dilluns, 30 de juny del 2014

Tinc mania persecutòria!

Vinyeta: Malaimagen
Em segueixen, sé que em segueixen, sé que em seguiu! Primer ho intuïa, després ho sospitava i, finalment, dies enrere ho vaig poder constatar: em segueixen. 

Quan giro a l'esquerra i enfilo aquell petit tram de carrer noto la seva presència, que d'altra banda no s'esforcen en dissimular, ben a prop meu, a pocs metres. Jo accelero un xic més el pas de manera instintiva, però ells em segueixen seguint, i llavors giro a la dreta i, uns pocs metres més avall, de nou a l'esquerra per enfilar, de baixada, el passeig del riu, on, curiosament, deixen de seguir-me...

El primer dia, quan ho vaig intuir, em va fer gràcia, fins i tot em va agradar i tot que em seguissin, que pensés que em seguien a mi... Fem camí junts, vaig pensar, doncs a aquelles hores del matí, quan el sol encara no despunta però la seva claror comença a inundar carrers, places i parcs, són pocs els qui fan camí.

El segon dia, quan ho vaig sospitar, em va sorprendre: quina casualitat, si les casualitats existeixen! Quin interès poden tenir ells en seguir-me, gens dissimuladament i cada vegada més de prop, durant poc més d'un centenar de metres? I em segueixen només a mi o a tothom que circula per allà? Fins i tot un dia al migdia, passant pel mateix tram de carrer, camí del mercat setmanal, vaig sentir de prop la seva presència...

El tercer dia, quan ho vaig confirmar, em vaig inquietar, fins i tot em vaig espantar un xic, he de reconèixer... Aquell dia no només em seguien, sinó que ho feien de més a prop i d'una manera, permeteu-me, més amenaçadora! Aquesta actitud més agressiva em va fer pensar que no fos jo, per ells, l'amenaça real, un potencial depredador... Ben sabut és que en ocasions, qui sap si aquells per ells, l'atac fos precisament la millor defensa!

Ho vaig comentar a casa mig avergonyit i se'ls va escapar, d'entrada, un somriure... Potser sí, deu ser que tinc mania persecutòria

Fins i tot vaig acompanyar a la Sira fins al punt on començo a sentir la seva presència, quan giro a l'esquerra i enfilo aquell petit tram de carrer i, malgrat aquell dia no ens van seguir, la Sira va trobar el desllorigador d'aquesta meva temporal mania persecutòria: un niu amb, com a mínim, una cria just al costat d'una gavina, sobre un teulat! I a prop, vigilant des d'una talaia més alta, el que possiblement deuria ser la parella! Heus ací qui em persegueix de matinada!

El darrer dia que vaig enfilar aquell petit tram de carrer, calçat com sempre amb les bambes i ja amb pantalonets curts, no vaig sentir la seva presència, ni un crit, ni tan sols un aletejar les ales!

Vés per on ara trobo a faltar que ja no en segueixin, ni que sigui durant uns escassos cent metres... Aquell petit tram de carrer el torno a fer tot sol...

dissabte, 28 de juny del 2014

#MinutsMusicals de 1974 amb "She" de Charles Aznavour


Hi ha cançons que tenen vida pròpia, una vida que ni els que la van composar poden controlar, cançons que la gent es fa seves, que serveixen per posar música a la vida i, algunes fins i tot serveixen per posar música a algunes pel·lícules!

Aquest és el cas de la cançó "She", composada per Herbert Kretzmer i Charles Aznavour i que aquest darrer va popularitzar l'any 1974, quan es va publicar com a senzill.

Els més veterans ben segur la recordeu amb la veu del cantant francès, cantada fins i tot en francès, però els més joves (que ja no tan joves) potser la recordareu formant part de la banda sonora de Notting Hill (1999) interpretada per Elvis Costello.

Sembla ser que la cançó, inicialment composada per Herbert Kretzmer, havia de ser interpretada per Marlene Dietrich però no li acabava de fer el pes que una cançó sobre una dona la cantés una dona...Finalment el tema va caure en mans de Charles Aznavour que, després de modificar-la adaptant-la al seu propi estil, es va publicar en anglès i, posteriorment en francès, italià i alemany...

La cançó, com sabeu (o podreu comprovar) és una delícia!



She

She may be the face I can't forget
A trace of pleasure or regret
May be my treasure or the price
I have to pay

She may be the song that summer sings
May be the chill that autumn brings
May be a hundred different things
Within the measure of a day

She may be the beauty or the beast
May be the famine or the feast
May turn each day into a heaven
Or a hell

She may be the mirror of my dream
A smile reflected in a stream
She may not be what she may seem
Inside her shell

She who always seems so happy in a crowd
Whose eyes can be so private and so proud
No-one's allowed to see them
When they cry
She maybe the love that cannot hope to last
May come to me from shadows of the past
That I'll remember 'til
The day I die

She may be the reason I survive
The why and wherefore I'm alive
The one I'll care for through the
Rough and rainy years

Me I'll take her laughter and her tears
And make them all my souvenirs
For where she goes I've got to be
The meaning of my life is she

I per acabar la versió d'Elvis Costello...



divendres, 27 de juny del 2014

El vídeo de la setmana: les bicimàquines de Maya Pedal


No és "spinning" però podria semblar-ho, tot i que aquí la finalitat primera no és fer exercici físic aeròbic, sinó utilitzar l'energia de cada pedalada per a produir: pouar aigua, batre, etc...

Les bicimàquines de l'entitat guatemalenca Maya Pedal es van presentar dies enrere a la 1a Biciatló Sense Fronteres que Bicicletes Sense Fronteres va fer a Figueres.

