L'enèsim llençol perdut del PSC

Si us plau, pareu de fer bugades, que en cada una d'elles el PSC perd un llençol en forma de militant, acord de govern o ambdues coses alhora!

La inestabilitat política derivada de la crisi territorial li segueix passant factura i fractura el PSC, sempre en el punt de mira de tothom.

Quan semblava que havia trobat el seu lloc, a nivell intern i en relació al PSOE, l'amenaça activada ja de l'article 155 de la Constitució l'ha fet trontollar de nou.

La necessitat de no generar més tensions amb un PSOE decidit a secundar, tot i una certa crítica, l'activació del 155 fent costat al govern espanyol, al Partit Popular i al costat de Ciudadanos ha incomodat a militants i càrrecs electes locals que, a banda de la incomoditat política personal, veuen amenaçats també llurs acords de govern, cas de tenir-los...

D'acord que no ha estat un desacord general, que més aviat ha estat d'uns quants i que el desacord s'ha manifestat amb una certa sordina, però és un desacord prou perceptible que posa en evidència, una vegada més, que la complexitat política del PSC té el seu punt de fragilitat.

És el preu de trobar-se al bell mig, no de la centralitat política sinó a mig camí de tot, o qui sap si d'enlloc: a mig camí dels independentistes pel seu catalanisme, a mig camí de la dreta espanyolista per la seva defensa de la unitat d'Espanya, tot i que federal.

No puc evitar mirar-m'ho amb una certa tristesa, doncs també a mi m'agradaria que el PSC no participés, ni per activa ni per passiva, en l'activació del 155, per més que el president Puigdemont, també segons el PSC, l'hagi provocat.

La bugada sembla haver entrat ara al programa del centrifugat; veurem quants i com queden els llençols del PSC quan toqui estendre'ls...

PSC: divideix i venceran

Aquestes darreres setmanes, de fet de fa mesos, es va concretant l'esmicolament del trencadís del PSC.

El trencadís té sentit com a tècnica artística quan la suma de cada una de les seves peces, diferents i singulars totes elles, úniques, formen un tot. Aquesta trencadissa del PSC fracciona encara més l'espai socialista català, que com més es divideix més petit sembla fer-se i, el més preocupant, més sembla debilitar-se.

Primer va ser la creació de Nova Esquerra Catalana per part d'Ernest Maragall, que a les primeres de canvi, a les europees, es va saber aliar hàbilment amb ERC.

Dies enrere Avancem va fer un pas endavant i el moviment, també el seu líder, Joan Ignasi Elena, va sortir del PSC per tenir un paper, encara per concretar, a les eleccions municipals de 2015.

Més recentment un altre sector crític del PSC, aquest aglutinat sota el nom de Moviment Catalunya, va fer un moviment intern proposant concórrer a les municipals amb unes sigles diferenciades del PSC...

Mentre el PSC manté el rumb a la deriva, amb la brúixola desorientada pel dret a decidir, uns es reinventen, uns altres avancen i els darrers es mouen...

El PSC de Pere Navarro es va fer tan petit, fent finalment basques finalment al dret a decidir, que inevitablement no tothom hi cabia ni s'hi sentia còmode; d'aquí la trencadissa. No sé si Miquel Iceta tindrà prou cola d'enganxar per refer tots els bocins del PSC; la sensació és que, per més que en pugui encaixar alguns fragments, li quedaran forats que difícilment podrà omplir.

El PSC es divideix, s'esmicola el trencadís socialista; la resta de partits només esperen saber quina quantitat de runa socialista podran escombrar cap a casa seva!

Pere Navarro abdica!

Imatge: La Vanguardia

Pere Navarro s'ha aplicat, finalment, la seva pròpia medicina, la que li va prescriure, mesos enrere, al Rei d'Espanya, que dies enrere va abdicar!

Si aleshores Pere Navarro demanava al Rei que abdiqués per iniciar, amb aquest gest, un canvi constitucional en la (estèril?) recerca d'una Espanya federal (el Sant Greal socialista), ara Pere Navarro abdica per iniciar un procés de canvi del PSC que, ara per ara, encara no sé albirar si serà només un canvi de persones o també, com penso i m'agradaria que fos, un canvi de rumb!

Amb la seva abdicació s'evidencia el "Nou PSC" de Pere Navarro no ha acabat de quallar, ha perdut centralitat política, baixant temeràriament de l'autobús del dret a decidir, i les urnes han passat factura. I a nivell intern, el procés d'esmicolament també el va debilitant...

Tal vegada el nou-nou PSC sigui tornar al vell PSC, un PSC obertament tan catalanista com d'esquerres, amb una relació federal de debó amb el PSOE i amb Catalunya com a eix vertebrador de la seva acció política!

El Rei d'Espanya ha abdicat i la percepció, malgrat el soroll que la seva abdicació ha generat, és que la monarquia canvia perquè res canviï. Malament anirem al PSC si aquest canvi segueix aquest model, si canviem de líder perquè res canviï, perquè el rumb no canviï.

A menys d'un any de les properes eleccions municipals, i amb un estiu i tardor d'alta intensitat política, el PSC de nou fa tard i, com diuen els independentistes, molts socialistes tenim pressa!

Una visió del pressupost 2014 de Sarrià de Ter

Parlar del pressupost de l'Ajuntament de Sarrià de Ter és parlar del poble, del nostre poble.

Un pressupost és molt més que un ball de xifres d'ingressos, de despeses i d'inversions, de partides, d'àrees... un pressupost amaga també una manera de fer, de ser, de veure i prioritzar.

El pressupost de l'Ajuntament de Sarrià de Ter pel 2014 és fill de l'equip de govern actual; si l'equip de govern fos diferent, el pressupost, ben segur, també seria diferent. No sé si les diferències serien grans o, simplement matisos, però cada pressupost és fill del govern que té la responsabilitat de confeccionar-lo.

Amb personal propi o extern?

Un dels temes de debat entre els diferents grups municipals dels darrers pressupostos gira al voltant si alguns serveis municipals els ha de prestar personal propi, directament contractat per l'Ajuntament, o personal extern, contractat per una empresa de serveis. Optar per una o altra opció afectarà a diferents partides del pressupost i, per tant, a l'economia municipal; en el primer cas caldrà fer front a unes nòmines i despeses de la seguretat social, en l'altre caldrà pagar unes factures de proveïdors amb el corresponent IVA.

Des de l'anterior mandat hi ha hagut un especial interès dels dos equips municipals en prescindir de personal propi en favor de personal extern; al seu dia ja vam debatre i discutir la qüestió dels Serveis Socials i després la qüestió de les netejadores...  Part de la neteja d'equipaments municipals els fan, de fa temps, persones contractades per una empresa de serveis.

Des del PSC de Sarrià de Ter en la discussió del pressupost de 2014 vam tornar a insistir que externalitzar serveis no sempre resulta més econòmic doncs, si bé és cert que no hi ha despeses laborals directes, sí que hi ha hagut, per exemple, un important increment de costos fruit de l'increment d'IVA.

En tot cas des del PSC el que he defensat és que, abans de convocar una nova licitació pel servei de neteja, es plantegi si no sortiria més a compte, ja que es volen revisar també les freqüències i hores de dedicació de cada equipament, contractar directament el personal, en comptes de fer-ho de manera externa.

Al darrer d'aquestes decisions no només hi ha números, també hi ha ideologia.

Un pressupost conté moltes partides que són fruit del dia a dia de l'Ajuntament, del batec diari del poble, partides que es repeteixen pressupost rere pressupost. Però també hi ha partides que apareixen de nou i, moltes vegades, potser perquè l'import no és molt gran, potser per altres motius, passen desapercebudes.

La despesa “extra” del Camp de Futbol

Aquest és el cas de la partida número 3421 que hi ha dins l'àrea de "Promoció de l'Esport" i que duu per títol "Lloguer parcial Terreny Camp de Futbol de la Rasa"; el seu import és de 24.000,00 €.

