dilluns, 31 d’octubre del 2011

Muriel Villanueva i Alba Sabater, 2 dones, guanyen el XXXI #PremiCasero! #firesgirona #fdg11

Muriel Villanueva i Alba Sabater guanyadora i finalista del XXI Premi Just M Casero, amb Guillem Terribas de la Llibreria 22. Foto: Roger Casero
La notícia és, naturalment, que Muriel Villanueva i Alba Sabater són la guanyadora i finalista del XXXI Premi de Novel·la Curta Just Manuel Casero... Notícia que ahir també van recollir, molts a partir de la publicació de l'ACN, edicions i diaris digitals com el 3/24, l'Ara, el GironaInfo.cat, l'aragirona.cat, el Diari de Girona i Ràdio Sarrià.

Però també és notícia que per primera vegada en les 31 edicions del Premi Just M. Casero, guanyadora i finalista són dones!

Enhorabona a totes dues!

Reprodueixo aquí l'acta del jurat del premi, que he rebut, com potser també vosaltres, a través d'un mail de la Llibreria 22...

ACTA DEL JURAT DEL XXXI PREMI DE NOVEL·LA CURTA JUST M. CASERO 2011

Reunit el Jurat del XXXI Premi de Novel·la Curta JUST M. CASERO, que convoca la Llibreria 22 de Girona, format per Margarita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vázquez i Guillem Terribas, que actua de secretari sense vot. Després de fer una primera valoració de les 40 obres que opten al premi, han passat a una primera votació:

Atzucac / Josep Surinyac (psd.) / Blanes
Hora quota est? / Atipar (psd.) / Sant Carles de la Ràpita
El soroll de les balenes / Marta Ripoll (psd.) / Barcelona
Matrioixka / Iuri Glaskov (psd.) / ...
Rèquiem per a contrabaix / Bitarte Argitsua (psd.) / ...
Enlloc / Enlloc (psd.) / Tarragona
La gatera / Muriel Villanueva / BCN
Els complements del mon / Òscar Palazón Ferré / Les Borges del Camp
Cartes des de Luxemburg / Albert Prat · Rosa Vilanova / Olot
La concòrdia / Pere Serra (psd.) / Palma de Mallorca
Llàgrimes de cocodril / Josep Solés / Girona
Teoria de dinàmiques de l’espai íntim / Martí Spittler (psd.)
Cria (Creuada dels Invencibles Ancians) / Anna Costa / Blanes
Festicides / Psd. / ...
La fulla / Blue-Ray (psd.)
Neu negra / Narcís M. Domingo (psd.) / ...

En una segona votació passen les següents obres:
El soroll de les balenes / Marta Ripoll (psd.) / Barcelona
Rèquiem per a contrabaix / Bitarte Argitsua (psd.) / ...
La gatera / Muriel Villanueva / BCN
Els complements del mon / Òscar Palazón Ferré / Les Borges del Camp
Cartes des de Luxemburg / Albert Prat · Rosa Vilanova / Olot
La concòrdia / Pere Serra (psd.) / Palma de Mallorca
Teoria de dinàmiques de l’espai íntim / Martí Spittler (psd.)
Festicides / Psd. / ...

En una tercera votació queden les obres:
El soroll de les balenes / Marta Ripoll (psd.) / Barcelona
La gatera / Muriel Villanueva / BCN
La concòrdia / Pere Serra (psd.) / Palma de Mallorca
Festicides / Psd. / ...

Finalment el jurat decideix deixar finalista l’obra
El soroll de les balenes / Marta Ripoll* (psd.) / Barcelona
* Alba Sabaté i Villagrasa (Manresa)

i com a gunaydora de la XXXI edició del Premi de Novel·la Curta Just M. Casero
La gatera / Muriel Villanueva / BCN

Els actes del Premi Casero segueixen aquesta setmana... i la propera cita serà, d'aquí uns mesos, la presentació de l'obra guanyadora; i esperem que més endavant també de la finalista!

dissabte, 29 d’octubre del 2011

I a la ciutat la gent s'estima de forma intermitent... #MinutsMusicals amb els @amicsdelesarts





L'home que va matar Liberty Valance

L'home que va matar a Liberty Valance,
l'home que tothom estima, però que en veritat
no va fer res per ser estimat,
sols era allà, i ara tothom vol felicitar.

L'home que va matar a Liberty Valance,
l'home que t'estimes però que en veritat
no va fer res per ser estimat,
sols era allà i ara no saps com li pots explicar.

I quan per un no en dónes un duro,
t'acaba sorprenent.
I quan fa una bona nevada,
els nens estan contents.

L'home que va matar a Liberty Valance,
l'home que cada dia se't fa més estrany,
que et fa el sopar, que viu amb tu,
que és sempre allà, però que ara no fa riure com abans.

I aquí el més burro fa rellotges
i espera el seu moment.
I a la ciutat la gent s'estima
de forma intermitent.

I quan la gent mira Perdidos
no pot pensar en res més.
I quan fa vent tots els paraigües
queden a l'inrevés... a l'inrevés.

I això és tant veritat, amiga meva,
com que sempre se'ns mor la bona gent;
com que totes les guapes són cambreres
o algun dia ho vau ser.

I això és tant veritat, amiga meva,
com que totes les guapes són cambreres
o ho acabareu sent.

Els Amics de les Arts

divendres, 28 d’octubre del 2011

A Odón Elorza, tot recordant Ernest Lluch


"Havia escoltat Odón Elorza en algunes entrevistes i declaracions a la televisió; davant la possibilitat d’escoltar-lo, en directe a Figueres, no vaig rumiar-m’ho dues vegades. L’acte per si sol ja tenia prou pes, la presentació del llibre d’homenatge a Ernest Lluch, Entrelluchs, i el descobriment de la placa a l’entrada de la biblioteca del Casino Menestral de Figueres, que a partir d’aquell dia porta el seu nom. Massa arguments com per no voler agafar el cotxe. Entre les múltiples persones que s’aplegaven aquell vespre al Casino Menestral em seduïa especialment la figura d’Odón Elorza.

Admeto que no conec l’activitat política diària de Donosti, el seu programa polític, el grau d’implicació i influència d’Odón dins el PSE, però escoltant-lo, un agraeix un discurs polític net, fruit de l’anàlisi i la reflexió, allunyat de les enquestes, dels excessos... un discurs que transpira i desprèn pedagogia política.

Sense necessitat d’alçar la veu Odón Elorza té un discurs propi, un discurs que no proposa vies ràpides en plantejament del conflicte basc, sinó camins, estructures complexes; el seu discurs no és excloent, és integrador, no parteix de les grans estructures de l’estat, sinó dels municipis, i per tant de les persones...

