dissabte, 31 de març de 2012

#MinutsMusicals amb Calgary 88 d' #AntoniaFont



Calgary 88

Classificats per a sa final de patinatge artístic,
no tot era físic ni mental, també era sentimental,
tu i jo festejàvem i representàvem Espanya
a s'olimpíada d'hivern del Canadà.
Abans de sortir tu vares dir
-Te casaries amb jo?- I vaig contestar
-Avui, mos casam, si guanyam sa medalla d'or.

En sincronia i a mȧxima velocitat,
te vas a l'aire amb una força increïble
i, a punt de caure, t'agaf,
te fas sa morta i jo vaig alerta, feim una corba oberta,
agaf energia i t'aixec només amb una mà.
Fas una gràcia de ballarina a sa punta des patins,
sona un redoble de bateria i feim com que discutir,
en es jurat se creuen mirades, crec que els ha agradat,
feim una hechura d'estàtua final mirant es sòtil rient i alenant.

Ballam aquesta melodia moderna a una pista de gel de Calgary 88,
ja sona sa cançó per megafonia "Atlantis is Calling (S.O.S. for love).

Es locutors repassen que Rússia va treure un 9'5,
es favorits eren suecs i tenien just un 9'75,
aixequen ses taules i tots mos posen un 10,
véns cap a jo, m'abraces i plores, i me trepitges un peu,
li demanam a un jutge de pista si mos vol casar ell,
és en directe i ho televisen a tots es cinc continents,
damunt es pòdium amb sa medalla mos dóna'm sa mȧ,
senten pes micros així com mos casen
i dins sa tele tu i jo mos besam.

Ballam aquesta melodia moderna a una pista de gel de Calgary 88,
ja sona sa cançó per megafonia "Atlantis is Calling (S.O.S. for love).

Antònia Font

(lletra: viasona)

dimecres, 28 de març de 2012

En defensa del transport escolar gratuït a #SarriadeTer




Moció presentada pels grups d'ERC, PSC i CiU a favor del manteniment del transport escolar gratuït a l'escola pública Montserrat de Sarrià de Ter


Exposició de motius

L’Escola Montserrat és l’escola pròpia de Sarrià de Ter. Una escola pública, catalana i de qualitat. Una escola de dues línies on es desenvolupa educació Infantil i Primària. Durant més de tres dècades ha estat no només el centre de referència dels sarrianencs i sarrianenques sinó que ha acollit també alumnes de diferents municipis del voltant. Durant tot aquest temps, el centre i els seus diferents claustres, han treballat pedagògicament els lligams amb l’entorn social de l’Escola amb multitud de projectes referits a la realitat del municipi. D’aquí la relació estreta entre el centre i el poble. I entre la direcció del centre i aquest ajuntament.  

L’Escola Montserrat està ubicada en un àmbit fora del nucli urbà en un context de terrenys rústics. Aquesta situació ha estat, durant tots aquest temps, beneficiosa pels alumnes i tota la comunitat educativa en general perquè ha permès gaudir d’una escola enclavada en entorn natural privilegiat. Tanmateix, es precisament la ubicació de l’escola que ha comportat problemes d’accessibilitat. Les dificultats per poder dirigir-s’hi peatonalment des de la majoria de punts del municipi i alhora la manca d’espai per a la correcta gestió del trànsit rodat ha fet que fos imprescindible el transport escolar per poder accedir-hi.  

Fins aquest curs aquesta problemàtica ha estat resolta satisfactòriament per a les famílies de Sarrià de Ter gràcies al que preveu el Decret 161/1996, de 14 de maig. Aquest decret regula el servei escolar de transport per als alumnes d’educació obligatòria que s’han de desplaçar fora del seu municipi de residència i preveu, en la seva disposició addicional primera, que “quan les necessitats d’escolarització en un determinat municipi així ho aconsellin, i d’acord amb les consignacions pressupostàries existents, es podrà facilitar el servei escolar de transport a l’alumnat d’educació obligatòria que s’hagi de desplaçar a centres docents del mateix municipi però distants del seu lloc de residència”.