L'origen d'aquesta partida de despesa de 24.000 € és el retard del govern municipal en l'aprovació del POUM, que com és conegut va motivar una oportunista reclamació del propietari d'una part del camp de futbol; no cal tornar a entrar ara en els detalls d'aquest fet, però el que és evident és que hi havia un conveni que el govern municipal havia signat amb la propietat de part del camp de futbol i per qüestió de dies el govern municipal no va complir el termini d'aprovació del POUM tal i com havia acordat. És cert que aquests 24.000 € poden semblar pocs diners comparats amb la petició que el propietari va fer en la seva primera reclamació, però són 24.000 € que, al cap i a la fi, ens podíem haver estalviat!

Un pressupost mostra els encerts del govern que els confecciona, però també amaga els seus errors quan hi són!

La confecció d'un pressupost municipal, ho sé per experiència, és fruit d'un joc d'equilibris, d'interessos, de necessitats, d'obligacions i de desitjos que van enllà, molt més enllà dels regidors i regidores que tenen la responsabilitat de governar el poble.

La participació als pressupostos, una assignatura pendent

Sobre aquesta qüestió ja en vaig parlar de manera més concisa en l'article "Participació ciutadana, l'eina per a fer possible la democràcia participativa" del parlem de Sarrià número 85. Avui només voldria recordar que fer uns pressupostos participatius és molt més que destinar una partida d'inversions per tal que "el poble" en decideixi el destí. Això és en participació ciutadana el que en democràcia representa anar a votar cada 4 anys!

I si la democràcia és quelcom més que anar a votar cada 4 anys, els pressupostos participatius també són molt més que l'elecció del destí d'una partida d'inversions! La participació als pressupostos s'articula fonamentalment sobre la informació que l'equip de govern fa del propi pressupost. Per participar és imprescindible la informació; sense informació, sense dades, no es pot opinar.

L'equip de govern va aprovar un reglament de participació el mes de juliol de 2012 i aquest any 2013 ha començat a posar en solfa consells de participació sectorials nous o inactius. Té el govern municipal les eines necessàries per a fomentar la participació al voltant dels pressupostos, però li manca encara, em sembla a mi, les ganes, la capacitat, la destresa o l'aprenentatge per fer-les servir.

Cap equip de govern municipal té l'obligació de fer participatius els pressupostos; però si un equip de govern s'hi ha compromès, sí que en té la responsabilitat i, aquesta, a diferència de l'obligació, sí és exigible!

Però no tota la responsabilitat és de l'equip de govern, aquí, com en tot allò públic, la responsabilitat sempre és compartida també entre els grups municipals que som a l'oposició i, naturalment, amb totes i tots vostès, veïns i veïnes, entitats, organitzacions i empreses de Sarrià de Ter!

I és que com deia al principi, parlar del pressupost de l'Ajuntament de Sarrià de Ter és parlar del poble, del nostre poble.

Article publicat al número 87 de la revista Parlem de Sarrià.

Versos de dones citats el #8març de 8 a 8 cada 8 minuts per #donesdecorvermell

Aquests són els poemes que van piular, vers a vers, durant tot el dia d'ahir, dia 8 de març des de les 8 del matí fins a les 8 del vespre cada 8 minuts, dones socialistes en aquesta interessant commemoració i mobilització del Dia Internacional de les Dones a la xarxa.  

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l'estrall i la por.

Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó.

I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l'or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.

Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’ inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l' aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.

Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l' arbre
de l' allíberament.

Ma Mercè Marçal


Mai no seré
prou vella
ni prou covarda
com per no tornar a començar
de cap i de nou
i amb les mans buides.
Maria Aurèlia Capmany


A l’atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel

Maria Mercè Marçal

Parlen le dones
la seva poesia
tendra i forta

Ben pocs s`aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles.

Montserrat Abelló

Cadascú ha de tenir
la seva cambra.
I un pati blau
on passejar els seus dubtes

Montserrat Abelló


Unes fotocòpies, potser esgrogueïdes,
d'uns poemes poc assequibles;
o la imatge d'escuma benigna
de la platja de quan era petita.

El so del piano un matí de diumenge
amb l’estrall del fred a la gespa;
o la tebior de la llum de maig
i la tendresa d’una primavera incerta.

El meu plor per la mort d'un estel,
anònim perquè la nit m'hi convida,
i les imatges de l'amor,
nio perdut ni finit, fent-me companyia.

La lluita per una causa,
sens dubte justa i digna,
i tot l’escalf de la mà sabuda,
perduda en mi i sense massa guia.

La mirada humida de la Nessa
la seva sobtada alegria;
i les coses que no sé
i tots els desigs que tindré un dia.

Marta Pessarrodona


Et tornes invisible-estàs marejada
adéu-llavis contra el front
(llavis embrutats de pastís)
amb veu que mastega
intent de saber-se el pa
però abans que es deformi la llengua,
un cop sec et deixa sense resposta
-la porta que bat el vent
del comiat.

Martina Escoda

Comportament electoral a Sarrià de Ter a les eleccions al Parlament (1984-2006)

En aquesta presentació hi trobareu el comportament, evolució i comparatives del vot a les eleccions al Parlament de Catalunya a Sarrià de Ter.

Comportament electoral eleccions Parlament - Sarrià de Ter 84-06

View more presentations from Roger Casero.

Al final del document hi trobareu aquestes conclusions, a mode de resum:

• La participació a Sarrià de Ter sempre ha estat superior a la de Girona i Catalunya
• CiU sempre ha estat la formació més votada a Sarrià de Ter a les eleccions al Parlament
• CiU és la formació que més % de vot ha perdut a Sarrià de Ter del 1984 al 2006 (-18 punts: 53% al 35%)
• ERC és la formació que més % de vot ha guanyat a Sarrià de Ter del 1984 al 2006 (+14 punts: 6% al 20%)
• El PSC (+2 punts: 28,5% al 30,5%), ICV (1 punt: 5% al 6%) i el PP (2 punts: 2% al 4%) s’han mantingut més estables del 1984 al 2006.
• El PSC és l’única força amb un % de vots a Sarrià de Ter (mitjana 84-06 del 32%) superior al % de vots del PSC a la demarcació de Girona (mitjana del 24%) i al % de vots del PSC a Catalunya (mitjana del 30%)

Caldrà veure què ens aportaran els resultats de les eleccions d'avui!

Aquest dimecres amb @PiaBosch #ParlemSobreCatalunya a Sarrià de Ter per les #eleccions #28N

Com la resta de partits que concórrena les eleccions al parlament de Catalunya del proper 28 de novembre, el PSC també va fer, el passat dijous, el tret de sortida de la campanya electoral, també a nivell de comarques gironines (Joaquim Nadal: "Tenim un programa per les comarques gironines; els altres no").

L'activitat dels partits aquests dies es multiplica i en la seva voluntat, en la nostra voluntat d'arribar arreu, el PSC farem un acte electoral el proper dimecres 17 de novembre a partir de 2/4 de 9 al local social del barri de La Rasa de Sarrià de Ter.

Comptarem amb la presència de Pia Bosch, Diputada al parlament i número 4 de la candidatura del PSC de les comarques gironines.

Serà una bona oportunitat per prendre el pols a la campanya, a la política, a la situació del país i a les propostes del PSC per al futur de Catalunya des de Sarrià de Ter...

Ens hi acompanyes?

La Catalunya de l’Estatut. Manifest 11 setembre del PSC

La Catalunya de l’Estatut
L’ambició nacional del catalanisme social

El Partit dels Socialistes de Catalunya celebra la Diada Nacional de Catalunya de 2010 amb un missatge de confiança, afirmació i reivindicació. Som conscients de les dificultats que hem d’afrontar en el terreny nacional, cultural, econòmic i social. Però estem convençuts que la Catalunya del 2010 està en millors condicions que mai per encarar el futur amb confiança i progrés.

1. Afirmem, un cop més, que Catalunya és una nació, que el català és la nostra llengua i que l’Estatut, aprovat per la majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, és la nostra llei de lleis. Cap Tribunal pot, ni podrà, jutjar els nostres sentiments ni negar la nostra voluntat.

2. Reivindiquem el catalanisme social, el catalanisme popular que suma i cohesiona. Un sentiment transversal que fa país, que relliga territoris i accents, que integra els nouvinguts i que ens fa un sol poble. Catalunya s’ha de pensar, defensar i construir sencera, sense exclusions.