Davant una societat que s’autodestrueix dia a dia, són necessàries persones com Odón Elorza, que més enllà de les sigles (veritables lloses, difícils de fer-les entrar en camins complexos, sinuosos i plens de matisos; massa acostumades a autopistes de peatge), s’esforcen per construir una societat en què precisament tots els matisos, sempre dins l’exercici democràtic, siguin perceptibles.

Agraeixo a Odón Elorza el to i el contingut de la conferència a Figueres, Camins per a la pau, ... tot recordant Ernest Lluch.

Roger Casero Gumbau. Sarrià de Ter."

Vaig escriure aquesta carta a principis del mes de maig de 2001 en motiu de la presentaciño a Figueres del llibre "ENTRELLUCHS" i, curiosament, el dia que el diari El Punt (avui El Punt Avui) la va pùblicar, l'aleshores alcalde de Sant Sebastià, Odón Elorza, va ser entrevistat per Antoni Bassas a "El Matí de Catalunya Ràdio" i en Bassas li va llegir un fragment de la meva carta...

dijous, 27 d’octubre del 2011

2n #concurs de #fotografia via #twitter de les #FiresGirona #fdg11


Aquest proper divendres, dia 28 d'octubre, comencen les Fires de Girona, i amb les Fires comença també el 2n Concurs de Fotos per Twitter de les Fires de Girona.

Aquestes són les bases del concurs:

  1. Poden participar en aquesta primera edició els usuaris registrats a Twitter i que enviïn fotografies amb l’etiqueta o “hashtag” #FiresGirona
  2. Per participar cal enviar les fotografies a partir del divendres, 28 d’octubre, i fins el diumenge, 7 de novembre
  3. Els tres guanyadors del concurs es decidiran a través de les votacions dels cinc membres del jurat
  4. Els premis s’anunciaran el divendres, 11 de novembre, mitjançant el web www.firesgirona.com i el canal de Twitter www.twitter.com/FiresGirona
  5. Cada participant pot enviar les fotografies que desitgi sempre que sigui dins el termini establert
  6. La temàtica de la fotografia ha d’estar relacionada amb les fires i la ciutat de Girona
  7. L’organització es reserva el dret a difondre les fotografies i els noms de tots els participants
  8. L’organització es reserva el dret a eliminar una fotografia del concurs en el cas que provoqui una falta de respecte
  9. Els premis s’entregaran el dimarts, 15 de novembre, a partir de les 7 de la tarda, lloc a concretar.

Aquí podeu consultar el jurat i els premis del concurs, uns premis que fan de bon gaudir!

L'any passat, en la primera edició, vaig participar-hi  enviant vàries fotografies, entre les quals una va obtenir el tercer premi!

L'alegria d'aquest any ha estat veure com aquella fotografia ha servit d'imatge per a l'edició d'enguany!


Així que si sou dels qui compartiu les vostres fotografies a Twitter, si en feu de les Fires de Girona, no us oblideu d'afegir-hi el "hashtag" #FiresGirona!

I si amb aquest concurs no en teniu prou, també podeu participar en aquest altre concurs, també de fotografia, de les Fires de Girona!

A partir de demà, tothom a retratar les Fires de Girona!

dimecres, 26 d’octubre del 2011

A propòsit d’ENTRELLUCHS, una aproximació empordanesa a #ErnestLluch

Recupero aquest article, aquests primers dies de "post" comunicat d'ETA, que vaig escriure l'any 2001 en motiu de la publicació i presentacions del llibre "Entrellucs", mesos després del seu assassinat. L'article es va publicar al número 37 (abril-maig-juny 2001) de la revista Parlem de Sarrià.

---------------------

“Dimarts, 21-XI-00. És tard i sona el telèfon… Qui pot ser a aquesta hora? -…han assassinat l’Ernest Lluch. I quedo sense paraules, sense pensaments… tampoc sabria dir què sento. Pena? Pena, tristesa, impotència…”

Així comença Crònica d’un adéu , títol del text de Maria Crehuet, que tanca la primera part del llibre Entrelluchs (BRAU edicions). Entrelluchs és un llibre coral en el què divuit amics i companys de viatge d’Ernest Lluch ens apropen la seva figura, amb l’Empordà com a paisatge. Entrelluchs és també un primer recull d’escrits d’Ernest Lluch referents a l’Empordà, publicats a la premsa local, sobretot al Punt Diari, a l’Hora Nova i a la Revista de Girona.

Entrelluchs és un llibre pensat amb el cor, escrit amb el cor i publicat amb el cor; no té pretensions biogràfiques, vol ser un llibre proper, evocador més de la persona que del personatge, una resposta més, pacífica i dialogant, davant l’estúpid interrogant que el seu assasinat planteja. Des de l’assassinat d’Ernest Lluch han estat molts els actes d’homenatge que a Catalunya, al País Vasc, i també a d’altres punts de l’Estat, s’han fet: minuts de silenci, inauguracions d’espais i equipaments cívics i culturals sota el seu nom, la preparació de llibres (Entrelluchs, o la preparació d’una biografia escrita per Fabià Estapé) amb les respectives presentacions, o la gestació incipient de la Fundació Ernest Lluch. Entrelluchs és, doncs, una aportació més a la necessiat de reivindicar el què Ernest Lluch representava, una aportació, això sí, tenyida d’Empordà.

És una constant en els textos ressaltar la polièdrica personalitat d’Ernest Lluch; de fet Entrelluchs és una mena de calidoscopi a través del qual, a mesura que el vas “entrellucant”, l’Ernest Lluch pren diferents formes i colors. D’Entrelluchs es conjuga el verb “entrellucar”, sinònim d’entreveure (Diccionari de la Llengua Catalana, Institut d’Estudis Catalans), i essent més generosos equiparable a treure el nas, interessar-se, estudiar, investigar, encuriosir-se... El Lluch amic, el Lluch economista, el Lluch professor, el Lluch estudiant, el Lluch valencià, el Lluch basc, el Lluch ministre, el Lluch diputat, el Lluch barcelonista, el Lluch publicista... en tots els “Lluchs” possibles sempre hi havia curiositat...

Sota el denominador comú d’Ernest Lluch, doncs, i amb l’empenta de Rafael Pascuet, motor del llibre, llegim textos de gent tan singular i diversa com Fabià Estapé, Joan Manuel del Pozo, Antoni Puigverd, Josep M. Carreras, Jaume Guillamet, Ernest Pibernat, Joan Carreras i Péra, Esteve Ripoll, Jordi Pla, Josep Maria Joan Rosa, Jordi Maluquer, Josep Lloret, Francesc Fàbrega, Vicent Soler, David Marca, Odón Elorza i Maria Crehuet.

