dissabte, 30 de març de 2013

Si véns. #MinutsMusicals amb Ja t'ho diré


Si véns

Peuades damunt s'arena.
Si véns, em trobaràs
ballant de puntes
damunt d'aquesta roca
i tu per jo et tornaràs loca.

Viatjarem amb un cavall alat,
aquest vespre silenciós,
cap a racons inexplicables, deserts,
salvatges.
Esperarem sa nit.

Vaig anar a trobar camins de foc.
Me'n tornaria a anar
més enfora que mai.

No tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.

Jo no sé de quina banda bufara.
Sa sínia perd aigua
i sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles,
ben pops i despullats,
com dues gotes d'aigua
a ses cales del Pilar.

Te cantaré as capvespre,
t'estimaré a sa matinada,
te donaré fruit
i te menjaré a besades.

Ja t'ho diré

Vénen de nou els Ja t'ho diré, per mi un dels millors grups de música en català! Va ser una grata sorpresa que fossin ells qui obrissin la darrera gala dels Premis Enderrock!

Aquesta cançó i d'altres dels Ja t'ho diré em transporten a l'illa dels 5 fars!

divendres, 29 de març de 2013

Setmana Santa (VI-IX). #SalvadorEspriu. #AnyEspriu



VI
Sota la llum rogenca
de la lluna andarejo
pels carrers.

Damunt la vella esquena
sento les bastonades
d'aquest vent.

A poc a poc m'entrava
el ferro de la llança
del meu temps.

Dintre la nit cremada
de tremolor de ciris
em vaig dient:
- Com fugiria ara,
on aniré,
quina clau m'obriria
cap recer?
Timor mortis conturbat me.

VII
Què és la veritat?
La solitud de l'home
i el seu secret esglai:
només, potser, aquest home,
el teu amagatall.
El poder sentencia
un reu lligat de mans.
Lluny, a la nit de fora,
sentim com canten galls.
S'estén remor de fastos,
els llums són apagats.

VIII
Faràs sonar matraques
que matin els jueus:
pensats, equerps, luxosos
els teus somnis cruels.
Empresonat endintre
dels mancaments més vells,
estrany culpable, sempre
pledeges d'innocent.

IX
Què veies al camí?
Guspires encenien
un foc en l'alta nit.

Què veies al camí?
El regalim de l'aigua
esborra sang dels dits.

Esguardes al camí
la incertitud de l'alba?
potser no, potser sí.

Com que el malson fugí,
de nou t'abraçaves
amb arguments subtils,
vaixells d'enguany que solquin
serenes mars d'oblit.

No provis a tocar-me
cap mot, si et sembla trist.
prou saps que no podries:
el que he escrit és escrit.

Salvador Espriu. Setmana Santa (1962)

Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.

dijous, 28 de març de 2013

Ja podeu gaudir del número 83 de la revista Parlem de #SarriadeTer!


Fa dies que està disponible online i ara ja és també al carrer! Ja no hi ha excusa per a tenir el número 83 de la revista Parlem de Sarrià a les vostres mans i gaudir-lo amb tot el seu farciment!

En aquest nou número hi publico dos articles: un sobre els 10 anys de l'Escola Municipal Confetti i un altre sobre l'espai Sarrià de Ter en Xarxa. Ben aviat podreu llegir-los també al bloc!

En tot cas us convido i animo a fer el tafaner i llegir la revista, hi trobareu informació, cultura i humor!

dimecres, 27 de març de 2013

#SarriadeTer.cat necessita millorar!


La sentència del títol no és meva, sinó del Mapa de les bones pràctiques de la comunicació pública local a Catalunya, que en la publicació d'una primera avaluació quantitativa dels recursos que ofereixen els ajuntaments als seus webs per informar de les actuacions dels representants polítics, al govern i a l'oposició, atorguen al web municipal de Sarrià de Ter una valoració del 34% d'indicadors positius.

El 34% és fruit de l'evidència o no, al web municipal d'una sèrie de 41 indicadors agrupats en 4 àrees temàtiques:

Qui són els representants polítics?
  • Es dóna informació bàsica sobre l'alcalde o l'alcaldessa: nom i cognoms, foto i partit polític?: Sí
  • Es dóna informació sobre l'alcalde o l'alcaldessa: biografia i/o currículum?: Sí
  • Es dóna informació bàsica sobre els representants que formen part del govern: noms i cognoms, fotos i partit polític?: Sí
  • Es dóna informació sobre els representants que formen part del govern: biografia i/o currículum?: Sí
  • Es dóna informació bàsica sobre els representants que no formen part del govern: noms i cognoms, fotos i partit polític?: No
  • Es dóna informació sobre els representants que no formen part del govern: biografia i/o currículum?: No
Com gestionen els recursos col·lectius?
  • Es dóna informació sobre les competències dels òrgans de govern: ple, junta de govern, comissions informatives?: No
  • Es dóna informació sobre la composició d'aquests òrgans de govern?: No
  • Es dóna informació sobre el calendari de treball d'aquests òrgans de govern?: No
  • Es publiquen les convocatòries amb les ordres del dia prèvies a la celebració dels Plens Municipals?: No
  • Es publiquen les actes dels Plens Municipals?: No
  • Es publiquen els acords del govern o de la Junta de Govern Local?: No
  • Es dóna informació sobre el Pla de Govern (PG), el Pla d'Actuació Municipal (PAM) i/o el Pla estratègic?: No
  • Es dóna informació sobre el Pla d'Ordenació Urbanística (POUM) o altres normes de planificació urbanística?: Sí
  • Es dóna informació sobre altres plans municipals: Agenda21, Dones, Joventut, Participació ciutadana, etc.?: No
  • Es publica la relació de llocs de treball de la Corporació i les retribucions segons les categories?: No
  • Es publiquen les retribucions dels càrrecs electes?: No
  • Es publiquen les Ordenances municipals?: Sí
  • Es publica el Pressupost de l'Ajuntament?: No
  • Es publica informació sobre l'execució del Pressupost?: No
  • Es publiquen els informes anuals del Compte General i la Memòria de la gestió econòmica de la Comissió Especial de Comptes?: No
Com informen de la gestió dels recursos col·lectius?
  • Es publiquen notícies al web?: Sí
  • Es publiquen notícies sobre les actuacions dels membres del govern relacionades amb el rendiment de comptes?: No
  • Es publiquen notícies sobre les actuacions dels membres de l'oposició relacionades amb el control de la gestió del govern?: No
  • Es publiquen notícies en les quals es contrasten les informacions de membres del govern, de l'oposició, i de tècnics si s'escau? : No
  • S'informa sobre el perfil del contractant, i de les contractacions i les concessions signades per la Corporació amb empreses, entitats o persones particulars?: Sí
  • S'informa sobre l'acord del Ple Municipal i/o de la Junta de Portaveus de donar suport al Decàleg de Bones Pràctiques de la Comunicació Local Pública?: No
  • Es publica al web el Decàleg de Bones Pràctiques de la Comunicació Local Pública?: No
Quines eines ofereixen per a la participació ciutadana en el control democràtic?
  • Es dóna informació sobre la situació del municipi: dades sobre el terme municipal, la població empadronada i la seva diversitat social, les activitats econòmiques, culturals...?: Sí
  • Es dóna informació històrica sobre el municipi?: Sí
  • S'ofereixen al web les adreces d'e-mails i/o formularis dels membres del govern?: Sí
  • S'ofereixen al web les adreces d'e-mails i/o formularis dels membres de l'oposició?: Sí
  • S'ofereix al web accés a xarxes socials de la Corporació?: No
  • Es dóna informació sobre el reglament de participació ciutadana?: No
  • Es dóna informació al web sobre altres mecanismes de participació: consells territorials, consells de ciutat, consells sectorials, etc?: No
  • S'ofereix al web una agenda d'activitats municipals i ciutadanes?: Sí
  • S'ofereix al web el directori d'entitats del municipi?: No
  • S'ofereixen al web eines de participació per l'elaboració i/o el seguiment del Pla de Govern, el Pla d'Actuació Municipal i/o el Pla estratègic?: No
  • S'ofereixen al web eines de participació per l'elaboració i/o el seguiment del Pressupost o d'altres plans municipals?: No
  • S'ofereixen a les ciutadanes i ciutadans eines per comunicar incidències de la via pública, queixes o suggeriments?: Sí
  • Es publica el contacte amb la persona responsable de Premsa, Informació i/o Comunicació de la Corporació?: No
El portal web municipal es va crear l'any 2002 i anys més tard fins i tot va merèixer un reconeixement; des d'aleshores internet i la comunicació digital han canviat molt, s'han revolucionat!

