dijous, 12 de desembre de 2019

Quan la publicitat em xiuxiueja en francès, a cau d'orella...

Imatge de StockSnap a Pixabay
M'agradaria veure els estudis, científicament comprovats, que defensen que les colònies i perfums es venen més, i millor, quan les veus en off parlen francès en veu baixa, o fins i tot en un anglès afrancesat molt inquietant...

M'agradaria conèixer, i fins i tot parlar, amb els publicistes que llegeixen i es creuen aquests estudis; és clar que els deuen escriure i publicar ells mateixos, i deuen argumentar, en defensa pròpia com a atenuant, que són per a consum propi!

I és tal la proliferació d'anuncis de colònies i perfums aquestes setmanes que a vegades em sembla que, més que independents, ens ha colonitzat França i ara per fi ja som una República!

Deu ser que el francès només conserva, davant l'imperi imperialista de l'anglès com a idioma internacional, aquest reducte de classe i distinció que, usat en quantitats petites però sàviament triades, com unes gotes de perfum, aporten grans dosis de personalitat i prestigi a qui gosa pagar aital preu per aital aigua perfumada...

Quan la publicitat em xiuxiueja en francès, a cau d'orella, em vénen esgarrifances... perdó, "frissons"!

dimecres, 11 de desembre de 2019

El president electe guanya, la FAV Girona perd...

Imatge de Rudy and Peter Skitterians a Pixabay
Deien els més veterans que feia temps, molts anys, que no hi havia una assemblea de la Federació d'Associacions de Veïns (FAV) de Girona tan concorreguda; el cert és que el local de l'AAVV del barri de Sant Ponç es va anar atapeint a mesura que anaven entrant més i més representants d'AAVV...

La nombrosa assistència evidenciava d'entrada la importància d'aquella assemblea, i durant la mateixa va evidenciar la crisi de la FAV Girona, que lluny de resoldre's, al final es va agreujar, si més no de moment.

A l'ordre del dia essencialment dues qüestions: (1) la valoració i conseqüències de les declaracions del president electe i (2) la seva proclamació, si s'esqueia. Ja us informo que finalment, i fatalment per a moltes AAVV, de fet la majoria de les assistents, es va escaure i se'l va proclamar president.

El primer tema, com es preveia, va ser llarg i dens, farcit de retrets creuats, alguns amb més fonament que d'altres, inoportunes interrupcions, algunes poc educades, perdons i redempcions, alguns sincers, d'altres de tràmit...

Poc a poc els retrets van anar a menys i una possible sortida a la crisi de representativitat de la FAV Girona va anar a més; aquesta possible sortida es va concretar, a proposta de diferents entitats, en l'establiment d'una junta gestora provisional que tingués per missió principal rebaixar la tensió i el malestar (evident a l'assemblea, també als mitjans i a la xarxa, i internament en diferents AAVV) que van generar les declaracions del president electe, provisionalitat que es tancaria amb unes noves eleccions, d'aquí uns mesos.

Aquesta sortida de la junta gestora provisional permetria, d'entrada, aturar la sagnia, ja anunciada per més d'una AAVV, de baixes, però requeria d'una decisió salomònica prèvia del president electe: renunciar a ser proclamat!

D'arguments se'n van exposar; jo mateix, com a membre de l'AAVVdel Pont Major, vaig transmetre la nostra preocupació per l'escenari que es dibuixairia a la FAV Girona si el president electe era proclamat, un escenari de fugida de diferents AAVV per la manca de confiança amb el nou president, que contribuiria en agreujar la crisi de legitimitat representativa de la pròpia FAV Girona. Si ahir la FAV Girona podia representar ben bé una quinzena d'AAVV de Girona (que no són totes), demà potser només en seran sis o set, en tot cas és força segur que menys de deu...

Molts esperaven un acte de dignitat del president electe; jo em conformava amb un acte de responsabilitat, sobretot pensant en el present i futur de la pròpia FAV Girona. El president electe es va fer fort amb el suport d'algunes AAVV, inclosa naturalment la seva, i no va cedir, ni tan sols després de visualitzar, en votació a mà alçada, el nombre d'AAVV que causarien baixa amb la seva presidència.

