dilluns, 30 de setembre de 2013

#SalvadorEspriu més enllà de "La pell de brau", a #SarriadeTer

Eduard Juanmartí, acompanyat per Josep Brugada, descobrint-nos el Salvador Espriu menys conegut a la Biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter. Foto: Roger Casero
A casa els meus pares hi ha 3 llibres de Salvador Espriu:
  • una edició privada de "La pell de brau", adquirida pel meu pare, Just Manuel Casero, un llunyà 16 de febrer de 1965 (algun dia us en parlaré més, d'aquesta edició)
  • el volum 1, de poesia, de les "Obres completes" de Salvador Espriu, que va aterrar a casa el 6 d'agost de 1972
  • i un llibre bilingüe que recull el poemari "Setmana Santa", la data del qual no recordo, i ara tampoc ve al cas...
3 llibres de Salvador Espriu, 3 llibres de poesia. És molt probable que en la seva majoria, les llars catalanes que tenen llibres de Salvador Espriu tinguin llibres sobre la seva poesia i, entre ells, sobretot "La pell de brau"!

Amb raó l'altre dia el catedràtic d'institut Eduard Juanmartí afirmava que "l'ombra de "La pell de brau" és molt allargada" i ens advertia que "l'Espriu poeta no ens impedís veure els altres"!

Eduard Juanmartí ens va ajudar, en la conferència que va fer el passat 27 de setembre,  a descobrir un xic més Salvador Espriu, a descobrir Espriu més enllà de la poesia.

A banda de destacar la seva primerenca obra narrativa, Juanmartí va convidar-nos a descobrir la prosa poètica d'Espriu a partir de l'obra "D'una vella i encerclada terra" (1980), obra que descriu el viatge d'un rodamón pels dominis territorials de la llengua catalana: Barcelona, El Voló, Montpeller, les Balears, les Pîtiüses, València, el País Valencià i la Catalunya Nova, Sixena (Aragó), Verges (? es dedueix) i l'Alguer.

El llibre és molt entretingut de llegir i, com va destacar Juanmartí, té bones dosis d'humor, com el passatge de Montpeller, on el rodamón topa amb la desmitificació, quasi burlesca, del mite de Jaume I "El Conqueridor".

La xerrada d'Eduard Juanmartí va donar per molt més, ens va parlar d'Espriu, de la seva vida i la seva obra, del seu llegat... tan ell com Josep Brugada, company de la revista que va presentar l'acte, van citar i recomanar la biografia "Espriu, transparent" d'Agustí Pons.

Encara no és massa tard per a descobrir, si no ho heu fet encara, l'obra i, si voleu, la vida de Salvador Espriu, un escriptor que, tal i com va destacar Josep Brugada, "preservava les paraules"!

Mai és massa tard per a descobrir Salvador Espriu, sigui o no l'Any Espriu.

-----------------

pd: en motiu de l'Any Espriu aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter.

dissabte, 28 de setembre de 2013

#MinutsMusicals amb "O mio babbino caro" de Puccini



O mio babbino caro

O mio babbino caro,
mi piace è bello, bello;
vo'andare in Porta Rossa
a comperar l'anello!

Sì, sì, ci voglio andare!
e se l'amassi indarno,
andrei sul Ponte Vecchio,
ma per buttarmi in Arno!

Mi struggo e mi tormento!
O Dio, vorrei morir!
Babbo, pietà, pietà!

De l'òpera Gianni Schicchi (1918) de Giacomo Puccini (música) i Giovacchino Forzano (llibret)

Va sonar, i ens va emocionar, aquesta ària de Puccini al comiat del lluitador Bep Marquès... També aquest poema de Salvador Espriu, cantat per Raimon, va acompanyar el comiat d'en Bep...


divendres, 27 de setembre de 2013

He mirat aquesta terra. #SalvadorEspriu #AnyEspriu



He mirat aquesta terra

Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s’enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l’aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta l’olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d’estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre m’envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan l’estiu ajaça per tot l’adormit
camp l’ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre comprenien savis dits de cec
com l’hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la desbocada força dels cavalls
de l’aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Salvador Espriu



Vam escoltar, amb la veu de Raimon, aquest poema d'Espriu al comiat d'en Bep Marquès...