Entrelluchs ha estat presentat a Figueres, a Barcelona i a Girona.

La de Figueres va ser una presentació molt emotiva; el vestíbul del Casino Menestral de Figueres es va fer petit; no era gratuït fer l’acte de presentació en aquell espai, ja que era un punt de referència en les seves múltiples visites a Figueres. De fet, la presentació del llibre va ser un dels tres actes que aquell vespre es van celebrar al Casino Menestral; del vestíbul es va passar al primer pis, al replà d’entrada a la biblioteca del Casino, on es va despatar una placa amb el seu nom, i tot seguit a la sala d’actes, on l’alcalde de Donostia, Odón Elorza, va fer una conferència sota el títol camins per la pau. Una conferència on, més enllà de les fronteres dels partits, Odón Elorza va desplegar el seu ideari, partint del coneixement i l’anàlisi de la situació política i social del País Basc, i proposant interessants i seductores, encara que també arriscades, carreteres secundàries, caminets i senders per tal de trobar els camins per la pau.

La presentació del llibre a Barcelona, a l’FNAC Diagonal, malgrat la sentida absència, per motius personals, de Fabià Estapé, va ser una mena de glossari de la personalitat d’Ernest Lluch. Isidre Molas, president de la Fundació Rafael Campalans, va destacar el seu catalanisme progressista, Jaume Guillamet, degà d’Estudis de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, la seva condició d’empordanès d’adopció i Josep M. Carreras, economista i síndic de comptes, va destacar la seva capacitat de treball i d’estudi i de compromís, així com l’exercici de la discrepància, paraula també resseguida en el seu escrit per Antoni Puigverd, entesa com a base del diàleg, i per tant la necessitat de conèixer, saber, estudiar…

Joan Manel del Pozo, Fabià Estapé, Joaquim Nadal i Joan Armangué a la presentació del llibre "Entrelluchs" a Girona, a mitjans l'any 2001. Foto: Roger Casero
La presentació de Girona es va fer al Centre Cívic del Pla de Palau, dins el qual hi ha la Biblioteca Ernest Lluch, pocs dies després de la seva inauguració. Aquest dia sí que es va poder gaudir de la presència i les paraules de Fabià Estapé. Abans, però, Joan Manuel del Pozo va ressaltar la proximitat d’Ernest Lluch cap a la gent, la seva capacitat per connectar amb les persones, i en el compromís va adquirir en vincular-se a tantes i tan diverses entitats, la seva capacitat d’implicació i participació. Quim Nadal va reivindicar la seva figura, en la seva vessant més personal, però també en la seva vessant més política. Fabià Estapé, incombustible, irònic, es va deixar anar parlant de l’Ernest i les múltiples circumstàncies que al llarg de la seva amistat van viure plegats. Va reconèixer estar en deute amb l’Ernest, deute que pagarà amb la publicació d’una biografia d’Ernest Lluch, Apunts per una biografia d’Ernest Lluch i Martí. A nivell personal va destacar-ne el seu rigor científic, l’amor per la vocació i l’enstusiasme que transmetia; a nivell polític, la transformació del model de sanitat que va encapçalar com a ministre.

El darrer text d’Entrelluchs és un manuscrit de l’Ernest, resposta a la demanda que Isidre Molas va fer-li, com a president de la Fundació Rafael Campalans; li va demanar que li definís amb quatre ratlles la seva concepció del socialisme.

Entrelluchs, segons els autors, sense voler-ho, sense buscar-ho, conté la màgia en el propi títol, les paraules del qual, ENTRELLUCHS, es poden reordenar com a ERNEST LLUCH.

dimarts, 25 d’octubre del 2011

L'aprenentatge servei a Califòrnia i a Girona



Què és l'aprenentatge servei? El Centre Promotor de l'Aprenentatge Servei el defineix en una frase: L'aprenentatge servei és un projecte educatiu amb utilitat social.

D'aprenentatge servei se n'ha fet, com aquell qui diu, tota la vida. La veritat és que és una metodologia que em fa pensar molt en el moviment de l'escola nova, que va tenir el seu punt àlgid, a casa nostra, en la IIa República...

Però tornant al present, aquest proper dimecres 26 d'octubre a la tarda tindrem l'oportunitat de conèixer les experiències d'aprenentatge servei a Califòrnia i a Girona i comarques.

La jornada que es celebrarà a partir de les 17:30h a l'EspaiCaixa Girona (Pl. Poeta Marquina, 10), amb la participació de:

  • Michael Brugh, director del programa d’aprenentage servei del Departament d’Educació de Califòrnia
  • Albert Bayot, director dels serveis territorials del Departament d’Ensenyament a Girona
  • Martí Boneta, tècnic docent del Servei de Suport a la Comunitat Educativa del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

L’assistència a la jornada és lliure i gratuïta, tot i que és recomanable confirmar l’assistència per correu electrònic a protocol@plataformaeducativa.org

Encara us hi podeu inscriure...

dilluns, 24 d’octubre del 2011

A bodes em convides! #GerardQuintana a #ElConvidat de #tv3



La nit de dilluns a dimarts de la setmana passada, després de l'emissió del programa "El Convidat" de TV3, Gerard Quintana va ser víctima d'un autèntic linxament 2.0 a les xarxes socials; jo vaig seguir especialment el què, estirant del fil d'#ElConvidat, es va generar a Twitter.

Tot i que aleshores no havia vist el programa, veient tan lamentable espectacle (com un "Sálvame delux" en català i a Twitter!) no me'n vaig poder i saber estar i també vaig dir-hi la meva:

No m'agraden molts comentaris del TL #elconvidat, alguns insultants i despectius amb @gerardquintana... La vida és plena de matissos!

#Catalunya una, gran i lliure? #Catalunya és diversa i com tú i jo, afortunadament, @gerardquintana també en forma part #elconvidat

#Catalunya és un país acollidor i tolerant, llàstima que no tots els catalans. @gerardquintana no es mereix aquest linxament a #elconvidat

Quina llàstima el TL d' #elconvidat: llicència per insultar a #gerardquintana! Patètic! #aixino

A mi també m'agradaria que a can #gerardquintana es parlés #català, com a casa els meus veïns i no per això els insulto! #elconvidat

Rectifico: al TL d' #elconvidat també hi ha molta gent que, defensant o no #gerardquintana, fa un clam a la tolerància #aixisi

Sí el què us posa és insultar catalans, catalanistes i/o independentistes que a casa parlen castellà ja podem plegar! #elconvidat #aixino

Insultar a #twitter és gratis... i pel què es veu, insultar #gerardquintana per #elconvidat no té preu! #Molttrist

Al llarg de la setmana el tema va ser molt comentat i el dijous el propi Gerard Quintana publicava l'article "Vull viure en un país lliure amb gent lliure" a El Periódico.