Davant el resultat de les eleccions que es van fer dies enrere, inapel·lable; davant la seva negativa a renunciar a ser proclamat; davant la impossibilitat de resoldre alguna qüestió més tècnica (una entitat membre de la seva candidatura se'n va desmarcar i per tant la nova junta neix mancada, inicialment, d'un càrrec); davant de tot plegat va ser proclamat sense alegria, per disgust de la majoria de les AAVV presents, que van marxar, a banda d'enfadades, amb cara de funeral, no sé si premonitòria del que passarà...

Impossible també, aleshores, ja amb el candidat proclamat, poder fer una moció de confiança, de censura o del que calgués, ja que per tals coses caldria convocar una nova assemblea amb aquesta qüestió a l'ordre del dia, i a aquella hora la majoria de les AAVV, derrotades, només tenien ganes de marxar...

No vaig felicitar al nou president proclamat de la FAV Girona perquè de fer-ho no hagués estat una felicitació sincera; sí li vaig transmetre, després de tot plegat, la temença per l'èxode d'AAVV, inclosa la meva, la preocupació per la legitimitat que podrà tenir ara la FAV Girona, i que la seva presidència ha tingut un cost molt elevat, qui sap si massa, qui sap si irreversible...

La meva percepció és que finalment el president electe va guanyar i la FAV Girona va perdre; no tinc clar, però, si el que en la darrera assemblea es va tancar en fals era la guerra, o tan sols una batalla...

dimarts, 10 de desembre de 2019

Conduir sense carnet

Imatge de Erin Alder a Pixabay
Com cada dia laborable sona el despertador i em llevo; faig tot el que acostumo a fer, rutinàriament, cada dia laborable i quan surto de casa arriba, puntual com sempre, el vehicle que em recull i em duu a la feina.

Camí de la feina repasso l'agenda del dia i reviso, per darrera vegada, els documents que quan arribi hauré de presentar. Al cotxe avui vaig tot sol i, al llarg de tot el trajecte, no he separat les mans del mòbil i amb prou feines la vista de la seva pantalla.


Avui ja tenim vehicles que han circulat, fins i tot experimentalment per les nostres carreteres, de forma autònoma sense un conductor amb les mans al volant. Que la tecnologia ens ho permeti no significa automàticament que socialment estiguem a punt per a acceptar-ho, però tot és qüestió de temps...

El dubte no és si aquest futur que descrivia al principi serà possible, sinó quan serà socialment possible, quan l'acceptarem com a part de la nostra quotidianitat, doncs tecnològicament avui ja és possible i pràcticament factible. Diuen els experts que entre que una tecnologia és possible i que aquesta s'implanta i accepta socialment poden passar entre vint i cinquanta anys.

Els meus avis i àvies no van tenir mai carnet de conduir; en tindran els meus néts o nétes, cas que en tingui?

Un dels records inesborrables del meu avi matern és menant la mula dalt del carro, després de treballar mig jornal al camp. Des de l'eixida de casa els meus avis el veia tornar els diumenges que hi anàvem a dinar i, aleshores, amb el meu germà arrencàvem a córrer per atrapar-lo per pujar al carro i fer els darrers centenars de metres fins arribar a casa junts amb les regnes entre els dits.

Mai el vaig veure conduir un cotxe, ni tan sols el tractor; això ja ho feia, i fa encara, el meu oncle. Avui tenir el carnet de conduir, i tenir cotxe, és quasi indispensable per a la vida personal i laboral, excepte per als i les que viuen en grans ciutats, amb una bona xarxa de transport públic.

Al llarg del segle XX l'automòbil ha transformat les ciutats, guanyant literalment terreny, fent-se amo i senyor dels carrers i, a remolc de la mobilitat, ha transformat les infraestructures (carreteres, túnels, ponts...), l'urbanisme, el comerç, l'oci...

La indústria de l'automòbil, que al llarg del segle passat s'ha expandit de forma exponencial, viu especialment aquesta darrera dècada un procés lent de transformació marcat per dos vectors que en alguns punts també conflueixen: la sostenibilitat ambiental i les noves tecnologies.

Aquests darrers anys hem pres una major consciència del camí de no retorn en el que hem situat el nostre planeta, entre d'altres per les continuades emissions contaminants que emetem, i un dels sectors que més hi contribueix és el de la mobilitat, essent l'automòbil el que té una major incidència directa amb (quasi) tots i cadascú de nosaltres.