----------------------

pd: recordeu que avui divendres a Sarrià de Ter podeu descobrir l'Espriu menys conegut!


dijous, 26 de setembre de 2013

Parlem de #SarriadeTer núm. 85: en portada, una fita d'en Fita!

Portada del número 85 de la revista Parlem de Sarrià
La nova i lluminosa escultura de Domènec Fita a Sarrià de Ter, inaugurada a finals de maig, protagonitza la portada del número 85 de la revista Parlem de Sarrià, una revista farcida, com sempre, de cultura, història, actualitat i moltes altres informacions de Sarrià de Ter!

La revista, que ja és al carrer, també la podeu llegir online i descarregar aquí!



I si la voleu en paper una bona ocasió de trobar-la serà aquest divendres a la tarda a la xerrada sobre Salvador Espriu que es farà a la Biblioteca Emília Xargay!


---------------------------

pd: la meva no és tan espectacular com la fotografia que Quim Llunell va fer per a la revista, però ofereix una altra perspectiva de l'escultura...



dimecres, 25 de setembre de 2013

L'albergínia, en forma d'"alberginiada", potencia la creativitat i cohesiona la família

Foto de família de la VI Alberginiada. Foto: Dani Canyigueral
No desvetllaré cap secret si afirmo que l'albergínia té moltes qualitats nutritives! Només cal fer un cop d'ull a la fitxa que li dedica "Ets el que menges" per veure-ho!

Però més enllà de les seves propietats nutricionals (res de greix, algunes vitamines i potent antioxidant) d'un temps ençà he pogut comprovar com aquesta hortalissa amaga també altres qualitats, entre les que destacaria el foment de la creativitat i la cohesió familiar.

Aquestes qualitats, però, no són inherents ni exclusives de l'albergínia, però en el cas que he experimentat l'albergínia és el factor clau que permet desenvolupar-les. El secret no és, en aquest cas, l'albergínia, sinó el seu ús social!

I l'ús social que hem donat a l'albergínia a la família Canyigueral Viñals de Sarrià de Ter és l'"Alberginiada"!

Dies enrere vam celebrar ja la 6a edició d'aquesta trobada familiar, que té com a única condició que tothom porti un plat cuinat amb albergínia!

Al llarg de les 6 edicions de l'"Alberginiada" hi ha hagut plats cuinats amb albergínia que, any rere any, s'han repetit, però cada any hi ha hagut noves propostes culinàries, doncs aquesta trobada ens estimula a buscar noves receptes, provar noves combinacions de plats en què l'ingredient protagonista és l'albergínia! Cada any ens sorprenem a nosaltres mateixos!

Però la creativitat no és l'única propietat associada a l'"Alberginiada"; aquesta és una trobada, com d'altres de caire familiar, que uneix, cohesiona. A diferència d'altres trobades, més tradicionals, com les de Nadal o altres festivitats, l'"Alberginiada" la fem perquè volem, no "perquè toca"! Aquest matís l'enriqueix notablement i fa que sigui un espai de trobada i relació familiar molt entranyable, esperat al llarg de l'any!

L'"Alberginiada" a més, en el cas de la nostra família, ha permès recuperar una trobada que dècades enrere s'havia fet, actualitzant així una tradició familiar perduda, enfortint d'aquesta manera el sentiment de pertinença.

Cada família té trobades, moments i espais que les cohesiona, que les uneix; identificar-los és un tresor, saber-los mantenir i actualitzar, el millor ingredient per mantenir la família unida i cohesionada.

Altres moments d'aquests amb altres branques de la meva família són l'època de collir olives a Cantallops o les tardes de diumenge d'estiu a Garbet...

I hi ha, a la meva família, altres aliments que ténen, a banda de les nutricionals, altres propietats: els brumyols també amaguen moltes qualitats: descobriu-les aquí!

Bon profit i bona família!

dimarts, 24 de setembre de 2013

L'essència i els matisos del Barça del "Tata" Martino


Martino, durant la roda de premsa / FOTO: MIGUEL RUIZ-FCB
Està canviant, "Tata" Martino, l'estil, l'essència del joc del Barça?

