dimecres, 6 de febrer de 2013

Atrapats entre la sobirania i el PSC


Resulta difícil d'entendre que un partit que diu al seu programa electoral que és partidari del dret a decidir voti que no a la primera declaració que fa el Parlament en aquest sentit.

El PSC té una gran responsabilitat sobre aquest “no”, però la seva no és l’única, els altres partits, els partits que van votar-la favorablement, i en especial els qui van fer la proposta, CiU i ERC, també tenen un grau de responsabilitat sobre el “no” del PSC.

Possiblement el tacticisme polític va guanyar la voluntat d'entesa d'uns i altres en aquesta negociació, si és que realment es va negociar quelcom. Tot pacte requereix generositat, generositat per potenciar el què uneix i per llimar les divergències i aquí la meva percepció és que els esforços es van centrar en potenciar el què desuneix i allunyar les convergències.

Per afrontar una negociació totes les parts han de tenir una posició clara, definida, del què volen defensar; el problema del PSC és que si bé sí va marcar una posició, un nou cop d'autoritat de Pere Navarro, aquesta no era compartida per tot el grup Parlamentari, no diem ja per tot el partit, per tota la militància!

Fa temps que el PSC no troba el seu lloc en l’eix nacional; el defineix a cop de resolució congressual, de declaració del primer secretari, però hi ha massa evidències que el PSC no troba la seva posició de confort en la definició de l’eix nacional. L’evidència més clara va ser el “no” vot de cinc diputats que no van voler votar ”no” a la Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya.

Però d’exemples n’hi ha molts més: tots els socialistes, amb càrrecs o no, que van assistir a la multitudinària manifestació de l’11 de setembre de 2012, tots els càrrecs electes que a nivell local (Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions) han votat, hem votat, sí al dret a decidir i fins i tot a la independència.

El PSC no és ni vol ser un partit independentista; no és aquest el problema. Si bé al PSC hi ha independentistes el problema aquí el tenen tots els i les socialistes que diuen sí al dret a decidir per votar no, si s’escau, a la independència.

La posició del PSC al Parlament de Catalunya ha deixat molts socialistes pel dret a decidir atrapats entre la incòmode posició del partit, alienada amb Ciudadanos i el PP, i el desig de sobirania, paraula clau i, si voleu, maleïda d'aquesta resolució, de la resta de partits i molts ciutadans.

Percebut com una quimera, maltractat aquí i allà, el federalisme ja no sembla donar ni consol ni esperança. Tampoc el PSC, que genera cada dia més desafecció entre simpatitzants i militants i s’allunya més i més d'un dels ideals i principis que el van fundar: el catalanisme.

Article publicat a l'Intocable Digital el passat dimarts 5 de febrer de 2013.