Coses que faig, coses que veig, coses que penso...
dimarts, 28 de novembre del 2023
Aquests dies anglosaxons...
A un mes vista de les festes de Nadal, engreixem la maquinària comercial i consumista amb l'encesa dels llums de Nadal i les campanyes d'aquests dies anglosaxons que hem importat i abraçat, com tantes altres coses, dels Estats Units: el Black Friday i el Ciber Monday.
Si en la litúrgia de l'església se celebra l'Epifania el sis de gener, en commemoració de la manifestació de la divinitat de Crist als Reis d'Orient, aquests dies s'ha celebrat l'epifania consumista en commemoració de la manifestació de les compres compulsives de regals que s'obriran entre la nit de Nadal, per obra i màgia del Tió, i la diada de Reis. És aquesta, la nova litúrgia prenadalenca...
Reconec que aquest any no he sucumbit a la temptació dels (teòrics) descomptes i dissabte a la tarda vaig sentint-me com Odisseu lligat al pal del seu vaixell mentre navegava pel territori de les sirenes i els seus bells i perillosos cants. Passejava jo pel centre de Girona atordit pel reclam dels descomptes, que em cridaven des dels aparadors; fins i tot vaig entrar en un parell de sabateries, i vaig aconseguir sortir-se sense, ni tan sols, haver-me provat cap sabata, i mira que n'hi havia que m'agradaven. El cert és que, afortunadament, ja vaig prou ben calçat, no necessito més sabates.
El cas és que aquests dies de suposats grans descomptes i promocions ja no duren un dia o dos, sinó una setmana pel cap baix; i si bé és evident que podem trobar-hi bones oportunitats, en general, i jo el primer, solem caure-hi i comprar més per caprici que per necessitat.
En fi, digueu-me carrincló, però a mi m'agraden més els dies que aquí diem en català, com el dijous gras, Dimecres de Cendra, el Diumenge de Rams, el Divendres Sant, el Dilluns de Pasqua... És clar que no tots els dies aquests anglosaxons són perniciosos: avui és el Giving Tuesday!
dimarts, 8 de desembre del 2020
Shop Local Day
Som un país més d'importació que d'exportació, lingüísticament parlant. Per a orgull exportador tenim l'expressió cul de sac, i em sembla que serà aquí, precisament, on acabarem si no ens deslliurem d'aquesta mania de dir-ho tot, o quasi tot, en anglès.
Recents al calendari tenim el Black Friday i el Ciber Monday, i potser el més greu no només és importar el nom, sinó la tradició; coses de viure en un món globalitzat, i en una societat de consum. Prou que ho veiem, ara, que la nostra és una societat de consum: s'atura el consum, i l'economia pateix, i pateixen també moltes persones i famílies...
I sí, també tenim el solidari Giving Tuesday, també importat, nom i tradició, per a donar les engrunes dels altres dos dies al món social, i qui sap si així maquillar la consciència de tanta culpa consumidora.
Aquests darrers mesos el consum en línia ha augmentat i el comerç electrònic ha salvat alguns negocis, però és evident que no tothom hi està preparat, ni té les eines ni els recursos, de màrqueting (anglicisme) per a posicionar-se i generar vendes.
Davant una campanya del Black Friday més competitiva que mai, amb botigues i centres comercials tancats, la batalla es va traslladar a la xarxa, i aquí els gegants de la distribució (amb Amazon al capdavant) copen el mercat de forma majoritària.
Amb aquesta perspectiva és d'aplaudir que el comerç local s'unís i es mobilitzés endegant una campanya alternativa al Black Friday, el "Shop Local Day", promovent el comerç de proximitat, emulant iniciatives semblants d'altres indrets. El que em va saber greu de la campanya és que per a promoure el comerç de proximitat no ho fessin, també, amb la llengua de proximitat...
Calia un eslògan (anglicisme) en anglès? No sé, deuen ser coses del màrqueting i la publicitat, i que amb català, això del "Dia del Comerç Local" deu quedar massa provincià...
dijous, 25 de juny del 2020
En realitat són 100€!