El debat, que ja fa setmanes que s'arrossega, s'ha fet més present aquests dies, a mesura que el Barça ha anat perdent, els darrers partits, la possessió de la pilota, un dels signes d'identitat evidents de l'"estil de joc Barça".

Un altre element que atia el debat és un major ús del joc directe, més vertical, amb desplaçaments llargs, en comptes del joc combinatori i de toc, tenint una menor presència en el joc el mig del camp, la pedra angular de l'"estil Barça".

Per activa i per passiva l'entrenador del Barça, Gerardo "Tata" Martino, ha afirmat que no és la seva voluntat, ni intenció, canviar l'estil de joc del Barça, tot i que sí reconeix que ha afegit algunes variants, alguns matisos, com va dir un dia.

És cert que el joc del Barça s'ha descontrolat en algunes fases d'alguns partits, en les que inexplicablement s'han rebut gols evitables; en aquest cas, però, el problema és més de balanç defensiu que no de plantejament ofensiu, tot i que en aquest cas ambdues coses són la cara d'una mateixa moneda. I tan cert és això com que fins a la data, el Barça de "Tata" Martino, matisos inclosos, suma tots els partits de Lliga i de Champions amb victòria.

A dia d'avui no trobo prou elements per afirmar que el "Tata" ha començat la deconstrucció de l'"estil Barça". En tot cas em semblarà encertat si és capaç de fer evolucionar i créixer l'estil de joc, donant als jugadors tots els recursos necessaris per saber afrontar les dificultats que, partit a partit, ben segur es trobaran.

Em sembla interessant, però, l'interrogant que aquests dies està obirnt el periodista Ricard Torquemada: els matisos seran només matisos o acabaran per canviat l'essència del joc del Barça?

Al cap i a la fi la necessitat primària del futbol (les fisiològiques de la piràmide de Maslow) es satisfà fent entrar la pilota dins la porteria, amb el gol; l'estil de joc, una necessitat és secundària només s'assaboreix i es satisfà, a mig i llarg termini, si els resultats acompanyen!

El debat seguirà obert, sobretot si, més enllà de l'estil de joc, el % de possessió i el paper del mig del camp, el Barça de "Tata" Martino segueix guanyant partits. Aquests debats, amb derrotes, no són possibles!

Tan de bo el debat duri tota la temporada! Serà senyal que, més enllà de l'estil de joc, el Barça de "Tata" Martino segueix triomfant!

dilluns, 23 de setembre de 2013

L'Espriu menys conegut, a Sarrià de Ter!


Aquest proper divendres 27 de setembre de 2013 a Sarrià de Ter viurem l'Any Espriu!

La revista Parlem de Sarrià i la Biblioteca Emília Xargay organitzen la xerrada "D'una vella i encerclada terra: el Salvador Espriu menys conegut", xerrada que anirà a càrrec del catedràtic d'institut Eduard Juanmartí Generès.

La conferència es farà a les 7 de la tarda a la Biblioteca Emília Xargay i, naturalment, hi esteu tots convidats!

-------------------

pd: en motiu de l'Any Espriu aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter.

dissabte, 21 de setembre de 2013

Tokio m’és igual. #MinutsMusicals amb Antònia Font



Tokio m’és igual

Sé que és molt difícil aguantar-me sa ressaca i que és dilluns
de gelocatil i cafeïna, arrancarem almanco avui.
Senyoreta, m’estimi amb molta força i primavera
a certa circumstància i perfil, Xangai no és Pequín.

I és només quan som una piltrafa que m’escric i me dibuix,
sé que per tu i jo una línea recta mos separa sempre junts.
Senyoreta, m’estimi amb molta força i primavera
a certa circumstància i perfil, Xangai no és Pequín.

Senyoreta, ca meva s’abandona i no ho supera,
"su asiento en posición vertical", Pequín no és Xangai.
Senyoreta, m’estimi com s’estima en es cinema
a certa circumstància i perfil, Xangai no és Pequín.

Senyoreta, neons i cosmopolis a tebeos
de sushi, Panasonic total, Tokio m’és igual

Antònia Font

"Tòkio m'és igual, i Istambul encara més!", semblaven cantar els responsables de la candidatura olímpica de Madrid 2020 abans de la proclamació de la ciutat nipona com a seu dels Jocs Olímpics de 2020... I així els hi va anar...