Aquest estudi, així com el decàleg i la guia que l'acompanyen, poden ser un bon punt de partida per a introduir-hi les millores necessàries per tal de millorar els % de compliment d'indicadors positius, millorant-ne la informació i millorant, també, la transparència.

El web municipal de Sarrià de Ter pot, i necessita, millorar!

dimarts, 26 de març de 2013

Les clavegueres de la política fan pudor

Tapa d'una claveguera qualsevol... Foto: Roger Casero
Setmanes enrere vaig tornar a veure la pel·lícula "The cleaner", el protagonista de la qual és un professional de la neteja d'escenaris de crims. Més enllà de la trama, m'interessa la professió: al capdavall sempre hi ha algú que ha de netejar-nos la merda, en general, que escampem!

En la vida en general i particularment en política també hi ha qui ha de netejar allò que s'embruta; fins i tot hi ha qui ha de vetllar perquè allò brut sembli net o, com a mínim, baixi ràpidament claveguera avall perquè no es vegi!

Hi ha "cleaners" a la política la missió dels quals deu ser veure però no mirar, sentir però no escoltar, preguntar entre poc i gens o, en qualsevol cas, no més del necessari i sobretot, per sobre de tot, callar! I el silenci, ja ho sabem, té sempre un preu!

En desconec les interioritats i motius exactes, però aquests dies és notícia a Girona el cas d'un exassessor d'Unió Democràtica a la Diputació de Girona que, davant la seva no renovació ha "amenaçat" d'estirar la manta, de trencar el seu silenci i destapar les vergonyes d'un cas espinós!

Aquest és un cas relacionat també amb un altre cas espinós del mateix partit a la mateixa institució, però més enllà dels fet concrets s'evidencien com a mínim dues coses: (1) que a la política hi ha clavegueres i (2) que quan les destapem fan pudor!

Però quan les airegem, quan airegem les clavegueres la seva pudor no ofèn tan com els silencis, pagats o no, que les han mantingut tapades i segellades!

dilluns, 25 de març de 2013

5 ingredients imprescindibles per a fer brunyols


Per a fer brunyols, com qualsevol altra menja, hi ha ingredients que són necessaris, com la farina, el llevat, la matafaluga, el sucre, els ous, les llimones... però n'hi ha d'altres que són imprescindibles, i no solen aparèixer en cap recepta!

Fent brunyols aquest dissabte passat vaig descobrir aquests 5 ingredients imprescindibles per a fer brunyols:

1.- Esforç
Fer brunyols cansa, cal tenir-ho present des del principi. Pastar la massa és una tasca exigent que requereix traça (saber-ho fer) i resistència; és clar que el procés es pot mecanitzar, però igualment hem de dedicar-hi temps, coneixements i atenció.

Donar-los forma també exigeix esforç, com coure'ls, un procés que a casa dura, per cada pa (de 2 kg de farina) que ha llevat, més d'una hora seguida de feina, pel què normalment són més de dues hores les que dediquem a donar-los forma, coure'ls i ensucrar-los, que és una feina molt dolça i divertida, però també constant: un a un, cal ensucrar cada brunyol!.

Avesats com estem ara al menjar ràpid, a comptar els temps de preparació d'una menja per minuts, en el cas dels brunyols el temps es compta per hores. L'esforç és un ingredient imprescindible, i no és un ingredient negatiu, ans al contrari: allò que ens ha costat fer, que hi hem dedicat temps, hores, fins i tot que ens ha cansat, ho valorem més que no pas allò que ens ve donat, bo i fet!

2.- Paciència
Fer brunyols no és bufar i fer ampolles, dit i fet, un "pim-pam"!. Cal ser pacient i donar temps a certs processos, sobretot al de llevar. Cal amassar la pasta, que com hem dit requereix esforç, però sobretot cal que aquesta llevi, i per a llevar cal escalfor i temps. Fer brunyols és tot un procés i en una part del procés nosaltres no podem fer res més que esperar, esperar que la pasta que hem amassat llevi (pugi), moment en què la nostra paciència es posa a prova.

A casa quan fem brunyols la pasta l'amassem abans de dinar i deixem que llevi mentre dinem, tot fent un cop d'ull a la massa per, havent dinar, arromangar-nos de valent per a donar-los forma, coure'ls i ensucrar-los!