Els objectius de les bicimàquines de Maya Pedal són:
  • Reciclar bicicletes. 
  • Elaborar dissenys de bicimàquines que responguin a les necessitats de les comunitats. 
  • Conscienciar, educar i informar les comunitats de l'ús de la "tecnologia del pedal" com un element de projecte eco-sostenible
  • Desenvolupar la producció, la promoció i la comercialització de bicimàquines i del producte generat amb elles, amb el propòsit de l'auto-sostenibilitat tant de Maya Pedal com dels grups i comunitats que se'n beneficien. 
  • Establir aliances amb organitzacions nacionals i internacionals que tinguin objectius afins i capacitat de transferir la "tecnologia del pedal". 
  • Distribuir bicimàquines que siguin usades com a eina industrial d'ús agrícola i domèstic
  • Contribuir a l'economia, la productivitat, la salut i l'entorn ecològic de les famílies en entorns rurals
  • Compartir les experiències a través de mitjans educatius, revistes, diaris i altres sobre la "tecnologia a pedal". 
  • Ser una tecnologia autosuficient sense la dependència de fonts energètiques com ara l'electricitat, els combustibles fòssils o les tècniques agrícoles industrials
  • La conservació del medi ambient.
Però molt millor veure-ho en aplicacions pràctiques, no?



Veiem les bicimàquines i pensem que poden ser molt útils en països en vies de desenvolupament, però també poden tenir futur, molt de futur, en països teòricament desenvolupats com el nostre!

Temps al temps... 

dijous, 26 de juny del 2014

Joan Carles de Borbó, de rei abdicat al privilegi d'aforat

Foto:  EFE / Juan Carlos Cárdenas. L'aforament ha estat, ben segur, un petó més dolç que el rebut per la Reina Sofia...
Dies enrere Joan Carles de Borbó es ja jubilar com a Rei d'Espanya i, garantida una bona pensió, aquests dies està rebent el millor regal de jubilació: la condició d'aforat.

El Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana defineix de forma breu,. però molt exacta, el terme aforat: "Que es beneficia d'una jurisdicció privilegiada. No el van detenir perquè era una persona aforada"

Ja sabem que no tots som iguals davant la justícia, ja hem vist, no només en el cas de la família reial, sinó en altres casos amb prohoms, polítics i empresaris implicats com la justícia s'aplica de manera molt diferent a presumptes delinqüents.

Joan Carles de Borbó al seu discurs de Nadal de 2011, va sentenciar que "la Justicia es igual para todos", fent referència aleshores als obscurs afers que ja aleshores esquitxaven Iñaki Urdangarín... 

Per obra i gràcia del govern estatal del PP ara Joan Carles de Borbó gaudirà de la condició d'aforat, és a dir, gaudirà d'una jurisdicció privilegiada que impedirà que pugui ser, ja no detingut, ni tan sols imputat. És aquest un ignominiós acte de vassallatge!

En un país democràticament modern un cap d'estat  no només hauria de ser escollit de manera democràtica, sinó que, finalitzada la seva tasca, hauria de ser un ciutadà més... Però ai l'as, amb la monarquia hem topat!

Ni tots som iguals davant la justícia ni la justícia és igual per a tothom! La mala notícia no és saber-ho, sinó que es confirmi de nou...


dimecres, 25 de juny del 2014

86 dies de vacances escolars d'estiu


Entre el divendres 20 de juny, darrer dia d'escola d'aquest curs, i el 15 de setembre de 2014, primer dia del curs vinent, hi ha un total de 86 dies, si no m'he descomptat; 86 dies de vacances escolars d'estiu!

No seré jo qui digui que els infants tenen massa dies de vacances al llarg de l'any, però sí sóc dels que penso que tenen massa vacances escolars d'estiu!

Sé que aquest és un debat estèril, avui per avui, sobretot després que no acabés de quallar allò de la "setmana blanca", aquell intent de repartir els dies de vacances escolars al llarg de l'any, escurçant les vacances escolars d'estiu en favor d'una setmana de vacances escolars a l'hivern.

No entraré ara a debatre els pros i contres de fer més o menys vacances escolars d'estiu, doncs abans de resoldre el calendari escolar caldria resoldre el calendari i horari laboral.

L'asincronia entre els horaris i calendaris laborals i escolars s'està donant aquests darrers cursos sobretot a nivell de secundària, on cada vegada més instituts adopten l'horari intensiu, mentre la majoria dels horaris laborals dels pares i mares (els que treballen!) segueixen sense adaptar-se a un estil de vida i horaris més europeus...

Mentre no tinguem horaris i calendaris laborals europeus de debó no tindrem horaris i calendaris escolars europeus de debó... Fins llavors, qualsevol debat, inclòs aquest, serà sempre estèril...

De moment la bona notícia és que a dia d'avui, ja són menys de 86 els dies que resten de vacances escolars d'estiu...

dimarts, 24 de juny del 2014

#MinutsMusicals "Per #SantJoan", de Joan Manuel Serrat

La flama del Canigó. Foto: Roger Casero
Jo també tinc bonics records d'una nit de Sant Joan... qui sap si algun dia mereixeran ser escrits i cantats...

Ens serveixin, de moment i per avui, els de Joan Manuel Serrat!



Per Sant Joan

Un vespre quan l'estiu obria els ulls
per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans,
on vam aprendre a córrer,
damunt un pam de sorra
s'alçava una foguera per Sant Joan.

Llavors un tros de fusta era un tresor
i amb una taula vella ja érem rics.
Pels carrers i les places
anàvem de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquella nit
de Sant Joan.

Érem quatre trinxeraires.
No en sabíem gaire de les llàgrimes
que fan que volti el món.
Anàvem entrant a la vida.
Mai una mentida,
no ens calia i res no ens robava el son...

Els anys m'han allunyat del meu carrer
i s'han perdut aquells companys de jocs.
El bo i el que fa nosa
com si qualsevol cosa.
Sembla que tot s'hagués cremat al foc
de Sant Joan.

I ara, aquesta vesprada
una altra vegada
veig els 'nanos' collint llenya per carrer.
Corren.
Com jo abans corria.
Els crido i em miren
com si fos un cuc estrany i passatger.

Doneu-me un tros de fusta per cremar
o la prendré d'on pugui, com ahir,
com si no n'hi hagués d'altra.
Jo he sigut com vosaltres.
No vull sentir-me vell aquesta nit.

