Presentació de la revista Som del Pont núm. 4

La revista Som del Pont ja ha arribat al número 4 i, per a nosaltres que en formem part, ja és per si sola una gran notícia. La revista del barri de Pont Major, editada per l'AV Pont Major, fa el que han de fer les publicacions locals: recollir el que hi passa, donar veu als equipaments i a les entitats, i recollir també la memòria dels veïns i veïnes, contribuint a construir una identitat col·lectiva que es concentra en l'esperit de reivindicació i de pertinença de la capçalera de la revista: Som del Pont.

En aquest número quatre destaquem tres continguts en portada. El Pla de Barris Pont Major, sens dubte una de les grans notícies del barri, amb un article signat a quatre mans per dos dels responsables tècnics del projecte, la Maria Sisternas i l'Enric Manuel Altés, de l'Ajuntament de Girona. L'arribada del Festival INUNDART al barri, al qual naturalment li donem veu a la revista. I l'entrevista a Luis Herrera, referent i activista veïnal que, amb 96 anys, és un puntal de la memòria col·lectiva del barri, de la mà de la periodista i veïna Carmina Solano Badia.

El dijous 12 de març a les 19 h al Centre Cívic Pont Major presentarem aquest número de la revista, amb la participació de la Raquel Moron, coordinadora del Festival INUNDART. Serà una bona ocasió per celebrar la publicació i per conèixer els projectes de futur del barri, que no són pocs.
Us hi esperem!

La ILP Concertació Social espera la teva signatura de suport

 

Una ILP, Iniciativa Legislativa Popular, és un mecanisme de participació democràtica directa que permet a la ciutadania proposar lleis al Parlament; a Catalunya cal recollir un mínim de 50.000 signatures per poder-ne fer el debat parlamentari. Actualment hi ha una Iniciativa Legislativa Popular que està a la cerca i captura d'aquestes 50.000 signatures que, penso, mereix la teva. T'explico.

La ILP Concertació Social Discapacitat vol garantir per llei que els serveis d'atenció a persones amb discapacitat, trastorns del desenvolupament i salut mental siguin gestionats per entitats d'iniciativa social sense afany de lucre. En altres paraules: que en l'atenció a les persones més vulnerables, al centre hi hagi la persona, i no el benefici econòmic.

La iniciativa compta amb un ampli suport d'entitats, institucions i personalitats: Fundació Ramon Noguera, Càritas, Fundació Aspronis, Support Girona, la Coordinadora Catalana de Fundacions, a Universitat de Girona, l'Ajuntament de Girona, i moltes altres d'arreu del territori. Entre elles, també Plataforma Educativa i les entitats que en formen part.

Jo ja he signat per donar suport a aquesta ILP, i t'animo que tu també ho facis. Si tens més de 16 anys i estàs empadronat a Catalunya, pots signar. Els punts de recollida i tota la informació els trobaràs al compte d'Instagram @concertaciosocial_discapacitat. 

Moltes gràcies per endavant.

Repensem Girona, regenerem el Pont Major

Les ciutats són ecosistemes vius, espais on conviuen persones, activitats, natura i infraestructures que es relacionen constantment i es transformen amb el temps. Les ciutats no són simples escenaris de la nostra vida, com en la pel·lícula "El show de Truman", on simplement passen coses aparentment inconnexes i aleatòries, fruit del lliure albir, sinó que són organismes complexos que canvien, evolucionen i es transformen constantment. 

Prenc consciència de tot això, sobretot, quan miro fotografies antigues, per exemple de Girona, i m'adono de com s'ha anat transformant la ciutat, els carrers, els edificis, els negocis, els cursos dels rius o les zones verdes, en definitiva, el paisatge urbà; un paisatge urbà que, inevitablement, també inclou les persones... Aquesta transformació, amb espais que evolucionen, d'altres que desapareixen i d'altres que apareixen de bell nou, és un moviment continu, a vegades lent i d'altres més accelerat, propi de qualsevol ecosistema en evolució.

Interpretar la ciutat com un ecosistema ens ajuda, segurament, a entendre les interdependències que s'hi produeixen i que, en definitiva, la sostenen. Un ecosistema en què els barris actuen com a hàbitats amb dinàmiques pròpies, les entitats i organitzacions (socials, culturals, esportives, educatives, veïnals...) són espècies clau que generen cohesió, les polítiques públiques funcionen com a mecanismes de regulació i les persones són la biodiversitat que dona vida a tot el conjunt. Quan prenem consciència d’aquesta xarxa, d'aquesta interdependència entre tots els elements que formen part d'aquest ecosistema, podem interpretar-la i intervenir-hi, a priori, de manera més responsable i transformadora.

Aquesta és la voluntat, entenc, de les 2es les jornades Repensem Girona, que es faran aquesta setmana, en les que ens conviden a observar la ciutat amb una visió sistèmica, identificant necessitats, desequilibris i potencialitats, tot reconeixent que els canvis urbans són fruit (o haurien de ser-ho) de decisions i projectes compartits. La Girona d'avui no és més que la suma de moltes "Girona" pensada i repensada al llarg del temps, pensada i repensada al llarg de tants anys com anys té la ciutat.

Una part de la jornada es farà al barri de Pont Major, amb una passejada pel barri i un debat sobre la regeneració dels barris, una tria del tot conscient i intencionada, no en va és el barri que l'Ajuntament de Girona ha triat per a plantejar un projecte que s'ha presentat a la convocatòria del Pla de Barris, una oportunitat que, a banda d'històrica, pot representar un impuls per a la seva transformació en clau urbanística, de sostenibilitat i de cohesió sociocomunitària.

Entenent el barri com una peça essencial de l'ecosistema de la ciutat, tota acció que permeti activar un procés de regeneració al Pont Major anirà més enllà del mateix barri, contribuint també a la millora de l'ecosistema de què forma part, és a dir de la ciutat de Girona. 

Fòrum Ciutadà Girona 2100: (Re)construir Girona des dels barris

Divendres de la setmana passada, en el marc del Fòrum Ciutadà Girona 2100, vaig exposar, com a president de la Coordinadora d'Associacions Veïnals de Girona (CAV Girona), la necessitat de repensar el paper dels barris en la governança de la ciutat. Girona ha d'avançar cap a un model més descentralitzat, on la participació ciutadana sigui real i efectiva, i on els barris tinguin un rol determinant en la planificació i gestió dels recursos.

Aquestes són les idees que, amb altres paraules, vaig desenvolupar.

Suport als Centres Cívics i condemna de les destrosses al Centre Cívic Onyar

En primer lloc, vaig voler expressar la nostra condemna pels danys soferts pel Centre Cívic Onyar i manifestar el suport de la CAV Girona a tot el personal, usuaris i entitats que fan vida en aquest espai i en la resta de centres cívics de la ciutat. Aquests equipaments són fonamentals com a espais d'acollida, educació, cohesió i participació comunitària.

Els Centres Cívics: xarxa de proximitat i dinamització

Des de la creació del primer Centre Cívic a Sant Narcís el 1989, Girona ha consolidat una xarxa que actualment compta amb vuit Centres Cívics i 21 Espais Cívics i Locals Socials. Aquests espais han esdevingut pilars fonamentals per a la dinamització dels barris, fomentant la col·laboració veïnal i acostant serveis a la ciutadania.

De cara al futur, cal aprofundir en la descentralització municipal per tal que aquests equipaments no només acullin activitats socials i culturals, sinó que esdevinguin també centres de gestió i planificació territorial.

Els barris com a eixos de vertebració urbana

Tal com vaig remarcar en la meva intervenció, "els barris no han de ser només un element de divisió territorial, sobretot han de guanyar pes i importància en la vertebració de la ciutat en clau de gestió dels recursos i serveis, planificació urbanística, participació ciutadana i cohesió social". 