De la campanya en sobresurten dues xifres: 50 i 5; cinquanta euros de compra mínima, que permeten gaudir de cinc euros de descompte. Genial!
La campanya no té res d'especial i és semblant a la que aquesta cadena, i tantes altres, fa al llarg de l'any. La sorpresa, desafortunada, la vaig tenir el dia que vaig fer una compra mínima de cinquanta euros, i em van lliurar el val de cinc euros de descompte. I sí, la desafortunada sorpresa apareixia al val de descompte: per gaudir dels cinc euros de descompte me n'havia de gastar, com a mínim, cinquanta més! Quina barra!
És a dir, que no són 50€, sinó 100€ els que t'has de gastar per gaudir del descompte de 5€, 50€ per aconseguir el val, i 50€ més per gaudir-lo...
Entenc que per a gaudir del descompte fixin una despesa mínima, no sé, vint euros, però no que per gaudir-lo calgui fer el mateix esforç que per obtenir-lo.
És evident que cada cadena de supermercats pot fer la campanya de descomptes i promocions que vulgui, respecte això res a dir; també és evident que com a clients agraïm la transparència i, sobretot, no volem tenir la sensació que ens prenen el pèl, o que no ens donguin tota la informació des de l'inici.
Dies enrere, targeta de fidelització en mà, vaig fer arribar aquesta queixa al servei d'atenció al client de la cadena de supermercats. A vegades cal fer l'esforç i adreçar-se al servei d'atenció al client, que per això hi és. Molt amablement em van respondre que havien rebut correctament la meva queixa i que l'adreçaven al Departament de Màrqueting. Ignoro si rebré alguna altra resposta, o si pel que fa a mi, la cosa es queda aquí.
Al final els cinc euros de descompte potser són el de menys, el que més em molesta d'aquesta història, sincerament, és que sense dir cap mentida, no et diguin des del principi tota la veritat; coses del màrqueting, suposo...
dijous, 12 de desembre del 2019
Quan la publicitat em xiuxiueja en francès, a cau d'orella...
![]() |
Imatge de StockSnap a Pixabay |
M'agradaria conèixer, i fins i tot parlar, amb els publicistes que llegeixen i es creuen aquests estudis; és clar que els deuen escriure i publicar ells mateixos, i deuen argumentar, en defensa pròpia com a atenuant, que són per a consum propi!
I és tal la proliferació d'anuncis de colònies i perfums aquestes setmanes que a vegades em sembla que, més que independents, ens ha colonitzat França i ara per fi ja som una República!
Deu ser que el francès només conserva, davant l'imperi imperialista de l'anglès com a idioma internacional, aquest reducte de classe i distinció que, usat en quantitats petites però sàviament triades, com unes gotes de perfum, aporten grans dosis de personalitat i prestigi a qui gosa pagar aital preu per aital aigua perfumada...
Quan la publicitat em xiuxiueja en francès, a cau d'orella, em vénen esgarrifances... perdó, "frissons"!
dijous, 13 de juny del 2019
Un mar de plàstic
![]() |
Photo on Foter.com |
Aquesta setmana, ja podem tornar a comprar productes envasats inútilment en plàstic?
De ser una espècie, el plàstic, a aquestes alçades ja podríem tipificar-lo d'invasora, fins i tot de devastadora! És impressionant prendre consciència de fins a quin punt som plàstic-dependents!
El plàstic durant molts anys, i encara ara, ens ha facilitat la vida a molts nivells, però ara més aviat ens la complica i, sobretot, ens fa veure fins a quin punt en som esclaus, i fins a quin punt, i dimensions, el plàstic ens sobreviu!
Els consumidors som només la més petita i darrera baula d'aquesta cadena plastificada, i és sobre nosaltres que pesa la consciència i, sobretot, la responsabilitat de posar-hi remei, veient els estralls que el plàstic fa en el nostre entorn, en el nostre planeta i en tot ésser viu que hi viu!
I és així com, en la mesura de les nostres possibilitats, evitem les bosses de plàstic d'un sol ús a peu de caixa del supermercat, alhora que ens resignem a omplir el cabàs o la bossa reutilitzable de productes inútilment envasats en plàstic...