Del seu article jo en destacaria aquesta frase: "Si aquest país aspira a la indepedència ha de tenir un esperit integrador".

I és que el problema no és en Gerard Quintana (tot i que el té o l'ha tingut aquesta setmana), sinó dels qui han pressuposat o imaginat un Gerard Quintana a imatge i semblança seva: "un dels nostres!" I és clar, si llavors resulta que si no és "dels nostres", deurà ser "dels altres"...

I és que en Gerard Quintana, com tothom, només és seu i de qui ell vulgui ser, essent com és, amb tots els matisos possibles i incloses, si n'hi ha, totes les contradiccions... Com tu i com jo...

diumenge, 23 d’octubre del 2011

Els actes del XXXI #PremiCasero de la @Llibreria22 per les #FiresGirona #fdg11


Aquesta és la relació d'actes del al XXXI Premi de Narració Curta Just M. Casero, organitzat i convocat per la Llibreria 22 amb la col·laboració de l'Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona, els Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat a Girona i la Sala La Planeta.



L’acte de lliurament es farà el diumenge 30 d’octubre a les 12:30 hores a la Sala La Planeta de Girona. Enguany al 31 Premi Casero s'hi han presentat un total de 40 obres. D'aquí una setmana, el veredicte!

dissabte, 22 d’octubre del 2011

Ja t'ho diré, suspès en l'aire... #minutsmusicals



Suspès en l'aire

Es blat quan vola es separa des gra
quan no hi ha més llavor que sembrar
quan la mar
es brufa pes vent de gregal
i es cabells
volen as seu desig.

Suspès en l'aire
com un estel de colors
jugant sa pell
quan ja no n'hi ha més.

Sa mirada i es somriure
d'un infant innocent
dins una falsa societat.

La mar, mare de tot lo que hi ha
un dia me'n durà
per sempre més
i un altre en sortirà que canti més

Suspès en l'aire
com un estel de colors
em sentiré lleuger
em sentiré més bé.

Ja t'ho diré

Ahir va ser l'aniversari de la Sira i aquesta és una de les cançons que més em fa pensar en ella... La cançó és de principis dels anys '90 del segle passat i és una de les "nostres" cançons...

divendres, 21 d’octubre del 2011

El comunicat d' #ETA més esperat! #agureta #goraeuskadi #euskadi #pau #noviolencia #sarriadeter


ETAren Adierazpena

Euskadi Ta Askatasunak, nazio askapenerako euskal erakunde sozialista iraultzaileak, Adierazpen honen bidez bere erabakiaren berri eman nahi dio Euskal Herriari:

Euskal Herrian burutu berri den Nazioarteko Konferentzia garrantzi politiko handiko ekimena dela deritzogu.

Adostutako ebazpenak gatazkaren konponbide osorako osagaiak biltzen ditu eta nazioartearen eta euskal jendartearen sektore anitzen babesa du.

Euskal Herrian aro politiko berri bat zabaltzen ari da. Mendetako gatazka politikoari konponbide justu eta demokratikoa emateko aukera historikoa dago. Indarkeria eta errepresioaren aurrean elkarrizketak eta akordioak ezaugarritu behar dute aro berria. Euskal Herriaren aitortza eta herri borondatearekiko begirunea ukazioari gailendu behar zaizkio. Hori da euskal herritarren gehiengoaren nahia.

Urte luzeetako borrokak sortu du aukera. Ez da bide erraza izan. Borrokaren gogorrak burkide asko betiko eraman dizkigu. Beste asko espetxea edo erbestea pairatzen ari dira. Bihoakie guztiei gure aitortza eta omenaldirik sentituena.

Hemendik aurrerako bidea ere ez da erraza izango. Oraindik orain dirauen zapalkuntzaren aurrean, urrats bakoitza, lorpen bakoitza, euskal herritarren ahalegin eta borrokaren emaitza izango da. Bide honi ekiteko Euskal Herriak aski esperientzia eta indar metatu du urteotan eta badu horretarako erabakitasuna ere.

Etorkizunari itxaropenez begiratzeko unea da. Baita ausardiaz eta arduraz jokatzeko unea ere.

Honenbestez,

ETAk bere jarduera armatua behin-betiko amaitzea erabaki du. ETAk Espainia eta Frantziako gobernuei dei egiten die, gatazkaren ondorioei konponbide ematea helburu izango duen elkarrizketa prozesu zuzena zabaltzeko, konfrontazio armatua gainditu ahal izateko. Adierazpen historiko honekin ETAk bere konpromiso argi, sendo eta behin-betikoa erakusten du.

ETAk, azkenik, euskal jendarteari dei egiten dio konponbide prozesuan murgil dadin, bake eta askatasun agertoki bat sortu arte.

GORA EUSKAL HERRIA ASKATUTA! GORA EUSKAL HERRIA SOZIALISTA!
JO TA KE INDEPENDENTZIA ETA SOZIALISMOA LORTU ARTE!

Euskal Herrian, 2011ko urriaren 20an

Euskadi Ta Askatasuna
E.T.A.





Declaración de ETA

Euskadi Ta Askatasuna, organización socialista revolucionaria vasca de liberación nacional, desea mediante esta Declaración dar a conocer su decisión:

ETA considera que la Conferencia Internacional celebrada recientemente en Euskal Herria es una iniciativa de gran trascendencia política. La resolución acordada reúne los ingredientes para una solución integral del conflicto y cuenta con el apoyo de amplios sectores de la sociedad vasca y de la comunidad internacional.

En Euskal Herria se está abriendo un nuevo tiempo político. Estamos ante una oportunidad histórica para dar una solución justa y democrática al secular conflicto político. Frente a la violencia y la represión, el diálogo y el acuerdo deben caracterizar el nuevo ciclo. El reconocimiento de Euskal Herria y el respeto a la voluntad popular deben prevalecer sobre la imposición. Ese es el deseo de la mayoría de la ciudadanía vasca.

La lucha de largos años ha creado esta oportunidad. No ha sido un camino fácil.  La crudeza de la lucha se ha llevado a muchas compañeras y compañeros para siempre. Otros están sufriendo la cárcel o el exilio. Para ellos y ellas nuestro reconocimiento y más sentido homenaje.