Que un tros de fusta torni a ser un tresor.
Que amb una taula vella sigui ric.
Pels carrers i les places
aniré de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquesta nit
de Sant Joan.

Joan Manuel Serrat

dilluns, 23 de juny del 2014

La traca de #laRoja fa llufa a #Brasil2014

Espanya va caure eliminada amb la derrota contra Xile al segon partit del Mundial de Brasil 2014. Foto: APF
El d'avui a la tarda, Austràlia - Espanya, podria haver estat un partit de "traca i mocador"!

Abans d'iniciar-se el Mundial de Brasil 2014 molts comptàvem que el tercer partit de la selecció espanyola a la fase inicial seria intranscendent, i així s'ha complert! No comptàvem, però, que la in-transcendència seria per la no-classificació!

És innegable que, més enllà del resultat del partit d'avui, la selecció espanyola ha fet llufa en aquest mundial. Guanyar-lo era molt difícil, ateses les estadístiques: repetir títol i encara menys en continent americà! Però pocs s'esperaven que cauria eliminada tot just al segon partit, i oferint tan poc futbol...

Sé que entre alguns de vosaltres (potser molts, qui sap si la gran majoria) hi ha el desig que avui la selecció espanyola també perdi i si és de manera vergonyant quasi millor! No és el meu cas.

Si aquest Mundial de Brasil 2014 marca el final d'un cicle d'èxits de la selecció espanyola, com que ja no hi ha gaire res a perdre (ni la classificació ni el bon joc) tan per tant que el partit d'avui serveixi d'epíleg , amb una victòria, encara que estèril, d'aquesta generació de futbolistes, simbolitzada si voleu per Xavi Hernàndez, que han marcat amb el seu estil i caràcter el joc de "la Roja" d'aquests darrers anys...

Tan si guanya com si perd, però, avui els petards per les possibles alegries d'una derrota (més) o una victòria (victòria?) de la selecció espanyola quedaran eclipsats pels petards, les traques i els coets de la revetlla de Sant Joan! Aquests darrers espero que, al contrari de "la Roja", no facin llufa!

Bona revetlla i sigueu prudents!

dissabte, 21 de juny del 2014

#MinutsMusicals de1974 amb "Third Uncle" de Brian Eno


Hi ha músics que li deuen molt a la música i músics a qui la música tindrà sempre un deute etern... Brian Eno possiblement es troba entre aquests segons!

Músic experimental i precursor de la música electrònica Brian Eno és d'aquells músics més reconeguts pels propis músics que no pel públic en general, doncs la seva música no ha estat ni és habitual de ràdio-fórmules...

Peça clau dels primers Roxy Music (Bryan Ferry, Phil Manzanera...) a les seves mans, entre els seus dits, els sintetitzadors van viure un gran desplegament en el món de la música pop-rock.

L'any 1974, després d'abandonar Roxy Music el 1973, publica els seus dos primers discs en solitari, "Here Come The Warm Jets" i "Taking Tiger Mountain (By Strategy)". D'aquest segon disc és el tema que he seleccionat per avui, "Third Uncle", cançó precursora del punk (moviment que esclataria 3 anys després) i que a mi em transporta al post-punk depressiu de Joy Division i el seu turmentat Ian Curtis.

Aquí el teniu, Brian Eno contribuint, amb aquesta lletra i aquesta cançó, a definir les línies mestres de la música punk!



Third Uncle

There are tins
There was pork
There are legs
There are sharks
There was John
There are cliffs
There was mother
There's a poker
There was you
Then there was you

There are scenes
There are blues
There are boots
There are shoes
There are Turks
There are fools
They're in lockers
They're in schools
They're in you
Then there was you

Burn my fingers
Burn my toes
Burn my uncle
Burn his books
Burn his shoes
Cook the leather
Put it on me
Does it fit me or you?
It looks tight on you

Burn my fingers
Burn my toes
Burn my uncle
Burn his books
Burn his shoes
Cook the leather
Put it on me
Does it fit me or you?
It looks tight on you

There are tins
There was pork
There are legs
There are sharks
There was John
There are cliffs
There was mother
There's a poker
There was you
Then there was you

There are scenes
There are blues
There are boots
There are shoes
There are Turks
There are fools
They're in lockers
They're in schools
They're in you
Then there was you

Burn my fingers
Burn my toes
Burn my uncle
Burn his books
Burn his shoes
Cook the leather
Put it on me
Does it fit me or you?
It looks tight on you

There are tins
There was pork
There are legs
There are sharks
There was John
There are cliffs
There was mother
There's a poker
There was you
Then there was you

Brian Eno

Anys més tard, l'any 1982, el grup anglès Bauhaus, sorgit també, com Joy Division, de les cendres del puny, i amb una sonoritat més gòtica, van fer-ne aquesta versió:



divendres, 20 de juny del 2014

El vídeo de la setmana: la monarquia viola els Drets Humans


L'abdicació del Rei Joan Carles I i la posterior proclamació com a nou monarca de Felip VI han obert de nou, encara que no prou, el debat sobre la monarquia espanyola i el seu paper present i futur en l'ordenament polític de l'estat espanyol.

Afegiu al debat aquests 4 minuts i mig de vídeo en què un amic, i excompany de feina, Guillem Compte,  argumenta de manera pausada els 4 motius pels quals la monarquia espanyola viola els drets humans:

1.- vulnera la igual dignitat humana
2.- vulnera el dret a la no-discriminació
3.- vulnera el principi d'igualtat davant la llei
4.- vulnera la igualtat en la participació política




Bon divendres... i visca la República!

dijous, 19 de juny del 2014

Felip VI, rei en escala de grisos...


Temps era temps les cerimònies d'enllaços i coronacions reials de les monarquies europees aportaven color i glamur a les pantalles de televisió, encara que les imatges que els televisors de l'època projectaven eren en blanc i negre.