Aquesta qüestió del plàstic, com tantes altres que afecten directament al medi ambient i al nostre planeta (mobilitat, producció, consum...), ha de ser una responsabilitat compartida que no poden defugir, sobretot, ni les administracions ni les empreses, ans al contrari, són precisament administracions i empreses qui més poden fer per a minimitzar, a major escala, l'impacte negatiu de plastificar-ho quasi tot!
Aquesta setmana, ja podem tornar a comprar productes envasats inútilment en plàstic? La qüestió no és només que jo decideixi comprar-los o no, la qüestió és, sobretot, que el mercat me'ls ofereixi, o no.
Al final, com el que representàvem a l'escola, potser sí que el mar acabarà essent de plàstic!
divendres, 24 de novembre del 2017
El vídeo de la setmana: el Black Friday
Sí, avui és el més negre dels divendres i mentre amb un ull ens el mirem amb desconfiança, alertats per aquesta nova espècie invasora, amb l'altre mirem de reüll les ofertes i els descomptes, no fos cas que desaprofitéssim l'ocasió!
No sé si amb més dosis de devoció o de resignació el cert és que finalment, com amb el Halloween, hem acabat acollint el Black Friday estimulats per la globalització, la publicitat i les nostres ànsies d'inevitable (?) consum prenadalenc.
El Black Friday actua, com ho fan les rebaixes, per donar-nos permís per comprar fins i tot el que possiblement no necessitem però que igualment volem, que si no tenim la necessitat la publicitat i el màrqueting ja ens la crea, que això de necessitar és mol relatiu...
Ens hi resistim amb més o menys convicció i entusiasme bo i sabent, reconeguem-ho, que ens costa poc acabar-hi sucumbint; d'altra manera en comptes de quedar-se (com ha fet) el Black Friday simplement hauria vingut i passat de llarg com la Coca-Cola Tab.
Avui és el divendres negre i sobre el negre ressalten les ofertes que, ens sembla, no podem deixar escapar...
dimarts, 27 de desembre del 2016
Ennuegat pel Nadal
Amb el Nadal passa quelcom semblant al que passa amb altres festivitats: on acaba la religió i on comença la tradició? ... o viceversa, si és que quan comença una cosa i n'acaba una altra...
Malgrat el procés de laïcització de la nostra societat són encara moltes les festes religioses que celebrem, siguem o no creients, com, a banda del Nadal, la Setmana Santa.
No són pocs els qui, d'una forma més o menys conscient, desitgen bones festes, així en genèric, en comptes de bon Nadal, doncs no se'ls escapa que el Nadal és en essència la celebració del natalici de Jesús de Natzaret, etc...
N'hi ha que encara fan un pas més i en comptes de desitjar bones festes desitgen, i celebren, el solstici d'hivern, extirpant així la felicitació de qualsevol reminiscència religiosa, no en va es sobreentén que les festes de l'expressió bones festes són les de Nadal... Celebrar el solstici d'hivern en comptes del Nadal és una manera de recuperar l'antiga celebració pagana que al seu dia hàbilment l'església va reciclar.
Una altra tendència del Nadal és aprimar els seus àpats, per definició copiosos, excessius i hiper-calòrics entre brous i sopes de galets, canelons i capons, torrons, tortells (de Nadal i de Reis)i polvorons... Per Nadal cuinem i mengem per sobre de les nostres possibilitats!
El Nadal tampoc s'escapa de la proliferació de noves dietes sense gluten (no sempre per motius d'intolerància), vegetarianes, flexitarianes, paleolítiques, veganes, i poc a poc van arrelant àpats més lleugers i saludables, menys greixosos i ensucrats.
Fins i tot hi ha qui proposa, si ens l'hem d'engaltar, retornar al Pare Noel original, més prim i sense el vermell Cola-Cola, recuperant l'originari verd de la seva vestimenta...
L'adopció de Pare Noel, com d'altres tradicions foranes, té sobretot motivacions comercials i consumistes; hi ha catàlegs de joguines que inclouen, a banda de la tradicional carta als Reis, una que els infants poden adreçar al Pare Noel...