Per cert, per cançó olímpica, els Antònia Font tenen la memorable Calgary 88!

divendres, 20 de setembre de 2013

Els seus peus. #SalvadorEspriu #AnyEspriu


Els seus peus

Cada matí contemplo
dos peus de vençut dintre
de sabates que riuen.

Si el tinc proper, la roba
damunt l'esquena feble
emmiralla el meu rostre.

Quin dolor de ferides
de pell i de carn viva,
tant temps! Sense venjança
ni ja sentit, escolto
el pas i la fatiga
d'un plebeu en derrota.

Tot l'any fem córrer plomes
d'escrivents velocíssims.
Quan ve l'estiu, penetren,
pel balcó, vironeres.
A l'hivern, més tristesa
i els cels de fred. I sempre
gemega, escup, tossia.

Refuso d'estimar-lo,
malgrat els vols de l'àngel.
Però li deixo cèntims,
a un interès ben mòdic,
per calçat necessari
al poc camí que resta.

Salvador Espriu. Mrs. Death (1952)

Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.

dijous, 19 de setembre de 2013

A punt per la 2a temporada del #SarriadeTer en Xarxa!


Aquest proper divendres 20 de setembre inicio la 2a temporada de l'espai Sarrià de Ter en Xarxa a Ràdio Sarrià.

El programa, que aquesta nova temporada té la mateixa estructura que l'anterior, es seguirà emetent bimensualment,  el 1r i 3r divendres de cada mes, tot i que els continguts de tots els programes els podeu trobar permanentment al bloc del programa, que estrena "look"!

Al 1r programa d'aquesta 2a temporada parlarem d'aquests temes:

  • Tema del dia: els finalistes dels Premis Blogs Catalunya 2013
  • La novetat: Smartwatch, el rellotge intel·ligent
  • La llista: 3 webs per a estudiants
  • El bloc: expedició al Hidden Peak

En cas de no poder escoltar el programa en directe sempre podeu recuperar-los i escoltar-los a través del vostre ordinador.

Sarrià de Ter en Xarxa és un espai de ràdio petit que no té més voluntat que apropar les noves tecnologies als neòfits d'una manera planera i senzilla.

Demà començo la 2a temporada... tinc per davant més d'una quinzena de programes... m'hi acompanyeu?

dimecres, 18 de setembre de 2013

L'holandès errant!


Per més que sigui ex-jugador, ex-entredanor i ex-president d'honor del Barça Johan Cruyff té, com tu i com jo, absoluta llibertat per anar, en el duel d'avui entre el Barça i l'Ajax d'Amsterdam, amb l'equip que vulgui! Només faltaria!

De Cruyff no em molesta que davant aquest enfrontament esportiu prefereixi que guanyi l'Ajax, un club tan o més "seu" com el Barça, sinó que, una vegada més segueixi desgastant el Barça en general i el seu president, Sandro Rosell, en particular, amb qui és evident que no manté una bona relació.

De Johan Cruyff m'agrada i admiro tot el què va ser com a "ex-" del Barça (jugador, entrenador i fins i tot president d'honor), però cada dia em cansa més el que és, i seguirà essent, dins i fora del Barça: entorn!

No m'agrada per exemple el Johan Cruyff entorn del Barça que qüestiona, des del minut zero, el fitxatge de Neymar, i m'és ben igual si ell, com d'altres socis o simpatitzants, van o no al Camp Nou... Tampoc m'agrada que Sandro Rosell, actual president del Barça, en comptes d'apaivagar les desavinences, llenci més llenya al foc!

Jo avui no aniré al Camp Nou (com és habitual en mi) però aniré, com sempre, fins i tot quan el president era Joan Gaspar, amb el Barça!

Amb qui vagi, o el que faci avui l'holandès, ja fa temps que m'és ben igual! Avui per avui, per Johan Cruyff, millor el del "Crakcòvia"!

Ben mirat el Barça de Rosell i Cruyff s'haurien de deixar en pau una estona... els culers ho agrairíem!

dimarts, 17 de setembre de 2013

La reforma federal de la Constitució, la resposta socialista a la Via Catalana

Rubalcaba i Navarro a la Festa de la Rosa d'enguany. Foto: PSC
Pere Navarro i Alfredo Pérez Rubalcaba tenen un pla: la reforma federal de la Constitució espanyola.

