Innovar o emprendre, per si sols, no són garantia de drets ni d’equitat; segurament, per poc que hi pensem, ens vindran al cap exemples d’innovació o d’emprenedoria que, precisament, han generat més desigualtats i fins i tot han vulnerat drets. Naturalment, no totes les iniciatives d’innovació i d’emprenedoria són pernicioses; la clau és sempre poder-ne identificar el propòsit.
Quan adjectivem de social la innovació i l’emprenedoria, parlem d’una intenció i d’un propòsit clars: millorar el benestar de les persones més vulnerables i reduir desigualtats. Però no es tracta només del propòsit; també de la manera com aquest es persegueix, amb processos que posin les persones al centre i amb models de governança participativa.
La innovació i l’emprenedoria social no se centren en la novetat per la novetat, ni en l’activitat econòmica en si mateixa, sinó en l’oportunitat que solucions noves o millorades i activitats productives contribueixin a resoldre necessitats socials, a reduir desigualtats i a millorar la qualitat de vida de les persones.
D’iniciatives d’innovació i d’emprenedoria socials n’hi ha moltes. Verificabot, de la Fundació El 7, és un xatbot pensat per protegir persones vulnerables dels riscos digitals que, amb una interfície senzilla i consells útils, ajuda a reduir la bretxa digital i a prevenir enganys com el phishing o el robatori de dades. És innovació tecnològica amb propòsit social i inclusiu.
També COOSIR, impulsat per la Cooperativa Idària, neix per formar i inserir laboralment persones en situació de vulnerabilitat, amb especial atenció a les dones, i aposta per la confecció de roba esportiva de proximitat amb criteris de sostenibilitat ambiental. És emprenedoria amb arrelament al territori, que crea oportunitats laborals, dignifica un ofici i reforça una identitat industrial lligada a Salt.
Si observem què fa que una iniciativa d’innovació o d’emprenedoria mereixi l’adjectiu de “social”, hi trobem elements comuns que s’entrellacen i es retroalimenten: una missió social explícita que orienta totes les decisions; una governança participada que rendeix comptes i implica les persones destinatàries; indicadors d’impacte que permeten avaluar a qui i en què es millora; sostenibilitat econòmica del projecte, sovint sostinguda gràcies a la col·laboració entre entitats, organismes i institucions; i una mirada inclusiva des del disseny fins a l’execució, incorporant diversitat i accessibilitat. Quan convé, la tecnologia s’hi posa al servei, respectant dades i drets i sumant eficàcia a la relació humana que sosté l’acció social.
Aquest és l’esperit que, des de fa quinze anys, traslladem als Premis d’Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras, que organitzem per identificar i empènyer iniciatives d’innovació i d’emprenedoria socials que milloren la vida de les persones. En aquest temps hem estat testimonis, a través de la gran quantitat de projectes presentats i reconeguts, de l’arrelament i la força que la innovació i l’emprenedoria social tenen a Catalunya, i de l’aposta d’entitats i empreses socials per fer-ne motor d’equitat i de garantia de drets.
En la categoria d’Innovació Social hem reconegut propostes que es deuen a la seva missió i obren camí a altres territoris, com Kloosiv Housing SCCL, una cooperativa que utilitza eines digitals i acompanyament professional per facilitar l’accés inclusiu a l’habitatge, o A‑porta. A toc de porta transformant els barris (CONFAVC), que treballa des de la proximitat veïnal per detectar necessitats, activar suports i enfortir vincles, demostrant que una trucada a la porta pot ser l’inici d’una comunitat més saludable i cohesionada.
Pel que fa a l’Emprenedoria Social, hem distingit iniciatives que articulen un model econòmic al servei de la missió, com Donem Vida al Bosc, de la Fundació Integra Pirineus, que amb la gestió forestal sostenible redueix el risc d’incendis i crea ocupació per a persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn de salut mental, tancant el cercle amb la producció de biomassa; i les Cosidores de Salt, que professionalitzen i donen treball digne a dones cosidores, recuperant i reforçant el teixit productiu local. En tots dos casos, l’activitat econòmica no és el destí, sinó el vehicle que sosté l’impacte social i l’equilibri territorial.
Quan són socials, la innovació i l’emprenedoria? Ho són quan deixen de ser un fi en si mateixos i esdevenen el mitjà per arribar millor allà on volem anar: a l’equitat i al compliment dels drets. Des del tercer sector social, innovem i emprenem mantenint-nos fidels als valors que ens defineixen, amb propòsit social, governança participativa, avaluació de l’impacte, rendició de comptes i reinversió enfocada a la nostra missió. Al capdavall, el que ens diferencia, també en innovació i emprenedoria, no és què fem, sinó per què ho fem i com ho fem.
Article publicat al Social.cat.
.jpg)