Així doncs, els barris no han de ser simples divisions administratives, sinó autèntics motors de gestió de la ciutat. La seva importància rau en la capacitat d'influir en aspectes clau com la planificació urbanística, la distribució de recursos i serveis, la participació ciutadana i la cohesió social.

Cap a una participació ciutadana real i efectiva

El model actual de participació ciutadana no pot reduir-se a votar cada quatre anys ni a processos limitats per imperatiu legal. Ha de ser un diàleg continu i estructurat entre les entitats veïnals, la ciutadania i les administracions. Aquest diàleg ha d'incloure:

1. Accés a la informació sobre temes que afecten la ciutat (urbanisme, educació, residus, mobilitat, etc.).
2. Interacció amb les administracions i altres agents socials per generar propostes i debatre estratègies.
3. Participació en la presa de decisions, encara que no siguin vinculants, per assegurar que la veu de la ciutadania sigui escoltada.
4. Seguiment i avaluació de les decisions, per garantir-ne la transparència i efectivitat.

Propostes per una governança més participativa

Finalment, vaig apuntar dues mesures que permetrien avançar en aquest model de governança més participativa:

    • Reforçar la figura de la regidoria de barri, dotant-la de competències executives i d'un pressupost propi per a una gestió més eficient.

    • Potenciar els consells de barri, donant-los d’estructura, competències i recursos perquè puguin esdevenir veritables espais de decisió col·lectiva.

Construir la Girona del 2100 passa, necessàriament, per donar-los el protagonisme que mereixen.

Els barris són l'escala idònia per connectar territori i societat, la complexitat del territori i la complexitat de la societat. 

Pont Major: després de la reunió veïnal

Divendres a la tarda al barri de Pont Major de Girona vam tenir una nova reunió veïnal, en aquesta ocasió amb l'assistència i participació de la regidora de barri, Núria Riquelme.

Més de seixanta veïns i veïnes van respondre a la convocatòria, xifra certament notable, senyal inequívoc de l'interès i la preocupació de molts veïns i veïnes pel barri. Les intervencions van donar fe i ser mostra d'aquesta preocupació.

Els temes tractats, alguns endèmics, d'altres segurament més compartits per altres barris, van ser els recurrents i aquest fet va influir, inevitablement, en potenciar el sentiment de desànim, desesperació, frustració, enuig i fins i tot resignació que desprenien algunes intervencions.

Les múltiples incidències amb els residus i la brutícia d'algunes illes de contenidors, i en general del barri, els problemes de mobilitat, de seguretat, la manca de solució de l'arranjament de les voreres (malmeses o inexistents) i el convenciment que molts d'aquests problemes no es resolen perquè el barri de Pont Major és perifèria.

La regidora en va prendre nota, també l'AV Pont Major, i va procurar donar resposta i respostes, i caldrà fer el seguiment de tots i cadascun dels temes plantejats, que en la seva majoria, formen part d'un memorial de greuges que el barri arrossega de fa anys, amb qüestions enquistades i de mal resolució, no sé si per manca d'interès, manca de pressupost, per traves tècniques o burocràtiques o per tot plegat.

Divendres, novament, el barri es va mostrar queixós i alhora exigent amb l'Ajuntament, reivindicant que el Pont Major també és ciutat i reclamant atenció, cura i inversions. La queixa i l'exigència dels veïns i veïnes vers l'Ajuntament és necessària i imprescindible, i és important que vagi acompanyada, tal com fan molts veïns i veïnes, de l'exigència del barri amb ell mateix, de l'autoexigència i el compromís dels veïns i veïnes amb el barri.

Perquè és la corresponsabilitat el que dona força i arguments a la queixa, i és per això que, com sempre, cal anar més enllà de la queixa i seguir construint, paral·lelament, espais de debat, de construcció i de propostes de millora per al barri.

El Pla Comunitari Construïm Ponts ens interpel·la, i és possible que el Pla de Barris en Futur ens hi convidi, i sobretot, i més important, nosaltres mateixos, els veïns i veïnes, ens ho hem d'exigir.

Aniria bé que la pròxima reunió veïnal, amb la regidora o sense, anés més enllà de la queixa i se centrés en l'anàlisi i la proposta. 

A Girona la participació ja no va per barris

L'Ajuntament de Girona està canviant el reglament dels pressupostos participats, que ara seran participatius. El canvi no és només la mutació del participi a l'adjectiu, el canvi és un xic més profund. I si bé el canvi era necessari, no sé si en alguns aspectes va en la direcció correcta.

Em sembla que tothom té clar que el reglament dels pressupostos participats aprovat el 2013 necessitava una reforma, una actualització, vistes les dificultats i disfuncions del procés de proposta i elecció dels projectes, amb una escassa participació ciutadana, també de l'execució de les obres, algunes llargament dilatades.

Després d'un procés de diagnosi, recollida de propostes i de la dinamització d'alguns grups de treball l'Ajuntament ja ha aprovat, inicialment, un nou reglament, el Reglament dels Pressupostos Participatius (no participats) de Girona, que es troba aquests dies en exposició pública.

Després d'una primera lectura d'aquest nou reglament hi ha un parell de qüestions que, d'entrada, em generen una certa inquietud: la distribució territorial i el paper de les associacions veïnals.

A l'anterior reglament, avui encara vigent, la distribució dels pressupostos participats es feia per barris, pels 30 barris de Girona que defineix el propi reglament; en canvi en el nou reglament es parla d'unitats territorials de divisió, que no defineix i que en delega la concreció en el decret d’alcaldia d’aprovació i convocatòria del procés participatiu.

Sembla, doncs, que aquest nou reglament tendeix a desdibuixar els barris, tot i que caldrà veure com es concreten aquestes unitats territorials, qui les concreta i sota quins criteris. És evident que cal donar cobertura a projectes que puguin ser compartits per més d'un barri, si s'escau, però que la paraula "barris" només aparegui dues vegades al nou reglament, una fent referència a l'anterior reglament, l'altra a la seva futura derogació, d'entrada em sembla que és un mal senyal.

Suposo que és per això que no sorprèn, però sí preocupa, la segona inquietud que em desperta aquest nou reglament: el paper de les associacions veïnals.

A l'anterior reglament tenien un paper actiu en tot el procés, des de la proposta d'accions al seguiment de l'execució, passant pel sistema d'elecció i participació; en aquest nou reglament no se les menciona de forma específica ni explícita, es parla de forma genèrica d'entitats. Les associacions veïnals amb el seu paper vertebrador i de representació territorial, doncs, queden completament diluïdes, per dir-ho de forma elegant.

Les associacions veïnals no han de tenir ni més veu ni més vot que cap altra entitat, només faltaria, però sí poden tenir una funció de seguiment, dinamització i supervisió de tot el procés, és clar que si aquesta participació ja no va per barris, les entitats que els representen queden en fora de joc.

Tinc clar que l'actual reglament de pressupostos participats als barris havia quedat obsolet; no tinc massa clar que aquest reglament de pressupostos participatius de Girona sigui el que necessita la ciutat.

Previsiblement aquest nou reglament quedarà aprovat definitivament a principis de l'any vinent, més aviat o més tard en funció de si s'hi presenten esmenes. Veurem si aquest nou reglament sobreviu a les properes eleccions municipals, si el nou govern municipal l'abraça, o no...

Pont Major des de sempre

Des d'aquesta setmana un gran mural al costat del Pont de l'Aigua dóna la benvinguda a qui, bé provinent del propi pont, bé provinent de Campdorà, entra al barri del Pont Major.

El mural bé podria ser una al·legoria del barri, que viu i batega entre el riu Ter i la via del tren, i és fruit d'un procés participatiu en el que els que els veïns i veïnes hem "festejat el carrer".