En aquest supòsit es troben els alumnes de l’Escola Montserrat que gràcies a aquesta disposició han gaudit del transport escolar gratuït. Això ha estat així fins ara. Tanmateix, el Consell Comarcal del Gironès, responsable del servei, ja ha advertit que a partir de l’any 2012 no podrà seguir prestant-lo com ara a causa de les retallades dels imports que reben del Departament de la Generalitat de Catalunya. Així doncs, “les consignacions pressupostàries” que esmenta el decret 161/1996 no seran suficients per garantir-ne la gratuïtat.

En aquest sentit, s’ha informat ja a les famílies usuàries d’aquest servei que a partir del curs vinent (2012-13) el transport serà cofinançat entre el Departament i els alumnes usuaris. Aquests darrers hauran d’abonar 1,5 euros per dia i plaça.

Aquesta mesura trenca la situació garantida des de 1996 i en conseqüència retalla un dret adquirit pels sarrianencs i sarrianenques.

És per aquest motiu que proposem l’adopció dels següents:

Acords

1. Constatar les dificultats d’accés i aparcament a l’escola Montserrat degut a la seva ubicació separada del nucli urbà. En aquest sentit, posar de manifest la especificitat d’aquesta situació davant de les resta de situacions en l’àmbit de la comarca del Gironès.
 
2. Constatar la necessitat de mantenir el transport escolar gratuït per als alumnes de l’Escola Montserrat

3. Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya a mantenir en l’addenda econòmica del Departament d’Ensenyament amb el Consell Comarcal del Gironès l’import que hagi de ser necessari i suficient per a continuar poder prestant el servei de transport escolar a l’Escola Montserrat de Sarrià de Ter.

4. Manifestar el suport a l’AMPA de l’Escola Montserrat i al conjunt de la comunitat educativa en la seva reclamació d’una oferta escolar pública, digne i de qualitat incloent el transport escolar gratuït i universal.

5. Transmetre aquest acord a tots els grups parlamentaris representats al Parlament de Catalunya, al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, al Consell Comarcal del Gironès, a l'Escola Montserrat i a l'AMPA de l'escola Montserrat de Sarrià de Ter.

Sarrià de Ter, 27 de març de 2012

Moció aprovada per unanimitat al Ple ordinari de 27 de març de 2012

dimarts, 27 de març de 2012

Me sobren paraules! #sialanostrallengua


El Partit Popular no només té algun problema, en general, amb allò que sona a català, també en té un, en particular, amb el propi català, amb la llengua catalana.

"Allò que es féu a la "Comunitat Valenciana", que es faci arreu dels territoris en parla catalana on governem!", deu dir la màxima; i la màxima vol dir minimitzar i arraconar el català com vol fer-ho ara a les Illes Balears el govern de Bauzà!

Li sobren paraules al PP de les Balears! Totes les de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears o de la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears, per citar només dos textos legislatius, a priori, prou importants...

Però no els hi falten paraules als qui, des de les Balears, defensen la llengua catalana manifestant-se, també al carrer!

Són moltes ja les mostres del PP en contra del català, però seran moltes més les mostres de suport que farem els qui l'estimem i l'utilitzem amb normalitat, i orgull, a la nostra llengua! I amb veu alta, clara i catalana direm, diem: Sí a la llengua!

Manifest "Sí a la nostra llengua"

"L'arribada de José Ramón Bauzá a la presidència del Govern ha significat la major retallada de drets lingüístics dels ciutadans de les Illes Balears des del final de la dictadura franquista.

