dimarts, 9 de desembre del 2014

Mas (vs/&) Junqueras


Diu la saviesa popular que la millor manera de menjar-se un elefant és per parts. Pel que veig la independència és una empresa mastodòntica i, malgrat la pressa de molts, per assolir-la cal anar, com amb l'elefant, per parts.

Seccionant el procés, i sense entretenir-nos ara en el seu inici, els esdeveniments dels darrers 4 anys ens dibuixen, vist en perspectiva, una sèrie d'etapes que s'han anat superant, essent cada etapa un pas més vers l'horitzó desitjat de la independència.

Malgrat hi ha qui, legítimament, en qüestioni els motius, el perquè es dona ja per descomptat i més que explicat; fins i tot s'hi afegeixen arguments a cada decisió i declaració que fa el govern espanyol. El quan ara s'està definint, sobre la base del procés de gestació de 18 mesos que el president Mas preveu; el com també està a debat, un debat viu que, com el quan, s'ha atiat amb la presentació dels fulls de ruta del president Mas, des de la solemnitat que li dóna la presidència, i d'Oriol Junqueras, a pèl i arriscant, arriscant-se, com li pertoca al candidat.

El debat sobre el com, sobretot pel que fa a la concurrència a unes possibles eleccions anticipades (llista unitària vs. llistes paraigües), amaga el veritable i encès debat dins l'independentisme: el qui.

Artur Mas vol liderar el procés, un procés que semblava que l'engolia, però que ha sabut pilotar amb habilitat especialment pel que fa al 9N, sortint-ne molt reforçat i atenuant, sembla, l'embranzida d'Oriol Junqueras a les enquestes d'abans del 9N.

Oriol Junqueras també vol liderar el procés, i la seva voluntat és tan legítima com la del president Mas; ha estat ell el fidel escuder parlamentari de Mas, ha estat ell la llebre que ha fet córrer més que mai a Artur Mas vers la independència, tot i que en la gestió post 9N, també després de la seva conferència, Junqueras ha quedat un xic fora de joc... fins al punt de fer emprenyar sectors independentistes!


Si tot el camp és un clam el clam del camp independentista és que Mas i Junqueras es posin d'acord, tot i que no hi ha consens en quin ha de ser aquest acord: uns volen que Junqueras cedeixi, que es sumi a la llista unitària del president Mas, d'altres volen que qui cedeixi sigui Mas i convoqui eleccions assumint el risc que Junqueras les pugui guanyar...

El "Mas i Junqueras" no s'esdevindrà fins que es resolgui el "Mas vs Junqueras" i aquesta confrontació, accentuada ara per les respectives conferències, si no la resolen ells en privat, cedint un o altre o ambdós les properes setmanes, hauran de resoldre-la els independentistes votant a les eleccions, quan el president Mas les convoqui, ara o al 2016...

A banda de caràcter plebiscitari, les anticipades, si són amb diferents llistes paraigües, podrien tenir també caràcter de primàries dins l'independentisme.

Tal vegada sigui aquesta una part més del procés, una etapa més a superar; per molts, però, la part de l'elefant de més mal pair...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada