A un mes vista de les festes de Nadal, engreixem la maquinària comercial i consumista amb l'encesa dels llums de Nadal i les campanyes d'aquests dies anglosaxons que hem importat i abraçat, com tantes altres coses, dels Estats Units: el Black Friday i el Ciber Monday.
Si en la litúrgia de l'església se celebra l'Epifania el sis de gener, en commemoració de la manifestació de la divinitat de Crist als Reis d'Orient, aquests dies s'ha celebrat l'epifania consumista en commemoració de la manifestació de les compres compulsives de regals que s'obriran entre la nit de Nadal, per obra i màgia del Tió, i la diada de Reis. És aquesta, la nova litúrgia prenadalenca...
Reconec que aquest any no he sucumbit a la temptació dels (teòrics) descomptes i dissabte a la tarda vaig sentint-me com Odisseu lligat al pal del seu vaixell mentre navegava pel territori de les sirenes i els seus bells i perillosos cants. Passejava jo pel centre de Girona atordit pel reclam dels descomptes, que em cridaven des dels aparadors; fins i tot vaig entrar en un parell de sabateries, i vaig aconseguir sortir-se sense, ni tan sols, haver-me provat cap sabata, i mira que n'hi havia que m'agradaven. El cert és que, afortunadament, ja vaig prou ben calçat, no necessito més sabates.
El cas és que aquests dies de suposats grans descomptes i promocions ja no duren un dia o dos, sinó una setmana pel cap baix; i si bé és evident que podem trobar-hi bones oportunitats, en general, i jo el primer, solem caure-hi i comprar més per caprici que per necessitat.
En fi, digueu-me carrincló, però a mi m'agraden més els dies que aquí diem en català, com el dijous gras, Dimecres de Cendra, el Diumenge de Rams, el Divendres Sant, el Dilluns de Pasqua... És clar que no tots els dies aquests anglosaxons són perniciosos: avui és el Giving Tuesday!