3. Creiem en el catalanisme social com una actitud quotidiana que ens permet viure la ciutadania democràtica, la identitat nacional i la cohesió social amb plenitud i de manera integradora. La nació és la casa, el barri, la ciutat, el país. No hi ha nació sense societat. Volem un catalanisme que faci possible la justícia social. Aquesta és també la nostra ambició nacional.

4. Defensarem l’Estatut, tot l’Estatut, aprovat per la ciutadania de Catalunya. Desplegarem la integritat del seu text amb nous instruments, sense renúncies.

5. Plantegem el federalisme com l’única opció possible per a l’Espanya del segle XXI. Mentre Espanya avança cap a l’horitzó federal, Catalunya no renunciarà a tot el potencial que l’autogovern previst a l’Estatut ens permet. Espanya no té temps per perdre i Catalunya no pot esperar.

6. Parlarem clar, les eleccions al Parlament de Catalunya són una autèntica cruïlla: no volem ni dreceres, ni invents, ni sorpreses, ni cap pas enrera. L’Estatut és i ha de ser la gran avinguda de l’autogovern, de la unitat civil i del progrés econòmic i social de Catalunya. No renunciarem a allò que suma i ens fa forts per altres objectius que, sota l’aparença d’una major ambició, ens poden empobrir, afeblir i dividir.

7. Oferim un projecte de futur sòlid i útil, com el que representa el President Montilla. No volem quimeres, ni frustracions, ni conflictes innecessaris. Volem rigor, fermesa, serietat i resultats. Som la Catalunya que sap on va. Som la Catalunya de l’Estatut.

Ciutadans i ciutadanes de Catalunya: Bona Diada Nacional! Us animem a celebrar l’Onze de Setembre de 2010 amb confiança, orgull i sentiment patriòtic. Fem de la senyera el símbol de la unitat del país; fem del nostre himne, un cant a la confiança, i fem de la nostra Diada un gest inequívoc de compromís cívic i democràtic.

Visca Catalunya!

10-J: Carta de José Montilla a la militància del PSC

Aquesta és la carta que la militància del PSC hem rebut de qui és el nostre primer secretari i President de la Generalitat, José Montilla.

Benvolguts/des,

El 28 de juny, en la meva intervenció després que es fes pública la decisió del Tribunal Constitucional sobre el recurs presentat pel PP contra l’Estatut, vaig fer una crida al poble de Catalunya per donar resposta massiva i unitària en defensa del nostre Estatut i per mostrar el rebuig a la sentència.

Un grup nombrós d’entitats socials i cíviques de Catalunya, encapçalades per Òmnium Cultural i els sindicats, han convocat, com sabeu, una manifestació per al dissabte que ve, dia 10 de juliol, a les 18 hores a Barcelona. La marxa està previst que surti de la confluència del Passeig de Gràcia amb l’Avinguda Diagonal.

Vaig dir que volia una resposta massiva i que estava disposat a encapçalar-la darrere el símbol més universal del nostre país, que és la senyera. En conseqüència, tot i considerant que és un fet excepcional en el capteniment del President de la Generalitat, assistiré a la manifestació, convençut que en aquest moment Catalunya ha de mostrar la màxima unitat i fortalesa.

El PSC, responent a la meva crida, assistirà a la manifestació per expressar el rebuig a la sentència, i en defensa de la integritat de l’Estatut votat pels catalans i catalanes, i ho farà també amb la bandera de Catalunya. A tots us demano que m’acompanyeu i que la participació dels socialistes catalans sigui massiva, pacífica i exemplar.

Rebeu una salutació ben cordial.

José Montilla

---------------------------------------

Tu poses el nom

Tu poses el nom... Revolució del 2.0

Tu Poses el Nom és una plataforma pensada per acostar-nos als ciutadans i per transmetre que vosaltres també formeu part del projecte Socialista.

Tot comença per decidir el nom
Participa-hi de l'1 al 15 de juliol de 2010 i podràs guanyar 6 mesos de connexió gratuïta a Internet.





Tu ets el protagonista!

---------------------------------------

La distància entre govern i sindicats

Feia José Montilla aquest discurs aquest passat dissabte 5 de juny a la jornada dels Diàlegs pel Progrés del món del Treball, naturalment abans de la vaga d'ahir. Està clar que l'escenari desitjable és el d'acord entre govern i sindicats...

Les dades del seguiment de la jornada de vaga de la funció pública d'ahir són, segons vaig llegir a la tarda a El Periódico, molt diferents segons les fonts: "Els sindicats calculen un seguiment del 75% i el Govern informa d'un 15,94%". Una ràpida enquesta, sense base científica, del món públic proper s'apropaven, les xifres, més a les dades del govern que no pas a la dels sindicats, o si més no la percepció que la vaga va tenir un seguiment més baix de l'esperat... Les manifestacions sí que han estat, en canvi, més massives... Hi ha hagut més manifestació que vaga...

No sé si aquesta distància és la mateixa o similar de la que mantenen, a hores d'ara, governs, especialment l'estatal, i sindicats. En qualsevol cas des de la política es van present mesures, primer les mesures extraordinàries per a reduir el dèficit públic aprovades in extremis pel Congrés de Diputats, i avui mateix les mesures per contenir la despesa i reduir el dèficit públic que aprovarà el Parlament de Catalunya, a l'espera de l'aprovació, sí o sí, de la reforma laboral per part del govern Zapatero.

La determinació del govern Zapatero ara és clara, m'agradaria pensar que en la direcció correcta, possiblement en l'única possible, però en qualsevol cas la seva determinació és ara major de la que tenia mesos enrere...

Vaga general o no vaga general?. El risc, objectius per alguns, d'una vaga general és debilitar, encara més, el govern Zapatero per tornar el govern de l'Estat al PP... És a dir, una vaga general avui per acabar pitjor demà? És un risc, naturalment... Tot i que el major risc d'una vaga general és que no sigui un èxit, i no sé jo si l'experiència d'ahir val...

Si d'un temps ençà les posicions entre el govern de l'Estat i els sindicats s'han anat allunyant, més poden fer-ho els propers mesos, anys, fins al punt de tornar a la llunyania que es va començar a escurçar, precisament, a partir del 2004 amb Zapatero...

No ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí, aquí hi hem arribat contents i enganyats (amb la bombolla immobiliària), ens costa, ens costarà Déu i ajuda, i a molts part del sou, i a d'altres ja els hi ha costat la feina... poder sortir d'aquí!

Jo vull Zapatero a la campanya!

 

Foto: El Confidencial

Estic d’acord amb el què Jaume Collboni va dir l’altre dia sobre la possible participació de Zapatero a la propera campanya electoral al Parlament de Catalunya quan afirmava que potser no seria el més prudent per les actuals tensions polítiques (TC) entre Catalunya i Espanya, entre els governs de Catalunya i Espanya. Però que no sigui el més prudent no vol dir que no sigui necessari.

Per mi la presència de Zapatero a la propera campanya no és només necessària, és imprescindible! No crec que el PSC podem permetre’ns el luxe de prescindir, ja no del màxim representant del partit al qual estem confederats, sinó del president del govern de l’Estat. Ara bé, seria desitjable que la seva participació a la campanya es fes en el marc, no de tensió política com l’actual, sinó de major comunió política entre els governs de Catalunya i Espanya sobretot i especialment pel que fa a l’Estatut de Catalunya.

Entenc que és en aquesta direcció que el PSC va emetre el comunicat, per voluntat expressa de Montilla, en què assegurava que Zapatero participarà a la campanya; i és en aquesta mateixa línia que Francesc Vallès, coordinador dels parlamentaris del PSC al Congrés de Diputats i al Senat quan va afirmar aquest dilluns a Catalunya Ràdio, sobre si el text aprovat al Parlament de Catalunya per la renovació del TC, que “(...) és que si això acaba arribant al Congrés és evident que el PSOE hi haurà acabat votant a favor”.

A partir d’aquestes declaracions de Vallès la versió digital de l’Avui va titular: El PSC insisteix que convencerà ZP per aprovar al Congrés la resolució del Parlament sobre el TC

En qualsevol cas, més enllà de les declaracions i contradeclaracions d’aquests darrers dies, el què cal és que tan el PSC com el PSOE remin en la mateixa direcció pel que fa a la defensa de l’Estatut i de les regles de joc.