Avui ens hem manifestat per denunciar que aquesta política del Govern Bauzá:

- És contrària a la legalitat vigent, al procés de recuperació de la nostra llengua i al sentit comú.
- Perjudica la ciutadania de les Illes Balears, perquè retalla els seus drets civils i perquè crea un ambient de crispació que dificulta encara més la lluita contra la crisi econòmica.
- Romp el consens polític i social que ha estat el marc de convivència dels darrers 30 anys.
- Posa en perill la cohesió social i va encaminada a crear conflictes on fins ara no n'hi havia hagut.
- Lamina el dret dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers a expressar-se, sempre que ho vulguin, en la seva llengua pròpia.
- Elimina el dret dels no catalanoparlants a aprendre la llengua pròpia de les Balears.
- Acaba amb el dret a la lliure elecció de llengua als mitjans de comunicació, amb el tancament de TVM i Ona Mallorca i l'eliminació de l'opció de triar català a les pel·lícules d'IB3.
- Arracona el català a l'Administració Pública.
- I vol acabar amb el model de cohesió social i d'accés a la nostra llengua que funciona avui a les escoles i instituts de les Illes Balears.
Avui som aquí per exigir al Govern que:
- Retorni al consens en matèria de llengua.
- Compleixi amb la seva obligació estatutària de treballar a favor de la plena normalització de la llengua catalana a tots els àmbits socials.
- No provoqui més crispació ni més conflictes.
- Retiri el projecte de reforma de la Llei de funció pública, que lesiona greument els drets civils dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers.
- Compleixi amb la seva obligació legal de promoure mitjans de comunicació en la nostra llengua.
- I promogui l'ensenyament en català per tal de garantir un futur de convivència en pau.
I també som aquí per expressar la nostra solidaritat amb Jaume Bonet que fa 25 dies que és en vaga de fam.
I som aquí també per fer una crida a tota la ciutadania de les Illes Balears perquè:
- Continuem exercint els nostres drets lingüístics sense por ni complexos.
- Apostem per l'ensenyament en català com la millor base per a un futur de pau i cohesió social per a la nostra terra.
- Donem suport als mitjans de comunicació en català.
- Facilitem l'accés a la nostra llengua als que encara no la coneixen.
- Ens continuem mobilitzant fins a aconseguir un marc lingüístic basat en la justícia, el respecte i l'aposta de la llengua pròpia de les Illes Balears com a la llengua de cohesió de tots els ciutadans."

El què us deia, com diuen  Antònia Font, "me sobren paraules"!

dilluns, 26 de març de 2012

Res a celebrar a #SarriadeTer (o potser sí!) del 1r aniversari del Centre de Visitants!

Avui fa un any que es va inaugurar el Centre de Visitants del Gironès. Per molts anys!, hauria de dir, essent políticament correcte, però també podria preguntar-me, essent políticament incorrecte, en plan "Sandro": per molts anys?

El càntir potser no ha caigut, però en aquest primer any sembla prou evident que s'ha perdut llet, en aquest conte de la lletera que a vegades sembla que és el Centre de Visitants del Gironès. De 20.000 visitants previstos el primer any el Centre de Visitants només n'ha tingut 10.200, que potser no són pocs, però sens dubte no són prou per a la seva viabilitat econòmica! I no oblidem que les previsions inicials, les que es van fer servir per "vendre" el projecte, eren de 30.000 visitants!


No deixa de ser una paradoxa, però, que el Consell Comarcal atribueixi a la situació de crisi econòmica el no assoliment de l'objectiu quan amb aquesta mateixa situació de crisi, la fleca que hi ha just al costat ha hagut d'ampliar el negoci...

No serà que aquest equipament d'informació turística queda lluny i aïllat dels centres turístics més rellevants i importants de la nostra comarca?

Avui fa un any es va inaugurar el Centre de Visitants, una inauguració només per a càrrecs electes a la que, naturalment, vaig assistir. I si tal dia farà un any... avui, per molts anys!

Però el "per molts anys" potser serà fins al 2016, doncs serà l'any que Sarrià de Ter, qui tingui la responsabilitat de governar, haurà de decidir si fa ús de la clàusula que permet recuperar aquest espai municipal cedit al Consell Comarcal del Gironès, si el Centre de Visitants segueix essent econòmicament inviable...