El temps és or, diu la dita! I la tecnologia ens ha permès escurçar el temps de molts processos, també a la cuina! Fer brunyols fa que recuperis, ni que sigui per un dia, el temps natural de les coses... Fer brunyols entrena la paciència! Si algú té pressa, que se n'abstingui... o que es presenti quan tots ja estiguin ensucrats!

3.- Treball en equip
Si s'ho proposa una persona sola pot fer brunyols, i tan que si! Però per a mi el mínim ideal per a fer brunyols són tres persones! Un els hi dóna forma, l'altre els cou i el darrer el ensucra! Per amassar la pasta calen dos braços, per a fer-los, com he dit, l'ideal són sis mans! Dues persones també poden fer-los, deixant el procés d'ensucrar per a més endavant, però l'interessant és no trencar la cadena i que en qüestió de minuts la pasta prengui forma, cocció i sucre i esdevingui brunyol!

Fer brunyols és treballar en equip! És, a més, una feina molt intergeneracional. grans i petits, tothom hi té el seu paper! La meva àvia Juanita, que de fer brunyols se n'havia fet un tip, els darrers anys de la seva vida, ja velleta, ratllava la pela de llimona, només ratllava la llimona! Bé, i com tothom, també els tastava, que és una feina més a fer, possiblement la més esperada! Ella fins que va poder va formar part del nostre equip... o més aviat al contrari, érem nosaltres qui formàvem part del seu equip!

Pels adults les feines més exigents. amassar la pasta, donar-li forma i coure-la! Pels la mainada, la feina més dolça: ensucrar els brunyols! I la mainada, com direm després, també poden donar-los forma! I per a tothom, també els espectadors i convidats ocasionals, si n'hi ha, tastar-los! Amb més de tres persones es poden fer relleus, un pot rellevar la tasca de l'altra! També hi ha altres tasques auxiliars, com preparar un xic de beure, rentar els atuells i, si s'escau, donar conversa!

4.- Creativitat
Penseu en un brunyol... i ara en un altre: són iguals? Difícilment hi ha dos brunyols iguals! Poden ser semblants, però no iguals! A més de brunyols n'hi ha moltes mides i formes, no hi ha un estàndard, un model únic! Poden ser boteruts, allargats, prims, menuts... Al meu avi matern els hi agradaven prims i amb un clot al bell mig,. com el palmell d'una mà, i és aquesta la nostra especialitat!

I vosaltres, com els voleu, com us agraden? Podem fer rosquilles, "salsitxes" i fins i tot brunyols que et roben el cor! És cert que quan se'ls dóna forma, abans de coure'ls, cal anar per feina i qui en té experiència els dits li marxen sols, però és molt divertit que la mainada, i no tan mainada, també s'unti els dits d'oli i prengui un bocí de pasta per a fer els brunyols més creatius!

Fer brunyols requereix esforç i paciència, però també creativitat! Ha de ser divertit fer brunyols!

5.- Il·lusió
Els brunyols han de fer il·lusió, no només per menjar-los, que també, sinó per fer-los i compartir-los! Si només us agrada menjar-vos-els, millor els compreu fets, però si us agrada fer-los, malgrat l'esforç i la paciència, descobrireu que sobretot és molt divertit, molt entretingut!

Ha de fer il·lusió fer-los i tastar-los, però també compartir-los; amb els brunyols sempre és millor tirar llarg, fer-ne no només per al consum propi sinó pensar en compartir-los amb d'altra gent; naturalment és impossible fer-ne per a tothom (per a tots vosaltres, per exemple), però ben segur algun amic o familiar agrairà que li'n porteu un tast!

A casa fem brunyols només un dia a l'any, i és un dia molt especial, un dia assenyalat! És d'aquells dies que fa il·lusió que arribi, que no fa mandra, un dia de feina que al final tindrà la més dolça de les recompenses: el plaer de fer-los, de compartir un bonic dia amb els que més estimes! I sí, naturalment també els brunyols!

Si a la farina, el llevat, la matafaluga, el sucre, els ous, les llimones...hi afegiu esforç, paciència, treball en equip, creativitat i il·lusió teniu els brunyols assegurats!

Bon profit!


dissabte, 23 de març de 2013

#MinutsMusicals amb Flor de #primavera de La Troba Kung-Fú



Flor de primavera

Flor de primavera
la més bella de tot l'any
quan l'estiu arriba
dolor i plany

Flor de primavera
la més bella de tot l'any
Quan l'estiu arriba
Dolor i plany

Ha esclatat la ginesta al Puiggraciós
canta la flor i ensenya el seu tresor

Qui el pren sempre és presa del record
guany i condemna del curiós

Ha esclatat el gessamí a cada cantonada
i ha fet forats en les fosses tan enterrades

La memòria del perfum és tan eterna
que qui la dóna sempre és fugaç per tornar a terra

Flor de primavera
la més bella de tot l'any
quan l'estiu arriba
dolor i plany

Breu és l'olor de la pluja que esquitxa el terra
curtes són les cançons de la infantesa

Breus els mil contes que jo recordo
curtes i per sempre les dites que porto

Agafaré al vol el fil que pel jardí navega
i l'estiraré amb la canya des de coberta
sóc pescador de muguet, iris i deliris
una cançó, un tot, una flor quan t'ho miris

La Troba Kung-Fú

Ja tenim la primevera entre nosaltres!

divendres, 22 de març de 2013

Setmana Santa (I-V). #SalvadorEspriu. #AnyEspriu



I
Qui demanava
avui unes paraules
que l'acompanyin?
Llums en aquest seguici
de la mort caminada.

II
De primer s'alçarien
palmes, veus, en precari
triomf, quan s'atansava
ja la mort i li obríem
dintre nostre aquest àrid
camí que ha de deixar-nos
ben al fons de l'abisme.

III
Dies, basarda
sense nom ni refugi.
Per cantonades
d'oblit sento com sotgen
fixos ulls els meus passos.

IV
Mira com vénen
pel vespre lentes files
d'encaputxats. Les aspres
mans del temps percudien
sense repòs esteses
pells tibants, timbals, cranis
que llargament tombegen
sota els cops.

V
Dits d'ungles esqueixades
pel terral despentinen
prims cabells. Per la boira
de freds carrers, imatges
amb galtes on lluïa
a la claror dels ciris
parat vidre de llàgrimes.

Salvador Espriu. Setmana Santa (1962)

La setmana vinent els poemes VI a IX.

Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.

dijous, 21 de març de 2013

Amb ganes, moltes ganes de fer brunyols!

Aquest any tinc moltes ganes de brunyols, de fer brunyols! L'any passat per Setmana Santa amb la família érem a París i no vaig poder fer-ne!