Aquest és el segon mural que s'hi pinta, al barri, o de fet podríem dir que és el tercer, si comptem el mural "pissarra" que també va formar part del projecte i que va servir, a mode de llenç, per a recollir una rica pluja d'idees...

En aquest gran mural hi ha poca lletra, "Pont Major des de sempre", un lema que és, alhora, una declaració d'amor etern i una reafirmació de ser d'un barri que no es vol diluir ni engolir indefectiblement per la ciutat de la que forma part. És un mural que diu i sobretot mostra, d'entrada i a tothom que s'hi endinsa, que som, que hi som!

Un altre mural, uns metres més enllà en direcció al centre de Girona, destil·la més com som, com els veïns i veïnes ens reconeixem... És el mural que decora la paret lateral de les Destil·leries Gerunda, que tot i ser un edifici catalogat també hi té, a la paret lateral, un vistós anunci per a penjar-hi publicitat comercial...

En aquest mural la paraula pren el protagonisme, i si en l'altre es dibuixa l'espai físic del barri, el seu territori, en aquest el barri es defineix a sí mateix: "llars unides en la diversitat dels seus colors: com nosaltres, com tu, com jo, com la diversitat d'un barri de colors".

Sí, el Pont Major és un barri de contrastos; també el podríem definir com un barri divers, plural, tant com ho és la seva gent, la seva pell; només cal passejar-s'hi per observar la diversitat social, cultural, urbanística i fins i tot arquitectònica d'un barri que, per si sol i a peu de carrer, explica molt bé la seva història.

Aquests murals representen la culminació d'un procés col·lectiu de participació i creació artística que s'ha emmarcat en el projecte Festegem el carrer; el projecte volia prendre el pols emocional dels veïns i veïnes del barri vers el nostre espai físic, alhora que traduir aquest pols en art...

El confinament ha dificultat tot aquest procés participatiu i creatiu, però no l'ha impedit, i més enllà del treball fet, certament valuós, tot i que fungible, resta la seva representació artística, especialment important en un barri on no prodiguen massa les manifestacions artístiques al carrer.

Pont Major des de sempre: us donem la benvinguda a un barri de colors...

Bravo, dos murals!

Tinc una bona notícia, i... una de dolenta? No, una altra de millor!

I si us pregunteu si també hi ha la notícia dolenta, no seré jo qui us la revelarà, sinó que, cas que considereu que hi sigui, l'haureu de trobar pel vostre compte!

La bona notícia ja la sabíem d'antuvi, i és que després del procés participatiu a Sarrià de Ter tindrem dos murals "nous", un nou de trinca, l'altre restaurat!

La millor notícia (per mi) potser ja l'haureu deduït: el mural de l'Esperanto es restaurarà al seu emplaçament actual i original!

L'àmplia majoria de veïns i veïnes que han votat en el procés participatiu (89 vots, 60,5%) han preferit preservar l'emplaçament del mural de l'Esperanto, davant els i les que preferien fer-ne una rèplica (58 vots, 39,5%) en un altre indret...

Celebro la decisió final, i sobretot felicito a les persones, entitats i partits polítics que van defensar el mural de l'Esperanto davant el risc que, més que replicat, fos simplement esborrat de la faç de Sarrià de Ter!

Ah, per cert, ja heu trobat la notícia dolenta?

El mural de l'Esperanto

L'Ajuntament de Sarrià de Ter ha hagut vestir de procés participatiu una controvertida decisió que tenia, sembla ser, coll avall i decididament presa, i que només la pressió ciutadana i la cintura política de l'oposició han impedit d'executar.

Fa anys i panys que a la façana lateral de la seu, ara tristament tancada, de Ràdio Sarrià hi ha un mural que reivindica l'Esperanto. Aquest mural, que al seu dia reivindicava una llengua comuna i universal, amb el temps ha esdevingut testimoni històric d'una llengua que no es va acabar d'imposar, testimoni del seu esperit.

Aquesta pintura mural, avui en dia, més que animar-nos a aprendre aquesta llengua ens recorda que aquesta llengua i el seu esperit internacionalista van existir i que a Sarrià de Ter també se'n va fer bandera! Personalment desconec el valor artístic i patrimonial d'aquesta pintura mural, no sóc expert en la matèria, però sí l'hi atribueixo un valor social i fins i tot m'atreviria a dir que històric que valdria la pena conservar.

Setmanes enrere uns operaris van iniciar els treballs de repintar aquesta façana, eliminant també el mural de l'Esperanto, com a pas previ per a la instal·lació d'un altre mural, encarregat per l'Ajuntament en motiu del Dia Internacional de l'Art.

El nou mural naturalment mereix ser exposat, i sens dubte contribuirà a enriquir el patrimoni cultural i artístic de Sarrià de Ter; no tinc tan clar que el nou mural hagi de substituir l'existent, i que per aquest nou es podria trobar un altre emplaçament.

Així ho van considerar alguns veïns i veïnes, que van aturar a temps la irreparable destrossa, així ho van exigir alguns grups de l'oposició (no sé si tots..), i tot plegat ha acabat amb un procés de participació ciutadana en els que els veïns i veïnes poden optar per aquestes dues opcions:

1. Pintar el mural de la Clàudia Pérez a la paret de Ràdio Sarrià del carrer Petit, a sobre del mural existent dedicat a l’Esperanto. Traslladar, mitjançant una rèplica, el mural de l’Esperanto a una altra ubicació, on juntament amb el mural s'hi instal·laria un plafó explicatiu que documentés aquesta llengua i la iniciativa de les persones que reivindiquen la seva implementació.
2. Pintar el mural de la Clàudia Pérez a la façana del carrer Josep Pallach, a Sarrià de baix, i restaurar el mural dedicat a l'Esperanto del carrer Petit, preservant així l’obra i la memòria històrica d’aquell grup d’activistes esperantistes sarrianencs que el varen impulsar fa més de 30 anys.

La participació, per als veïns i veïnes de Sarrià de Ter, es pot fer fins aquest proper diumenge 26 de juliol.

La bona notícia és que, sigui com sigui, tindrem els dos murals, també el de l'Esperanto, bé al seu emplaçament original, bé en un de nou... El que no acabo d'entendre és que, si precisament finalment es conservarà el mural de l'Esperanto, perquè no s'opta directament per la reconstrucció "in situ" en comptes de fer-ne una rèplica de cap i de nou en un altre indret... Ja he dit, però, que no sóc expert en la conservació del patrimoni artístic i cultural...

Jo, de poder votar, ho tindria clar: per mi la segona opció és la millor i més lògica; el mural de l'Esperanto es manté al seu lloc original, el nou en un nou indret, aportant un nou valor artístic i cultural al carrer Josep Pallach, l'entorn del carrer Major i la Placeta de la Font.

Sigui com sigui és d'agrair que Sarrià de Ter conservi, murals a banda, veïns i veïnes que vetllen per a preservar el patrimoni del poble; a elles i ells només els puc dir, humilment, "multan dankon"!

Festegem el carrer

Al barri gironí del Pont Major enguany no hem pogut celebrar la Festa Major (hauria estat aquest passat cap de setmana), però festegem, que vol dir "fer festes"! I les "festes" les fem, paradoxalment, al carrer, o més ben dit, les hi fem als carrers!

Des de fa unes setmanes el barri viu immers en un projecte artístic de creació comunitària a l'espai públic que duu per nom "Festegem el carrer", i val a dir que, en aquest cas, el nom fa la cosa!

El cert és que aquesta acció s'hauria d'haver iniciat mesos enrere, però com tantes altres també es va veure afectada per l'estat d'alarma i el confinament, i no ha estat fins fa unes setmanes, amb el desconfinament, que s'han pogut iniciar les activitats de participació ciutadana que li donen cos i forma. 