Com sol passar, el temps donarà o traurà raons... I jo tan sols tinc les meves...

dissabte, 24 de març de 2012

#MinutsMusicals amb Grandes Despedidas de Pastora



Hoy el viento ha torcido el paisaje
Los arboles van de lado a lado
De este a oeste
Hoy el viento se lleva los males
Los dejara arriba y abajo
Una historia de un día cualquiera

Son grandes despedidas,
de encuentros por sorpresa.
Miradas de reojo
Buscando el cerrojo que abre tu boca
Que no se equivoca

Hoy el viento saca lo bueno
Lo eleva, lo enseña, lo marca en el cielo
Y lo veo ahí todo clarísimo
Soplará y todo lo cambiara
Será un paraíso bajo mi vestido.

Son grandes despedidas,
de encuentros por sorpresa.
Miradas de reojo
Buscando el cerrojo que abre tu boca
Que no se equivoca

Hoy el viento ha llegado, ha soplado,
Ha arrasado.
¡Ay! El viento que escusa
Tu viento, llegaste y
te fuiste volando…
¡Ay! Que manía te tengo
Cada vez que me soplas,
Mi cuerpo va de lado a lado,
Mi cuerpo va de lado a lado.

Son grandes despedidas
De encuentros por sorpresa
Miradas de reojo
Buscando el cerrojo que abre tu boca
Son ganas de probarlo todo
Te golpea hasta cansarlo
Son ganas de cambiarme
Por otro que hable después
De saber pensar
Te di una oportunidad
Y no me pude parar
Para que
Para que

Pastora

(Lletra de letramania.com)

divendres, 23 de març de 2012

19 dones pacifistes del món a #SarriadeTer


No són 19 dones qualsevol, no són 19 dones anònimes. Són 19 dones que amb el seu treball professional i compromís han esdevingut referents, autèntics fars que han il·luminat i seguiran il·luminant la lluita i el camí per la igualtat:

  • Teresa de Calcuta
  • Rigoberta Menchú
  • Alva Myrdal
  • Krishnamma Jagannathan
  • Shirin Ebadi
  • Elisabeth Eidenbenz
  • Asha Hagi
  • Loretta Filipov
  • Benazir Bhutto
  • Leymah Gbowee
  • Ellen Sirleaf
  • Tawakul Karman
  • Emily Greene Balch
  • Aung San Suu Kyi
  • Cora Weiss
  • Wangari Maathai
  • Bertha von Suttner
  • Monika Hauser
  • Jane Adams

Entre les múltiples coses que tenen en comú aquestes 19 dones una és que totes elles formen part de l'exposició  "Dones i Pau" elaborada per l'Escola Montserrat de Sarrià de Ter en el marc de les X Jornades de la Dona Treballadora de Sarrià de Ter.

Fins a finals de mes la podeu visitar al Centre Cívic la Cooperativa de Sarrià de Ter.

Aquí podeu veure'n les imatges de la inauguració publicades per l'AMPA de l'Escola Montserrat.

dijous, 22 de març de 2012

Notícia o publicitat: gat per llebre?

Comparteixo avui amb vosaltres aquesta història, la meva primera publicada a Storify:

dimecres, 21 de març de 2012

El #DiadelPare, ous ferrats!

Un dels regals del Dia del Pare 2012. Foto: Roger Casero
Les coses a vegades, simplement passen... Ni pensades, ni buscades, senzillament passen i ens dibuixen una rialla a la cara!

Aquest dilluns, dia 19 de març, a primera hora del matí, com sempre a quarts de 8, publicava aquest apunt sobre els ous del Dia del Pare, escrit i programat dies abans. Una estoneta més tard, a quarts de 9, tot esmorzant, la família va i em regalen aquesta paella i espàtula a joc per a fer ous ferrats! No volies ous!...

El missatge de les meves filles, també de la meva dona, era tan simple com contundent: el teu lloc, com a pare, també és aquest! I serveix no només de reconeixement, si s'escau, també i sobretot de recordatori!

La paella la necessitàvem i l'espàtula és molt divertida... Els ous ja els poso jo!