Els de l'any passat van ser uns brunyols especials, diferents; van ser els primers brunyols sense la meva àvia, que mesos abans ens havia deixat. La meva mare i el meu germà van fer-los igualment, però no a Cantallops, com fins aleshores havia estat tradició, sinó a Girona, a casa la meva mare.

Aquest any els nostres brunyols de Cantallops també els farem a Girona! Canvia l'escenari, però canvia l'essència! I els farem, aixo sí, amb la recepta de sempre, en família!

I és que, com ja he explicat en anteriors ocasions, fer brunyols és sobretot una activitat per fer en família! Jo de petit vaig ser ensucrador durant molts anys, una tasca molt dolça, però també exigent: tots els brunyols, al cap i a la fi, passaven per les meves mans!

Ara ja fa anys que la meva principal tasca és coure'ls, trobar aquell punt just de cocció, ni massa crus ni massa cuits i, ni molt menys, cremats!

La meva mare és l'especialista en donar-los forma, transformar aquell tros de pasta elàstica en un brunyol, en un autèntic brunyol! A casa els brunyols marca de la casa són com els volia el meu avi matern: prims i amb un clot al bell mig!

El meu germà els pasta, la primera, més feixuga i matinera de les feines; la canalla, com jo de petit, els ensucra!

Però el millor dels brunyols és tastar-los! Com si d'un tresor es tractés habilitem un plat per a desar-hi els brunyols que separem per a tastar, deixant-los refredar una estoneta! Aquells són, sens dubte, els més bons!

Però com sempre de brunyols (que no bunyols) en farem per nosaltres i per compartir, per repartir! Malauradament no per a tothom... n'hi ha que us haureu de conformar en veure'ls i flairar-los només en la seva versió 2.0!

Aquest any tinc ganes, moltes ganes de brunyols! Aquest dissabte serà el dia! Dilluns, sens falta, us ho explico!

Brunyols Cantallops 7 - Brunyols ensucrats

dimecres, 20 de març de 2013

Perdoneu dones però, realment voleu pixar dretes?


Sempre volem el què no tenim. Deu ser aquesta una de les característiques de la naturalesa humana.

D'entre els múltiples avantatges (?) que tenim els homes avui destacaria el fet de pixar drets! El disseny de la nostra anatomia fa que puguem evacuar l'orina drets i sense baixar-nos els pantalons. La nostra anatomia, en aquest cas no només de la "mànega", sinó també del cervell, ens permet fins i tot dibuixar divertides espirals i giragonses amb l'orina expulsada! Coses d'home!

Amb independència del tamany, que ja sabem que no importa (no ve d'un pam!), el nostre apèndix multifuncional ens resulta, als homes, molt pràctic a l'hora de miccionar, al contrari del que us passa a vosaltres, les dones, que teniu una logística un xic més complicada...

Ignoro si el fet de pixar dretes és una fita a assolir a nivell de gènere, però des de la meva infantesa aquesta circumstància ha estat objecte de debat, acudits i desenfadades tertúlies en múltiples ocasions...

Ara un curiós artefacte sembla voler contribuir a fer realitat el somni (desig, anhel?) de moltes dones: pixar dretes! El Pipipop us permet pixar dretes i "pisfrutar" (literal) de la vida!

Si ha de ser així, si les dones a partir d'ara podeu pixar dretes, jo el què demano és que els homes pixem asseguts! És molt senzill: estem dotats d'un magnífic apèndix multiús, però no tenim el do de la precisió, de la punteria!

I és que dels països nòrdics no hem de copiar només el seu model d'estat del benestar, també hem d'aprendre a "pisfrutar" de debó, i de manera més neta i saludable, de la vida!

El què deia, sempre volem el què no tenim!

dimarts, 19 de març de 2013

Condició de pare. #diadelpare

Dibuix que una de les meves filles em va fer per un dia del pare! És un goig col·leccionar-los!
3 dels 5 dies més feliços de la meva vida són el 15 de setembre de 1999, el 10 de febrer de 2002 i el 3 de març de 2006; sí, els dies que van néixer les meves tres filles!

Ser pare, si voleu, no té res d'especial; és un fet natural i compartit per, possiblement, la majoria d'homes! Biològicament parlant ser pare no és un fet extraordinari, però des d'una perspectiva personal és un fet excepcional!

No són massa les ocasions que els homes tenim per a ser pares! En el meu cas tres! Deu ser per això que, malgrat en general la condició de pare és natural, és viscuda personalment d'una manera molt especial!

I si devem als nostres pares i mares la condició de fill, és precisament als nostres fills i filles a qui devem la nostra condició de pare!

Jo de jove ja volia ser pare; sense arribar-m'hi a obsessionar vaig marcar-me la fita de ser pare abans de l'any 2000! Bé, potser més que una fita era un desig! Per un home aquest és un desig que no està només a les nostres mans, ja m'enteneu! Però el desig, gràcies sobretot a la Sira, que també volia ser mare, va fer-se realitat!

Són dates importants aquestes tres, han estat dies de gran felicitat, de molta emoció! Però són només un dia més en l'exercici de responsabilitat (estimar, educar...) que representa ser pare; al capdavall són i seran les meves filles qui valoren i valoraran si la meva condició de pare també els hi aporta, com a mi, enormes dosis de felicitat!

I els altres 2 dies més feliços de la meva vida, us preguntareu? Un, el 26 de juliol de 1998, el dia que em vaig casar... el 5è dia sempre penso que encara a d'arribar, pot ser que sigui avui, potser va ser ahir... el 5è dia l'esperaré eternament!

En tot cas, avui que diuen que és el dia del pare, felicitats pares!

dilluns, 18 de març de 2013

Avui, que la meva mare fa anys...

Amb la meva mare el 26 de juliol de 1998, el dia que em vaig casar!
Avui, que la meva mare fa anys, penso que són moltes les coses que comparteixo amb ella, coses que formen part del nostre propi univers personal i familiar: escoltar i, a voltes, fer ràdio, llegir el diari, els brunyols, el record del nostre Just, el socialisme, Cantallops... la llista seria inacabable!

Però avui, que la meva mare fa anys, el plaer serà celebrar-los compartint un suís a l'Antiga! Ella en demanarà mig, en una tassa gran... Jo, com el meu germà, de mig res de res!

Són moltes les coses que comparteixo amb la meva mare... i moltes més les que ens queden per compartir!