Els artistes Vicens Casassas i Urgell Funollet ja treballen literalment sobre el terreny, en aquest cas el barri del Pont Major de Girona, i aquestes darreres setmanes estan desenvolupant una sèrie d'accions participatives, xerrades i tallers, que tenen per objectiu construir una mena de mapa emocional del barri, a partir de la identificació de les emocions que diferents indrets ens desperten als veïns i veïnes. 

Sense anar més lluny demà a la tarda es fa un taller obert...

Aquest mapeig emocional és part del procés creatiu, que també és col·lectiu i comunitari i que ha de culminar, d'aquí a unes setmanes, amb una manifestació artística a l'espai públic, veurem si de caràcter permanent o efímer... 

Al barri del Pont Major ens hem quedat sense Festa Major, però aquest estiu festegem igualment, i possiblement com no ho havíem fet mai! 

Quan consultar, sembla, fa mandra

Amb tanta democràcia, tanta transparència i tanta participació les administracions han anat creant consells de participació, de caràcter consultiu, se suposa que per a millorar en la qualitat democràtica, però en algunes ocasions sembla que, més aviat, per a complir l'expedient, o ni això!

Crear un consell de participació implica feina, molta feina, ja que no només s'ha de crear un reglament que el reguli i designar qui en formarà part, també s'han de definir unes funcions i un funcionament intern, i sobretot dotar-lo de contingut per tal que tingui utilitat.

Aquests consells, per exemple els Consells Escolars Municipals, o, quan s'escau, els Consells Assessors d'emissores de ràdio municipals, persegueixen donar veu a tots els sectors implicats articulant la seva participació, i per tant la seva veu, cercant ser escoltada, ser com a mínim consultada.

Aquesta és la seva gran virtut, la seva capacitat de ser consultats, de recollir opinions, de generar-les, de generar consensos si és possible, de marcar posicionaments, de fixar polítiques, de criticar-les... El seu caràcter consultiu pot ser interpretat com un límit, però tot i que els acords d'aquests consells no són vinculants, poden ser, i de fet aquest és en part el seu paper, influents.

Sobre paper, que ho aguanta tot, aquests consells permeten no només promoure la participació, també contribueixen a la qualitat democràtica de les administracions que els creen, quan els responsables polítics que en són responsables (d'aquestes administracions) se'ls creuen, se'ls prenen seriosament.

La meva experiència particular en la matèria darrerament no em genera grans satisfaccions, ans al contrari; per un costat per la dificultat d'una comissió d'un consell escolar municipal de planificar quan la seva raó de ser (d'aquesta comissió) és precisament fer-ho, o si més no ser consultats sobre la planificació; per un altre costat per un consell encara no nat, un part tardà i difícil, i tanmateix sembla que inevitable...

Sí, ja entenc que a vegades això de consultar fa mandra, i que hi ha qui prefereix demanar perdó que demanar permís o, encara pitjor, que demanar tan sols l'opinió... 

Consultar és, sempre, un acte políticament valent!

Més enllà dels pressupostos participats

D'uns anys ençà la participació veïnal de Girona es modula, en gran part, a través dels pressupostos participats, un engranatge de participació ciutadana que activa les associacions de veïns, tot i que no totes ni amb la mateixa intensitat, i a través d'aquestes les entitats dels barris i, naturalment, els veïns i veïnes.

Els pressupostos participats permeten, doncs, ficar-hi cullerada! Ficar cullerada al pressupost municipal amb l'assignació d'unes partides per cada barri, en funció de diferents paràmetres, que els barris acaben decidint en què invertir, en un procés participatiu força millorable (de fet com tots!) i amb uns projectes que no sempre s'executen amb la celeritat desitjada.

La cullerada, ja ho podeu intuir, és més de postres o fins i tot de cafè que sopera! I malgrat l'esforç d'associacions de veïns i altres entitats, també del propi ajuntament, la participació global en termes quantitatius sol ser, especialment els darrers anys, molt minsa...

És evident que la fórmula dels pressupostos participats necessita reformular-se, possiblement més d'arrel que de detalls... I també és evident que més enllà dels pressupostos participats la participació ciutadana té i ha de tenir altres canals de participació, així com altres decisions en les que participar.

Confio que de tot això i més en parlem aquest proper dissabte 21 de setembre al matí a la Sala Lluís Herrera del Centre Cívic Pont Major de Girona, en una jornada formativa organitzada per la Federació d'Associacions de Veïns de Girona (FAV).

Us hi esperem!

Els punts crítics del procés participatiu (de #SarriadeTer)

De la mateixa manera que el camí es fa caminant, com deia el poeta, la participació es fa participant! I això és el que hem fet aquests mesos a Sarrià de Ter: participar.

El govern municipal va plantejar un procés participatiu per a escollir el destí de part de la plusvàlua obtinguda fruit de la venda d'una part de la fàbrica Torraspapel a Hinojosa, els propietaris de la futura fàbrica Paperera de Sarrià que reactivarà l'activitat paperera al nostre poble.

Finalment el govern municipal va decidir destinar 250.000 euros a aquest procés participatiu, dividint-lo en dues partides asimètriques: una de 50.000 euros i una altra de 200.000 euros a projectes d'inversió. El procés participatiu es podria haver plantejat en uns altres paràmetres, fins i tot s'hi podria haver destinat una major dotació pressupostària, però aquesta va ser la decisió del govern municipal i és sobre aquesta decisió i els seus efectes que hem d'observar el procés.

De fet la segona decisió que va prendre el govern municipal va ser que les propostes dels projectes d'inversió a escollir les fessin les entitats del poble i els veïns i veïnes, fet a priori molt lloable i positiu (que triïn des de l'inici!), però que en la seva materialització va acabar generant més d'un maldecap per les entitats, i no poques discussions entre aquestes i l'equip de govern. Senyal que el procés era viu, suposo...

El primer punt crític que va tenir aquest procés de participació va ser el fet que les entitats i els veïns i veïnes de Sarrià de Ter no s'havien de limitar a proposar projectes d'inversió, sinó que amb la seva proposta havien d'aportar un projecte, o un avantprojecte, amb una justificació i el pressupost de la inversió. Si del que es tractava era de fer aflorar necessitats n'hi havia prou amb fer arribar propostes, idees i fomentar el debat, però com que del que es tractava era que les entitats i els veïns i veïnes de Sarrià de Ter no només fessin la proposta, sinó que la justifiquessin socialment i tècnicament, i aportessin un pressupost aproximat, les entitats en van veure abocades a fer una tasca que possiblement no els corresponia a elles, sinó al propi ajuntament.

Aquesta circumstància,a més, va generar el segon punt crític: els tallers urbans es van convertir en una mena de concurs – competició entre propostes i projectes.

Les entitats, a banda de fer el projecte (justificació, pressupost, etc.) també van haver de defensar les seves propostes d'inversió en els diferents tallers urbans que es van realitzar pels diferents barris. La metodologia del procés marcava que una vegada fetes les propostes d'inversió i validades (?) per l'ajuntament aquestes es presentaven al poble als tallers urbans per tal que, en una posterior assemblea s'escollessin les finalistes. La dinàmica resultant va ser que als tallers urbans les entitats presentaven els seus projectes, i aquí es va cometre un nou error: l'estreta vinculació entre el projecte d'inversió (la necessitat) i l'entitat que el defensava, vinculació potenciada amb l'actitud del govern municipal, de “wait and see” (esperar i mirar), mantenint una confusa neutralitat.