És evident que, en general, ens podem sentir més interpel·lats com a consumidors per les emissions del nostre cotxe que per les d'un avió o vaixell, que amb prou feines en fem ús.

L'anomenada transició energètica avança, tot i que encara, en general, amb més paraules que fets, transformant lentament tots els sectors, també el de l'automòbil amb la proliferació de vehicles híbrids i, sobretot darrerament, elèctrics. I tot i que avui encara representen un percentatge petit, ja fa temps que s'albira que, amb les millores en el rendiment energètic, s'acabaran imposant, previsiblement d'aquí a vint-i-cinc o trenta anys.

Paral·lelament a aquest procés de transformació els vehicles també avançaran, possiblement a major velocitat, en la implantació de la intel·ligència artificial, sincronitzada amb tota l'electrònica que fa temps que l'automoció ha anat abraçant i incorporant als vehicles.

El vehicle intel·ligent, connectat a internet i amb capacitat de processar moltes més dades que nosaltres quan tenim les mans al voltant, és una realitat avui encara a nivell de prototip, però que les properes dècades avançarà inevitablement i que tard o d'hora es produirà en sèrie.

Tindrem la voluntat, o valentia, nosaltres, de posar-nos a les mans d'un cotxe conduit sense mans? Nosaltres no ho sé, però és possible que, com els meus avis i àvies, els meus néts i nétes, cas que en tingui, no tinguin carnet de conduir ni el necessitin per agafar un cotxe, tot i que les seves circumstàncies, un segle i mig després, seran completament diferents! Ells i elles es deixaran dur amunt i avall, amb els ulls clucs o fixats a les pantalles dels seus dispositius, per vehicles elèctrics i autònoms connectats a les seves agendes, a la seva vida plenament digital!

Si mai ho veig, ben segur que recordaré el meu avi menant la mula dalt del carro...

Article publicat al número 104 de la revista Parlem de Sarrià.

dilluns, 9 de desembre de 2019

El "Món laboral", en suspensió temporal

Imatge de Samuel Morazan a Pixabay
Aquests dies no deixo de donar voltes a la situació, certament estranya o com a mínim enrarida, que viu l'emissora, Ràdio Sarrià.

I em permetreu que per més que vingui al cas, no hi entri ni ara ni aquí, doncs seria una imprudència imperdonable per part meva, a banda d'innecessària, doncs entre d'altres coses no em correspon a mi entrar-hi, ja que en relació a l'emissora només sóc un simple col·laborador.

És evident, doncs, que jo, com a col·laborador, no vull entrar en conflicte amb ningú, i que vull seguir col·laborant amb la ràdio, doncs al final l'emissora sempre està per sobre de qualsevol persona, de qualsevol direcció, de qualsevol regidor o de qualsevol govern municipal. Hi ha un conflicte i espero que més d'hora que tard es resolgui, en benefici de tothom.

Malgrat tot no puc evitar sentir una certa incomoditat, també sorpresa i perplexitat, per tot plegat i és per això que, a l'espera que s'esclareixi una mica més el panorama i els fets, he preferit per uns dies prendre distància i suspendre temporalment la meva col·laboració a Ràdio Sarrià amb l'espai "Món laboral", iniciat amb il·lusió tot just aquesta temporada.

La incomoditat ve perquè, coneixedor del conflicte intern, no puc seguir col·laborant com si res hagués passat... Ja sé que aquesta és una qüestió molt personal, i a mi personalment la qüestió no em deixa prou indiferent com per fer com si res...

Confio que en qüestió de dies s'hagi estabilitzat (ja no dic resolt!) la situació, o si més no aclarit una mica més; en tot cas la setmana passada vaig demanar aquest temps de distància a l'emissora, amb qui la meva col·laboració, intermitent, es remunta quasi vint anys enrere...