El seu és un pla alternatiu a la via independentista de la majoria de catalanistes (caldria veure si també de la majoria de catalans) i a la via immobilista (mantenir l'actual "statu quo" de l'estat espanyol) de la majoria d'espanyolistes (caldria veure si també de la majoria d'espanyols).

Si bé és cert que entre el PSC i el PSOE hi ha certes friccions, fins i tot diferències insalvables (el dret a decidir), d'un temps ençà els seus líders han fet, estan fent, un esforç per a bastir un espai comú d'entesa (la declaració de Granada) que els permeti oferir una alternativa a les dues opcions, polaritzades, aparentment majoritàries avui a Catalunya i a Espanya.

La via federal hauria de poder tenir el seu espai polític a Catalunya, entre l'independentisme i l'unionisme, i a Espanya, com a alternativa a l'immobilisme, però el federalisme ni sembla despertar-se, ni sembla despertar passions, ni aquí ni allà.

El treball del PSC i el PSOE en aquesta línia, però, no és un treball en va! Tard o d'hora, amb o sense consulta, l'estat espanyol haurà d'oferir quelcom de diferent del què ofereix ara a Catalunya (a nivell de finançament, de reconeixement de la diversitat, de la llengua, l'educació, la cultura...) i en aquest quelcom diferent el PSOE, també el PSC, poden oferir la seva proposta federal... Una altra qüestió és si la seva proposta té mercat (llegeixi's vots)!

PSC i PSOE, actualment un xic desdibuixats políticament a Catalunya i a Espanya, han de seguir tenint un paper important i rellevant políticament a Catalunya i a Espanya, en la Catalunya i Espanya d'avui, però sobretot, en la Catalunya i Espanya de demà, siguin quins siguin els designis que el futur ens depari per la Catalunya i l'Espanya de demà...

Fa reflexionar, en aquests dies post-Via Catalanaaquesta piulada de José Antonio Donaire:
"Hi ha una evidència. Si mai hi ha un referèndum legal i pactat, serà amb un President socialista a Espanya."

Temps al temps...

dilluns, 16 de setembre de 2013

El Tram 610 de la Via Catalana!

Els voluntaris de la Via Catalana del Tram 610!
El 610 és tan sols un dels 722 trams que va tenir la Via Catalana, però és el tram en el que vaig participar i vaig fotografiar.

De totes les fotos del tram 610 que vaig fer com a voluntari de la Via Catalana en vaig fer aquest vídeo:



Pels qui vareu formar part d'aquest tram, o per qui vulgui, podeu veure i descarregar-vos les fotos del tram 610 en aquest àlbum:



Altres imatges de la Via Catalana al seu pas per Sarrià de Ter són les del tram 607. I les imatges del tram 609 de la Via Catalana, també de Sarrià de Ter, les podeu veure en clicant aquí.

I un xic més cap al nord, si vareu participar al tram 633 de la Via Catalana aquí podreu trobar-vos-hi! Les imatges les va fer el meu germà, el fotògraf Bernat Casero,

I naturalment podeu trobar més imatges de la Via Catalana al Flickr de l'ANC!

Veient les imatges dels diferents trams es pot veure, i comprovar, que pocs no érem!

Bona feina... i a seguir fent via!

dissabte, 14 de setembre de 2013

Bombolles. #MinutsMusicals amb el primer "single" del nou disc d'Els Pets!



Bombolles

Des del fons del mar
colgat de blau
respiro amb aire teu.

I quan vull parlar
fabrico a raig
bombolles d’aiguaneu.

I tot i el vent i el fred
i aquest temps tan esquerp,
vull repartir prospectes a la gent que no ho entén.

I tot i el cor de veus
que em colguen de retrets,
faré com si plogués fent sempre coses noves:
beure vi, menjar a deshores,
decorar-me el cap amb mil cançons.

Des del blanc del cel
m’espolso el gel
que em creix a sota els peus.

I en un reservat,
t’escric postals
llepant-te en els segells.