Jo vull Zapatero a la campanya, jo vull Zapatero, ara ja no premetent, sinó defensant l'Estatut!

---------------------

pd1: escolta l'entrevista de Manel Fuentes a Francesc Vallès


pd2: Entrevista de Público a José Montilla: "España es hoy más federal que en 2006 gracias al Estatut"

Temps difícils. Gent seriosa

Zaragoza: “Expliquem la realitat perquè és l'única manera d’afrontar-la”

El secretari d’Organització del PSC presenta nou material de campanya sota el lema “Temps difícils. Gent seriosa”

----------------------------

pd: també et pot interessar l'apunt d'aquest bloc Vídeo-felicitació del PSC a Montilla pel seu 55è aniversari, del dissabte 16 de gener de 2010.

Donaire–Celaya–Casellas–Palomeras–Carreras, la cadena de decisions d’una substitució al Parlament

Ho anunciava el Diari de Girona i ell mateix a mitjans de desembre al seu bloc (Adéu): José Antonio Donaire deixarà de ser Diputat al Parlament.

Aquesta setmana s’ha fet oficial no només la seva renúncia, presentada formalment ahir dimarts al Parlament de Catalunya, sinó també el relleu de la seva cadira de Diputat al Parlament de Catalunya, que després d’una sèrie de raonades i raonables renúncies, ocuparà la banyolina Núria Carreras, qui ocupava el desè lloc a la llista electoral del PSC de les comarques gironines de les eleccions al Parlament del 2006.

Donaire deixa el Parlament pel turisme, que no per fer turisme!. Personalment em sap molt greu que deixi la seva activitat parlamentària, però naturalment respecto la seva decisió. En Donaire és d’aquells polítics que, sense perdre ni un moment el seu referent polític de partit, ans al contrari, alimentant-lo, és molt transversal i fins i tot admirat per altres polítics d’altres partits. I no és, penso jo, per la seva condició 2.0; precisament la seva condició 2.0 és fruit d’aquesta actitud transversal que respira.

Però que Donaire deixi el Parlament no vol dir que deixi ni la política, com titulava Vilaweb (El 'diputat 2.0' deixa avui la política), ni el partit, com interpretava (piulada al Twitter: Més notícies del PSOE-C: Donaire deixa el partit i la política) l’intrèpid Xavier Mir (al seu bloc: L'exdiputat Donaire, Vilaweb i les responsabilitats dels blocaires). Donaire deixa el Parlament.

I a partir d’aquí s’esdevenen una sèrie de renúncies, dins la llista de successió que no deixa de ser menys interessant:

Pepa Celaya, setena a la llista al parlament l’any 2006, va ser candidata al Senat a les llistes de les eleccions generals del 2008 i des d’aleshores és Senadora, pel què tampoc calia, ara, desvestir un sant per vestir-ne un altre, amb la bona feina que Celaya fa al Senat.

Pere Casellas, vuitè a la llista del 2006, semblava tenir números per esdevenir diputat al Parlament, doncs els caps de llista de CiU i d’ERC a les darreres eleccions municipals a Figueres són parlamentaris (Santi Vila, de CiU, actual alcalde de Figueres en coalició amb el PSC de Pere Casellas i ICV, i Francesc Canet d’ERC, a l’oposició a Figueres). Però Pere Casellas, malgrat ser interessant la proposta, ha prioritzat Figueres, tal i com ha explicat ell mateix.

Miquel Palomeras, novè a la llista, és actualment alcalde de Sales de Llierca i Diputat Provincial i, per bé que ser Parlamentari sempre pot ser llaminer, no vol deixar la tasca que actualment fa a la Diputació com a responsable de l’àrea de cooperació amb els municipis petits.

I finalment arribem al desè lloc a la llista del 2006, on hi trobem a la Núria Carreras, regidora de l’ajuntament de Banyoles i vicepresidenta segona del Consell Comarcal del Pla de l’Estany. Qui naturalment sense menystenir la tasca que actualment fa en ambdues institucions, ha acceptat de bon grat ser, pels propers 10 mesos, diputada al Parlament.

Tot plegat dibuixa una interessant cadena de decisions que ens permet veure com les circumstàncies del passat i del present ens ajuden a confeccionar el futur, en aquest cas només a curt termini... no en va en qüestió de mesos el PSC de les comarques gironines confeccionarà, com tots els partits, una nova candidatura al Parlament de Catalunya...

-------------------------------------------

pd1: La candidatura del PSC de les comarques gironines a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2006:

1. Joaquim Nadal i Farreras (parlamentari i conseller)

2. Marina Geli i Fàbrega (consellera, renuncia a l'acta de parlamentària)

3. Joan Manuel del Pozo Álvarez (parlamentari fins que el nomenen conseller de la CCMA al 2008; el substitueix José Antonio Donaire)

4. Esteve Pujol i Badà (parlamentari)

5. Pia Bosch i Codolà (parlamentària)

6. José Antonio Donaire Benito (parlamentari des del 2008, ahir va presentar la seva renúncia al càrrec)

7. Pepa Celaya Armisen

8. Pere Casellas Borrell

9. Miquel Palomeras i Anglada

10. Núria Carreras i Jordi (futura parlamentària)

11. Yolanda Vilà Fernández

12. David Maldonado i Gutiérrez

13. Albert Pacheco Planas

14. Magda Casamitjana i Aguilà

15. Núria López i Rodríguez

16. Martí Nogué i Selva

17. Anna Pagans Gruartmoner

pd2: els titulars d'ahir als diaris gironins:

El Punt: Donaire deixa l'escó al Parlament per fer recerca turística a la UdG

Diari de Girona: El PSC recorre a la número 10 de la llista per substituir Donaire al Parlament

pd3: trobarà a faltar el diputat gironí de CiU Carles Puigdemont  les seves rèpliques i contrarèpliques via Twitter durant les sessions plenàries al Parlament?

pd4: piulades d'una breu conversa al Twitter sobre un dels motius de la renúncia:

Vadorgarbos

@DonAire Em diuen que també has esperat per plegar de diputat fins que la nova llei de pesca fos aprovada?

DonAire

@Vadorgarbos És una raó més, certament

Quan la política no és pedagogia

Política és pedagogia, va dir Rafael Campalans; així ho defensava també la pedagoga Marta Mata. Perquè la política, com la pedagogia, com l’educació, és un element transformador de la societat. Jo, nosaltres, volem transformar la societat, volem transformar, seguir transformant Sarrià de Ter.

Aquest és un petit fragment del discurs de presentació de candidat a les darreres municipals que vaig pronunciar al Centre Cívic la Cooperativa de Sarrià de Ter el 22 de febrer de 2007. M'hi refereixo perquè sovint aquesta expressió, política és pedagogia, és excessivament utilitzada; conté però un esperit que a voltes sembla que avui per avui la política ha perdut... En qualsevol cas la política no hauria de perdre mai la seva vessant pedagògica, la seva voluntat d'explicar-se (que no justificar-se), la seva capacitat per transmetre els valors democràtics i de transformació de la societat.

El passat dilluns 2 de març al vespre el tinent d’alcalde d’educació explicava al Consell Escolar Municipal (CEM) de Sarrià de Ter el programa Democràcia a l’escola, coincidint amb el 30è aniversari de les primeres eleccions municipals. El tinent d’alcalde ho explicava en el marc del CEM perquè precisament aquest programa anava adreçat a alumnes de cicle superior de primària (5è i 6è). Deia que hi havia prevista una trobada amb els alumnes a l’escola i una segona trobada a l’ajuntament, en una simulació d’un ple d’infants, amb onze alumnes escollits a través d’una votació entre ells, asseguts a les cadires dels càrrecs electes.

El programa té la virtut, com tants altres similars que s’han fet en tants altres municipis, de trobar l’oportunitat per explicar el funcionament d’un ajuntament als alumnes i la possibilitat de viure en pròpia pell la celebració d’un ple debatent alguns temes del seu interès.