Avui, que la meva mare fa anys... Moltes gràcies i per molts anys mare!
Posant un xic de color a l'aniversari de la meva mare!

dissabte, 16 de març de 2013

#MinutsMusicals amb Papa Legba dels Talking Heads



Papa Legba

You'll be, hmm-hmm-hmm-hmm, magnet for money
You'll be, mm-mm-mm-mm, magnet for love
You'll feel, hmm, light in your body
Now I'm gonna say, gonna say these words:

Rompiendo la monotonia del tiempo
Rompiendo la monotonia del tiempo

It might hmm-mmm-mm-mm...It might rain money
It might hm-hi-hi-hi...It might rain fire
Now I'm gonna call,
Gonna call on Legba.
Get yourself a sign
Get your love and desire.

Rompiendo la monotonia del tiempo
Rompiendo la monotonia del tiempou
Papa Legba,
Come and open the gate.
Papa Legba,
To the city of camps.
Now, we're your children
Come and ride your horse
In the night
In the night
Come and ride your horse

There is a queen
Of six sevens and nines
Dust in your garden
Poison in your mind
There is a king
That will steal your soul
Din't let him catch you,
Don't let him get control.

Rompiendo la monotonia del tiempo
Rompiendo la monotonia del tiempo

Papa Legba,
Come and open the gate
Papa Legba,
To the city of camps
Now, we're your children
Come and ride your horse

In the night
In the night, come and ride your horse
In the night
In the night, come and ride your horse
In the night
In the night, come and ride your horse

Talking Heads

Acabat el conclave i conegut el nou Papa a mi em va venir al cap aquesta cançó dels Talking Heads sobre el Papa Legba, una mena de protector espiritual...

divendres, 15 de març de 2013

Advers al vent. #SalvadorEspriu. #AnyEspriu


Advers al vent

No preguntis si penso
encara en els vells dies
dels senyors, si recordo
com lentament morien
els jardins, les paraules.
He perdut. Ai, caiguda
de l'allunyat per l'íntim
camí que només porta
on ja no sóc, designi
d'oblidar hores, núvols,
el meu nom de naufragi!
Vençudíssim, sentint-me
advers al vent, segura
presa del mar, no vulguis
saber si penso encara
en la llum dels vells dies.

Salvador Espriu. Mrs. Death (1952)

Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.

dijous, 14 de març de 2013

Nova cita amb l'espai #SarriadeTer en Xarxa


Demà divendres, 15 de març de 2013, tenim una nova cita amb l'espai Sarrià de Ter en Xarxa de Ràdio Sarrià.

La de demà serà la novena edició d'aquest espai de ràdio bimensual que vaig començar a fer a l'octubre de l'any passat, i que tindrà aquests continguts:
  • Tema del dia: WhatsApp, gratuït o de pagament?
  • La novetat: Facebook es redissenya de nou
  • La llista de Qpertin. 3 aplicacions educatives infantils
  • El bloc: Betes i Clicks
El programa s'emet a Ràdio Sarrià de 2/4 d'11 a 11 del matí i aquí podeu escoltar-lo en diferit.

A l'espera de tenir disponibles aquests continguts podeu accedir als de l'anterior programa, en el que entre d'altres temes vam parlar del Mobile World Congress.

Us recordo que els continguts del programes els publiquem al bloc, encapsulats a l'Slideshare i els podcasts del programa els publiquem a Mixcloud.






A banda dels continguts del programa, que publiquem al bloc, també podeu accedir a molts més continguts sobre les noves tecnologies i les xarxes socials als perfils de Sarrià de Ter en Xarxa de Facebook i Twitter.

dimecres, 13 de març de 2013

Les 4 claus de la remuntada del Barça

Defensa, mig del camp i davantera ahir van funcionar quasi a la perfeccció! Foto: FC Barcelona
El repte no era fàcil, ni pel resultat de l'anada ni per l'estat de l'equip des d'aquell resultat... L'únic que necessitava el Barça era recuperar les claus del seu bon joc! I va fer-ho!

1.- seguretat al darrere
Només un mal refús de Mascherano, que va acabar, per fortuna, en una pilota al pal en el contraatac més perillós del Milan, va ser la taca negra d'una defensa, d'un sistema defensiu que va saber esterilitzar l'atac milanista.

Fixant el lateral Jordi Alba i amb moltes ajudes i cobertures el sistema defensiu va tornar a mostrar molta solvència, com Víctor Valdés, sempre molt ben col·locat sota pals.

Mantenir la porteria a zero era quasi imprescindible per a mantenir la moral de la tropa, per no veure's derrotats prematurament! Aquesta temporada el Barça té per costum encaixar molt sovint un gol; ahir va saber protegir bé la portaria i part de la remuntada s'explica precisament per aquest fet!

2.- control al mig
Aquí el Barça no havia de fer res que hagués deixat de fer darrerament; amb el millor mig del camp, amb Xavi de timoner, Busquets d'assegurança i de recuperador i Iniesta de distribuïdor, el Barça va saber controlar el ritme de partit a les seves necessitats, i no a les del Milan.

El gran damnificat va ser un Cesc que darrerament ha baixat un xic les seves prestacions, però tornar Iniesta a la seva millor, i natural posició, va ser tot un encert de l'equip tècnic.

3.- inspiració al davant
Ja fa unes temporades que al Barça dir gol és dir, sobretot, Messi. El Barça és un dels grans equips golejadors i Messi el propietari del gol, però darrerament al Barça li han mancat gols. El partit d'ahir no només exigia mantenir la porteria a zero, també fer gols, recuperar el Barça golejador!

Davant les moltes variants possibles finalment Jordi Roura va optar per l'MVP (Messi, Villa i Pedro). Messi va tornar a fer de Messi, amb dos gols marca de la casa decisius per creure en la remuntada, a l'inici del partit i avançada la primera part.

Pedro no va marcar, però va ser un corcó atacant i pressionant; com sempre es va fondre al camp; i Villa, Villa aquesta vegada no va fallar! En va tenir una i va marcar, amb seguretat, el gol que certificava la remuntada! Es va tornar a sentir important, golejador i important! Com ho expressava el seu rostre després del gol! La inspiració al davant va aparèixer, i de quina manera!

Fins i tot Jordi Alba, a les acaballes del partit, es va deixar anar, després d'estar fixat en defensa durant quasi tot el matx) i va pujar a l'atac en un ràpid contraatac per aprofitar una magnífica assistència d'Alexis per fer el quart gol i rubricar un gran partit!

4.- pressió arreu!
Es podrien haver mostrat insegurs en defensa, podrien haver perdut el control al mig i fins i tot no trobar la inspiració al davant, però el què no els haguéssim perdonat als jugadors és que no haguessin pressionat arreu!