El Nadal és, sobretot, temps de gastar, de comprar, de consumir, és una orgia col·lectiva de consumisme, a vegades desaforat! Comprar per tota la família pot arribar a ser un autèntic maldecap, per molts una obligació viscuda, patida en silenci... Potser també per això hi ha qui precisament per Nadal fuig de la família!
El Nadal sembla empènyer-nos inevitablement cap a uns clixés tradicionals que semblen inalterables: festa religiosa (cada vegada menys), trobades familiars, àpats abundants, consumisme desenfrenat... sempre ho hem fet així! Però la gràcia del Nadal, com de qualsevol altra festa, és celebrar-la com a cadascú li plagui!
Precisament perquè sempre ho hem fet així convé que repensem el Nadal, que el repensem en família, trobant el Nadal que més ens agradi, més o menys religiós o laic, més o menys calòric, més o menys consumista, més o menys familiar... Potser tampoc cal, necessàriament, girar-lo com un mitjó, però sí fer-lo a la nostra imatge i semblança, i no com se'ns presenta amb clixés i estereotips a la televisió.
L'altre dia en un àpat nadalenc familiar una joveneta deia que no li semblava que fos Nadal, tot i que aparentment en aquella estampa familiar no li mancava res: decoració de Nadal, sopa de galets, la família entaulada, regals (del tió de Nadal) desembolicats... Deia que no s'assemblava als Nadals que veia a la televisió!
Reconec que em va costar engolir el galet coll avall... De fet aquell comentari, inspirador d'aquest article, encara no l'he paït...
dimarts, 23 de desembre del 2014
Nadal sense ànim de lucre
El Nadal, ens agradi o no, és sinònim de consum, que es dispara en aquestes dates en molts sectors, però també de solidaritat, tot i que hi ha qui la vesteix de caritat amb gales i “telemaratons” que busquen més remoure’ns les entranyes, més que la consciència, perquè esquitxem quatre virolles. Consum i solidaritat, però, lluny de ser antagònics bé poden trobar-se per formar un interessant i potent binomi transformador.
Aquest Nadal us proposo que posats a ser solidaris ho siguem d’una forma més natural o, com es diu ara, més orgànica: resignats a que poc o molt haurem de consumir podem fer-ho alhora satisfent la nostra fam i set de justícia, de justícia social, més que no, com deia aquell, ser solidaris per caritat humana!
Hi ha a quasi tots els nostres pobles, barris i ciutats organitzacions sense ànim de lucre que des de la noblesa dels seus fins treballen i lluiten dia sí, dia també, per causes necessàries; organitzacions que tenen activitats productives amb valor afegit i en les que podem trobar aquell producte, regal o servei que per Nadal, ara que s’acosta, o tot l’any, podem necessitar.
En podem dir consum responsable, consum amb valor social o consum socialment responsable; de fet tan és perquè en aquests casos el nom sí fa la cosa!
El millor regal que aquest Nadal ens podem fer és contribuir amb les nostres compres quotidianes a l’economia social i solidària, donant valor no només als productes que comprem, sinó sobretot al destí dels nostres diners.
Article publicat al número 3 de la Revista Mirall en pdf.
divendres, 30 de maig del 2014
El vídeo de la setmana: aliments quilomètrics!
Dels aliments que comprem n'observem, sobretot, el preu i l'aparença, és a dir, que el que comprem faci bona pinta i, a ser possible, sigui econòmic!
També en mirem els ingredients, la data de caducitat o de consum preferent i, sí, també algunes vegades ens fixem en la seva procedència però...
Sabem quant CO2 hi ha darrere dels aliments que comprem? O som conscients dels quilòmetres que recorre el que mengem fins a arribar al nostre plat?
Dóna resposta a aquestes preguntes aquesta calculadora de CO2 creada per l'entitat "Amigos de la Tierra" en el marc de la campanya "Alimentos Kilométricos".
Per conèixer les emissions que provoquen els aliments importats només heu d'agafar el tiquet de compra i anar apuntant els quilos de cada producte...
Aquesta campanya s'acompanya amb aquest vídeo, que ben segur us farà reflexionar... ni que sigui durant un minut i mig!
Bon divendres i millor, i més pròxima, compra!