En adelante, el camino tampoco será fácil. Ante la imposición que aún perdura, cada paso, cada logro, será fruto del esfuerzo y de la lucha de la ciudadanía vasca. A lo largo de estos años Euskal Herria ha acumulado la experiencia y fuerza necesaria para afrontar este camino y tiene también la determinación para hacerlo.

Es tiempo de mirar al futuro con esperanza. Es tiempo también de actuar con responsabilidad y valentía.

Por todo ello,

ETA ha decidido el cese definitivo de su actividad armada. ETA hace un llamamiento a los gobiernos de España y Francia para abrir un proceso de diálogo directo que tenga por objetivo la resolución de las consecuencias del conflicto y, así, la superación de la confrontación armada. ETA con esta declaración histórica muestra su compromiso claro, firme y definitivo.

ETA, por último, hace un llamamiento a la sociedad vasca para que se implique en este proceso de
soluciones hasta construir un escenario de paz y libertad.

GORA EUSKAL HERRIA ASKATUTA!    GORA EUSKAL HERRIA SOZIALISTA!
JO TA KE INDEPENDENTZIA ETA SOZIALISMOA LORTU ARTE!

En Euskal Herria, a 20 de octubre de 2011

Euskadi Ta Askatasuna
E.T.A.

dijous, 20 d’octubre del 2011

Sense un compromís ferm amb el #tercersector no hi ha simbiosi, #presidentMas! #diapobresa


Deia el titular de la nota de premsa del Govern de l'acte de commemoració del Dia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya:

El president Mas demana "una simbiosi d'actuació entre administracions, teixit associatiu i ciutadania" perquè el combat contra la pobresa sigui "permanent"

La paraula clau aquí és simbiosi... doncs bé, anem-la a definir:

2 SOCIOL En ecologia humana, relació que sustenta l'estructura d'un grup humà, tant en el seu aspecte espacial com en la divisió del treball i que inclou avantatges recíprocs entre els seus diversos components.

No sé si a l'hora de preparar el titular el president Mas va llegir bé aquesta definició, doncs de moment en la relació entre l'administració competent, en aquest cas la Generalitat de Catalunya, i el teixit associatiu, les entitats del tercer sector, no hi ha hagut precisament avantatges recíprocs: primer retallades pressupostàries que fan que allò que et van dir que valia un servei ara vam menys, i després demores en el pagament dels compromisos acordats i signats, fent-nos pagar els plats trencats dels problemes de tresoreria de la Generalitat!.

Però aquesta és l'única malícia de les declaracions, doncs per a reblar el clau el president Mas a més va dir que “ningú pot defugir les seves responsabilitats, el Govern el primer”. La veritat és que n'hi ha per (de)fugir corrents!

Ha estat el Govern qui ha defugit, primer i tot sol, de les seves responsabilitats; les entitats som aquí, a peu del canó, fent mans i mànigues, també financeres, per mantenir l'atenció social, educativa i assistencial dels serveis que gestionem per delegació de la Generalitat; i la ciutadania, que en general prou pena passa, es manté també solidària a través del voluntariat o de les donacions, econòmiques o en espècie, que fan, afortunadament encara (i que per molts anys i moltes gràcies), moltes empreses i corporacions.

I és que tanta simbiosi no pot ser bona! Quan una entitat social presta per delegació un servei públic competència de la Generalitat i es dirigeix a una entitat financera, aquesta no veu una entitat social que li demana una ampliació o un refinançament d'un crèdit per a fer front a les seves obligacions (nòmines, proveïdors, etc), l'entitat financera en realitat hi veu a la pròpia administració de la Generalitat, vestida d'entitat social... i és quan aleshores, oh simbiosi, l'entitat social marxa amb la cua entre cames! Aquest és un trosset més del drama! I al final, entre totes les entitats que fem equilibris, alguna caurà... i amb ells el servei i acció social que presta...

La qüestió és molt més simple, molt més senzilla... i si he començat amb un titular del govern, res millor que acabar amb el titular del mateix acte de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya:

La Taula del Tercer Sector insisteix que es pot evitar la pobresa amb voluntat política

No ens interpel·li a nosaltres, ni entitats socials ni ciutadania, per combatre la pobresa! Interpel·lis a vostè mateix, president Mas, al seu govern i al Parlament de Catalunya! Voluntat política! Sumin la seva voluntat, les seves voluntats a les nostres i llavors sí, tanta simbiosi com vulgui!

dimecres, 19 d’octubre del 2011

Quan el càncer de mama truca a la porta... #cancermama



Càncer és una paraula que espanta. El càncer és una malaltia que, tard o d'hora, acaba trucant a la porta de moltes famílies i, entre les dones, en especial el càncer de mama.

Com amb altres malalties de pronòstic complicat, la notícia cau com una llosa, quasi com una sentència; no en va el càncer és, continua essent, malgrat els importants avenços pal·liatius i curatius, una malaltia maligne.

Possiblement és per això, pel què representa rebre aquesta infausta notícia, l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) alerta de la importància de comptar amb suport professional en els primers moments del diagnòstic del càncer de mama. I és que la lluita contra el càncer no ha de ser una lluita només individual, sinó col·lectiva, comptant amb tots els suports.

Tres dones del meu entorn d'amistats i familiar estan passant per tres moments diferents de lluita i superació de la malaltia; no cal que us expliqui res, segurament vosaltres també en teniu en el vostre entorn o fins potser vosaltres mateixes hi esteu lluitant...

Quan el càncer de mama truca a la porta espanta; per això, com amb la resta de pors, hem d'afrontar-les amb valentia i, sobretot, amb companyia, mai en solitud...

I una manera de combatre el càncer col·lectivament, una manera de no estar sol, de no estar sola, de no estar sols és, entre moltes altres, seguint el testimoni i l'experiència de la Rosa Ma. Dachs i Peitiví, que a través del seu llibre i el seu bloc "Eclipsi. Una manera de viure el càncer", relata i comparteix la seva experiència de superació del càncer de mama des del dia del diagnòstic i durant tot el tractament.

Avui és el Dia Contra el Càncer de Mama i l'AECC llençarà kla seva campanya... Estigueu atents a Twitter i a Facebook!

dimarts, 18 d’octubre del 2011

Si compres, pensa en local. I si t'ho explica un nen d'11 anys? #comerçjust #comerciojusto #BAD11



Buscant informació per a piular en motiu del Blog Action Day vaig ensopegar amb aquest vídeo a través de l'apunt "Activistas de 11 años" del bloc "Ideas (irreverentes) contra la pobreza" (ara "3.500 millones de ideas irreverentes contra la pobreza").