Ahir el Barça va recuperar amb nota un dels trets d'identitat d'aquest gran equip: la pressió. I pressionar vol dir pencar, sacrificar-se, mantenir la intensitat.

La d'ahir va ser una nit màgica, de remuntada al Camp Nou! La victòria d'ahir permet al Barça passar ronda a la Lliga de Campions d'Europa, però el camí pel títol té encara molts i importants reptes!
I aquest Barça, sí, pot afrontar-los amb confiança!

Ara sí, el Barça deixa enrere els dies blancs del seu hivern i entra de ple en la seva primavera blaugrana... fins i tot si ara apareix de nou el Real Madrid a quarts l'enfrontament res tindrà a veure amb el de la Copa del Rei!

Divendres, al sorteig de quarts de final, sortirem de dubtes!
I ara la clau és no perdre les claus!

-----------------------------
pd: per cert, com l'han clavat els de Crackòvia! Li fotrem 4 gols al Milan!

dimarts, 12 de març de 2013

Trucant a les portes de la primavera blaugrana


Avui el Barça té, com el Real Madrid fa una setmana, una primera pilota de partit en contra a Europa! Si guanya seguirà viu en el seu camí cap a la desitjada cinquena Lliga de Campions d'Europa, que seria la tercera en cinc anys! Si perd culminarà un fred hivern en què el joc i els resultats hauran congelat l'equip, allunyant-lo definitivament de dos dels tres grans títols de la temporada: la Champions League i la Copa del Rei.

Si el Barça guanya, si el Barça guanya i remunta, per ser més exactes  i es classifica per a la següent eliminatòria deixarà definitivament enrere l'hivern per entrar, encara que no astronòmicament, a la primavera, a la primavera del seu joc, a l'època on els títols es guanyen!

Sense passar angúnies a la Lliga, tot i la recent derrota contra el Real Madrid, i ja eliminat a la Copa del Rei caure ara a Europa desinflaria no només l'equip, sinó també a l'afició, i sobretot donaria ales a l'etern rival, el Real Madrid, que sembla caminar amb pas més ferm, de moment, cap a la seva anhelada desena copa europea.

No viu, l'equip blaugrana, el seu millor moment, amb l'entrenador malalt i recuperant-se lluny i després d'haver fet una mala anada i d'haver perdut els dos darrers duels contra l'etern rival; però l'equip no ha perdut els seus senyals d'identitat, Messi segueix marcant regularment i Jordi Roura, ben segur, haurà sabut trobar la manera, juntament amb la resta de l'equip tècnic, de motivar i preparar anímicament i tàcticament els jugadors.

Avui cal apel·lar a l'èpica, a les nits màgiques, a les de remuntada! El Barça pot guanyar i superar el Milan, aquest vespre, capacitat en té més que sobrada! El bon joc el tenen, "només" l'han de saber desplegar!

La clau, la recepta màgica: seguretat al darrere, control al mig, inspiració al davant i pressió arreu!

Ànims i Força Barça!

dilluns, 11 de març de 2013

La de la #igualtat, és també una lluita esgotadora! #8m #diadones #diadeladona #8demarç

Imatge: Kalvellido
Si no mil·lenària, la de la igualtat és una lluita, com a mínim, centenària!

Durant tots aquests anys de lluita i reivindicació, són molts i evidents els avenços que en matèria d'igualtat s'han assolit, eradicant moltes desigualtats per raó de gènere, encara que no totes!

Són molts els anys de lluita, però resulten encara insuficients per assolir la plena igualtat d'oportunitats, malgrat els avenços! És molt el camí que resta per recórrer, un camí, és evident, que homes i dones hem de fer junts.

El 8 de març, dia internacional de les dones, simbolitza com cap altre dia aquesta lluita i reivindicació per la igualtat; és un dia que sobretot serveix per a donar visibilitat a la lluita, al camí fet i a tot el camí que encara resta per fer; és un dia de manifestos, manifestacions, activitats i reivindicacions, moltes reivindicacions!

Però aquest passat 8 de març, al costat de la lluita, la reivindicació, al costat dels missatges de denúncia, els que marquen el camí que no convé prendre, que cal abandonar, i els d'esperança, els que marquen el camí a seguir, vaig topar amb un missatge d'esgotament, amb el missatge d'una dona cansada!

 No l'assolirem mai. L'ésser humà fa valdre el seu poder en qualsevol tipus de relació, és consubstancial a l'espècie. Cansada.

No he sabut encara què respondre-li; el cansament és evident, i ella el va expressar responent-me una piulada. Aquest cansament i les dones l'han expressat, l'heu expressat, dia sí, dia també en el vostre dia a dia, en la vostra convivència quotidiana amb nosaltres, els homes. No calen exemples...

Però el què m'inquieta del missatge és que desprèn una certa resignació, una mena de "no hi ha res a fer" que em preocupa! Fins ara la lluita no ha estat en va, tot i que sí, pot haver estat, per moments, per molts moments, esgotadora i fins i tot tràgica!

El camí pot cansar, però no l'hem d'abandonar mai; i ens equivocarem, ben segur, més els homes que les dones, però l'hem de saber refer, l'hem de poder reprendre .. I sí, quan el camí sigui esgotador, quan ens cansi fins a esgotar-nos l''ànim, quan us cansi fins a esgotar-vos l'ànim, atureu-vos i descanseu!

Si no mil·lenari el camí per la igualtat és, com a mínim centenari; normal i comprensible que les dones estigueu, per moments, cansades!


dissabte, 9 de març de 2013

I say yeah! #MinutsMusicals amb #TenYearsAfter en record d' #AlvinLee



I Say Yeah

When I ask questions, don't tell no lies
Just look me in the eyes
Don't say no and don't say maybe
And don't ask me why
Just say yeah, yes, yes is what to say
Just say yeah, yes, and go along your way, ooh baby now

When you need me, well I'll come running
And that's the way to be
Just call on me when you want some loving
And I'll give it all for free
I'll say yeah, yes, yes is what to say
I'll say yeah, yes, and we'll go along a way, ooh baby now

Well, we don't need no shove
Cause I just fall in love with you, child
Well we don't need no push
Cause we just dig the rush with you

Ten Years After

Alvin Lee, guitarrista i cantant de Ten Years After, va morir aquesta setmana passada; serveixin aquests minuts musicals d'homenatgeagraïment!