I, tot i aquest hivern
que ens vol gelar la pell,
proposo que fumats ens expliquem les pors rient.

I, encara que el govern
ens miri malament,
tinc ganes d’explicar-te en cada mot que parlo,
fer-te lloc en el meu carro,
plantar cara i derrotar els dolents.

Els Pets

Aquest és el primer "single" del nou disc d'Els Pets, "Àrea petita".

divendres, 13 de setembre de 2013

En el nostre somni, sí. #SalvadorEspriu #AnyEspriu



VII

Els nostres avis varen mirar,
fa molts anys,
aquest mateix cel
d´hivern, alt i trist,
i llegien en ell un estrany
signe d´emparança i de repòs.
I el més vell dels vianants
l´assenyalava amb el llarg
bastó de la seva autoritat,
mostrant-lo als altres,
i després va indicar aquests camps
i va dir:
-Certament aquí descansarem
de tota la vastitud dels camins
de la Golah.
Certament aquí
m´enterrareu.

I varen ser enterrats,
un a un, a Sepharad,
tots els qui amb ell arribaven,
i els fills i els néts també,
fins a nosaltres.
Car prou sabem que molts
som encara escampats
en el vent i en la peregrinació
de la Golah.
Però ja no volem plorar
més el temple
ni sofrir per l´infinit enyor
de la nostra ciutat.

Per això, quan algú
de tard en tard s´atansa
i amb un posat sever
ens pregunta:
«Per què us quedeu aquí,
en aquest país aspre i sec,
ple de sang?
No és certament aquesta
la millor terra que trobàveu
a través de l´ample
temps de prova de la Golah»,
nosaltres, amb un lleu somriure
que ens apropa el record
dels pares i dels avis,
responem només:
-En el nostre somni, sí.

Salvador Espriu. La pell de brau (1960)

Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.



dijous, 12 de setembre de 2013

El primer dia d'escola d'un inici de curs

El primer dia d'escola d'un inici de curs és un dia especial. Els infants es retroben amb els companys i companyes de classe després de les vacances d'estiu, d'un estiu que han omplert, amb més o menys mesura, amb activitats de lleure, viatges familiars, quaderns d'estiu, remullades a la piscina, a la platja...

El primer dia d'escola d'un inici de curs és un dia esperat. Les famílies dels infants que per fi van a l'escola fa setmanes que esperen, amb delit, que arribi aquest dia, després d'unes vacances d'estiu que són per ells massa curtes (els pares i mares que poden treballar i gaudir-ne) i unes vacances escolars que molts consideren que són massa llargues pels infants.

El primer dia d'escola d'un inici de curs és un repte. Els i les mestres, que ja fa dies que preparen el curs, comencen de nou, un nou curs, la seva tasca educativa amb els infants, afrontant amb il·lusió els objectius marcats, superant amb esforç les mancances que, d'un temps ençà, cada curs van en augment (a ritme de retallades), fent una tasca massa vegades poc reconeguda, però d'una vàlua incalculable: educar.

El primer dia d'escola ha de ser un dia especial, esperat i un repte per a tota la comunitat educativa, infants, famílies i professorat, també per l'administració; l'educació, massa sovint magrejada políticament, hauria de ser un dels baluards del nostre país, enlloc de ser "l'ase dels cops".

Avui és el primer dia d'escola d'un nou curs escolar; tan de bo siguem capaços de començar-lo tots amb un somriure, i tan de bo aquest somriure el puguem mantenir fins a finals de curs...

Bon inici de curs!

------------------

pd: altres inicis de curs: 2010, 2011, 2012

dimecres, 11 de setembre de 2013

Vull voler volar! #MinutsMusicals per la #Diada amb @ElsPulpoPop! #11setembre



Vull voler volar

Sec al terra i m'ofego
perquè tot és més alt.

Surto a fora i m'ofego
perquè topo amb la paret.

Per més que m'alci m'ofego
perquè no veig l'horitzó.

Avui vull voler voler voler volar
un sostre em reté les ales.
Avui vull voler voler voler volar
em deixes orfe d'alè.

Si sóc l'ombra del sol,
avui sóc sota d'un pou.

Tediós tenso la gola
perquè em cauen les parets.