Aquest nen d'11 anys, Birke Baehr, futur agricultor orgànic, s'explica de meravella i amb poc més de cinc minuts traça un discurs ric en arguments, valors i actituds.

A casa l'hem visionat en família... us convido a veure'l.

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Érem feliços?... Érem pobres, crec... #diapobresa

"Érem feliços?
Aquells anys, la gent no treballava sempre allà mateix. Sortien petites coses i els homes guanyaven proporcionalment petites coses. Sortosament, els vicis encara no existien per a nosaltres. Ni el vici de menjar, ni el de vestir-nos massa bé, ni la utopia de l'estalvi, ni les relacions públiques, ni anar a l'escola - n'hi havia? -, ni... Érem una família austera. Vagament recordo que el pare feia alguns jornals a la Renfe, perquè l'oncle hi treballava. La mare i la tia servien a casa de senyors, per quatre porqueries de diners i algunes restes de menjars. Perquè alguna gent es podia permetre el luxe, ja aleshores, de deixar assecar el pa dia per altre. Al tercer dia, ens el cruspíem nosaltres, fet sopes de qualsevol cosa, estofat en un gros bol de marro amb llet en pols americana. La nostra renda per càpita es mantenia gràcies a la caritat col·lectiva. I no érem pas una família excepció. Els nous inquilins de la ciutat venien contractats en les mateixes condicions. Els afortunats que ens havien precedit, a tot estirar havien pogut aprofitar quatre parets en runes a l'hospital, i s'afanyaven a tapiar els racons dels patis. Érem pobres, crec, i cap alegria ens era permesa."

Aquest és un fragment d'un manuscrit de Just M. Casero publicat per Jaume Guillamet al llibre biogràfic "Memòria de Just" (Edicions 62, 1999). El text va ser escrit, segons Guillamet, seguramemt a principis dels anys '70 del segle XX i els fets es remunten a principis dels anys '50, quan la família del meu pare, d'origen extremeny, va arribar a Figueres provinents de Portugal.

Com bé expressava el text, la pobresa aleshores, en la trista i penosa postguerra, era per a molts el pa de cada dia... I és ben cert que els darrers anys són moltes les famílies que han prosperat i han deixat, com part de la meva, la pobresa tan enrere que és més quasi un relat que un record...

Però la pobresa a casa nostra, en aquesta societat occidental avançada i moderna, no només no ha desaparegut mai, sinó que s'escampa, com els virus, prenent noves formes: 1 de cada 5 catalans és pobre.

Les desigualtats s'eixamplen, també a casa nostra, i no és per la misèria generada per una Guerra Civil i una dictadura feixista, és per una crisi econòmica, que també és de valors...

Però lluny de lamentar-nos el què convé, prou ho sabem, és activar-nos, i si no sabem per on començar la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya proposa avui, en motiu del Dia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa, aquest decàleg d'accions a fer per lluitar contra la pobresa, en el marc de la campanya "Donem el millor de nosaltres".

La qüestió és no deixar ningú endarrere... l'important no és arribar lluny, sinó arribar-hi junts!

diumenge, 16 d’octubre del 2011

La #metamorfosi d' #ElBulli a #ElBulliFoundation #BAD11


El porqué de la transformación_elBulli Foundation from Visual13 on Vimeo.

"elBullirestaurant ha tancat definitivament les seves portes i s’ha convertit en elBullifoundation."

Així se simple. Amb aquestes escasses paraules s'informa a la pàgina web d'El Bulli que l'activitat del restaurant ha plegat veles i que, per tant, ja no s'accepten més resrerves...

I ara El Bulli, amb Ferran Adrià al capdavant, està en plena metamorfosi per esdevenir El Bulli Foundation.

El Bulli ha estat el millor restaurant del món i Ferran Adrià el millor cuiner; la seva cuina ha traspassat les fronteres del seu sector i s'ha endinsat en les de l'art, l'economia, la gestió, la cultura... Què més fer quan s'és a dalt de tot? Què fer quan sembla no haver-hi més fites a assolir? Com superar-se un mateix?

Reinventar-se.

Durant l'emissió del documental de Sense Ficció "El Bulli, l'últim vals" més d'un es preguntava si era, si és ètica l'alta cuina amb la crisi i la gana que hi ha a casa nostra i pel món.

És evident que al documental s'hi veia gent adinerada, que El Bulli, i d'altres restaurants, no estan a l'abast de les butxaques de la majoria, però jo al documental no hi veia només clients amb vestits cars, sobretot hi veia cuiners i, més que un restaurant, El Bulli també ha estat, com molts altres, una escola de formació de cuiners. Em preguntava jo mateix si algú ha estudiat l'impacte de l'explosió de la gastronomia encapçalada per El Bulli en l'ocupació al sector de la restauració...

I allà on alguns ulls hi veuen una cuina esnob, jo hi veig una cuina que investiga, que proposa, que arrisca...

No crec que hagi estat mai la missió de cap restaurant, tampoc la d'El Bulli, acabar amb la fam al món, que hi és i que són moltes les necessitats alimentàries bàsiques que té molta de la població del nostre món; tampoc és El Bulli, ni el bar d'esmorzars de forquilla que hi ha davant de casa meva, qui té la responsabilitat de resoldre aquesta qüestió, en tot cas no més que tu i jo... La pregunta no és inoportuna, però possiblement està mal formulada...

Avui és el Dia Mundial de l'Alimentació i és per aquest motiu que el  Blog Action Day es dedica enguany a l'alimentació. Seran molts els qui avui, encertadament, escriuran als seus blocs sobre la fam al món, també sobre la indústria alimentària, sobre els transgènics, sobre el comerç just dels aliments i les matèries primeres... 

Precisament avui, Dia Mundial de l'Alimentació, jo he cregut que és un bon dia per parlar d'El Bulli, per valorar la seva contribució tangible i intangible al món de la gastronomia, i més enllà... i sobretot avui és un dia molt indicat per aplaudir la valentia de tancar "la gallina dels ous d'or" per construir un gran espai de creació, per valorar el pas del restaurant El Bulli a El Bulli Foundation.


¿Cómo se divulgará la creatividad en elBullifoundation? from Visual13 on Vimeo.


Crear és la síntesi de la missió d'El Bulli Foundation: "Existen ya grandes escuelas de cocina y de restauración, por lo que nuestra aportación no debería entenderse desde la perspectiva de la docencia. A lo que podemos aspirar es a enseñar a pensar, a ayudar a pensar, puesto que la actitud y la mentalidad adecuada son las que permiten crear de manera positiva y provechosa."

