Sant Cugat va patir un suplici, un autèntic
martiri, que li va valer la condició de
màrtir. La seva no va ser una
vida senzilla, planera i tranquil·la, com es pot deduir de la seva
condició (de màrtir), tampoc ho ha estat i és de la
vila de Salt, de la qual és
patró.
Un dels motors de la
industrialització (tèxtil) de les
comarques gironines des de mitjans del
segle XIX, amb la constitució de la societat
Ramió i Cia (1846) la
vila de Salt aleshores va
viure (segur que per molts patir) un
creixement en tots els sentits:
activitat econòmica,
urbanisme,
població... La vila va fer el
salt de
255 habitants el
1787 a
2.105 el
1887. La
industrialització explica aquest gran
creixement demogràfic, el
1970 ja tenia quasi
11.500 habitants!
Aquest
procés s'allarga i es prolonga al llarg del segle XX, fins ben bé a
finals del segle XX i principis del segle XXI amb els
tancaments de les
activitats industrials de les fàbriques
Gassol i
Coma Cros. Com amb tantes viles, pobles i ciutats
la indústria va transformar Salt i la seva història.
No em consta que
aleshores, a
mitjans del
segle XIX, a
Salt es fes una
consulta sobre
si calia, o convenia,
industrialitzar el poble, no es decidien aixi aquestes qüestions aleshores,
tampoc necessàriament ara... o sí, si és una de les condicions d'un
pacte de govern...
Com altres pobles, viles i ciutats
Salt també ha hagut de lluitar per preservar la seva
identitat i, fins i tot, la seva
existència com a poble, com quan a les
acaballes del franquisme va ser
annexionat, com
Sarrià de Ter, a
Girona.
Una
identitat marcada també durant anys per
l'hospital psiquiàtric, que dècades enrere ens semblava situat als
confins del món, lluny de la suposada
civilitzada civilització, a la
rere botiga de
Girona i la seva àrea urbana, tot i que aleshores no l'anomenàvem així.
Amb la democràcia Salt, com
Sarrià de Ter, no només va
recuperar la llibertat, també la
independència! I amb el pas dels anys
Salt ha estat molt més que la vila del psiquiàtric; de fet l'equipament encara hi és, però
alliberat de tots els
estigmes negatius, perfectament
integrat al Parc Hospitalari Martí i Julià.
Una setmana després d'acollir una de les cinc
manifestacions de la
Diada d'enguany per la
independència (no només de
Salt, sinó de tota
Catalunya) els
veïns i veïnes d'aquesta vila han
decidit si fan un
salt comercial, permetent
desenvolupar un sector en el que, de moment i com a
punta de llança, s'hi vol
instal·lar Ikea, objecte de desig de tants
consumidors com
ajuntaments!
El
resultat de la
consulta ha estat
inapel·lable i aclaparador i coincideix amb el que volen la
majoria de regidors i grups municipals, pel que el
govern, format també pels
cupaires partidaris del No, podran començar a
tramitar el
desenvolupament urbanístic de (ni més ni menys)
700.000 metres quadrats de sòl
comercial, industrial, residencial i per
equipaments (atenció Sarrià de Ter, ai, ai, ai que ja hi tornem!) com el
nou Hospital Josep Trueta i la
Facultat de Medicina...
Ikea ha estat només el
detonador d'una nova
transformació que
Salt no farà en dos dies, és evident, però que en
qüestió d'anys (que ràpid passen!)
reforçarà, juntament amb la zona comercial ja consolidada de l'
Espai Gironès i tot el que l'envolta, el
paper comercial de Salt, convertint-lo en la
gran zona comercial no només de l'
àrea urbana de Girona, sinó de les
comarques gironines, del
nord de Catalunya!
Sant Cugat va morir degollat, després de sobreviure a
infinitat de martiris,
l'any 304. A
Salt hi té una
església dedicada des de
finals del segle IX, tot i que la
construcció actual es va començar a construir al segle
XVIII.
Sant Cugat era natural del
nord d'Àfrica i, com el seu amic (o familiar o germà, diuen) i també màrtir
Sant Feliu, va arribar per les
nostres contrades a finals del
segle III;
Cugat, que va caure presoner a
8 milles romanes del
camí de Barcino (BCN) a
Egara (Terrassa),
diuen que, vés per on,
era mercader, tot i que
no va ser per això sinó per la seva
fe (cristiana) que va ser
perseguit, martiritzat i
degollat pels
romans!
Tot i ser-ne el
patró no crec que
el Salt d'Ikea necessiti
encomanar-s'hi... serà més
útil i efectiu
encomanar-se, si s'escau, al nonagenari
Ingvar Kamprad,
patró d'Ikea, i qui sap si també en un
futur de
copatró de
Salt, que ja sabem que els
centres comercials d'avui són els nous temples...