Gràcies família!

dimarts, 20 de març de 2012

El "gol fantasma" de Cazorla al Real Madrid

Gol de Cazorla, imparable per Casillas. Foto: EFE
Cazorla va marcar, diumenge passat al vespre, un golàs de falta al Real Madrid a les acaballes del partit, un gol que va definir el resultat final del matx d'empat a 1.

Un gol amb totes les de la llei, que va entrar net, per l'escaire de Casillas, que res va poder fer tot i la seva estirada!

Però als ulls de molts "culés", inclòs jo, va ser una mena de "gol fantasma", però no en el sentit clàssic del terme... sinó un gol que molts culés no només no havíem vist, ni tan sols sabíem que s'havia produït quan vam acomiadar el diumenge anant a dormir!

En el meu cas diumenge al vespre vaig fer una consulta al teletext (sí, no cal avergonyir-se, no?) avançada la 2a part; amb l'1 a 0 com molts culés vaig pensar: bé, un altre partit en què el Real Madrid no punxa!

Però ahir al matí, escoltant la ràdio, el gol de Cazorla va prendre cos i forma...





Però el què no em va agradar tan escoltar, durant tot el dia d'ahir, per boca de molts "culés", va ser el càlcul, emulant el conte de la lletera, de quan atraparem l'equip de Mou... Greu error entrar en aquestes càbales! Queda molta lliga, cert,. el barça està molt fort, cert, però no cal embriagar-se d'eufòria!

En qualsevol cas benvingut aquest "gol fantasma"... que res té a veure amb el "fantasma del gol"!... o potser sí!
CR7 es lamenta després del gol de Cazorla. Foro: EFE

dilluns, 19 de març de 2012

El #DiadelPare, amb un parell d'ous!


Fins avui, Dia del Pare, la coneguda empresa de pizzes a domicili, Telepizza, ofereix una oferta d'una pizza amb un parell d'ous! La subtilesa brilla per la seva absència, però d'això es deu tractar... Tot i que la promo en format vídeo pel meu gust no millora la imatge gràfica...



I és que el Dia del Pare no deu donar per massa coses més... Un any més l'ONCE juga amb l'extra del dia del pare amb l'associació d'idees de milions d'espermatozous amb milions en premis...



Pel proper dia de la mare l'ONCE no sé si repertirà les cigonyes de l'any passat, o bé ens farà entrar a la trompa de falopi seguint el curs d'un òvul afortunat!



Afortunadament a nivell publicitari el Dia del pare dóna per molt, per molt més, i rebuscant pel youtube m'ha agradat especialment aquest anunci, en format curtmetratge (o curtmetratge amb publicitat implícita?!) sobre el dia del pare: una petita història divertida i tendra...



En fi, amb ous o sense, amb riuades de milions (també d'esperma) o sense, amb o sense Ford Mustang, felicitats als "Joseps" i "Josepes"... i naturalment també a tots els pares!

dissabte, 17 de març de 2012

#OhMyLove, primer senzill i disc de #QuimiPortet. #MinutsMusicals



Quimi Portet, el "més que acceptable intèrpret de música moderadament moderna" (sic) catalana ha publicat, aquesta setmana, un nou disc: Oh my love!

Caldrà estar atents a la gira, per quan vingui per Girona... Fins aleshores, en gaudirem i, aquest sí, comprarem el disc! I és que en Quimi és molt Portet!

Quimi Portet. Foto: Enderrock

divendres, 16 de març de 2012

Per un #DiadelPare igualitari

Sant Josep, Dia del Pare, ja no és com era abans! Bé, jo sincerament no sé com era abans, no recordo haver viscut una diada de Sant Josep de les d'abans, quan era un dels festius assenyalats del calendari...

Però sí que sé com poden ser les diades de Sant Josep, dia del pare, d'ara! Podem felicitar els "Peps" i "Pepes" que coneixem i podem també celebrar el Dia del Pare, celebrant-ho tot, com seria tradició, amb una bona crema catalana...

erò si celebrem el Dia del Pare així, a seques, amb o sense crema catalana, ens mancarà quelcom, un matís, un petit detall, però molt important: afegir-hi IGUALITARI: celebrar el dia del pare igualitari!