M'estic amb l'aigua al coll,
m'ofego en un got buit.

Ja n'estic ja fins al coll,
faig l'ànec coll avall.

Avui vull voler voler voler volar
un sostre em reté les ales.
Avui vull voler voler voler volar
em deixes orfe d'alè.

PulpoPop

Vull voler volar.. i com dirien els Dupond i Dupond: "jo encara diria més", vull poder votar!

dimarts, 10 de setembre de 2013

Socialistes encadenats a la Via Catalana


El proper dimecres 11 de setembre hi haurà socialistes encadenats a la Via Catalana, no en dubteu. A la Via Catalana de l’11 de setembre s’hi encadenaran socialistes, també militants i càrrecs orgànics i electes del PSC.

El PSC viu aquest any una mena de “dia de la marmota”, tot i que la meva percepció és que enguany hi ha menys tensió interna en tot allò que fa referència a la participació de militants, càrrecs orgànics i càrrecs electes del PSC a la Via Catalana.

La direcció del PSC ha donat llibertat, com no podria ser d’altra manera, als militants i càrrecs del PSC per participar a la Via Catalana, fent-ho, això sí, a títol personal, no representant el PSC. Jo, que sóc militant i càrrec electe del PSC, m’encadenaré a la Via Catalana, i sí, ho faré a títol personal, com vol la direcció del partit, però als ulls d’alguns veïns i veïnes del meu poble, Sarrià de Ter, per bé i per mal seré el regidor del PSC.

Sigui com sigui no seré jo l’únic socialista, amb o sense carnet, que formarà part de la Via Catalana el proper 11 de setembre; potser sí que si en féssim inventari podríem comptar més socialistes a la manifestació de l’any passat, mobilitzada sota el lema “Catalunya, nou estat d’Europa”, que no pas enguany a la Via Catalana, que al seu lema indica clarament un camí: “... cap a la independència!

Al seu dia ERC va interpretar que el camí cap a la independència tenia una parada prèvia anomenada federalisme, i va sumar-se i impulsar la reforma de l’Estatut de Catalunya, en una proposta, l’aprovada pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre del 2005, de caràcter federal; va ser finalment, i tristament, una acció fallida, després de la retallada de l’Estatut, de la qual ERC ja va pagar penitència i el PSC encara paga avui.

Avui hi ha socialistes que pensem que el camí cap a la independència pot dur-nos cap aquest destí, cap a la independència, sense patir nàusees; però aquest camí pot tenir altres destins també, el federalisme entre ells. Dit en altres paraules: en el camí cap a la independència podem trobar-nos, fins i tot, el federalisme!

Política ficció a banda, que l’independentisme ha anat guanyant adeptes és un fet i jo en sóc una modesta, insignificant si voleu, prova. I com més adeptes, més s’ha eixamplat, també, la diversitat d’independentistes. L’independentisme és avui un moviment més transversal, també més divers, com ho és també el catalanisme.

De fet hi ha independentistes amb els que, més enllà de compartir un destí més o menys difús i proper, poques coses hi tinc, i vull tenir-hi en comú... Però del que es tracta avui és de sumar, com es va sumar i lluitar, des de la diversitat durant la post-guerra i la transició per deixar enrere la dictadura i recuperar les llibertats.

I és que si tenim un país, un futur, per a decidir i construir, un futur diferent d’aquest present (també del present de pressupostos prorrogats i retallades continuades), jo també vull ser-hi, a títol personal i, també, com a socialista, encadenat a la Via Catalana.

Article publicat a l'Intocable Digital el passat dilluns 9 de setembre de 2013.

dilluns, 9 de setembre de 2013

Que la (no) consulta no li espatlli la legislatura


El President Mas té com a gran objectiu, i principal repte, d'aquesta legislatura, consulta a banda i malgrat la consulta, acabar la legislatura, sobretot després d'haver escurçat a la meitat, per voluntat pròpia, l'anterior.

El passat mes de juny d'enguany, en la presentació del seu Pla de Govern, ja va anunciar que encara que la consulta es celebrés l'any vinent, el 2014, la seva voluntat és, amb independència del resultat que hi hagi, esgotar la legislatura fins al 2016.