Temps era temps, quan la vida real semblava viure's en blanc i negre, aquelles celebracions reials, amb la Fabiola i en Balduí, la Grace i en Rainier, etc., feien viure un conte de fades i de princeses no només a qui els vivien en la pròpia carn, i sang reial, sinó als milions de ciutadans que, embadalits, s'ho miraven a través de la petita pantalla.

Temps era temps les monarquies semblaven viure, i efectivament vivien, en un altre món, potser paral·lel al nostre, però ben segur del tot inabastable per nosaltres.

Avui veiem la família reial espanyola i, com anys enrere, confirmem novament que viuen en un altre món, falsament semblant al nostre, i com "temps era temps" farcit d'enganys, presumptes corrupteles i privilegis que, a dia d'avui, poden vulnerar fins i tot els Drets Humans...

Avui Espanya té un nou rei, Felip VI, i la seva cerimònia de proclamació, com el seu enllaç anys enrere i el de les seves germanes, infantes elles, la veurem a tot color, en alta definició i fins potser en tres dimensions!

Però avui la vida de la monarquia espanyola, per més que la mirem amb televisors d'alta definicióla veiem en blanc i negre, en escala de grisos, tota la gamma de grisos que projecta avui la monarquia espanyola, per més que ens la vulguin pintar de tots colors...

Visca el Rei?... fins i tot avui, sobretot avui, visca la República!
------------------

pd: també us pot interessar recuperar El Rei abdica, la República espera...

dimecres, 18 de juny del 2014

Jo no surto a la #Gigafoto de la #ViaCatalana!

Animació en plena Via Catalana a Sarrià de Ter: Foto: Roger Casero
 A mi que em registrin... que jo no surto a la Gigafoto de la Via Catalana!

No sé si, arribat el moment que entressin els tancs, això seria un atenuant...

El fet és que mirant i remirant, regirant les 96 imatges que configuren el tram 610 de la Via Catalana, del que vaig formar part, no surto retratat en cap foto: ni sencer, ni deformat, ni retallat... ni tan sols decapitat! En fi, si serveix la Gigafoto d'inventari o certificat d'assistència a la manifestació de l'11 de setembre de 2013... com si no hi hagués anat!

Però res més lluny de la realitat: si no surto a la cadena de la Via Catalana és simplement perquè qui feia les fotos del tram vaig ser jo i, amb l'emoció del moment, amb l'emoció d'anar resseguint i retratant la cadena humana, no vaig pensar a demanar que, allà on hi havia la meva família, algú altre fes la fotografia...

Coses del directe!

Per sort, o per desgràcia si entren els tancs (!?), hi ha d'altres instantànies que donen fe i testimoni que, si bé literalment no em vaig encadenar a la Via Catalana, sí que vaig participar-hi!

A mi que em registrin... que sí sí, que jo també vaig anar a la Via Catalana!

Els voluntaris del tram 610 de la Via Catalana!
Foto de família!

dimarts, 17 de juny del 2014

Pere Navarro abdica!

Imatge: La Vanguardia
Pere Navarro s'ha aplicat, finalment, la seva pròpia medicina, la que li va prescriure, mesos enrere, al Rei d'Espanya, que dies enrere va abdicar!

Si aleshores Pere Navarro demanava al Rei que abdiqués per iniciar, amb aquest gest, un canvi constitucional en la (estèril?) recerca d'una Espanya federal (el Sant Greal socialista), ara Pere Navarro abdica per iniciar un procés de canvi del PSC que, ara per ara, encara no sé albirar si serà només un canvi de persones o també, com penso i m'agradaria que fos, un canvi de rumb!

Amb la seva abdicació s'evidencia el "Nou PSC" de Pere Navarro no ha acabat de quallar, ha perdut centralitat política, baixant temeràriament de l'autobús del dret a decidir, i les urnes han passat factura. I a nivell intern, el procés d'esmicolament també el va debilitant...

Tal vegada el nou-nou PSC sigui tornar al vell PSC, un PSC obertament tan catalanista com d'esquerres, amb una relació federal de debó amb el PSOE i amb Catalunya com a eix vertebrador de la seva acció política!

El Rei d'Espanya ha abdicat i la percepció, malgrat el soroll que la seva abdicació ha generat, és que la monarquia canvia perquè res canviï. Malament anirem al PSC si aquest canvi segueix aquest model, si canviem de líder perquè res canviï, perquè el rumb no canviï.

A menys d'un any de les properes eleccions municipals, i amb un estiu i tardor d'alta intensitat política, el PSC de nou fa tard i, com diuen els independentistes, molts socialistes tenim pressa!

dilluns, 16 de juny del 2014

Espanya 1 - Holanda 5... nefast debut a #Brasil2014!


Ni tan sols els més optimistes poden dir amb veu alta que fa quatre anys, al Mundial de Sud-Àfrica 2010, la selecció espanyola que es va erigir com a campiona del món també va perdre el primer partit!

El bany que la selecció holandesa de Louis van Gaal, acompanyat a la banqueta de Patrick Kluivert, va propinar a la selecció espanyola no va ser només de gols, deixant un marcador que realment fa mal, sinó de futbol i d'intensitat, sobretot a la demolidora segona part de qui va ser, en aquell partit, l'autèntica taronja mecànica!

A ningú se li escapa que Holanda li tenia ganes a Espanya, que tenia un deute pendent, i l'altre dia el va saldar! La derrota d'Espanya la deixa moralment molt tocada i s'haurà de guanyar la classificació davant una creixent selecció de Xile, descomptant el partit contra Austràlia...

Ha començat amb mal peu la selecció espanyola, de qui jo vaig pronosticar a principis d'any que no guanyarà aquest Mundial, però resten encara dos partits per competir i les opcions de classificació hi són!

Durant aquests darrers anys triomfals de "la Roja" (Eurocopa 2008, Mundial 2010 i Eurocopa 2012) s'ha fet una similitud entre el joc de la selecció espanyola i el joc del Barça, no en va la columna vertebral i el joc de "la Roja" han estat i són encara, si fa o no fa, els mateixos que els del Barça.