El Bulli ha fet feliç a molta gent, gent afortunada que n'ha estat client o que hi ha treballat... amb El Bulli Foundation Ferran Adrià i el seu equip no només volen seguir essent feliços, sinó que volen compatrir àmpliament, més que mai, la seva felicitat...

Moltes gràcies Ferran, moltes gràcies Bulli, i fins ben aviat... al 2014!


Para seguir siendo felices_elBulli Foundation from Visual13 on Vimeo.

dissabte, 15 d’octubre del 2011

#MinutsMusicals amb la versió d' @ElsPulpoPop de "Tots els motors" d' #AntoniaFont



Trepitjaven PulpoPop dies enrere els estudis de ComRàdio i al programa Catsons entre d'altres peces van interpretar aquesta versió de la cançó "Tots els motors" del grup mallorquí Antònia Font.

Sempre he pensat que és un bon símptoma, un gran símptoma, per un grup que s'atreveixi a fer versions, i aquesta no és la primera dels PulpoPop...



Serà interessant escoltar aquesta versió de "Tots els motors" amb la banda al complet!

De moment, us deixem amb la cançó i la lletra originals de "Tots els motors"...



Encara no m'ho crec
i ja torn a ser a un satèl·lit
que fa voltes en línia recta.

T'has fet desaparèixer
i jo he perdut sa corba
i s'anestèsia, i he plorat.

Necessit un centre de gravetat,
necessit un atles d'espirals
que me dugui a conèixer i a tancar
una fonoteca d'auriculars.

I que sonin tots es motors
d'impossibles aviadors,
que te duguin a comprovar
que es teus somnis són africans.

Mos estimàvem,
mos destrossàvem mútuament ses vides,
mos acabàvem, mos fèiem companyia,
mos caducàvem, mos dedicàvem
quasi sempre es dies,
mos sexuàvem, mos gastronomíem.

Encara no m'ho crec
i ja torn a ser a un satèl·lit
que fa voltes en línia recta.

T'has fet desaparèixer
i jo he perdut sa corba
i s'anestèsia, i he plorat.

Que s'encenguin es aspersors,
que mos reguin tots es codonys,
que no sé si s'han de regar,
perquè jo som més de la mar.

Mos estimàvem,
mos destrossàvem mútuament ses vides,
mos acabàvem, mos fèiem companyia,
mos caducàvem, mos dedicàvem
quasi sempre es dies,
mos sexuàvem, mos gastronomíem.

I que sonin tots es motors
d'impossibles aviadors,
que te duguin a comprovar
que es teus somnis són africans.

Mos estimàvem,
mos destrossàvem mútuament ses vides,
mos acabàvem, mos fèiem companyia,
mos caducàvem, mos dedicàvem
quasi sempre es dies,
mos sexuàvem, mos gastronomíem.

Mos estimàvem,
mos destrossàvem mútuament ses vides,
mos acabàvem, mos fèiem companyia,
mos caducàvem, mos dedicàvem
quasi sempre es dies,
mos sexuàvem, mos gastronomíem.

divendres, 14 d’octubre del 2011

Trols informàtics, ogres 2.0

Els trols són uns personatges fantàstics poc agraciats que es dediquen bàsica,ent a fer la punyeta. El Gran Diccionari de la Llengua Catalana de l’Enciclopèdia, en la seva versió on line, els defineix així: “En les creences populars escandinaves, gegant o gnom dels boscs, de les muntanyes i dels llocs solitaris, fetiller i guardià de tresors, anàleg a l'ogre dels contes mediterranis”.

Però els trols han deixat de ser exclusivament uns personatges fantàstics per passar a ser una nova categoria en el món de les TIC, les xarxes socials i en general el 2.0: en aquest nou entorn de relació i comunicació, molt més proper, molt més directe, els trols han trobat un medi ideal per a seguir fent de les seves, per a seguir fent la punyeta.

La revolució tecnològica dels darrers anys ha democratitzat la informació (potser no millorat la seva qualitat, és cert, però aquest és un altre debat), les eines de comunicació 2.0, en especial els blocs, però també el microblogging (Twitter) i les xarxes socials (Facebook), de manera que qualsevol de nosaltres podem ser generadors de continguts a internet. Els nostres gustos, les nostres preferències, les nostres opinions es poden trobar fàcilment a internet si som actius a la xarxa, bé a través de blocs o comentaris a blocs, de participació en fòrums d’opinió, de publicacions a les xarxes socials, etc. A vegades amb un simple clic ens definim, com per exemple clicant el “M’agrada” de qualsevol pàgina de Facebook o afegint-nos a una causa...

Tenir la facilitat d’exposar d’una manera més directa, ràpida i sense dependre necessàriament dels mitjans de comunicació tradicionals les nostres opinions, personals i/o corporatives, és un gran avenç que, com tot, no està excemp dels seus riscos... I no només és possible exposar les preferències i/o opinions, l’entorn 2.0 també permet la generació de debats i converses entre internautes, enriquint així el contingut inicial.

Aquest nou entorn d’informació 2.0, de fàcil accés a les nostres preferències i opinions, és un veritable paradís per als trols informàtics, per als ogres 2.0, un entorn on poden retroalimentar-se i satisfer la seva necessitat de seguir fent la punyeta.

Què és un trol informàtic?

Un trol informàtic és una persona que es dedica a fer la punyeta en l’entorn 2.0; la seva finalitat no sol ser aportar informació de valor, sinó simplement interrompre la conversa i sobretot ofendre a qui l’ha generat o en forma part. Aquesta actitud del trol no és nova, certament, la novetat és que ha trobat, en el 2.0, un nou medi on fer mal.

Com es detecta un trol informàtic?

Un trol, un ogre 2.0, no es detecta tan pel què diu, sinó sobretot per com ho diu. Solen ser despectius i poc dialogants, mostren poc, o nul, respecte per les opinions dels altres i exposen les seves amb prepotència. Fins i tot es mostren insensibles a les crítiques, constructives o no.

Els ogres 2.0 solen actuar sota l’anonimat o bé sota pseudònims (“nicknames”) o perfils falsos (“fakes”), rares vegades mostres la seva veritable identitat. L’anonimat esdevé, per als trols, una mena d’impunitat per a dir el què es vulgui i com es vulgui.

On i com es manifesten els trols informàtics?

El seu objectiu és desestabilitzar-nos, pel què no estan interessats en debatre sobre les idees, opinions i preferències, sinó simplement atacar-nos, si cal personalment i de manera despectiva.

Solen fer comentaris despectius, aprofitant-se fins i tot de tot el què hem publicat, del què hem dit que som a nivell personal i/o professional... Nosaltres som el seu objectiu i les nostres opinions són el mitjà a través del qual ens fa la punyeta.