El govern municipal es va mantenir, com havia de ser, neutral, però no s'hauria d'haver mantingut tan passiu; als tallers urbans hauria d'haver fer un pas endavant i fer quelcom més que convocar entitats i veïns i veïnes i exposar el procés: hauria d'haver presentat els projectes! O com a mínim, facilitar la presentació dels projectes. En la majoria dels tallers urbans no hi havia ni un full amb la relació de projectes presentats i validats (?) per l'ajuntament per posar a disposició dels assistents i s'hagués evitat la percepció de concurs – competició si l'equip de govern hagués presentat les propostes.

El malestar d'algunes entitats per aquest fet es palpava als tallers urbans i va ser una llàstima que en algunes discussions s'escoltessin sentències com aquesta per part d'un regidor davant les entitats i veïns i veïnes: “jo no sóc un polític!” Aquesta frase apunta a un altre factor crític d'aquest procés: la no presència de l'alcalde als tallers urbans. Els tallers urbans no servien només per a presentar els projectes, també per a resoldre dubtes que poguessin tenir les pròpies entitats i els veïns i veïnes. En alguna ocasió els dubtes plantejats no només no es van resoldre, sinó que en van generar de nous, per exemple què passaria amb un projecte si l'ajuntament trobés finançament per altres vies, o si l'ajuntament igualment hauria de concórrer a subvencions per a sufragar pa despesa, o part de la despesa de necessitats detectades.

Abans he interrogat en dues ocasions la validació dels projectes per part de l'ajuntament; en aquest sentit tampoc no estava massa clar què significava aquesta validació, quins eren els criteris i qui i com els havia de validar, i hi ha qui fins i tot va dubtar que tots els projectes presentats estiguessin degudament validats...

En qualsevol cas naturalment el procés va anar avançant i en la proposta de les entitats es va fer evident un altre punt crític: hi havia projectes d'inversió, propostes d'equipaments nous, i també hi havia projectes de millora d'equipaments existents; però també es van presentar propostes de millora d'equipaments que no requerien, ni requereixen, d'aquest procés participatiu per a resoldre l'estat de degradació estructural i patrimonial de pateixen. Aquest procés, com va dir un veí, no només estava servint per a detectar i prioritzar necessitats, també per aflorar algunes vergonyes!

El procés participatiu va culminar amb la votació presencial i telemàtica. El resultat final és inapel·lable i els projectes escollits, la rehabilitació del Centre Cultural i Parroquial i la remodelació dels parcs infantils, seran els que rebran el finançament per a poder-los fer realitat. La participació ha estat el darrer punt crític; el 18% dels veïns i veïnes cridats a participar van votar, xifra que naturalment cal valorar, però de la que no ens podem conformar. És evident que un procés participatiu té elements molts diferents que unes eleccions municipals, però precisament cal cercar  aquests elements diferenciadors per a fomentar la participació. El vot telemàtic, lleugerament més utilitzat que el presencial, va ajudar a fomentar la participació, però es podrien haver pres altres iniciatives.

El reglament del procés participatiu permetia que els joves majors de 16 anys poguessin votar; es podria haver fet una crida específica a la participació a aquest joves que per primera vegada podien votar, ni que fos en un procés participatiu!

Al llarg d'aquest article he anat descrivint alguns dels punts crítics d'aquest procés participatiu; un punt crític no és, necessàriament, un punt negatiu, ans al contrari. Fins i tot un petit conflicte que es va produir durant l'assemblea que, a mode de semifinals, va servir per a escollir els projectes finalistes, o el propi sistema de recompte dels vots de l'assemblea són elements a revisar per a la millora en futurs processos. Tal i com he comentat al principi d'aquest article, la participació es fa participant!

Article publicat al número 94 de la revista Parlem de Sarrià.

La cara "B" del procés participatiu de Sarrià de Ter

Aquestes setmanes a Sarrià de Ter estem immersos en un procés de participatiu que ha de culminar amb l'elecció de dos projectes d'inversió, un per un import de 50.000 €, l'altre per un import de 200.000 €.

La participació ciutadana no es centra només en l'elecció final dels projectes, també en la proposta dels projectes a triar, en la definició dels projectes candidats, de manera que entitats i particulars poden formular les seves propostes d'inversió

Aquesta és la cara "A" d'aquest procés, que com la lluna també té una cara oculta que, a diferència de la de la lluna, la d'aquest procés sí que hem vist: és la cara "B" del procés participatiu de Sarrià de Ter.

Els tallers urbans que aquests darrers dies s'han fet als diferents barris no només han permès veure aquesta cara "B", també se li han vist les costures, i algun descosit, al govern municipal.

Als tallers urbans les entitats que han proposat inversions les havien de defensar, havien de defensar el seu projecte, i aquí s'han posat de manifest com a mínim 5 qüestions qüestionables:

1.- Les entitats havien de fer els projectes, l'Ajuntament validar-los.
No n'hi havia prou proposant una mancança o necessitat, l'entitat havia de presentar un mínim projecte, amb pressupost inclòs, per tal que l'Ajuntament el validés; aquest fet ha portat molta feina a les entitats, feina que entenien que no els corresponia fer a ells, sinó al propi ajuntament...

2.- Les entitats havien de presentar-los i defensar-los als tallers urbans
Les entitats haguessin preferit que hagués estat el propi ajuntament, i no elles, qui informés dels projectes als tallers urbans, doncs al capdavall són necessitats del poble, moltes assumides pel propi ajuntament; moltes de les entitats que han presentat projectes entenen que la seva feina era proposar la necessitat, pe`ro no fer el projecte ni presentar-lo.

3.- No són inversions, és manteniment!
En la presentació d'alguns projectes d'inversió alguna entitat va manifestar que el seu no era un projecte d'inversió sinó de manteniment, que aquelles mesures que proposava ni tan sols s'haurien d'haver presentat doncs l'ajuntament ja les hauria d'haver afrontat per altres vies i mitjans. Un veí, després d'escoltar les propostes d'inversions, va dir irònicament: "veient els projectes el poble s'està ensorrant!"

4.- La sensació de les entitats és que més que un procés participatiu és un concurs
La dinàmica del procés participatiu amb la presentació i exposició dels projectes per part de les entitats ha acabat semblant, també i sobretot a ulls de les pròpies entitats, una competició entre elles per fer del seu projecte el guanyador, una mena de concurs televisiu a la cerca dels vots on qüestions com la posada en escena en la presentació del projecte poden ser clau.

5.- La percepció de les entitats és que el govern està en mode "wait and see"
Algunes entitats, també alguns veïns i veïnes que han assistit als tallers urbans, han manifestat la sensació que en aquest procés participatiu les entitats han fet la feina del govern municipal (fer la proposta, elaborar un mínim projecte i exposar-lo) mentre l'ajuntament s'ha escudat rere una volguda neutralitat amb una actitud més aviat passiva, tot esperant el projecte guanyador per posar-se després la medalla.

Aquest procés participatiu finalitzarà amb l'elecció dels dos projectes guanyadors, un per un import de 50.000 €, l'altre per un import de 200.000 €; siguin quins siguin seran obres necessàries, com les que restaran, se suposa, en llistat d'espera.

Més enllà del cost econòmic dels projectes aquest procés participatiu ha tingut i té un cost per les entitats i pel propi govern municipal; no m'aventuraré a calcular-ne l'import, però si algú s'hi atreveix n'obtindrà el cost de la cara "B" del procés participatiu de Sarrià de Ter. Confio que la comissió avaluadora del procés sabrà valorar-lo en la seva justa mesura!

Micro participació a la “micro consulta” del carrer Firal

L'urna el darrer dia de votació. Foto: Roger Casero

Aquest any 2014 al voltant d'un centenar de veïns i veïnes de Sarrià de Ter hem participat en una consulta per decidir, no el futur del nostre país, sinó el del nostre tram de carrer. Bé, més que consulta jo en dic “micro consulta”, tot i que el govern municipal prefereix parlar de procés participatiu, però al final l'acció que vam acabar fent va ser dipositar una papereta dins una urna.