La setmana passada, en una entrevista a Catalunya Ràdio, el President Mas va anunciar, en cas de no produir-se la consulta, unes eleccions plebicitàries... al 2016!

Entra dins la lògica de tot president, també del President Mas, esgotar cada legislatura, però per a fer-ho cal disposar, sinó d'una majoria parlamentària, que Mas no té, de suficient suport parlamentari, que de moment sí té, per part d'ERC; però Junqueras no sembla estar disposat a esgotar el mandat fins al 2016 si la consulta finalment no es fa al 2014.

Artur Mas va decidir escurçar el seu primer mandat després de veure, ara fa un any, com gran part del país omplia els carrers de Barcelona en una manifestació històrica; embriagat per la Diada, Mas es va fer les eleccions a sobre!

Artur Mas l'any passat va aprendre que ell sol no podía, malgrat desitjar-ho en cos i ànima, capitalitzar la manifestació de la Diada; aquest any ja sap que si es fa la consulta no podrà capitalitzar-la tot sol... i que si no es fa, l'escenari d'unes eleccions anticipades plebicitàries "en calent", després d'un 2014 sense consulta, podrien resultar-li una estocada electoral.

El President Mas no és dels que "tenen pressa", a ell més aviat li convé un context més asserenat per a convocar les properes eleccions, d'aquí la seva preferencia per al 2016, any en què s'esgota em seu mandat, hi hagi o no la consulta.

No vol el President Mas que la consulta o la no consulta li espatllin la legistalura!

La percepció (o pura realitat) és, però, que si bé el President Mas mana, no és ell l'únic que decideix!

divendres, 6 de setembre de 2013

Cançó de capvespre. #SalvadorEspriu #AnyEspriu


Cançó de capvespre

Després que Sebastià, Francesc i Isabel varen anar a jugar al Mal Temps.

S'enduien veus d'infants
el sol que jo mirava.
Tota la llum d'estiu
se'm feia enyor de somni.

El rellotge, al blanc mur,
diu com se'n va la tarda.
S'encalma un vent suau
pels camins del capvespre.

Potser demà vindran
encara lentes hores
de claror per al ulls
d'aquest esguard tan àvid.

Però ara és la nit.
I he quedat solitari
a la casa dels morts
que només jo recordo

Salvador Espriu. El caminant i el mur (1954)

Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.

dimecres, 4 de setembre de 2013

Holanda, entre bicicletes, canals i molins!



Ara que, com la majoria de vosaltres, deixo cada dia més enrere les vacances d'estiu és quan més sentit tenen les fotografies fetes durant les vacances, els moments que, amb més o menys destresa i encert, hem immortalitzat per a recordar indrets, moments, persones... experiències!

D'entre els molts records immortalitzats al llarg de les vacances d'estiu comparteixo avui les imatges del viatge familiar a Holanda que he publicat a Instagram, entre bicicletes, canals i molins!



El proper dilluns 9 de setembre de 2013 aquest bloc abandona l'horari d'estiu i recupera el ritme habitual de publicacions, de dilluns a dissabte.

Les imatges també podeu veure-les en aquesta altra publicació...


Bona tornada a la feina als qui us reincorporeu o ho heu fer recentment i molts ànims als qui teniu com a màxima prioritat tornar a treballar!

dilluns, 2 de setembre de 2013

Avui, darrer dia per votar als Premis Blogs Catalunya 2013! #PBC13

Si avui és dilluns 2 de setembre, i ho és, avui és el darrer dia per votar als Premis Blogs Catalunya 2013!

Si encara no ho has fet avui és el teu dia, doncs fins a mitjanit pots participar en el procés de votació popular d'aquesta convocatòria, donant el teu vot a un dels molts blocs registrats a cada una de les 15 categories dels Premis Blogs Catalunya.

Segur que entre tots els blocs participants hi trobaràs blocs que, per un motiu o altre, t'agradarà votar, potser blocs que coneixes, o de blocaires que coneixes... o potser blocs i blocaires que no coneixies i que has descobert... I si no sempre et quedarà votar aquest... o aquest altre!

En fi, jo ja he votat... i tu? No ho deixis per demà, que ja no hi seràs a temps! Demà ja serà massa tard! Participa-hi i vota ara mateix!