Al seu dia, fa uns 20 anys, vaig comprar el disc Watt de Ten Years After...encara hi ha l'etiqueta amb el preu: 1.500 pts o, el que és el mateix, uns 9 euros!


divendres, 8 de març de 2013

Em moro en solitud. #SalvadorEspriu #AnyEspriu



La tarda s’ha parat
escoltant-se
en una lleu remor
de fulles molt daurades.

Cauen a poc a poc,
petits mots, suaus ales
de la cançó de son
de la tarda.

Als ulls profunds del llac,
branques ja despullades.
Esgarrifava el vent
el nu dolor de l’arbre.

Em moro en solitud
d’alt tronc vora de l’aigua.
Les grans arrels del plor
he sentit assecar-se.

Salvador Espriu. Poema XIV de Final del laberint (1955)

Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.

dijous, 7 de març de 2013

Homes poc conciliadors #8m #diadones #diadeladona


El titular de Dones en Xarxa és tan contundent com revelador: "Per cada 26 dones només un home treballa a jornada parcial per conciliar".

Amb la igualtat es produeixen molts fenòmens, com el sostre de vidre de les dones, i un d'ells és una mena de miratge que ens fa percebre que ja hem assolit la plena igualtat! Res més lluny de la realitat!

Durant els quasi 12 anys que a casa n'hem pogut gaudir, fruit del naixement i criança de les nostres tres filles, ha estat la meva dona qui ha gaudit de totes les reduccions de jornada. Aquesta ha estat una qüestió poc discutida a casa, doncs el criteri econòmic sempre ha pesat més, doncs ella no només cobra més, sinó que les seves condicions laborals, fins i tot per la reducció de jornada, eren i són millors.

En altres paraules; de gaudir jo de la reducció de jornada hauríem tingut menys ingressos! Potser el nostre cas és un xic atípic, doncs és ella qui aporta la nòmina més alta dels dos a casa... afortunadament!

Però en canvi, en pro de la conciliació, sóc jo qui té un horari més flexible i faig teletreball. La seva feina, mestra de música en una escola pública de primària, no li permet ni flexibilitat ni treballar des de casa, però la meva, en una entitat social, sí que m'ho permet.

És cert que els homes som, en general, poc conciliadors, però no sempre les decisions en relació a la conciliació es prenen simplement per qüestió de gènere, sinó per qüestions econòmiques i de condicions laborals; i aquí sí, en les condicions laborals, malauradament la qüestió de gènere pesa moltíssim, essent encara un element de desigualtat.

La de la igualtat ha estat una lluita de les dones, però el camí l'hem de fer junts dones i homes. Uns i altres tenim encara molta feina a fer, molta desigualtat per combatre!

Els homes podríem començar per ser més conciliadors, que no és només tenir-ne la voluntat, sinó generar, en la mesura de les nostres possibilitats, responsabilitats i decisions, les condicions perquè aquesta voluntat pugui fer-se realitat!

dimecres, 6 de març de 2013

El PSC i el PSOE, ni junts ni separats, federats!

Navarro i Rubalcaba s'abracen. Foto: EFE
El fet, per si sol, és històric: per primer cop el PSC va votar en un sentit diferent del què va votar el PSOE al Congrés de Diputats. Aquest va ser un gest esperat de fa molts anys per molts socialistes catalans i temut, ben segur, per més socialistes espanyols. Aquest fet, aquest acte d’indisciplina per trencar la disciplina de vot dins el grup parlamentari socialista al Congrés de Diputats, marca un punt d’inflexió en la relació i vinculació entre el PSC i el PSOE.

Van ser 13 els diputats socialistes catalans els qui van trencar la disciplina de vot fent evident que sí, que es pot tenir veu pròpia, i per un dia aquest número, el 13, no va ser 12+1 sinó 14-1!  Carme Chacón va desmarcar-se tan de la línia marcada pel PSC, partit pel qual és diputada, com per la marcada pel PSOE, grup parlamentari del què forma part.

Si el fet per si sol va ser històric, el motiu, el dret a decidir, va ser estratègic!. No va ser amb qualsevol tema que el PSC es va desmarcar del PSOE al Congrés de Diputats, va ser amb el tema més espinós i tens de la relació Catalunya – Espanya: el dret a decidir. Donant suport al Congrés de Diputats al dret a decidir Pere Navarro ha alineat finalment, ni que sigui per un dia, el PSC amb la resta de partits catalans i catalanistes que defensen el dret a decidir.

Marcada aquesta posició ara el PSC i Pere Navarro hauran de saber-la mantenir amb fermesa tan aquí, al Parlament de Catalunya, on diputats del PSC també van fer un acte d’indisciplina trencant la disciplina de vot, com allà, al Congrés de Diputats. Curiós que el PSC vagi redreçant el seu eix nacional a base d’actes d’indisciplina!

Deixant a banda la sort, o dissort, de la Carme Chacón i la continuïtat de la fermesa del posicionament del PSC a favor del dret a decidir, el gran tema del socialisme català i espanyol és si PSC i PSOE s’han de separar o bé païr aquest mal de panxa momentani i mantenir-se junts. Jo penso que ni una cosa ni l’altre, que PSC i PSOE el què han de fer és estar federats! I molts em direu que això ja és així, que el PSC és un partit diferent i que la relació amb el PSOE és federal; però la realitat diu que no.

Estar federat no vol dir sotmetre’s sí o sí a la disciplina de vot, sinó que vol dir pactar i decidir, si cal, que es vota diferent! Fins ara la realitat, també escrita, deia que el PSC lliurava els seus diputats al grup parlamentari socialista al Congrés i que aquests havien de defensar els posicionaments del PSOE. En la majoria de decisions l’acord i consens, en tan que socialistes, és obvi, però en allò que afecta a Catalunya és on el PSC ha de poder i saber exercir la seva veu pròpia, seguint el compromís congressual del primer secretari.

L’ideal seria disposar de grup propi al Congrés de Diputats; aquest hauria de ser un horitzó per al PSC doncs obligaria, llavors sí, a mantenir una relació federal de debó amb el PSOE. Ara el PSC té la veu pròpia, veu que ha alçat un dia i que haurà d’alçar-la novament sempre que sigui necessari!

Si el PSC vol defensar el federalisme, si el seu projecte polític és una Catalunya dins una Espanya federal, el seu millor banc de proves és saber teixir una relació federal entre el PSC i el PSOE. L’altre dia tan sols hi va posar la primera pedra. Resta molta feina per fer!

Article publicat a l'Intocable Digital el dimarts 5 de març de 2013

dimarts, 5 de març de 2013

Els dies blancs de l'hivern blaugrana!