Espero que comprendreu la meva decisió i us demano disculpes per avançat, a l'emissora i a la seva audiència, per les molèsties o inconvenients que aquesta decisió pugui generar; i sobretot espero, també més aviat que tard, aixecar definitivament aquesta suspensió temporal de l'espai "Món laboral" i tornar a estar en antena!

dissabte, 7 de desembre de 2019

Minuts Musicals d'amor (?) amb "Somewhere Only We Know"

Imatge de Valiphotos a Pixabay
L'amor traça en nosaltres, en el nostre cos, una geografia descoberta, primer, i reconeguda, després, que, com la del medi físic, no és immutable sinó que canvia i es transforma constantment; una geografia que a voltes també s'oblida. La pell és l'escorça i sota la pell, sota l'escorça, en algun punt indefinit del nostre immens interior, l'amor pren sentit, o no...

Però l'amor no només descobreix i reconeix la geografia del nostre cos mutant, també descobreix, reconeix, fins i tot oblida i a vegades recupera geografies significatives, llocs rellevants que han estat molt més que mer escenari, decorat de gestes, d'il·lusions, de decepcions i fins i tot de trencadisses...

Alguns són llocs secrets, indrets que només nosaltres coneixem, doncs només per nosaltres tenen sentit, el nostre sentit. Geografies que, de tant en tant, ens agrada tornar a trepitjar...





I la setmana vinent més Minuts Musicals d'amor (?)...

divendres, 6 de desembre de 2019

La frase cèlebre de la setmana, sobre la vanitat


No sé si amb la seva podria fer-se'n una foguera i si, com va dir precisament l'escriptor Tom Wolfe, se li curaria quedant-se sol...

Aquests dies hi he pensat força, amb la vanitat, i diria que no he estat l'únic, arran de les declaracions del president electe de la Federació d'Associacions de Veïns (FAV) de Girona; un periodista del Diari de Girona fins i tot el va titllar (entre d'altres) d'egòlatra després que ell insinués que la periodista del mateix diari que va fer-li la polèmica entrevista exagerés les seves declaracions...

En fi, tot plegat faria riure si no fos que està en joc el prestigi (el poc o molt que tingui) i la legitimitat representativa de la FAV Girona.

Sigui com sigui és evident que el tarannà del personatge, com desprèn en l'entrevista, té altes dosis de vanitat (orgull inspirat per un alt concepte de les pròpies qualitats o els propis mèrits) i no sé si arribats a aquest punt hem de seguir el consell d'Honoré de Balzac: "cal deixar la vanitat als qui no tenen altra cosa que exhibir"...

El que tinc molt clar, i caldrà veure si també la majoria d'AAVV membres de la FAV Girona, és que la seva vanitat manifesta l'hauria d'inhabilitar com a president, però em temo que no es quedarà sol... Veurem!

dijous, 5 de desembre de 2019

La Mentoria Social del programa Incorpora, al "Món laboral"

Imatge de John Hain a Pixabay
Diu el diccionari que un mentor, o mentora, és una "persona que fa de conseller o de guia d'algú".

De la definició m'agrada especialment el concepte de guia, de persona que acompanya, i que ho fa just al costat, ni un pas endavant, ni un pas enrere...

Al programa Incorpora estem cercant persones voluntàries que vulguin i puguin ser mentors o mentores, i en aquest cas l'"algú" són joves atesos pel programa Incorpora Jove, una línia específica que els ofereix suport i recursos en el procés d'emancipació dels joves, centrant-se en el retorn educatiu i la formació i inserció laboral.

Aquest projecte de Mentoria Social del programa Incorpora es troba actualment en la fase de captació i selecció de les persones voluntàries per a ser mentors i mentores, i es preveu que l'activitat s'iniciï a partir del mes de gener de 2020.

D'aquest projecte de Mentoria Social en vam parlar a l'espai  Món laboral de Ràdio Sarrià amb l'Anna Güell, gerent d'Ecosol, coordinadora de projectes del Clúster Èxit i responsable del Punt Incorpora Jove Girona.

En l'entrevista l'Anna Güell ens va explicar breument els objectius d'aquest projecte de Mentoria Social, el perfil de les persones voluntàries que s'estan cercant i seleccionant i les passes que han de fer les persones interessades per participar-hi!

Si hi teniu interès, escolteu l'entrevista i preneu nota! I escolteu-la també si només us mou la curiositat...


dimecres, 4 de desembre de 2019

Flac FAVor

Imatge de Марина Сиротинина a Pixabay
M'agradaria pensar que tot plegat només és una tempesta en un got d'aigua, però em temo que tot plegat és, només, la punta de l'iceberg!