Serveixi el Dia del Pare per reflexionar sobre la nostra masculinitat, sobre si la nostra és una paternitat responsable, igualitària... Si la masculinitat que vivim, que portem dins, és la nova masculinitat que treballa per la igualtat d’oportunitats, positiva, respectuosa i no violenta...

I és que no es tracta de ser "molt home", sinó simplement, i més difícil, ser un "bon home"!


A Barcelona es celebrarà el Dia del Pare Igualitari... Que la celebració s'escampi també per cada llar, en cada  família, en cada pare...

I és que quan els fills i filles el dilluns ens felicitin, als pares, del què es tracta és que la felicitació sigui sincera i, sobretot, merescuda!


I jo, tot i els diplomes, tinc tan per millorar!



dijous, 15 de març de 2012

@365d365e a 1 dia de l'entrevista 365


Per treure's el barret! El què han fet aquest parell, l'Oriol i en Carles Rodríguez, periodista i fotògraf respectivament, és per treure's el barret i, si sou com jo, quedar amb la closca al descobert! És per aplaudir-los, si cal i podem, amb les orelles!: 365 dies, 365 entrevistes.

S'hi van posar a principis de gener de l'any passat i demà publicaran la seva darrera entrevista, la que fa 365, després de més d'un any de fer entrevistes.

Publicar una entrevista cada dia, quasi cada dia, és una feina molt exigent i absorbent, doncs són moltes les hores que cal dedicar-hi: concertar l'entrevista, preparar-la, fer-la, buidar-la, publicar-la... I tot molt ben acompanyat amb un treball fotogràfic excel·lent!

Ahir van passar per "Can Basté", a qui també van entrevistar, i els va fer, com no, una (bona) entrevista!

Enhorabona Oriol i Carles i molta sort ens els vostres propers projectes! 
I gràcies per les 365 entrevistes!

dimecres, 14 de març de 2012

Els 3 errors dels XXXII Premis #SantJordi de #SarriadeTer

Quan vaig llegir les bases de la 32a edició dels Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter no sabia si riure o plorar... possiblement aquesta va ser la causa de la cara de babau que se'm va quedar!

Comptat i debatut, i per no entrar en més detalls, són 3 els errors que comet el govern, per obra i gràcia de l'àrea de cultura, en el plantejament dels premis d'enguany; naturalment a criteri meu!

  1. Restringir la participació només a persones empadronades a Sarrià de Ter, en la categoria d'adults, tan de poesia com de prosa.
  2. Designar els membres del Club de Lectura de la Biblioteca Emília Xargay com a jurat pels premis en les categories d'adults, tan de prosa com de poesia.
  3. Als joves, ni se'ls convoca ni se'ls espera!


1.- Restringir la participació només a persones empadronades a Sarrià de Ter, en la categoria d'adults, tan de poesia com de prosa.

Quina paradoxa! Anys reclamant que es convoqués un premi local i ara el què ens trobem és que el premi és únicament local! No volies caldo: dos tasses!

No era això, companys, no era això! Els premis en categories de poesia i prosa, tal i com estaven plantejats, no estava pas en crisi! Només hi faltava afegir un premi local, una menció especial de caràcter local!

2.- Designar els membres del Club de Lectura de la Biblioteca Emília Xargay com a jurat pels premis en les categories d'adults, tan de prosa com de poesia.

Quina confusió! Em consta que a més d'un membre del club de lectura la notícia l'ha agafat per sorpresa! Vaja, que n'hi ha que ni tan sols n'estaven assabentats; i també n'hi ha que precisament el què volen és defugir d'aquesta responsabilitat! una cosa és ser lector, gran i apassionat lector, i una altra de molt diferent és fer de jurat, avaluar tècnicament, estilísticament i literàriament un text, en prosa i en poesia.