Al mateix CEM en què el tinent d’alcalde va explicar el programa vaig intervenir per, entre d’altres qüestions, mostrar la voluntat del nostre grup municipal, el del PSC de Sarrià de Ter, a participar en aquest programa, posant-me a la seva disposició (d’ell i del govern) per assistir a les diferents trobades previstes.

Aquesta setmana ens hem assabentat que la setmana passada l’alcalde i el primer tinent d’alcalde (i president del CEM en tant que regidor d’educació) varen realitzar les reunions amb els alumnes al CEIP Montserrat. I el més trist és que no ens n’hem assabentat precisament perquè el govern ens ho hagi comunicat.

És molt trist que l’alcalde i el tinent d'alcalde s’omplin la boca dels valors democràtics i expliquin el funcionament de l‘ajuntament (els plens, els grups municipals, els regidors...) i que ho facin a esquenes d’un grup municipal. Demostra, en aquest sentit l’alcalde, un baix perfil institucional, menyspreant no només un grup municipal, precisament el què no està al govern, sinó la seva legítima representativitat institucional, doncs mal els pesi a l’alcalde i al seu govern, els quatre càrrecs electes del PSC i el grup municipal del PSC som tan ajuntament com ells.

Sobretot ens sap greu pels alumnes i l’escola, que no hauran rebut la visita de tot l’ajuntamenht, només del govern... Perquè si bé és cert que l’alcalde pot representar tot l’ajuntament, la presència del primer tinent d’alcalde accentuava el seu paper de govern... i pitjor seria encara si nhi van assistir com a portaveus dels respectius grups municipals....

Encara és hora que el govern em convoqui, en tant que regidor-portaveu del grup municipal del PSC, per explicar-nos el programa Democràcia a l’escola i per convidar-nos a participar-hi... No és la primera vegada que l’alcalde actua menyspreant el grup municipal del PSC, confonent govern amb ajuntament... ens agradaria que fos la darrera...

Manifest PSC Dia Internacional de les Dones

DE LA PARITAT NUMÈRICA A LA DEMOCRÀCIA PARITÀRIA
Manifest 8 de març 09

Les dones i els homes socialistes commemorem un any més el 8 de març, el Dia Internacional de totes les dones.

Un dia ple de reivindicacions i d´esperances. La situació actual de crisi econòmica fa que l´assentament d´un nou model econòmic i social més equitatiu i igualitari esdevingui més imprescindible que mai, i en aquesta necessària transformació l´experiència, els coneixements i els valors de les dones han de tenir un paper protagonista.

Les polítiques progressistes dels darrers anys han significat un avenç importantíssim quant als dret de les dones. Els diferents governs socialistes han construït un marc legislatiu que ha situat aquests drets en l´agenda política. Avui, la Llei integral contra la violència de gènere ens permet disposar de més instruments i més recursos per lluitar contra aquesta xacra intolerable. A Catalunya, el desplegament de la Llei dels drets de les dones per a l´eradicació de la violència masclista suposarà la implementació d´una àmplia xarxa de serveis i recursos per a les dones a tot el territori. La Llei d´igualtat efectiva entre homes i dones i el procés actual de definició de la Llei d´igualtat catalana ens fa donar un gran pas endavant per fer real el dret constitucional a la igualtat i eliminar les discriminacions per raó de gènere, creant condicions d´igualtat en tots els àmbits socials.

El respecte al dret de les dones a decidir sobre la seva salut sexual i reproductiva es farà realitat amb una legislació que garanteixi un avortament legal, segur i accessible a totes les dones tal i com ens marquen les diferents conferències internacionals de Nacions Unides i les resolucions del Parlament Europeu.

Les fites aconseguides són moltes, no ens podem permetre ni un pas enrere. En aquesta època de crisi és fonamental seguir treballant amb l´horitzó de la justícia social i la igualtat d´oportunitats com a garantia de manteniment de l´estat del benestar.

Les dones i els homes socialistes ens vàrem declarar feministes en el darrer congrés del nostre partit. Així doncs, pensem que hem de seguir avançant en l´aprofundiment democràtic, hem de passar de la paritat numèrica a la democràcia paritària. Perquè es tracta de què moltes dones, a més d´accedir a llocs de responsabilitat, puguin exercir el poder amb les condicions necessàries i sense cap tipus de discriminació, en l´àmbit públic i en el privat.

Creiem fermament que s´ha de reconèixer el temps, la seva gestió, com un nou dret de ciutadania. Només donant valor a la vida quotidiana de les persones aconseguirem vèncer aquesta crisi i construir una societat on els valors d´igualtat, equitat i paritat siguin els fonaments bàsics de la convivència.

El projecte socialista per a la construcció d´una societat basada en la igualtat, l´equitat i la paritat, és un camí en el que és cabdal el compromís i la complicitat dels homes. Aquests homes, que com varen fer les dones fa molts anys, reflexionen sobre el rol social masculí. Aquests homes que estan construint unes noves masculinitats per contribuir i ser partícips, juntament amb les dones, en la construcció d´una societat més justa. Una societat que reconegui el dret de les dones i els homes a compartir en equilibri totes i cadascuna de les facetes de la vida.

---------------------------

pd: descarrega't en pdf el manifest del PSC del Dia Internacional de les Dones.

XI Congrés PSC: primer Catalunya

El PSC ha sortit molt reforçat de l’XIè Congrés, celebrat aquest passat cap de setmana.

N’ha sortit reforçat com a partit, com a partit de govern i n’ha sortit especialment reforçat José Montilla, primer secretari del PSC i President de la Generalitat.

No ha estat un congrés d’auto complaença, de mirar-se el melic; ha estat un congrés de posicionament i, sobretot, de projecció, idea força que es desprenia del propi lema de l'XIè Congrés del PSC: la Catalunya que sap on va.

D’entrada celebro enormement la designació d’Isidre Molas com a President del PSC [Isidre Molas, President del PSC], no només pel valor simbòlic del càrrec (que jo prefereixo no deixar mai vacant), sinó per la vàlua de qui a partir d’ara l’ostenta, l'Isidre Molas, senador del PSC per l'Entesa.



José Montilla ha marcat molt clarament un camí molt clar, subratllant-lo en un moment clau (balances fiscals, negociació del finançament) i davant la militància, el País i, naturalment, davant el propi Secretari General del PSOE i President del Govern de l’Estat, José Luís Rodríguez Zapatero: “José Luís, els socialistes t´estimem bé, però encara estimem més Catalunya i els seus ciutadans”.

De fet en el seu discurs (Discurs íntegre de José Montilla) José Montilla parla de vàries coses.

Sobre la llengua, en resposta al Manifiesto i a les manifestacions de Felip Puig, Montilla diu:

Mireu..., la llengua es defensa de tres maneres.
PRIMER, respectant-la. Respectant als que la parlen i ajudant els que no la parlen a que ho puguin fer, si volen.

SEGON, fent-la servir. I jo ho faig i ho faré. Espero, a més, fer-ho cada dia millor. Continuaré aprenent i continuarem avançant. I vull que tots els catalans i catalanes fem servir cada dia més i millor la nostra llengua.

(per tant, de lliçons de català, les que calguin..., de lliçons de catalanisme, cap ni una!...)

I, FINALMENT, també defensa amb la voluntat personal... i amb la voluntat política de defensar el català, sempre.

Montilla també defineix actualitzant, posant al dia, les aspiracions dels socialistes catalans vers la governabilitat d'Espanya:

Els socialistes no estem per “facilitar la governabilitat”, com diuen alguns. Els socialistes catalans volem ser protagonistes i actius, també en el govern d’Espanya.
Perquè varem decidir, fa trenta anys, que els socialistes catalans volíem compartir, amb el conjunt de socialistes espanyols, un compromís de transformació dels pobles d’Espanya, un compromís federal que afegíem al nostre compromís nacional.
Era un compromís federal que reclamava llavors I RECLAMA ARA, ara també, RECIPROCITAT.

I quan Montilla, dirigint-se a Zapatero, li diu que els socistes estimem més Catalunya i els seus ciutadans, li segueix dient, en castellà:

Nos debemos a ellos. Nos debemos a Catalunya, a sus ciudadanos, a sus problemas, a sus expectativas, a sus justas demandas, a su lengua, a su cultura, a su Estatuto. Y vamos a defenderlos con todas nuestras fuerzas.