Les declaracions en diferents mitjans de comunicació del nou (i flamant?) president electe de la Federació d'Associacions de Veïns (FAV) de Girona, Romà Monreal, han obert la caixa dels trons de moltes associacions (de veïns o no) i persones que, com jo, han mostrat la seva preocupació, desacord, rebuig i fins i tot enuig no només pel que diu a l'entrevista en relació a la seva (legítima) ambició, als propis companys de la FAV o en relació a alguns dels importants i greus problemes veïnals de la ciutat (especialment els talls de llum del sector Est), sinó per com ho diu, pel seu to altiu, fins i tot arrogant.

És especialment a l'entrevista al Diari de Girona on el nou president electe fa més evident, que no eminent, el seu estil destil·lant menyspreu no només per companys de la pròpia FAV Girona, també per altres associacions, entitats i barris, fins i tot regidors i partits polítics municipals (confessant sense vergonya fílies i fòbies), i erigint-se presumptuosament quasi com un escollit.

El nou president és de moment electe i serà de ple dret, si res ho impedeix, el proper dilluns 9 de desembre a l'assemblea de la FAV Girona, que previsiblement el proclamarà. Si el to mantingut aquests dies és una declaració d'intencions del seu estil presidencial no dubto que seran moltes més les AAVV que, com ja han anunciat algunes, es donaran de baixa de la FAV Girona; és evident que el seu estil i les seves declaracions han molestat a moltes AAVV, que no es senten representades per aquest president electe, i que si ell es personifica en la FAV Girona (que seria una apropiació indeguda) tampoc es sentiran representades per la FAV.

A risc d'equivocar-me, i per tant d'ésser injust, el president electe sembla voler la FAV Girona al seu servei, m'agradaria pensar que no personal, més que prestar ell servei a la FAV des de la presidència...

Sigui com sigui de moment el president electe ha provocat, amb les seves declaracions imprudents i poc respectuoses, una important crisi de legitimitat de la FAV Girona com a entitat que representa, sinó el total de les AAVV de Girona, sí el seu conjunt, o si més no sí la representació col·legiada.

Aquesta legitimitat representativa, bastida portes endins de la FAV durant anys, i reconeguda portes enfora a nivell associatiu i institucional, ara corre el risc d'esfondrar-se com un terrós de sucre per caprici, o imprudència temerària, d'un president electe àvid de notorietat.

Davant aquest desolador panorama s'albiren tres escenaris per a salvar la situació:

1.- L'assemblea de la FAV Girona té la capacitat de redreçar la situació, marcant de prop la presidència i exigint un codi conducta i declaracions (la solució seria amb l'establiment d'un reglament de règim intern)
2.- De persistir amb la seva actitud altiva i poc respectuosa, moció de censura i noves eleccions
3.- En cas que produeixin més baixes d'AAVV de la FAV Girona, crear un altre ens de representació de les AAVV.

És evident que el president electe de la FAV ha començat amb mal peu (que per ell deu ser l'esquerra), fent un flac favor a la pròpia FAV, un flac favor al conjunt de les AAVV, un flac favor a la cohesió social i fins i tot (a la citada entrevista al Diari de Girona) un flac favor més a la tinent d'alcalde d'Hisenda i Règim Interior que no pas al Cap de l'oposició i portaveu de Guanyem Girona...

I per acabar (aquest article, no el tema...) dues qüestions breus:
- Veient el que ha passat m'agrada que l'AAVV del Pont Major, de la que formo part, no formés part de la seva candidatura, sinó precisament de la que democràticament va perdre...
- Possiblement la presidència de la FAV exigeix més circular amb prudència i ponderació (a banda de respecte) amb una moto de 125cc, que no de forma imprudent, temerària i a tota velocitat amb una moto de 500cc. Al capdavall una moto de 125cc és més urbana, de ciutat...

El president electe de la FAV Girona només haurà estat un mal necessari si, en la resolució de la crisi que ha generat, les AAVV en sortim més fortes i cohesionades; sinó, si imposa i s'imposa el seu estil i tarannà, el flac favor es multiplicarà...

dimarts, 3 de desembre de 2019

"Pep II, de l'Horta"

Photo on Foter.com
No recordo la darrera vegada que vaig veure, a la revista Parlem de Sarrià, signar un article amb pseudònim! Bé, no ho recordo descomptant, per descomptat, l'inefable Sam Enfot!