L'objecte d'aquest procés participatiu era prendre una doble decisió sobre la mobilitat d'un tram del carrer Firal de Sarrià de Ter, el comprès entre el carrer Lloses i l'Avinguda de França: decidir sobre la disposició de l'aparcament i, depenent de l'aparcament, sobre el sentit del carrer en cas d'esdevenir, en aquell tram, de sentit únic.

La participació no va ser gaire reeixida, situant-se al voltant del 30% i el resultat, d'empat tècnic entre dues propostes, poc aclaridor. Finalment, vista la poca participació i vist que el resultat tampoc permetia prendre una decisió en una de les propostes, el govern, després d'una reunió amb els veïns i veïnes, va decidir deixar els aparcaments i el doble sentit del carrer com estaven abans de la “micro consulta”, com si res hagués passat.

Ja que aquest procés de participació no va servir per a prendre cap decisió (o potser sí, la decisió de no canviar res) sí que ens ha de servir per identificar els punts crítics que, per mi, va tenir aquest procés i que resumeixo en dos punts: la informació i qui havia de decidir.

Poca informació, poca participació

Tenir tota la informació no garanteix més participació, però la manca d'informació sí genera poca participació.

Els veïns i veïnes d'aquest tram de carrer van ser informats per carta d'aquest procés; una carta va ser tota la informació que van rebre. Enviar una carta va ser tot el que va fer el govern municipal va fer per informar del procés i estimular la participació; cap reunió informativa, cap debat, cap presentació pública de les propostes.

Us imagineu una convocatòria d'eleccions sense campanya electoral? Sí, potser en moltes seria desitjable, ho reconec, però quan es vol fer un procés participatiu i es persegueix que els veïns i veïnes participin no n'hi ha prou en fer el mínim, qui promou el procés, en aquest cas el govern municipal , ha de fer molt més, implicar-s'hi i implicar-hi els veïns i veïnes cridats a participar.

És cert que cal apel·lar també a la responsabilitat dels veïns i veïnes per una qüestió, se suposa, del seu màxim interès, però fins i tot va sobtar que el govern municipal ni tan sols hi impliqués l'Associació de Veïns de Sarrià de Baix, essent una qüestió, l'objecte del procés participatiu, que afectava al barri.

I seguint aquest fil apareix, per mi, el segon punt crític:

Qui havia de decidir?

El govern municipal va decidir que només el centenar veïns i veïnes majors de 16 anys empadronats en el tram de carrer afectat podien votar; aquest va ser també un punt qüestionat i que es va debatre.

Si la decisió fos només sobre la disposició de l'aparcament, i afectés només a l'aparcament, podria entendre-ho, però segons quina decisió es prenia sobre l'aparcament afectava a la mobilitat d'aquest tram de carrer de manera directa i a la mobilitat del sector en general de manera indirecta.

D'aquesta manera prop d'un centenar de veïns i veïnes teníem a les nostres mans prendre una decisió que anava més enllà del nostre tram de carrer, que afectava d'una o altra manera a la mobilitat general del sector.

Aquest procés participatiu, doncs, afectava directament a un tram del carrer Firal, però indirectament afectava a la mobilitat d'altres carrers com el carrer Ripollet, el carrer Carrilet o el carrer Lloses, i per tant ja no era només una qüestió de d'aparcament d'aquest tram, sinó de la mobilitat del sector.

Aquesta afectació general a la mobilitat del sector exigia, entenc jo, que qui participés en aquest procés participatiu no fossin només els veïns del tram afectat pel tema de l'aparcament, sinó tot el barri de Sarrià de Baix, doncs els possibles resultats de la decisió afectava a tot el sector.

Entenc que els meus raonaments són tan qüestionables com els que jo qüestiono del govern, però en tinc prou si serveixen per a la reflexió i anàlisi sobre aquest procés participatiu.

Penso que amb una major implicació i esforç informatiu per part del govern, la participació de l'associació de veïns i l'ampliació del focus de decisió, prenent el barri de Sarrià de Baix, i no només el tram de carrer afectat pel tema de l'aparcament, el procés participatiu hauria estat més ric i més reeixit.

Aquest procés participatiu es va tancar amb una reunió del govern amb veïns i veïnes; la reunió, com la participació a la “micro consulta”, tampoc va ser massa participada. Tal vegada el procés s'hauria d'haver començat com es va acabar, amb una reunió informativa oberta, com a mínim, a tots els veïns i veïnes del sector. Entre els pocs que vam assistir en aquella reunió es va generar debat sobre les propostes, exposant els pros i contres de cada una d'elles... Tot aquell debat entre pocs va servir per decidir no tocar res...

El tram del carrer Firal entre el carrer Lloses i l'Avinguda de França segueix igual; així es va decidir; però aquest tram de carrer, i d'altres del sector, segueixen tenint problemes de mobilitat.
Si bé aquest procés de participació es va tancar, el debat sobre la mobilitat al sector de Sarrià de Baix segueix pendent, però això ja serà una altra història...

Article publicat al número 89 de la revista Parlem de Sarrià.

Microconsulta?... Cal ampliar el zoom per millorar la mobilitat de Sarrià de Ter.

Porció del barri de Sarrià de Baix amb alguns dels carrers afectats per la "microconsulta" del c/ Firal.

Fins el 15 d'abril d'enguany prop d'un centenar de veïns i veïnes de Sarrià de Ter tenim l'oportunitat de participar en un procés participatiu per escollir la mobilitat i l'aparcament del nostre tram de carrer, el c/ Firal entre el c/ Lloses i l'Av. de França, entre les tres opcions proposades pel govern municipal.

Dues de les tres opcions plantejades pel govern municipal inclouen el sentit únic, en direcció a l'Av. de França, d'aquest tram de carrer, de sempre de dos sentits. L'opció que contempla el doble sentit és la de mantenir la situació actual: doble sentit i aparcament només a un costat del carrer.

Les altres dues opcions, ambdues amb sentit únic de circulació, contemplen l'aparcament el línia a ambdós costats del carrer i, l'altra, l'aparcament en "espiga" a un costat de carrer.

Aquesta darrera és la que permet un major nombre de places d'aparcament i em sembla que serà aquesta la que finalment s'escollirà, doncs és la manca d'aparcament la principal demanda dels veïns i veïnes.

Per participar en aquesta procés participatiu els veïns disposem d'una "butlleta" (un full) amb les tres opcions i n'hem de marcar una tot dipositant la "butlleta" en unes urnes ubicades a l'Ajuntament i a la Biblioteca de Sarrià de Ter.

Per la focalització del tram afectat, el petit nombre de veïns i veïnes que hi participem i el sistema de votació aquest procés participatiu bé pot ser titllat de "microconsulta".

Aplaudeixo que el govern municipal ens consulti, però trobo a faltar en aquesta iniciativa una visió més àmplia, més global, doncs del que parlem és de mobilitat i el que es faci, o deixi de fer en un carrer, fins i tot en un tram de carrer, afecta directament o indirectament a d'altres.

Si aquest petit tram del carrer Firal acaba essent d'un únic sentit vers l'Av. de França hi ha dos carrers que, previsiblement, veuran incrementat notablement el seu trànsit, el carrer Ripollet i, sobretot, el carrer Lloses. Anem a pams:

Carrer Ripollet: aquest és un carrer que va de la calçada lateral de l'Av. de França fins al carrer Firal; és un carrer més aviat estret de sentit únic i aparcament a els dos costats i esdevindrà una de les vies d'entrada d'accés al tram del carrer afectat. La cruïlla que forma amb el carrer Firal té, degut a la morfologia del carrer Firal en aquest punt, molt mala visibilitat... No sembla que s'hagi tingut massa present aquesta circumstància...

