprabo de fet era el que hi havia on
actualment hi ha la
redacció del diari
El Punt Avui., diari que avui presideix l'amo dels supermercats
Valvi... Per cert, el
Lidl d'aquesta zona és fruit del
trasllat del que hi havia a la carretera Barcelona, on ara hi ha un
Dia!
Bé, el cas és que just al costat del
Lidl del sector Maristes (per entendre'ns) s'està construint un
Aldi, que fa poc va obrir un altre supermercat a la zona de
Mas Xirgu de Girona, on hi ha, si no recordo malament, un
Dia, un
Mercadona i un
Caprabo. A la zona de
Sant Ponç de Girona hi ha un
Mercadona i un
Dia un al costat de l'altre, i a pocs metres un
Carrefour...
A
Sant Antoni de Calonge fa un parell d'anys va obrir un
Mercadona, que ha estrenat dos nous supermercats recentment a
Olot, i també hi ha, en pocs centenars de metres, un
Dia (on abans hi havia un
Lidl), un
Bon Preu i un
Carrefour Market.
Amb
tanta varietat de supermercats tan a prop m'agrada pensar que
els més beneficiats som nosaltres, els clients, doncs t
enim on triar mentre ells es fan la competència. També és cert que
cada marca comercial pot tenir públics diferents, allò del "
target"...
També hi ha
l'aspecte positiu que
cada un dels supermercats que obre, com
cada superfície comercial nova,
genera llocs de treball i dinamitza l'economia, arguments de base que sempre es fan servir per a
justificar aquest model comercial que, ens agradi o no,
s'ha acabat imposant. hem acabat imposant.
Aviat farà
un mes que
Can Salellas, la
darrera botiga de Cantallops,
va tancar; deu ser per això que
darrerament m'he fixat més en tot aquest moviment comercial que us he descrit no sense fatiga...
Som protagonistes en primera persona del canvi d'hàbits de consum d'aquestes darreres dècades;
de petit també m'impressionava El Corte Inglés de
Barcelona, fins que
l'Hipercor va aterrar a Girona (o em vaig fer gran) i aquelles grans superfícies
van deixar de ser excepcionals per ser quotidianes...
El comerç tradicional i de proximitat no pot lluitar contra aquest nou model de consum; alguns
poden adaptar-s'hi cercant
espais de convivència: un petit negoci dins, o a tocar d'un centre comercial,
pot veure's beneficiat de la
massa crítica que hi va,
potencials clients; però és evident que
aquest model també ha causat baixes, tal vegada
algunes inevitables, de
comerços tradicionals.
Veurem quin recorregut té aquest model de grans superfícies i centres comercials, veurem
si a mesura que els nadius digitals es vagin fent grans canvien el model comercial i augmenta i
s'imposa el comerç electrònic; veurem
si el model d'ara és al comerç el que el disc compacte (CD) va ser a la música: el
CD quasi mata el
vinil, però
internet i l'"
streaming" l'ha
acabat matant!
Sempre que
he tornat a Andorra no ha deixat de
sorprendre'm, suposo que com a la majoria,
com poden sobreviure tantes botigues dels mateixos productes una al costat de l'altre; és una d'aquelles
preguntes recurrents que em vaig quan
passejo per l'Avinguda Meritxell d'Andorra la Vella...
Misteris d'infant que em persegueixen d'adult...