Els comentaris dels blocs i de notícies i els fòrums d’opinió solen ser els seus hàbitats més habituals. Però també són presents a les xarxes socials (Facebook, Youtube...) i en altres eines de comunicació 2.0 com Twitter. De fet els trols campen per la xarxa i actuen allà on volen i sobretot amb qui consideren que són més vulnerables.

Qui s’amaga rere un trol informàtic?

Hi ha qui diu que els trols amaguen persones malaltíssies, obsessionades, deprimides, enfadades amb el món... No crec que aporti massa valor a aquest article fer un anàlisi psicològic i social dels trols. Jo penso que rere un trol s’amaga simplement una poersona que no et vol bé, que et vol fer mal i que no t’aporta cap valor a la teva vida ni a l’activitat que tens a la xarxa.



Què cal fer i no fer davant un atac de trols informàtics?

Rebre un comentari anònim fora de to al bloc, o bé rebre una resposta irada d’un perfil no conegut a Twitter no necessàriament ha de ser sinònim de ser víctima d’un trol informàtic, però ens ha de situar en alerta.

Davant aquesta primera acció jo recomanaria respondre educadament, sempre educadament, però si el trol persisteix el millor és ignorar-lo. Intentar dialogar amb ells, rebatre les seves opinions, no només és estèril, fins i tot és contraproduent, doncs no fem res més que alimentar-los. Com també els alimentem si els responem amb la mateixa moneda: amb manca de respecte i atacs personals (encara que no els coneguem...).

Per tant davant un ogre 2.0 el què no hem de fer és alimentar-lo! Ignorar-lo és el què més mal li fa... Si l’ignorem més tard o més d’hora ens deixarà de fer la punyeta.

Rebre un atac d’un trol pot arribar a desestabilitzar-nos personalment; qui més qui menys els qui donem les nostres opinions i mostrem les nostres preferències (ideològiques, polítiques), hem rebut atacs de trols. Conscients d’això el què es pot fer és prendre accions preventives que, si bé no els eliminarà del tot, sí que en minimitzarà el seu efecte.

Moderació de comentaris:
En l’entorn dels blocs en què es permeten els comentaris una bona acció és la moderació d’aquests, de manera que el comentari no es publiqui automàticament quan els escriu qui el fa, sinó que passen prèvia a la seva publicació per l’autorització del gestor del bloc o pàgina web. Això permet al gestor del bloc o pàgina web decidir si aquell comentari es publica o no. Els criteris per a publicar un comentari són molt bàsics i senzills i fins i tot els podem informar prèviament i s’han de basar en ser respectuosos amb les opinions dels altres i amb els altres. Aquí l’anonimat es permet, sempre que el comentari sigui respectuós i, naturalment, aporti valor a la conversa. El contrapunt és que la moderació de comentaris no permet establir una conversa en temps real, es perd immediatesa.

No permetre comentaris anònims:
L’anonimat pot convertir-se en allò de “tirar la pedra i amagar la mà”; hi ha blocs i pàgines web que tenen com a requeriment imprescindible per a publicar comentaris el registre personal dels qui volen participar a la conversa. D’aquesta manera els comentaris sempre porten la signatura dels seus autors, persones reals. El registre pot fer-se al propi web o bé també a través de l’autenticació dels perfils a xarxes socials com Facebook i Twitter, sempre que, naturalment, els perfils a aquestes xarxes socials siguin reals.
No permetre comentaris anònims pot fer baixar el nombre de comentaris al bloc o web, però minimitzes molt l’atac dels trols.

No agregar a les nostres xarxes socials a qui no coneguem
Ja sigui a Facebook, a Youtube, a Twenty, a Linkedin, a Twitter o a Google+ sempre podem no agregar o fer-nos amics de perfils que no coneixem; cal estar especialment alerta amb els perfils falsos (“fakes”) i sobretot hem de tenir present que sempre podem eliminar-nos del nostre llistat d’amics i/o seguidors, bloquejar-los i fins i tot denunciar-los marcant-los com a spam. Ja sabem que la xarxa és plena de llops amb pell de xai!



Perill: confondre crítics amb trols!

Seria un error començar a veure trols en els qui ens fan comentaris crítics; acceptar la crítica és un exercici que hem d’aprendre a fer en el nostre aprenentatge a la xarxa, en la nostra comunicació 2.0; la discrepància sempre ha de ser benvinguda i si fem públiques les nostres opinions i preferències hem d’estar disposats a trobar qui vulgui rebatre-les i confrontar-les.

I és que no totes les idees són respectables, ho són, sempre, totes les persones. Les idees es fonamenten amb arguments i raons i aquests sempre poden ser refutats i debatuts. Però el diàleg, la discussió, ha de mantenir-se sempre amb respecte, amb respecte per les altres persones.

Setmanes enrere mantenia un diàleg a Twitter precisament sobre aquest tema, diàleg que em va impulsar a parlar sobre aquest tema a la revista. Aquesta és la conversa que vaig mantenir amb @vicboy (Miquel Serrabassa), a qui vull agraïr que “pesqués” la meva piulada al vol i aportés el seu punt de vista:

@RogerCasero L'anonimat resta valor a una opinió... no creieu? (mireu apunt i comentaris) http://t.co/waTR2ai

@vicboy per tant, un vot no té valor? (Em responc:l'anonimat no resta si l'opinió és interessant i respectuosa, xo sovint anonim=troll)

@RogerCasero ok, has afinat més! Gràcies

@vicboy això si: en pobles no gaire grans, l'anonimat és un "perill" pk si signes segons q tothom et coneix. En ciutats passa menys.

@RogerCasero deu ser això... quina llàstima, però, amagar-se en l'anonimat

@vicboy jo fa temps q no en responc si no m'interessen, pero si els dones corda és pitjor...

@RogerCasero jo també passo,o els torejo, però em sap greu per ella...

@vicboy ja se sap q això passa a tots x desgràcia.Ara s'hi capficarà, xo a la propera ja estarà curada d'espants. Com una vacuna, vaja!

@RogerCasero li faré arribar la recepta... gràcies Miquel!
Tots els que en formem part tenim la nostra part de responsabilitat per al bon ús de la xarxa i de les seves potencialitats. Aquesta article no pretén alliçonar a ningú, tan sols aportar un xic d’informació i, si és possible, molta reflexió a l’ús que entre tots fem de les tecnologies de la informació i la comunicació. Al capdavall estem sempre en fase d’aprenentatge i part d’aquest aprenentatge passa per fer-ne un bon ús.


Article publicat al número 77 de la revista de cultura i informació local Parlem de Sarrià.