Carrer Carrilet: aquest és un carrer quasi paral·lel al tram del carrer Firal afectat i, com el Ripollet, esdevindrà també una via d'accés al sector del carrer Firal que tindrà sentit únic. El carrer Carrilet té dos sentits i aparcament als dos costats i és, avui per avui i a criteri meu, un dels carrers que més urgeix algun tipus d'actuació, doncs en els trams amb vehicles aparcats a banda i banda dos cotxes en sentit invers no passen, i molt menys quan qui ha de passar és l'autobús interurbà! Una complexitat afegida d'aquest carrer és que una part pertany al terme de Sarrià de Ter i, amb continu urbà, l'altra a Sant Julià de Ramis.

El tram sobre el que ara es decideix del carrer Firal està molt més pacificat, pel que fa al trànsit, que no pas el carrer Carrilet, carrer aquest, sí, que hauria de ser objecte de debat, procés participatiu i decisió!

Aquests dies prop d'un centenar de veïns decidim sobre molt més que només el nostre tram de carrer; amb la nostra decisió intervenim també sobre la mobilitat d'altres punts del sector. I aquí és on em sembla que hi ha l'error del govern municipal: la manca d'una visió, i plantejament, més global, més de sector.

Les decisions sobre mobilitat d'un carrer, fins i tot, com és el cas, d'un petit tram de carrer, no es poden prendre només tenint present el carrer afectat, sinó que cal tenir present i valorar tot el seu entorn més immediat, valorar com afectaran els canvis plantejats a la resta. La mobilitat d'un carrer, d'un tram de carrer, no es pot decidir sense tenir present la resta de carrers... i per tant, penso jo, la resta de veïns i veïnes afectats per aquests carrers.

Amb aquesta "microconsulta" se suposa que resoldrem una necessitat, una demanda real que comparteixo, però el risc és que a més, de premi, creem més problemes dels que hi ha ara, que no són pocs, en d'altres carrers! Quelcom semblant a l'"efecte papallona"!

Qüestió de zoom!

En record de Ricard Herrero, alcalde referent en participació ciutadana!

Ricard Herrero, amb Consol Cantenys i Pia Bosch en un acte del PSC de l'any 2008. Foto: Roger Casero

El passat diumenge 2 de març ens va deixar Ricard Herrero, militant socialista que va ser alcalde de Santa Cristina d'Aro entre el 2001 i 2011 i president del Consell Comarcal del Baix Empordà entre 2003 i 2011.

Per mi parlar de Ricard Herrero és parlar, sobretot, de democràcia participativa, de participació ciutadana, de pressupostos participatius!

Santa Cristina d'Aro amb Ricard Herrero com a alcalde i Joan Bou com a regidor d'Hisenda i Participació va esdevenir un municipi referent i model en participació ciutadana i pressupostos participatius; recordo haver assistit en alguna de les jornades que organitzaven i en les que vaig aprendre molt!

Van ser ells, el tàndem Ricard Herrero - Joan Bou, qui precisament em van motivar a preparar i aprovar el primer reglament de participació ciutadana de Sarrià de Ter, l'any 2006.

Amb Ricard Herrero també vam parlar, i molt, de serveis socials! Recordo especialment una jornada sobre polítiques socials del PSC de les comarques gironines. Però també n'havíem parlat molt anys abans, essent ell president del Consell Comarcal de la Selva i jo portaveu del grup del PSC al Consell Comarcal del Gironès...

Ens ha deixat Ricard Herrero, polític que entre el seu llegat hi ha en majúscules la potenciació i normalització de la participació ciutadana, dels pressupostos participatius, de la democràcia participativa des del món local!

Moltes gràcies Ricard pel teu mestratge, per la teva inspiració!

Participació ciutadana, l'eina per a fer possible la democràcia participativa

“Des de l’equip de govern, amb l’aprovació d’aquest reglament, volem potenciar la participació ciutadana, la participació de les entitats i les persones en les qüestions municipals. Amb l’objectiu de promoure la democràcia participativa per tal que, complementàriament amb la democràcia representativa, el govern del nostre poble, Sarrià de Ter, sigui més compartit. Aquest reglament és la base a partir de la qual s’organitza la participació ciutadana i expressa d’una manera clara un compromís polític: potenciar la participació ciutadana a partir d’un marc i una eina que permet desenvolupar-la.”

Aquest paràgraf forma part d'un article, “Acció de govern, govern en acció”, que vaig publicar al número 56 d'aquesta mateixa revista, corresponent al Parlem de Sarrià dels mesos de gener, febrer i març de 2006.

En aquell article feia un repàs de l'acció de govern corresponent a aquell trimestre, destacant l'aprovació del pressupost d'aleshores, de l'any 2006, el canvi del manteniment i gestió dels cementiris, l'aprovació del Pla Local de Joventut i l'aprovació del Reglament de Participació Ciutadana. El paràgraf que he transcrit al principi d'aquest article condensava la voluntat del govern d'aleshores, del PSC, de potenciar la participació ciutadana com una eina de major vinculació de la ciutadania, dels veïns i veïnes i de les entitats en els afers de competència i gestió municipal.

Aquell primer reglament de participació ciutadana preveia la constitució d'un Consell d'Entitats, un Consell Territorial, un Consell Sectorial i un Consell d'Infants i comptava, naturalment, amb la participació en aquests consells dels ja aleshores existents, així com amb la participació de les entitats del poble.

El canvi de govern que es va produir fruit de les eleccions municipals de l'any 2007 no va fer possible desenvolupar aquest reglament de participació ciutadana, quedant desat en un calaix. Sis anys i dos governs més tard, al juliol de 2012, l'equip de govern actual va presentar una proposta de reglament de participació ciutadana, semblant a l'aprovada aleshores, a la que des del PSC no només ens hi vam sumar, sinó que a més vam fer-hi aportacions de millora.

Aquest any 2013 s'han començat a activar nous consells de participació, com el de Comunicació, sumant-se als que tradicionalment ja funcionen de fa anys. Aquest any 2013, per dir-ho en altres paraules, el reglament de participació ciutadana finalment s'ha començat a desenvolupar.

La participació ciutadana segueix essent avui en dia un dels reptes més importants per l'administració local en general, i l'Ajuntament de Sarrià de Ter en particular, un element imprescindible en l'agenda política. Sense alterar els mecanismes de representació i decisió política que fins avui regeixen els ajuntaments, també el de Sarrià de Ter, la participació ciutadana ha d'esdevenir l'eina que permeti, com deia fa sis anys, passar de la democràcia representativa, votar cada quatre anys i que els polítics decideixin sols, a la democràcia participativa, implicar-nos com a ciutadans i entitats en el debat i presa de decisions de l'acció política del nostre ajuntament, del nostre poble.

El Reglament de Participació facilita espais i canals de participació a través dels consells, dels ja existents i dels de nova creació, però la veritable clau de la participació és l'accés a la informació; sense informació no hi ha participació.

Fomentar la participació ciutadana és molt més que aprovar un reglament i estructurar uns consells de participació, és sobretot posar a l'abast la informació necessària per a poder debatre, primer, i prendre decisions, després, sobre els diversos aspectes de l'acció política local. És aquí on, penso jo, cal que des del govern, també des dels grups de l'oposició, es faci un major esforç.

És per això que l'èxit o el fracàs de la participació ciutadana no depèn del nombre de vegades que es reuneixi un consell, sinó de la qualitat de la informació, del debat i de les decisions que finalment s'acabin prenent.

La democràcia representativa se'ns ha fet insuficient, la maduresa democràtica de la nostra societat, també la immaduresa democràtica d'alguns polítics, fan necessari de fa temps que es faci un pas més, que virem vers la democràcia participativa; en alguns sectors de l'administració local i autonòmica s'han fet en aquesta línia experiències prou reeixides i Sarrià de Ter no n'ha de restar al marge.

La responsabilitat és de tothom, dels veïns i veïnes, ciutadania, entitats i agents econòmics, i també i sobretot dels representants públics, regidores i regidors de l'Ajuntament de Sarrià de Ter, especialment dels qui tenen responsabilitats de govern.

El compromís del PSC de Sarrià de Ter és avui el mateix que el que vaig expressar l'any 2006: “fent camí plegats en l’aprofundiment i potenciació de la participació ciutadana i la democràcia participativa.”

Article publicat al número 85 de la revista Parlem de Sarrià.

Drets Humans pel Blog Action Day 2013! #BAD13

El proper 16 d'octubre de 2013 milers de blocs d'arreu del món publicaran articles sobre els Drets Humans, tema escollit per a la 7a edició del Blog Action Day.

El Blog Action Day és un esdeveniment anual d'abast mundial que des de l'any 2007 promou la publicació de continguts de milers de blocs sobre un tema concret: medi ambient (2007), pobresa (2008), canvi climàtic (2009), aigua (2010), alimentació (2011), "el poder de nosaltres" (2012).

El tema per a l'edició d'enguany és el Drets Humans, uns drets que malauradament no es respecten arreu del món! Són molts els angles i perspectives des d'on podem observar cada un dels 30 articles de la Declaració Universal dels Drets Humans, molts els temes que podem abordar en les nostres publicacions...

Si vosaltres també voleu participar en aquest esdeveniment d'abast mundial, podeu fer-ho registrant el vostre bloc a la iniciativa i preparant una entrada al vostre bloc per a publicar el proper 16 d'octubre!

De moment ja hi ha més de 1.200 blocs registrats de 107 països, en 26 idiomes, el català entre ells, encara que amb una presència molt minsa.

Encara sou a temps a registrar el vostre bloc... Us hi animeu?

Els 4 punts cardinals del POUM de #SarriadeTer

A finals de juliol de 2012 el Ple de l’Ajuntament de Sarrià de Ter vam aprovar inicialment, per unanimitat, el Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM). Finalment el POUM va iniciar la seva tramitació pública i administrativa, després de molts anys, possiblement massa, de treball i debat intern de com a mínim tres equips de govern de diferents colors polítics.

Arriba tard, però ara no tinguem pressa!
Penso que és evident que el POUM arriba tard, per mi quatre anys tard. A la campanya de les eleccions municipals de 2007 ja va ser objecte de promesa electoral, però durant el mandat 2007-2011 l’aleshores equip de govern en va adormir la tramitació i tan sols va fer, precipitadament i malament, un insuficient procés participatiu a les acaballes del mandat.

Sempre he pensat, i defensat, també ara, que el POUM es s’hauria d’haver començat a tramitar a l’anterior mandat, que era aquell el moment, doncs gran part de la feina de l’arquitecte redactor ja estava feta.

Però que el POUM arribi tard no vol dir que ara hàgim de tenir pressa, ans al contrari. El procés administratiu del POUM requereix el seu temps, donada la complexitat de documents i conceptes urbanístics que conté.

És per això que com a regidor del PSC de Sarrià de Ter vaig demanar que s’ampliés el termini d’exposició i informació pública i que l’àrea d’urbanisme fes, com a mínim, dues presentacions de les línies generals del POUM als veïns i veïnes.

El període d’exposició certament ha estat més llarg, i és cert que les dues sessions informatives s’han fet, però penso que a nivell informatiu no s’ha informat suficientment als propietaris afectats directament per futures actuacions urbanístiques que planteja el POUM, sobre les quals, com qualsevol altre veí o veïna, podrien fer-hi al·legacions.

Gran consens en les línies generals, però no en tots els detalls
El vot unànime dels tres grups municipals, dels 11 regidors i regidores del Ple de Sarrià de Ter, és una mostra que hi ha un gran consens en les línies generals del POUM, en el què jo anomeno “els 4 punts cardinals del POUM”:

Al sud l’aposta pel Campus de la Salut a la zona de Mas Boscosa, una zona d’equoipaments i residencial que ha de permetre ser un motor més de promoció econòmica, social i cultural de Sarrià de Ter, essent motor de l’àrea urbana de Girona participant en un projecte de País.
El del Campus de la Salut és un projecte que a priori va lligat al futur de l’Hospital Dr. Josep Trueta, pel què des del PSC de Sarrià de Ter sempre hem defensat l’emplaçament del “nou Trueta” allà on fins a data d’avui està previst, tancant d’aquesta manera qualsevol tipus de debat que des d’altres municipis i partits de l’àrea urbana de Girona han obert recentment.

Al nord de Sarrià de Ter hi tenim una altra nova zona de creixement a nivell residencial i d’equipaments. La zona del Pla de Dalt, entre el Pla dels Vinyers i La Rasa, es projecta com una zona que, a criteri nostre, podria i hauria de tenir un creixement a dues velocitats entre l’ús residencial i d’equipaments. Pot ser d’especial interès, a mig termini, avançar la disponibilitat de sòl d’equipaments, però penso que ha de ser a llarg termini que aquesta zona creixi a nivelll residencial, doncs ni el Camp dels Socs ni el sector Cobega (pisos de la nova Biblioteca) estan plenament ocupats, i resta encara culminar la urbanització en ambdues actuacions.

L’est i l’oest de Sarrià de Ter ens ofereixen una frontera natural (el riu Ter) i una altra d’artificial (la línia de les infrastructures de l’autopista i el TGV) que ens dibuixen les línies vermelles que delimiten el sòl urbanitzable.
El POUM marca una delimitació que els diferents governs de Sarrià de Ter sempre han respectat.

Però més enllà del consens en les línies i plantejaments generals, també alguns de més específics, com la reserva de sòl per a un futur equipament escolar al Pla de l’Horta, des del PSC de Sarrià de Ter també hem mostrat algun desacord en alguna acció puntual, especialment la previsió d’ús mixt comercial i residencial a la Via Augusta, just darrere el sector paperer del voltant del carrer Josep Flores.

És innegable que cal fer una actuació a la Via Augusta, cal urbanitzar aquesta via i convertir-la en un carrer, amb bones i àmplies voreres a banda i banda; però el tractament que ha de tenir aquesta via ha de ser asimètric, doncs venint de Girona, del Pont de l’Aigua, la Via Augusta té a l’esquerra el sector industrial paperer i a tocar l’Avinguda de França activitat comercial, i a la banda esquerra hi ha Sarrià de Baix, amb un ús majoritàriament residencial i comercial.

Penso que és i serà un error, plantejar l’ús residencial a tocar de les fàbriques de paper que encara, i que per molts anys, tenim a Sarrià de Ter. Cal preservar l’activitat industrial i hem de fer-la compatible amb els altres usos, generant el mínim de molèsties i impactes negatius; deixant construir habitatges on actualment hi ha el rentat de cotxes, o la zona d’aparcament de davant l’Hotel Nord Gironí, és generar un problema que pot esdevenir conflicte entre l’activitat industrial que actualment hi ha i els futurs veïns i veïnes d’aquests habitatges.

El dia que vam aprovar inicialment el POUM de Sarrià de Ter els tres grups municipals representats al Ple ens vam poder atribuir la paternitat i/o maternitat d’aquest POUM. Com he esmentat abans aquest POUM és fruit del treball de diferents equips de govern que, més enllà de diferències més o menys notables en detalls i alguns plantejaments, hem compartit un gran consens respecte els 4 punts cardinals, ja no del POUM, sinó de Sarrià de Ter.

Article publicat al número 82 de la revista Parlem de Sarrià.