De fet és el desplegament i desenvolupament de l'Estatut el principal llibre de ruta del PSC al Govern de la Generalitat, pel què és del tot coherent que des del PSC se n'exigeixi el compliment per part del Govern Espanyol, sobretot perquè ha estat aprovat majoritàriament pel Congrés de Diputats i pels catalans i catalanes en referèndum, esdevenint així llei.

Al seu discurs José Montilla destaca també el decàleg de la Declaració de Principis sorgida del Congrés:

Els homes i les dones socialistes de Catalunya proclamem els compromisos que ens identifiquen i que volem compartir amb tots aquells i aquelles que vulguin construir una societat millor:

1. Som demòcrates i posem les persones, la seva llibertat, la seva dignitat, els seus drets, la seva plena capacitat de controlar la pròpia vida i de desenvolupar el seu potencial, en el centre de les nostres propostes i les nostres polítiques. Defensem l’Estat de dret, el principi de legalitat, el principi de responsabilitat i el compromís cívic i polític.

2. Som progressistes i d’esquerres, gent compromesa amb el món del treball, i volem promoure una política de reformes per assolir una societat de benestar, inclusiva i cohesionada, la defensa de l’espai públic, la justícia social, la igualtat i el bé comú.

3. Som catalanistes i volem afirmar una Catalunya capaç de forjar el seu futur des de cada municipi i cada territori, en el marc d’una Espanya i d’una Europa federals.

4. Som europeistes i volem impulsar la construcció de la Unió Europea, oberts al Mediterrani i al diàleg de cultures i civilitzacions, amb una visió global i mundial dels problemes i de les solucions, conscients de la transcendència dels reptes que suposen el canvi climàtic, les migracions i el terrorisme internacional.

5. Som feministes i ens comprometem a que ambdós gèneres comparteixin, a parts iguals, la feina i l'oci, les responsabilitats familiars, polítiques i cíviques, el compromís i la recompensa. Volem fer de la igualtat i de la llibertat de totes les opcions personals una conquesta permanent.

6. Som ecologistes i volem protegir el nostre entorn comú mitjançant polítiques de desenvolupament sostenible que assegurin el progrés econòmic i el benestar per a tothom. Estimem la terra, el paisatge, el nostre patrimoni i els recursos naturals.

7. Som gent solidària i volem combatre la fam, la pobresa, l’explotació, l’analfabetisme i la malaltia a tot el món. Fem de la fraternitat un principi que inspira la nostra acció.

8. Som gent de pau i volem promoure la seguretat, el control dels armaments i la resolució pacífica dels conflictes com a esperança d’una vida millor per a la humanitat i per a les generacions futures.

9. Som gent emprenedora i volem impulsar la iniciativa personal, la llibertat d’empresa i la innovació en el marc d’una economia de mercat responsable socialment, que faci del treball un dret i una oportunitat per a l’emancipació de les persones.

10. Som gent apassionada per la cultura i apostem per la creativitat, les noves tecnologies de la informació, la societat del coneixement i de la comunicació, i per una educació pública de qualitat per a tothom.

Aquests són els compromisos que assumim les dones i els homes socialistes en el segle XXI.

Una de les fases que va fer fortuna va ser la que va dir Manuela de Madre: "Catalunya sap on va si nosaltres, els socialistes, fem el camí. Aquest és el repte del nostre onzè Congrés". En qualsevol cas a mi m'agrada interpretar-la pensant que el PSC sap on vol que vagi Catalunya, que el PSC pot representar la Catalunya que sap on va, davant els qui dubten sobre el camí que ha de prendre el nostre País...

En aquest Congrés Catalunya ha estat una de les paraules més dites i citades, fet que no és extraordinari, ja que el PSC precisament és un partit català i catalanista. És especilment rellevant, però, que sigui així i que s'hagi situat el "primer Catalunya", no només pel fet que el PSC participi de manera majoritària al Govern de la Generalitat, amb el President Montilla al capdavant, també perquè, senzillament, el PSC és un partit català, l'àmbit d'actuació del qual és Catalunya; també l'Estat espanyol i Europa, naturalment, com la resta de partits catalans amb representació parlamentària.

És tan obvi que molta gent ho posa, i seguirà posant, en dubte... potser fins al moment en què un President de la Generalitat socialista proclami l'Estat català (sembla que hagi de ser aquesta la prova del nou de la catalanitat del PSC), però això ni s'ho va plantejar, ni li ho van exigir al President Pujol...

I per acabar una reflexió que també va fer José Montilla relativa als resultats electorals: no caure en el cofoisme, no deixar-se enlluernar per la brillantor d'ésser al govern arreu; cal millorar els darrers resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya i cal treballar-hi des del partit, guanyant centralitat política, ampliant horitzons.

En definitiva el Congrés del PSC ha servit sobretot per projectar al partit cap al futur, cap als propers 4 anys. Per això són els congressos dels partits, principalment i entre d'altres coses...

---------------------------

pd1: Montilla proposa Molas com a president del PSC


pd2: Declaració Manuela de Madre


pd3: Intervenció Montilla al Congrés


pd4: Què es el socialisme?


Els militants del nostre partit expressen, ras i curt, les seves impressions, reflexions i sentiments sobre com senten el socialisme

El PSC de Girona ja tenim llista!.

Els socialistes gironins ja tenim candidatura!. Bé d'acord, encara no és oficial, però el Consell de Federació del PSC de les Comarques Gironines vam aprovar, aquest dilluns i amb una àmplia majoria, la proposta de candidatures al Congrés i al Senat per les properes eleccions generals.

El Diari de Girona destacava ahir la notícia amb aquest titular: Un 18,5% del Consell de Federació no dóna suport a les llistes del PSC a les generals. Bé, ja sabem que els números serveixen per jugar, per combinar-los i per interpretar-los de la menera que ens sembli més oportuna, però més enllà de titular, llegint la notícia apareixen altres números: 81,5 % de vots a favor; 13,6 % de vots en blanc; 4,9 % de vots en contra.

Jo, que vaig assistir al Consell de Federació i, per tant, vaig votar (a favor) vaig valorar positivament tres coses:

1.- la relació de persones que formen les candidatures al Congrés i al Senat.

2.- l'ampli suport amb què es va aprovar la candidatura

3.- la pluralitat del meu partit, el PSC

1.- La Montse Palma i l'Àlex Sàez han fet una important feina al Congrés de Diputats, també al territori. Des d'una perspectiva més personal, com a regidor de l'anterior equip de govern de l'Ajuntament de Sarrià de Ter, la Montse i l'Àlex han estat claus en les entrevistes que com a govern municipal vam fer amb el Ministeri de Foment (amb el Secretari d'Estat, Víctor Morlán). I és que el difñícil no és que et rebin al Ministeri, sinó que t'atenguin, que et dediquin temps i t'escoltin. Bé, la seva tasca és molt més que aquest suport dels parlamentaris a les demandes i peticions d'un grup municipal al govern, naturalment, però és el què més proper he viscut. Tindrem ocasió per fer balanç de la seva tasca més endavant...

Igualment positiva és la feina que han fet els dos senadors, Lluís Ma. de Puig i Rafael Bruguera, el primer mirant, com sempre, a Europa, el segon, amb un important paper dins l'Entesa al Senat.

De la candidatura, més enllà d'aquests quatre noms, en voldria destacar dos més que em generen una gran satisfacció i il·lusió: la Pepa Celaya, candidata al Senat, i en Juli Fernández, candidat al Congrés. Les llistes es completen amb joventut i saba nova, amb nous alcaldes i alcaldesses, amb regidores i regidors, gent del món municipal, electes independents... Aquest darrer element és molt important: la nòmina d'independents al PSC creix, també la de militants, però aquest és un fet que denota que el PSC té, contra el què a vegades algú vol fer veure, o a vegades sembla que es percep, capacitat de seducció, capacitat d'atraure homes i dones que sota el paraigües del PSC poden desenvolupar polítiques catalanistes i progressistes.