Avui el Real Madrid té una primera pilota de partit en contra! Si guanya seguirà viu en el seu etern (?) camí cap a la "décima", però si perd tindrà només en la Copa del Rei l'únic títol possible de la temporada, Supercopa d'Espanya a banda! La lliga a dia d'avui és, malgrat la recent victòria contra en Barça, inabastable!

El Real Madrid arriba a la cita d'avui en el seu millor moment de la temporada, molt reforçat després de saber competir i guanyar al Barça dins i fora el terreny de joc! El Real Madrid aquests darrers anys ha sabut igualar les seves forces a les del Barça, sobretot la temporada passada guanyant-li amb autoritat la lliga, i enguany amb els enfrontaments directes; però el seu punt flac és que no competeix, aquesta temporada amb els altres equips com ho fa amb el Barça.

Al Barça enguany li passa just al contrari; després d'una primera volta quasi perfecta a la lliga ha guanyart un avantatge que, sabent-lo administrar, li ha de donar el títol sense massa problemes, malgrat la derrota de l'altre dia contra en Real Madrid. Enguany el Barça s'ha mostrat molt solvent contra tots els equips, en alguns partits és cert que passant certes angúnies, però el real Madrid li ha menjat la moral en els duels directes!

Real Madrid a banda, que l'ha eliminat de la Copa del Rei, qui ara té el Barça contra les cordes és el Milan, que va saber plantar cara a un Barça que es creia superior a l'anada de vuitens de la Lliga de Campions! El Barça necessitarà recórrer de nou a la èpica per seguir el seu camí cap a la cinquena Lliga de Campions!

La sort pels culés és que per aquesta cita encara queden dies, i els dies "blancs" d'aquest hivern blaugrana seran ja un xic més lluny...

Més enllà dels propis, part dels èxits de Barça i Real  Madrid d'enguany vindran marcats, també, pels fracassos del rival! Avui el Barça, que no juga, també s'hi juga molt!

La resposta no és al vent, la té, com sempre, la pilota!

dilluns, 4 de març de 2013

#SarriadeTer, on vam guanyar la primera #independència!


Per molts la data oficial és el 3 de març de 1983; si més no a Salt sí que és aquesta, però jo sempre he sentit parlar, sobretot a l'alcalde Josep Turbau, que la data de celebració de la independència de Sarrià de Ter és el 9 de març!

Vaig explicar-ho fa 5 anys, en motiu dels 25 anys d'independència de Sarrià de Ter i tornaré a fer-ho ara. per a refrescar la memòria: el dia 9 de març de 1983 el DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya) va publicar el Decret 72/1983, de 3 de març de segregació de Sarrià de Ter – també Salt – de Girona , així com l'ordre que el desplegava.

La disposició final segona és clau per entendre el raonament de Josep Turbau: "Aquest Decret entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació - 9 de març - al Diari Oficial de la Generalitat."

L'ordre que desplega el decret de segregació és entretinguda de llegir, en ella s'hi detalla la transició de la dependència municipal a la independència i és especialment curiós observar, amb els ulls d'ara, 30 anys després, l'"Inventari   detallat dels béns i drets de caràcter immobiliari situats a Sarrià":                            
1) Llista de béns immobles, de propietat municipal, ubicats a Sarrià de Ter. 1983.
(Explicació  del   bé. Situació. Superfície. Valor. Observacions)                                                                                              
  1. Edifici Casa Consistorial; carrer Major, 73; 1.103,50 m2; 13.000.000 de pessetes.
  2. Finca  "Els  Vinyers"; Montagut; 30.629 m2; 2.027.934  ptes. 
  3. Consultori,  tres  locals;  carrer Major, 59; 488 m2;  5.850.000 ptes.
  4. Centre d'E.G.B. 16 unitats Montserrat; Sarrià de Dalt; 11.936  m2;  pessetes  30.214.716. Posada a disposició  del Ministerio de Educación, construcció centre escolar. 
  5. Escorxador i magatzem; carrer Firal, 22; 125 m2; 1.200.000 ptes.
  6. Finca  camp  de  les  Falgueres; carrer Mossèn Cinto;  4.190 m2; 1.100.000 pessetes.
  7. Planta Potabilitzadora; Sarrià de Dalt; 3.614 m2; 2.500.000 ptes. 
  8. Terreny; C/. Firal, 621 m2; 347.900 ptes.
  9. Terreny; C/. Lloses, 545 m2; 305.200 ptes.
  10. Terreny; C/. Lloses, 223 m2; 124.800 ptes.
  11. Terreny; C/. Lloses, 1.726 m2; 970.000 ptes.
  12. Terreny; C/. Lloses, 528 m2; 300.000 ptes. 
2) Drets constituïts sobre béns immobles.              

Dret  de  reversió  finca  cedida  al  Ministerio  de Educación.  Incompliment  de condició construcció Escola de Mestratge Industrial; Sarrià de Dalt; Superfície:  6.258,80  m2;  821.338  pessetes.
a)  Sol·licitada  la reversió Dir.  General de Patrimoni. Ofici de febrer de 1982.
b) Pacte de retrovenda a favor del venedor Torres Hostench, S. A.

Fa 5 anys vam celebrar els 25 anys de la nostra independència; ignoro si enguany celebrarem els 30... De fet fa 5 anys vam commemorar-ho amb dos mesos de retard...

Aquests dies fa 30 anys de la nostra independència, de la nostra "primera independència"!.

La frase no és meva, la va deixar escrita al seu llibre, "1000 dies amb PM", el periodista Jordi Mercader: "Per la Sira i en Roger, amics de Sarrià, on vam guanyar la primera independència".

La segona és a les nostres mans!

dissabte, 2 de març de 2013

divendres, 1 de març de 2013

Viatge d'hivern. #SalvadorEspriu. #AnyEspriu



Viatge d'hivern

La pluja clama sempre
damunt la fortalesa de Déu,
però jo no responc sinó amb silenci,
perquè el temps ha passat.

Somric al gram missatge
d'aquelles hores. Només
sé ara que la sang
m'ha destruït el món.

Per una erta plana
de mar, de nit, camino
un hivern solitari.

No sé l'indret de l'illa
de l'esperança: només,
que sang que no he vessat
m'ha destruït el món

Salvador Espriu. Les hores (1952)

Semblem conèixer més l'indret de l'illa de l'esperança i, tot i que no amb sang, sinó amb agres paraules i lleis, volen també destruir-nos el món! És el nostre particular viatge d'hivern...

Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.