Ara també "la Roja" és feta a imatge i semblança del Barça d'aquesta darrera temporada: Espanya al Mundial de Brasil 2014 és el que el Barça ha estat a la Lliga espanyola: un bon equip amb una alarmant fragilitat defensiva, amb un mig del camp cansat i una davantera sense massa punteria...

Ja sabeu que jo no sóc dels que m'alegro de les derrotes de "la Roja"... I malgrat el meu pronòstic és que la selecció espanyola no guanyarà el Mundial, sí que m'agradaria que ho fes!

Veurem aquests propers dies si la selecció espanyola, a diferència del Barça, que al final d'aquesta temporada ha estat víctima d'una insuportable lleugeresa futbolística, sap sobreposar-se a aquest mal resultat i classificar-se pels vuitens de final; qualsevol altra cosa seria, sens dubte, un sonat fracàs!

dissabte, 14 de juny del 2014

#MinutsMusicals de 1974 amb "Sweet Home Alabama" de Lynyrd Skynyrd


"Sweet Home Alabama" és, sense cap mena de dubte, la cançó més coneguda i significativa del grup de rock "sureny" nord americà Lynyrd Skynyrd.

La cançó es va publicar a l'abril de 1974 dins el segon disc del grup, "Second Helping", i al juny del mateix any es va publicar com a senzill.

La cançó, que es reconeix des del primer "rif" de guitarra i que té uns cors que fan difícil de no sumar-s'hi, amaga la història d'una certa desavinença entre els membres d'aquesta banda de rock del sud dels estats Units amb el cantant canadenc Neil Young.

"Sweet Home Alabama" és, de fet, una resposta a les cançons "Southern Man" i "Alabama" de Neil Young, cançons que parlen dels anys d'esclavitud al sud i de la necessitat de refer el mal causat...

Les cançons de Neil Young es van publicar els anys 1970 i 1972 respectivament...

Lynyrd Skynyrd en la seva rèplica no es mosseguen la llengua i citen, a la lletra de la cançó, al propi Neil Young:

Well I heard mister Young sing about her
Well, I heard ole Neil put her down
Well, I hope Neil Young will remember
A Southern man don't need him around anyhow

Polèmiques a banda, el cert és que la cançó va resultar ser tot un èxit, esdevenint no només la cançó de capçalera del grup, sinó ara ja una cançó universal!

Gaudiu-la!



"Sweet Home Alabama"

Big wheels keep on turning
Carry me home to see my kin
Singing songs about the Southland
I miss Alabamy once again
And I think its a sin, yes

Well I heard mister Young sing about her
Well, I heard ole Neil put her down
Well, I hope Neil Young will remember
A Southern man don't need him around anyhow

Sweet home Alabama
Where the skies are so blue
Sweet Home Alabama
Lord, I'm coming home to you

In Birmingham they love the gov' nor (boo, boo, boo)
Now we all did what we could do
Now Watergate does not bother me
Does your conscience bother you?
Tell the truth

Sweet home Alabama
Where the skies are so blue
Sweet Home Alabama
Lord, I'm coming home to you
Here I come Alabama

Now Muscle Shoals has got the Swampers
And they've been known to pick a song or two
Lord they get me off so much
They pick me up when I'm feeling blue
Now how about you?

Sweet home Alabama
Where the skies are so blue
Sweet Home Alabama
Lord, I'm coming home to you

Sweet home Alabama
Oh sweet home baby
Where the skies are so blue
And the guv'nor's true
Sweet Home Alabama
Lordy
Lord, I'm coming home to you
Yea, yea Montgomery's got the answer

Lynyrd Skynyrd

Per acabar, seria imperdonable obviar la cançó "Southern Man" de Neil Young...



divendres, 13 de juny del 2014

El vídeo de la setmana: el preu del #MundialdeFutbol #Brasil2014



Aquesta setmana ha començat el Mundial de Futbol Brasil 2014, un esdeveniment esportiu de primer ordre que, com la resta d'aquest nivell, no està exempt de polèmica i de protestes socials.

Mundials de Futbol o Jocs Olímpics solen venir acompanyats de grans inversions dels països i/o ciutats organitzadors en equipaments esportius, infraestructures, etc., però alhora, en major o menor mesura, aquests grans esdeveniments, que són un aparador d'aquests països i ciutats al món, també fan més visible tot allò que no sempre volen que es vegi: la pobresa, les desigualtats, la manca de drets... aspectes que s'intenten maquillar, sinó tapar directament.

El Mundial de Futbol de Brasil 2014 té també una "cara B" que els propis moviments socials brasilers, com hem vist aquests dies, s'esforcen a difondre, com ho fa també aquest documental danès titulat "El preu de la Copa del Món".

Podeu veure'l amb subtítols en castellà.



Podem gaudir amb l'esport, veient el futbol, però no podem tancar els ulls al que passa més enllà del terreny de joc... Als carrers del Brasil es juga, aquests dies, un altre partit!

dijous, 12 de juny del 2014

Per un país de tots, decidim escola catalana! #somescola14J


En un país normal l'educació hauria de ser la nineta dels ulls de les polítiques; en un país normal la millor manera d'invertir en futur és invertir en educació!

Un país normal hauria de ser aquell que es preocupa pel seu futur en la mesura que es preocupa, i vetlla, pel futur dels seus ciutadans... i quina preocupació més noble que oferir-los una bona educació i de qualitat!

A l'escola catalana ja fa temps que li ha pujat la mosca el nas perquè, d'un temps ençà, les retallades d'aquí i d'allà no fan més que posar en risc la seva qualitat. Però no només de retallades es queixa l'escola catalana, també dels constants atacs que rep el català, la nostra llengua, per part del govern de l'estat espanyol dins l'àmbit escolar.

Sembla que el català els faci nosa, com en èpoques passades en que, amb la força de la imposició de les dictadures, es va voler aniquilar... I no veuen, o encara pitjor, no volen veure ni es creuen, o encara pitjor, no es volen creure que la immersió lingüística no posa en risc el coneixement del castellà ni d'altres llengües, ans al contrari...