Tot i no ser molt habitual a la nostra revista local, la cultura catalana n'és ple de pseudònims, no només d'escriptores i escriptors, també de periodistes, dibuixants de tires còmiques, artistes (tot i que en aquest cas es sol parlar més de nom artístic, com en el cas dels i les cantants), etc. El "Diccionari de pseudònims usats a Catalunya i a l'emigració" (Pagès Editors, 2013) en recull fins a 7.500!

Entre ells no hi ha el de "Pep II, de l'Horta", pseudònim que d'entrada fa pensar, ben mirat, que deu haver-hi també un "Pep I, de l'Horta"! Per tant el pseudònim és, més que un fals nom, el sobrenom de qui signa l'article "Quan el gall canta al Pla de l'Horta..." en el darrer número publicat.

Els sobrenoms també són de llarga tradició a casa nostra, i més que amagar la identitat la seva funció és reforçar-la identificant-la encara més. Curiós cas el de la meva àvia Juanita de Cantallops quan s'hi referien com la Juanita de Can Llonch tot i que ella en aquesta casa, la pairal de la mare del meu avi, no hi ha viure mai...

En el cas que avui ens ocupa, i tal vegada a algú preocupa, el sobrenom "Pep II, de l'Horta" ha esdevingut per a l'ocasió pseudònim, i fins i tot és possible que s'hi amagui un alter ego, que com qui hi ha al darrere també té la ploma afilada i dispara, o més aviat fa inventari, dels arbres que arreu del poble troba a faltar. Veurem als propers números de la revista si és prolífic.

He de reconèixer que en "Pep II, de l'Horta" és murri, doncs tot i saber que molta gent sabrà de seguida qui és, també és conscient que les generacions més joves, com els i les nouvingudes, cada vegada identifiquem menys cases i persones pels seus sobrenoms, pel que el seu, més que revelar qui és, l'amaga com per art de màgia, indesxifrable als ulls de propis i estranys.

El més curiós de tot és que, com la màgia, és possible que mentre donem voltes per desxifrar la identitat del pseudònim, passem per alt un petit detall que també apareix a la revista, també de lletra més petita, que desemmascara en "Pep II, de l'Horta", si és que mai s'ha volgut emmascarar!

En fi, més enllà d'aquest "divertimento" la nova revista ve farcida d'història i de moltes altres històries que sempre fan de bon llegir!

dilluns, 2 de desembre de 2019

La (cada vegada més?) prematura encesa dels llums de Nadal

Sembla una maledicció, qui sap si la vuitena plaga bíblica! L'esperit de Nadal s'allarga i s'estira com un xiclet, especialment pel davant; i no és tot l'esperit nadalenc el que s'avança, és especialment el vinculat amb el consum, amb la voràgine de les compres!

I el consumisme arrossega, d'una o altra manera, part de la resta de les Festes de Nadal en la mesura que, en general, marca el calendari. El Black Friday sembla haver arraconat Santa Llúcia com a tret de sortida del Nadal; s'imposa la religió del capitalisme a la cristiana o, com a mínim, a la del santoral.

I és clar, entre la prematura lluminària nadalenca encesa, i l'inici del bombardeig publicitari d'il·lusions compartides (o no?) i retrobades familiars que endolceixen aquests dies, i quasi els enfarfeguen com els polvorons, no és d'estranyar que la canalla reclami la seva part del pastís, i que pessebres, arbre de Nadal i decoració nadalenca, llums domèstics inclosos, avui ja siguin presents en moltes llars...

La responsabilitat, però, és nostra, dels pares i mares, que davant l'imperatiu de la mainada, quan no exigència, no sabem dir-los que no, que com deia aquell "ara no toca", o encara no toca, que més valdria esperar uns dies...

Però no tenen espera, i nosaltres ara ja tampoc, que avui tot és immediat, de consum ràpid i gaudi momentani, que esperar és, i fa, antic...

Potser sí, més aviat que tard, algun dia farem Pasqua abans que Rams!