Hi ha un element de complexitat en aquesta llista que penso que s'ha resolt molt bé, en una decisió, certament, gens fàcil. No podem menysprear la possibilitat que el company Lluís Ma. de Puig pugui ser escollir President de l'Assemblea del Consell d'Europa (un càrrec parlamentari). Si es requereix la seva contituïtat com a parlamentari, era necessari garantir-li per tenir opcions a ser escollit. En qualsevol cas, sigui aquesta circumstància, o bé la possibilitat que també té Lluís Ma. de Puig de ser escollit Secretari General del Consell d'Europa (un càrrec executiu), Rafael Bruguera podrà ser, al llarg de la propera legislatura, senador. És important que al llarg de la legislatura Rafael Bruguera sigui senador, per donar continuïtat a la seva feina feta aquests darrers quatre anys i perquè en Rafael, ho sabem, té corda per uns quants anys més: ha de seguir essent una aposta de futur.

2.- Aquesta oportunitat ha aportat un element de complexitat a l'hora de confeccionar les llistes, però la resolució em sembla que és oportuna i, finalment, avalada àmpliament pel PSC de les comarques gironines.

Em satisfà que 8 de cada 10 consellers de federació del PSC votéssin a favor. Les agrupacions del PSC de les nostres comarques, aquelles que ho van voler, van fer les seves propostes de candidats; totes les propostes de noms van ser recollides i reflexades a les llistes, garantint també una representació territorial.

No va ser una votació ajustada, ni una votació amb elements de crítica, va ser una votació amb un resultat clar: àmplia majoria. Naturalment hi va haver qui va votar en contra i qui va votar en blanc.

3.- El PSC és un partit plural, també a les nostres comarques, és un partit dinàmic que evoluciona i que es mou. És cert que a vegades els moviments són lents i poc perceptibles, però el PSC és un partit viu i, com a tal, genera moviment. A tots ens agraden els resultats per unanimitat, aparentment sense friccions, en bloc, a la "búlgara", però els matissos dins els partits són un element de salut democràtica interna. Només així jo em puc sentir lliure dins el meu partit, dins el PSC. El PSC no m'adoctrina, no em concep com un element passiu, sinó com un element actiu (en tant que militant, també si fos simpatitzant), i com a tal participo col·lectivament a la vida del partit.

Per tant, si em satisfà que la candidatura hagi rebut aquesta ampli suport, també em satisfà que qui no comparteixi, en la seva plenitud, les candidatures proposades, es pugui manifestar i, en exercici del seu càrrec i responsabilitat, hi voti en contra o en blanc.

Ara bé, a partir d'aquí el que sí tinc clar és que tot el partit treballarà intensament les properes setmanes per preparar i fer una campanya per obtenir uns bons resultats a les nostres comarques, perquè avui aquesta és la candidatura de tots els i les socialistes de les comarques de Girona.

------------------------

pd1: al darrer post sobre la Carme Chacón afirmava que no la votaria; davant l'ensurt que vaig generar a més d'un, aclareixo novament que no la votaré perquè jo votaré la llista que encapçalarà la Montse Palma, la del PSC de Girona. I reitero, m'encanta que la Carme Chacón sigui la candidata del PSC per Barcelona i espero que els que sí poden votar-la, els de la demarcació de Barcelona, ho facin generosament.

pd2: m'agrada que el PSOE vulgui posar les coses al seu lloc, defensant la laïcitat de l'Estat, davant les hòsties repartides al carrer pels sectors més conservadors de l'esglèsia. Entre d'altres, al comunicat Las cosas en su sitio, el PSOE diu: La fortaleza de la democracia consiste en la garantía de la convivencia de opciones ideológicas, morales y religiosas distintas, sin aceptar la imposición de ninguna en particular. En este sentido, en un régimen de libertades, la fe no se legisla. La legitimidad de los valores y de las reglas de la convivencia emana de los principios y procedimientos constitucionales. No hay más legitimidad que la legitimidad constitucional.

pd3: ahir Àngels Barceló va entrevistar el President José Luís Rodríguez Zapatero a la Cadena Ser. Zapatero va reiterar la defensa de la laicitat com a element fonamental de la democràcia.

Escolta clicant aquí l'entrevista íntegra d'Àngels Barceló al President Zapatero.

"Ni un paso atrás", enllaça amb el vídeo de l'entrevista de les respostes de Zapatero als atacs de l'esglèsia.

pd4: per cert, els ínformatius del matí i la nit i el magazine de tarda d'entre setmana de la Cadena Ser estan conduits per periodistes catalans: Carles Francino consilidat a Hoy por hoy, Gemma Nierga a La ventana, des de fa més de deu anys, després de deixar Hablar por hablar i, ara , Àngels Barceló condueix l'informatiu de nit Hora 25, després d'una etapa més breu al davant del programa matinal dels caps de setmana, A vivir que son dos días.

pd5: la candidatura al Congrés i al Senat

Candidatura per al Congrés dels Diputats 2008
1. Montserrat Palma i Muñoz
2. Àlex Sáez i Jubero
3. Juli Fernández Iruela
4. Margarita Arquer i Carreras
5. Ramon Roqué i Riu
6. Esther Pagès i Ayats
SUPLENTS
1. David Maldonado i Gutiérrez
2. Núria Carreras i Jordi
3. Alfons Jiménez i Cortacans
4. Ma Carme Güell i Parnau.
5. Esteve Maurell i Meya.
6. Roser Ortigosa i Fernández

Candidats al Senat per l’Entesa Catalana de Progrés

Pepa Celaya i Armisen
Suplent: Yolanda Vila Fernández

Lluís Ma de Puig i Olivé
Suplent: Rafel Bruguera i Batalla

pd6: he vist Soy leyenda. M'ha sorprès que un dels personatges (una brasilera interpretada per Alice Braga) ignorés per complert Bob Marley i la seva música. És un xic forçat, però serveix perquè Robert Neville, interpretat per Will Smith, evoqui i realci el vessant messiànic, compromès i de lluita de Bob Marley.

Bob Marley - Redemption Song

Carme Chacón: candidata jove, política madura, mare incipient

Jo no votaré Carme Chacón, però malgrat això, m'agrada que sigui la candidata per Barcelona del PSC.

Carme Chacón és una candidata jove, té 37 anys que, en política, és una edat que encara et permet adjectivar-te de jove. Però amb això de l'edat tot és molt relatiu, ja ho sabem. A la meva edat, 33 anys, els esportistes estan al crepuscle de la seva carrera esportiva, però en canvi molts treballadors no porten més de cinc anys d'estabilitat laboral a aquesta edat. Jo, malgrat en fa més de 13 que treballo, em sento, encara, un treballador jove.

Per tant, si ja ha passat l'època en què els esportistes de la meva generació eclosionaven, al voltant de la vintena d'anys, ara és l'època en què els polítics de la meva generació, els nascuts a la dècada dels '70, fan el salt, ocupen alcaldies i regidories, fins i tot escons als parlaments. Sento la Carme de la meva generació. És una candidata jove, però no inexperta.

Políticament Carme Chacón està a la maduresa, no només pel càrrec que actualment té, Ministra d'Habitatge, un càrrec d'alta responsabilitat, ni Diputada des de l'any 2000 o vicepresidenta del Congrés de Diputats, sinó sobretot per la seva trajectòria, que s'inicia a finals dels anys '80. Com la majoria de polítics socialistes la seva escola ha estat el món municipal. De jove va assumir responsabilitats com a càrrec electe, essent regidora d'Esplugues, però també responsabilitats dins el PSC. La seva trajectòria política l'avala. Durant uns anys ha prioritzat la seva vessant professional i política i ara, d'aquí uns mesos, prioritzarà la seva vida personal i el seu projecte de família.

Carme Chacón és una mare incipient, ja ho sabem, les seves entranyes abriguen una nova vida. Si hem dit que és una candidata jove, no podem dir el mateix de la seva condició de mare: no és una mare jove, però sí una mare com moltes altres mares primerenques, també pares, que enceten la maternitat a partir dels 30-35 anys. La Carme és, per tant, una candidata embarassada, un fet noticiable que només, amb el seu exemple i el de moltes altres dones polítiques, hauria de deixar de ser-ho. Quants homes no han estat candidats estan en cinta les seves parelles?. La Carme Chacón ens permet posar en valor, com han fet també altres polítiques, també altres professionals, que la maternitat no ha de ser, necessàriament, el motiu de castració de la vida professional o política, sinó un parèntesi necessari, certament, però només un parèntesi.

Per totes aquestes qüestions, i moltes més, m'agradaria votar la Carme Chacón, però de fet, fins i tot abans de ser proclamada candidata, ja sabia que jo no la votaria. No perquè no ho vulgui, senzillament perquè no puc, perquè no em correspon a mi votar-la. La meva cap de llista, la cap de llista de la demarcació de Girona, serà una altra dona, la figuerenca Montse Palma. Ella encapçala una llista, juntament amb l'Àlex Sàez, molt il·lusionant, jove, solvent i renovadora, de la que tindrem ocasió de radiografiar més endavant.

Però malgrat no la voti la Carme Chacón és, també, la meva candidata.

Per cert, no ho és pel fet que sigui una dona, però també pel fet que és una dona...

------------------------------
pd1: avui el diari El Punt publica una interessant entrevista a la Carme Chacón.

pd2: per eliminació deduïm , a l'espera de la confirmació oficial, que dissortadament no ha fet fortuna la sol·licitud de subvenció de l'Ajuntament de Sarrià de Ter a la convocatòria per la millora paisatgística del Departament de PTOP. S'hi havia presentat el projecte del Passeig Verdaguer, on s'ha de museïtzar l'espai de la necròpolis romana i visigòtica trobada entre els anys 2004 i 2006.

pd3: lamento la suspensió del Ral·li Lisboa – Dakar, sobretot per la vessant solidària que tenia (repartiment de medicaments). El pitjor és la força que pren el terrorisme, que té davant els esdeveniments esportius internacionals un aparador impagable...

pd4: no hi ha persones (políticament no significades) que parlin malament del President Montilla després d'haver-lo tractat de prop. José Montilla domina bé la distància curta i sempre ha trobat recursos per dominar la multitud. Hi ha qui l'hi veu moltes limitacions, ell deu ser el primer, per això hi posa remei i recursos. Una de les alumnes de l'IES Celrà que recentment l'han entrevistat va manifestar que el President Montilla no és home de poques paraules... Jo diria que el què no té és xerrameca, és a dir, que si no cal, senzillament no xerra.

pd5: 2 minuts de vida... i ara ja té vuit dies...

Cartes als Reis

La carta als Reis conserva, encara als nostres dies, un cert encant. La mainada les escriu a mà i, els qui encara no saben escriure, hi enganxen els regals que volen o, encara millor, els dibuixen. Els qui encara no han perdut la seva innocència les entreguen als carters reials o, si poden, directament a Ses Majestats, amb la il·lusió que seran correspostos com es mereixen, en proporció a les seves bondats.

Algunes cartes contenen veritables confessions o, si voleu, autocrítica, malgrat la majoria es limiten a llistar els regals desitjats. El què és important és que els infants escriguin la carta, també els grans.

Escriure cartes és un gest que està en perill d'extinció, més que no pas escriure postals, que també. Els correus electrònics han substituït en gran mesura les cartes; no és només un canvi de mitjà, també és, en certa mesura, un canvi de registre, doncs s'escriu de manera diferent una carta, escrita a mà sobre un paper, que un correu electrònic. Les postals, als viatges, s'han substituït per missatges de mòbil amb fotografies preses amb el mateix aparell, veritables postals electròniques, per no parlar de les cròniques a temps real dels viatges als blocs o bé els foto blocs i altres espais a la xarxa... Les companyies de baix cost han fet canviar la manera de viatjar, diuen... les noves tecnologies han fer canviar la manera de registrar els viatges i d'explicar-los...

Però tornem a la carta als Reis: ens facilitaran algun dia la seva adreça de correu electrònic perquè els hi enviem la carta per e-mail?. O encara millor, i més lucratiu: ens diran que els hi enviem un sms al 2500 amb la paraula REIS, espai, i el llistat de regals?.

Als Reis d'Orient jo els hi demanaria la continuïtat del govern ZP, és a dir, uns bons resultats del PSC a Girona i Catalunya i del PSOE a l'Estat; bona salut pel govern Montilla, que segueixi governant amb estabilitat i pas ferm, potser calladament, és cert, però també sense grans estridències; més “grapa” al govern de Sarrià de Ter, més empenta, més il·lusió, amb una major implicació i iniciativa en l'impuls de projectes i polítiques. Els hi demanaria que el PP sortís de la caverna, encara que potser després no seria el PP, seria una altra cosa... També l'autodeterminació del Sàhara, l'eradicació de tot tipus de violència o la universalització de la Pau, que és molt més que absència de guerra... Però als Reis no els demano res d'això, ja que res d'això està, potser afortunadament, a les seves mans; més aviat penso que aquestes qüestions estan a les nostres mans...

Hi ha un misteri que durant molts anys m'havia plantejat... que de fet encara em plantejo: què en fan de totes les cartes els Reis d'Orient?. Les desen, les apilonen, les cremen, les arxiven, les reciclen? I encara més, perquè no tenen per costum respondre-les?. Bé, a casa nostra alguns anys junt amb la pila de regals Ses Majestats ens han deixat una breu carta amb quatre paraules d'agraïment... Tampoc cal que justifiquin perquè la Wii finalment no ha estat el desig fet realitat, però aquest silenci administratiu...

Qui tampoc respon les cartes, bé, les instàncies, és el govern de Sarrià de Ter; no respon com a mínim les instàncies presentades pel PSC. Un exemple: sol·licitem la disponibilitat d'un espai per fer les nostres reunions (la biblioteca, sempre fora d'horari d'atenció al públic) i, dos mesos més tard encara no hem rebut resposta; ni tan sols al Ple, a pregunta nostra, ens van respondre, senzillament van sortir, especialitat de la casa, per la tangent...

La nit de Reis els entregaré la meva carta, com la resta de la meva família: l'Abril, la Irina, la Clàudia i la Sira. Deixarem, després d'anar-los a rebre i a veure'ls a Sarrià de Ter, aigua i quatre viandes vora l'arbre de Nadal. El dia de Reis em llevaré amb la il·lusió encomanadissa de les menudes per, amb pijama i sabatilles, i lleganyes als ulls, obrir els regals...

Visca els Tres Reis!
--------------------------------
pd1: malgrat d'altres caps d'estat surten més cars, malgrat el respecte institucional que em mereix, malgrat el seu caràcter afable i “campechano” (més enllà del “porqué no te callas!”), malgrat el seu paper en la democratització de l'Estat, ara que celebra el seu 70è aniversari seria un bon moment per replantejar-nos el seu paper constitucional. Ens hi atrevirem algun dia?... també els socialistes?.
De fet no deixa de ser paradoxal que el Monarca hagi tingut més simpaties, i sentit més comoditat, amb presidents socialistes que no pas conservadors... malgrat els socialistes, com els comunistes, han estat sempre d'arrel republicana... El cert és que de moment la Monarquia té, arreu de l'Estat, molt de suport.

pd2: és valent José Antonio Donaire amb la seva afirmació: Por qué no ganará Rajoy. Per fer boca: Lo sé. Corro el riesgo de comerme este post con salsa de roquefort y rebozado de setas. Pero a estas alturas del partido creo que Mariano Rajoy no ganará las elecciones. Y tal y como está el juego de relaciones entre partidos políticos, si Rajoy no gana tampoco gobierna. ¿Cómo?. ¿Que me tiña el pelo de blanco si no acierto?. Está bien, acepto el reto

pd3: David Maldonado, primer secretari de la JSC de les CCGG també fa les seves prediccions pel 2008.

pd4: una previsió pel 2008 oblidada al darrer post: l'ExpoZaragoza 2008, amb l'aigua com a tema central. Hi ha un bloc oficial ja actiu.

pd5: Antònia Font han editat una mena de recopilatori versionant-se a sí mateixos: Coser i Cantar. Aviat, el 3 de febrer, els escoltaré (no serà la primera vegada) a l'Auditori.

Antònia Font - Wa yeah


TV3 - El Club - Antònia Font: "Alegria" (simfònica)


Tots els Motors de Antònia Font

Añadir a mi perfil Más Videos

Antonia Font -Portaavions-


TV3 - Polònia - Antònia Font: "Multicinemes"