En el fons els molesta la nostra diversitat cultural i lingüística, els fa nosa i li volen passar el ribot per llimar-la, aprimar-la, eliminar-la...

Però nosaltres, que estimem la nostra llengua perquè és amb la que diem "t'estimo", la defensarem no només perquè sigui nostra, sinó perquè com ja deia fa anys "la Norma", el català és cosa de tots!

I com que l'estimem, com que és cosa de tots, com que és un element d'integració, volem el català a l'escola, perquè "per un país de tots, decidim escola catalana!"



El proper dissabte 14 de juny, nosaltres també serem a la cercavila!



dimecres, 11 de juny del 2014

Si avui us feu un "selfie", que sigui un #SelfieporlaDiversidad!


Els "selfies" estan de moda! Aquests darrers mesos n'hem vist de moltes celebritats i fins potser vosaltres i tot us heu fet un "selfie" o heu aparegut en més d'un!

Els "selfies", autoretrats que ens fem sols, o acompanyats i que compartim a internet a través de les xarxes socials (Facebook, Twitter. Instagram...), no solen tenir més intenció que transmetre on som, què fem o amb qui som! Sí, ja sabem que com moltes altres coses d'internet, les noves tecnologies i les xarxes socials poden ser una banalitat més... com tantes altres que hi ha a la vida analògica!

Però avui, precisament avui, podeu omplir de contingut, enriquir com ho fan les pastilles de caldo amb sopes i guisats els vostres "selfies"! Avui els "selfies" són una arma més per a demostrar que sí, que som diversos i que aquesta diversitat ens enriqueix a tots!

En motiu del Dia Europeu de la Diversitat, la Fundación Diversidad ens anima  a fer-nos "selfies" amb persones de diferent gènere, ètnia, (dis)capacitat, raça, orientació sexual, religió, cultura, edat... i compartir aquest "selfie" a les xarxes socials fent servir l'etiqueta #SelfieporlaDiversidad (Facebook i Twitter), demostrant així que la diversitat forma part del nostre entorn, del nostre dia a dia... que el nostre és un entorn divers i enriquidor!

Així que ja ho sabeu, si avui si us feu un "selfie", que sigui un "selfie" per a la diversitat!




dimarts, 10 de juny del 2014

Fan Catalunya i Espanya un "Thelma i Louise"?


Entre les moltes metàfores que representa la pel·lícula "Thelma i Louise" hi ha la de fugida endavant vers el precipici, vers l'abisme, però també, quina paradoxa, vers la llibertat.

Al final de la pel·lícula representa que "Thelma i Louise", carregades de raons, carregades de justícia, assaboreixen la llibertat amb l'amarg sabor i elevat preu de la mort.

Quan algú situa el procés català vers la independència, passant per la consulta pel dret  a decidir, al camí de l'abisme, jo sempre penso que també al camí de l'abisme hi ha la involució i recentralització política que promou el govern estatal del PP. També es "suïcida" l'Espanya que s'aferra, immobilista, a aquesta Constitució.

Els qui pensen, temen i/o celebren que el procés d'autodeterminació de Catalunya aboca la pròpia Catalunya a l'abisme han de saber que aquest mateix procés, sumat a l'immobilisme espanyol, arrossega també a Espanya al seu propi abisme...

Aquests, en comptes de quedar-se a mirar el final de la pel·lícula més valdria que comencessin a fer els canvis necessaris per evitar, ja no el temut abisme de Catalunya, sinó el propi d'Espanya!

Ara per ara el canvi necessari, imprescindible que pot fer Espanya per a evitar el seu propi abisme (una Espanya sense Catalunya) passa per fer que la Constitució sigui compatible amb l'Estatut de Catalunya aprovat i referendat pels catalans...

Sí, aquesta és una missió impossible, a dia d'avui... només el nou Rei Felip VI podria forçar un escenari on la tercera via, una Espanya més federal, donés aire (reconeixement, més competències i els diners que corresponen) no només a Catalunya, també a molts catalans, entre ells, ben segur, Pere Navarro i Josep Antoni Duran i Lleida!

Uns i altres veuen com Catalunya i/o Espanya, com "Thelma i Louise" al final de la pel·lícula, avancen decididament gas a fons cap a l'abisme... mentre Pere Navarro s'ho mira immòbil i Duran i Lleida fa un darrer intent per evitar-ho, corrent darrere seu com ho feia Harvey Keitel...



dilluns, 9 de juny del 2014

Entitats i empreses per la inserció laboral

participants en una jornada organitzada per la Pimec i "la Caixa" sobre el programa Incorpora. Imatge: Fundació "la Caixa"
La inserció laboral és avui un element clau en tot procés d’integració social; per a una persona
en situació d’exclusió social treballar representa molt més que cobrar un sou, la feina esdevé un motor per recuperar i potenciar l’autoestima, per sentir-se part activa, i contributiva, de la societat, per allunyar-se de l’exclusió.

Entitats com ara Càritas faciliten la inserció laboral de persones en risc d’exclusió social; a través del seu servei d’intermediació laboral, amb el qual participa, juntament amb tretze entitats socials més de les comarques gironines, en el programa Incorpora de l’Obra Social "la Caixa", Càritas atén, prepara, forma i acompanya persones que tenen majors dificultats d’accés al mercat laboral en el seu procés de recerca de feina i d’inserció a l’empresa.

L’empresa té un paper clau en l’èxit de la inserció laboral; quan empreses com ara Coffee Center insereixen, no només contracten una persona treballadora que s’ajusta a les seves necessitats, també contribueixen, d’una manera responsable, a la seva integració social.

En el marc del programa Incorpora entitats socials i empreses treballem conjuntament en benefici de la inserció laboral a persones en risc d’exclusió social.

Article publicat a El Punt Avui, acompanyant aquest reportatge, el passat 12 d'abril de 2014.

dissabte, 7 de juny del 2014

#MinutsMusicals de 1974 amb "Gloria" de Van Morrison


Avui, si voleu, podeu esmenar-me la pàgina, aquesta pàgina! Però doneu-me un xic de treva, que tot té un motiu i la seva explicació!