No em mal interpreteu! No dubto de la seva capacitat, però penso que "per se" el club de lectura no ha de tenir aquest paper. Portant-ho en un extrem, seria com demanar a una colla de "jubilats que miren obres" que intervinguessin en la valoració d'un projecte tècnic d'una licitació...

I és que el tema del jurat és un tema molt sensible: el govern anterior, format en part també per l'actual, ja va despatxar, per criteris arbritaris, altres membres del jurat... Escrivia fa 4 anys l'Assumpció Vila:

"Per altra banda, també m’ha decebut les males maneres amb què han acomiadat a dos membres del jurat, en Josep Brugada i en Josep Rodríguez, dos sarrianencs, molt vinculats amb el poble, dos bons professors de llengua i literatura que han col·laborat, fins ara, amb Sarrià de Ter. Només recordar que Josep Brugada va coordinar l’any passat el llibre Sarrià, el paper de la història, després de treballar-hi més d’un any. El catedràtic Josep Rodríguez, a més d’escriptor, és un gran especialista en el surrealisme i molts encara recorden la conferència que ens va fer per l’any Dalí. La memòria és fràgil, o la ignorància atrevida, i pel que es veu els currículums d’aquests dos professionals no són de l’agrat del nou regidor de cultura que ha decidit prescindir-ne i cercar dins les files del seu partit per completar el jurat."

3.- Als joves, ni se'ls convoca ni se'ls espera!

El què vaig escriure fa dos anys serveix també per ara:
"És un buit, la inexistència de convocatòria en categoria juvenil en prosa i poesia, que caldria omplir. Limitar la participació dels joves al concurs de haikús és un error, sobretot perquè sembla que els joves s'hagin de sentir cridats a la participació a la categoria de haikús perquè es pot fer via sms... Les bases haurien d'incloure les categories de prosa i poesia juvenil i, amb la línia del què es fa al CEIP Montserrat, estimular-ne la participació a través de l'IES Narcís Xifra del Pont Major (Girona), l'institut de referència de Sarrià de Ter."

Segons l'àrea de cultura i el govern de Sarrià de Ter, els joves de 13 a 17 anys no deuen tenir res per dir, ni en prosa ni en poesia...

Aquests darrers anys les bases dels Premis Literaris Sant Jordi han patit molts canvis: ara posem haikús, ara els traiem, ara una foto amb text, ara punts de llibre, ara passo el ribot al jurat, ara en prescindeixo...

Als Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter els falta el mateix que a l'àrea de cultura que els promou: feedback... o en altres paraules i perquè se m'entengui: el Consell de Cultura de Sarrià de Ter!

És clar que des del 2007 no se'l convoca... I els Premis Sant Jordi han anat perdent interès i públic aquests darrers anys...

Passat, present i futur, aquest és l'ordre de les coses, també ha de ser-ho pels Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter: el  passat no és per tornar-hi, és per tenir-lo present al present, per tenir-lo present pel futur!

dimarts, 13 de març de 2012

La mirada crítica de Miren Etxezarreta sobre el #capitalisme i la #crisi que pateix


Capitalisme, un itinerari crític. Entrevista a Miren Etxezarreta from marc planas on Vimeo.

"Volem una societat alternativa, no millorar aquesta, solament". Aquest és el títol del 6è i darrer capítol del documental Capitalisme, un itinerari crític, realitzat per Pere Cortada, Marc Planas i Pau Planas que té com a fil condictor una entrevista a l'economista Miren Etxzarreta.

El documental, que es va presentar a mitjans de febrer, dibuixa un itinerari crític sobre les causes i els símptomes d'aquesta grip que, en forma de crisi, pateix el capitalisme, des de l'anàlisi a l'activisme. En poc més de mitja hora Miren Etxzarreta estripa la realitat trossejada, per art i gràcia dels autors del documental, en 6 capítols que també funcionen bé separadament, tot i que la millor visió és la de conjunt.

El documental és un excel·lent material per a generar debats; la seva durada, poc més de 30', dóna molt de joc per a organitzar xerrades i debats al voltant de la crisi i el capitalisme, especialment recomanable en àmbits educatius: instituts, esplais, agrupaments escoltes, centres de joves...

I per acabar, un recull de les piulades que vaig fer durant la presentació del documental:

Miren Etxezarreta: anem cap a un escenari més dur, més complicat; hem de reaccionar, resistir, lluitar!   

Miren Etxezarreta: tenim una responsabilitat, no podem traïr les generacions anteriors que han lluitat!   

Miren Etxezarreta: em preocupa que aquí no hi hagi més mobilitzacions. Potser encara estem massa acomodats!   

Miren Etxezarreta: el ? Si sumem no som tanta gent! No va sortir tanta gent al carrer! Cal un 16M, 17M...   

Miren Etxezarreta cita i recomana el llibre "Porque tenía razón"   

Miren Etxezarreta: el problema de la és que és ! És una tranquilitzadora de clases mitges   

Miren Etxezarreta ja ha descomptat la (futura?) ! Cal seguir lluitant!  

Miren Etxezarreta: els polítics són servidors del, i els surten molt barats!   

dilluns, 12 de març de 2012

92 homes @socialistes_cat diuen #josocfeminista pel #8m #diadones 2012


El passat dijous 8 de març, en motiu del Dia internacional de les dones, 92 homes socialistes van piular, al llarg del dia, els poemes “L’Elionor” de Miquel Martí i Pol, “Cançó de Suburbi” de Josep Maria de Segarra i “Cançó de la instància amorosa” de Josep Carner, visualitzant d'aquesta manera que el feminisme és també una lluita masculina.

Jordina Freixanet, una de les impulsores de la iniciativa, va recollir les piulades a l'Storify... Aquí continuació podeu veure aquesta petita gran història...

dissabte, 10 de març de 2012

#MinutsMusicals amb #Woman de #JohnLennon #8m #diadones



Woman

Woman I can hardly express
My mixed emotions at my thoughtlessness
After all I'm forever in your debt
And woman I will try to express
My inner feelings and thankfulness
For showing me the meaning of success

Ooh, well, well
Doo, doo, doo, doo, doo
Ooh, well, well
Doo, doo, doo, doo, doo

Woman I know you understand
The little child inside of the man
Please remember my life is in your hands
And woman hold me close to your heart
However distant don't keep us apart
After all it is written in the stars

Ooh, well, well
Doo, doo, doo, doo, doo
Ooh, well, well
Doo, doo, doo, doo, doo
Well

Woman please let me explain
I never meant to cause you sorrow or pain
So let me tell you again and again and again

I love you, yeah, yeah
Now and forever
I love you, yeah, yeah
Now and forever
I love you, yeah, yeah
Now and forever
I love you, yeah, yeah

John Lennon

divendres, 9 de març de 2012

Paula Casero Gumbau #8m #diadones

No conec la Paula Casero Gumbau; vosaltres, diria, tampoc. Conec "Paules", fins i tot em consta que hi ha "Paules" Casero, però no conec cap Paula que per cognoms porti els mateixos que els meus, Casero Gumbau. I encara diria més: la Paula Casero Gumbau no existeix.

El més probable és que si ella existís, qui no existiria seria jo, en Roger Casero Gumbau. La balança finalment es va decantar per l'XY, no per l'XX...

D'haver nascut dona em diria Paula. Aquesta és l'única certesa; la resta, pura especulació...

Però de certeses en tenim moltes, tantes com desigualtats hi ha entre dones i homes, i aquesta només n'ès una...

Aquesta ha estat una setmana marcada per dia internacional de les dones, una setmana de reivindicació, de lluita, de seguir construint i caminant pel camí de la igualtat...

I fent camí, al costat de la reivindicació, la lluita, el punt de trobada, la conciliació, que no hi manqui mai l'humor, tampoc l'humor de Forges...

La Paula Casero Gumbau, ben segur, es miraria aquestes vinyetes amb uns altres ulls, amb ulls de dona!