També jo sé que "Gloria" no és una cançó de 1974, sinó que va ser 10 anys abans, l'any 1964, quan va veure la llum, concvretament com a "cara B" del senzill "Baby, Please Don't Go" del grup liderat per Van Morrison Them.

El que sí és del 1974 és el disc "It's Too Late to Stop Now", el primer disc en directe del "Lleó de Belfast", un doble elapé que incloïa, entre d'altres èxits, "Gloria", cançó imprescindible de Van Morrison!

"Gloria", a banda del senzill de 1964, es va publicar l'any següent en el disc "The Angry Young Them" de Them, però no va ser fins aquest disc en directe de 1974 que Van Morrison va incloure-la en un disc seu, fet ja en la seva dilatada i fecunda carrera en solitari.

Aquesta cançó, curiosament, va ser la meva porta d'entrada per descobrir el talent musical i vocal de Van Morrison, però no va ser aquesta la primera "Gloria" que vaig escoltar... La primera va ser la versió que The Doors va publicar al disc "Alive, she cried" i com al joc de l'oca vaig fer de Morrison (Jim) a Morrison (Van)!

La cançó del vídeo és també en directe, però no de l'any 1974, sinó del 2008... Passen els anys i Van Morrison segueix igual: centrat amb la música i sense fer (massa) concessions al públic!

Gaudiu-la!



Gloria

Like to tell ya about my baby
You know she comes around
Just about five feet four
From her head to the ground
You know she comes around here
Just about midnight
She make ya feel so good Lord
She make me feel alright

And her name is G-L-O-R-I
G-L-O-R-I-A (GLORIA)
G-L-O-R-I-A (GLORIA)
I'm gonna shout it all night (GLORIA)
I'm gonna shout it everyday (GLORIA)

She comes around here
Just about midnight
She make me feel so good Lord
I wanna say she make me feel alright
Comes walkin' down my street
Well she comes to my house
She knocks upon my door
And then she comes in my room
Then she make me feel alright

G-L-O-R-I-A (GLORIA)
G-L-O-R-I-A (GLORIA)
I'm gonna shout it all night (GLORIA)
I'm gonna shout it everyday (GLORIA)

Them - Van Morrison

I per acabar, la versió de "Gloria" de The Doors:




divendres, 6 de juny del 2014

El vídeo de la setmana: "la teta que os falta"!


Sí, ja sé que avui no és 4 de febrer, dia mundial contra el càncer, ni 19 d'octubre, dia mundial contra el càncer de mama... Però qualsevol dia és bo per a combatre la insensibilitat, també les inseguretatsles pors que genera sobre dones, i sobretot homes, el càncer de mana...

Una bona manera de fer-ho veient aquest curtmetratge, "La teta que os falta", que amb poc més de 7 minuts dóna una nova vida a l'expressió "dos tetas tiran más que dos carretas"!

Aquí teniu, per si el busqueu, el pit que us falta!



Bon divendres! 

dijous, 5 de juny del 2014

Pel dia mundial del medi ambient, i cada dia, pugem a peu!


Si avui és 5 de juny és, entre d'altres coses, el dia mundial del medi ambient!

El dia mundial del medi ambient, proclamat per les Nacions Unides, està especialment dedicat enguany als Petits Estats Insulars en Desenvolupament, però vol contribuir, arreu, en la conscienciació de prendre mesures a tots els nivells per a preservar el medi ambient, el nostre entorn.

La responsabilitat de tenir cura del medi ambient, de promoure la sostenibilitat és una responsabilitat compartida que hem d'exigir als governs a tots els nivells, però que també hem d'exigir-nos a nosaltres mateixos, en les nostres accions quotidianes, en els nostres hàbits.

Avui voldria compartir amb vosaltres un petit repte, una ximpleria si voleu, que penso que estem a punt d'assolir properament a la meva família: pujar a casa nostra a peu!

A casa vivim en un segon pis i la realitat d'avui és, paradoxalment, que mentre els adults tenim per costum pujar a peu les nostres tres filles tenen per costum pujar amb ascensor! Ja fa un temps que amb la Sira anem fent campanya per fomentar que les nostres filles pugin a casa, també de manera habitual, a peu.

L'argumentari aquí és molt bàsic i senzill i es fonamenta en dos grans arguments:
- pujar a peu és més saludable!
- pujar a peu estalvia energia!

I en resum la idea força és que "pujar a peu beneficia la teva salut i el medi ambient alhora"!

D'un temps ençà cada una de les nostres tres filles han anat fent el primer pas per al canvi d'hàbits; la meva filla mitjana, la que més resistència oferia d'entrada, va fer el primer pas mesos enrere fent mig camí amb ascensor (fins al primer) i mig a peu, però ara ja ha començat a abandonar l'ascensor...

I és que aquesta és la clau: després de la presa de consciència cal passar a l'acció!

Decidir pujar generalment a peu (vivint en un segon pis!) és una decisió petita, insignificant, com he dit abans una ximpleria si voleu, però és, a casa nostra el que marca la frontera entre els que pensen que cal preservar el medi ambient i els que el preserven...

De fet a casa som molt del Capità Enciam: els petits canvis són poderosos!



Alça la teva veu, no el nivell del mar!



--------------------------

pd: alguns articles sobre medi ambient i sostenibilitat:
Aliments quilomètrics
Pixar a la dutxa estalvia aigua
Organitzacions socials i mediambientals contra el canvi climàtic
Amunt.Ebre: sostenibilitat social i mediambiental
Els animals salven el planeta
Bones pràctiques mediambientals a l'oficina

dimecres, 4 de juny del 2014

El 1974, l'any que uns catalans van pujar al Kilimanjaro en moto!


L'any 1974 va ser un any esportivament molt intens, marcat per grans competicions com, enguany, el Mundial de Futbol, que aleshores va guanyar la República Federal d'Alemanya.

És clar que amb això de les efemèrides esportives la tria va per colors:
  • El 0-5 del Barça al Bernabéu, amb la consecució del títol de Lliga pel Barça
  • La victòria d'un jove Bjorn Borg (18 anys) a Roland Garros davant Miguel Orantes, de Chris Evert en categoria femenina, també guanyadora a Wimbledon, com Jimmy Connors en categoria masculina...
  • El Mundial de Bàsquet guanyat per la Unió Soviètica
  • El Campionat del Món de la Fòrmula 1 guanyat per Emerson Fittipaldi
  • ...
Però entre les moltes efemèrides esportives de l'any 1974 avui voldria destacar la gesta de l'expedició Moto Igualada – Kilimanjaro, en la que 8 muntanyencs amateurs catalans van fer el cim del Kilimanjaro a cavall d'una moto Bultaco Sherpa T de 250 cc!

Josep Bou, un dels expedicionaris, ho va explicar al seu bloc mesos enrere... I podeu veure-ho en aquest vídeo:



Muntanya i motociclisme, dues passions que es viuen, ara i fa 40 anys, amb molta intensitat a Catalunya!
-----------------------

Sobre l'any 1974 també he recordat la música, la televisió, la ràdio, la política, la història i la tecnologia i tots aquests "minuts musicals del 1974"!

El mes vinent, com sempre el primer dimecres de cada mes d'aquest 2014, faré un cop d'ull al 1974 des de l'òptica dels naixements!

dimarts, 3 de juny del 2014

El Rei abdica, la República espera...

Imatge del discurs, d'abdicació, del Rei. Foto: Casa Reial
El Rei d'Espanya, Joan Carles I, abdica la corona, heus ací una notícia històrica, d'aquelles que anys a venir apareixeran als llibres d'història i que, juntament amb la cerimònia de successió a la corona espanyola, serà motiu, és ja motiu des d'ahir mateix, d'especials informatius i cròniques revisionistes.

Bona prova de l'abast històric d'aquesta notícia és l'excepcionalitat de les edicions de tarda de molts diaris en paper... Un fet avui ja quasi tan anacrònic, en l'era digital, com la pròpia monarquia, però que situa el paper com el suport per a la informació important!

El Rei abdica i la primera reacció de molts antimonàrquics i/o republicans (que no sé si són exactament el mateix o no) és d'alegria; una alegria que a  i m'és difícil de veure i de comprendre, sobretot perquè amb l'anunci de la seva abdicació el propi monarca ha assenyalat en el seu successor, el Príncep d'Astúries i (per ignomínia de molts) de Girona, el futur Rei d'Espanya, Felip VI.

Per mi, que sóc republicà com bé sabeu els qui fa temps que em llegiu, la bona notícia, aquella que faria obrir ampolles de cava i engegar la feina del dia a dida, seria que amb la seva abdicació la monarquia espanyola marqués, més que un punt i seguit, un punt i final!

I amb l'abdicació del Rei són moltes les teories i especulacions sobre els motius de la seva renúncia així com sobre el futur que s'obre per a monàrquics, constitucionalistes, federalistes, republicans, independentistes... Aquí tothom fa anar l'abdicació al seu favor!

El Rei abdica perquè li demana el cos, el cap i sobretot els assessors de palau, doncs la monarquia a Espanya ja no és el que era, ni representa el que representava fa 35 o 40 anys, en plena transició. Si aleshores a la monarquia espanyola se li podia atribuir el paper d'aglutinador de la unitat d'Espanya i dels espanyols, amb el 23-F com a gran moment del Rei, avui no pot escapar-se de ser una cara visible i reconeixible dels excessos i la corrupció a Espanya d'aquests darrers anys...

El Rei abdica per canviar de rei, perquè res canviï... mentre, la República espera!

--------------------------

pd: el dicurs del rei...



dilluns, 2 de juny del 2014

Anem per feina!


"Anem per feina" és el títol de la 2a Jornada d’Experiències Innovadores en Inserció Laboral de Persones amb Discapacitat que organitza l'Institut Municipal de perdones amb Discapacitat (IMD) de l'Ajuntament de Barcelona.

La jornada, que es celebra aquest proper dimecres 4 de juny a la tarda, servirà per a presentar aquestes 8 experiències innovadores en inserció laboral de persones amb discapacitat:
  • La Tavella (Fundació Viver de Bell-lloc)
  • Bolet ben fet (TEB-Verd)
  • La tecnologia, una eina per a la inclusió social (ESCLATEC)
  • Bicicleta Solidària (Fundació Astres)
  • Coopmercat - Porta a Porta (TEB Solucions SCCL)
  • Accessibilitat Audiovisual (Fundació Els 3 Turons)
  • Apunts, ASM i polítiques públiques (Fundació Joia)
  • DAU Laboratori (Fundació DAU)
La jornada, a banda de presentar aquestes experiències en format de petit curtmetratge també comptarà amb una taula rodona participada per Ramon Giró (Director de la Fundació Seeliger y Conde), Josep Santacreu (President de la Fundació DKV Integralia), Maria José Pujol (Bussines with Social Values) Andy Trias (Administratiu del CosmoCaixa), Leandro Tacons (Coordinador Inserció Laboral Ammfeina) i Adela Fernández (Coordinadora Servei d’Inserció Laboral-Col·labora) es clourà amb la ponència “El poder de la ciutadania activa” a càrrec de Javi Creus.

De moment, però, el més sorprenent d'aquesta jornada ho he trobat al seu vídeo promocional, on una persona amb discapacitat diu, amb total naturalitat, que la seva "és una vida normal, tan dintre del treball com a fora, és una vida normal, com qualsevol persona".

M'encanta que al final la millor innovació sigui aquesta: per ells, els qui anomenem persones amb discapacitat, una vida normal!

Per cert, si voleu assistir a la jornada, que com ja podeu intuir jo no em perdré, tan sols us heu d'inscriure clicant aquí!

Va som-hi, anem per feina!