divendres, 28 de febrer del 2014

El vídeo de la setmana: el Rei #Carnestoltes!


Atenció, atenció!
Que pari l'orella tan el pobre com el gran senyor.

El Rei Carnestoltes jo en sóc! I aquesta setmana d'aquí us juro que no em moc!

I per l'autoritat que em dóna la gana, us mano a grans, petits i mitjans que no pareu de fer "jarana", que tothom la disfressa prepari i surti al carrer a fer xivarri, a saltar, ballar i passar-s'ho bé amb tota la gent del seu barri!

Així que cridant i fent el poca solta PROCLAMEM:

Que visca la gresca!
Que visca la disbauxa!
Que visca el Carnestoltes!

No ho dic jo, ho diu tot un monarca: el Rei Carnestoltes! I malgrat ser republicà, val més fer-li cas en aquest rei!



Bon divendres... i millor Carnaval!

dijous, 27 de febrer del 2014

Dijous gras, economies primes

Bons Costums Catalans - Dijous Gras. Il·lustració: A. Urtillo (1934). Foto: www.todocoleccion.net
Avui és dijous gras, o dijous llarder, dia de menjar botifarra d'ou, truita de botifarra  i coca de llardons! Ben segur que en algun moment del dia haureu tastat o tastareu alguna d'aquestes menges...

El dijous gras marca l'inici de les festes de Carnaval, dies en què, com diu la dita, "tot s'hi val"! La mateixa dita també s'aplica al dijous gras, dia que es menja especialment ous, botifarres i llardons (greix de porc fregit) aquests darrers sobre una coca, productes prohibits per Quaresma!

Tota aquesta disbauxa festiva i gastronòmica del Carnaval, que oficialment comença avui, dijous gras, no és més que un parèntesi previ als dies de penitència i abstinència festiva i gastronòmica de la Quaresma, que comença el dimecres de Cendra, quan la Vella Quaresma posa fi a l'efímer regnat del Rei Carnestoltes!

Ja fa temps, afortunadament, que la Quaresma no és Quaresma, que a les llars ja no s'imposa ni per tradició ni per religió les restriccions gastronòmiques de la Quaresma: el dejuni i l'abstinència. Tot i que, no per Quaresma sinó tot l'any, en algunes llars no aniria malament una certa contenció calòrica de la dieta!

Malauradament, però, per moltes llars tot l'any és Quaresma, la Quaresma d'abans! Però no parlo de dejuni ni d'abstinència, parlo de pobresa!

Ens hauria de fer reflexionar que la Comissió Europea declari el 2014 "l'Any Europeu contra el Malbaratament Alimentari". Què estem fent!?

És molt trist llegir que entre un 30% i un 50% dels aliments acaben a les escombraries... És molt trist veure com, tot i els esforços que entre tots fem perquè a ningú li manqui un plat a taula seguim llençant menjarQuelcom haurem de fer... podem començar per aquí!

Avui és dijous gras, menjarem ous, botifarra i coca de llardons; avui comença (oficialment) el Carnaval i farem tot allò que dicti el Rei Carnestoltes... però no oblidem que també per dijous gras hi ha economies primes, molt primes!

dimecres, 26 de febrer del 2014

Sóc espanyol!


Sóc espanyol, sí, espanyol! Una altra cosa és que me'n senti!

Però jo, com la majoria de vosaltres, sóc espanyol, tal i com acredita el document nacional d'identitat (DNI) que dies enrere vaig renovar i que em dóna la nacionalitat espanyola fins al 2024, si res no passa abans...

No vull ara entrar en si ens sentim o no espanyols, aquest és un debat que ara, avui no m'interessa: jo sóc tan espanyol com Johann (Juanito) Mühlegg, tot i que de la mateixa manera que si li pregunteu a ell dirà que es sent alemany, com jo català...

Ser espanyol per mi no és cap problema, mentre deixin que me'n senti tan o tan poc com jo vulgui i decideixi, mentre no em vulguin imposar una manera de sentir-me'n, com tampoc no m'agrada que ningú m'imposi una manera de sentir-me català... 

Per mi el problema és ser espanyol en aquesta Espanya, en l'Espanya d'avui, en una Espanya governada per un govern que vol imposar només el seu model d'estat aplicant polítiques involucionistes en sanitat, educació, cultura...

Hi ha qui diu que França és un país fantàstic només amb un defecte: els francesos; també hi ha qui afirma que el pitjor de la independència són alguns independentistes i, per extensió podríem afirmar que el pitjor del nacionalisme són els nacionalistes, i que el pitjor dels federalisme són els federalistes...

Potser sí que el pitjor d'Espanya siguin els espanyolistes, potser sí que el problema no és tan ser espanyol com ser-ho d'aquesta Espanya...

Tan de bo el dia que a banda de sentir-me català pugui ser-ho amb totes les de la llei, acreditat per un document nacional d'identitat català, no lamenti ser català en aquella Catalunya!

De fet no cal esperar a la independència, no hauriem de lamentar-ho ara, doncs per bé que cap document ho acrediti oficialment, sóc català!

dimarts, 25 de febrer del 2014

Els efectes positius d'una derrota del Barça!

Víctor Valdés, decebut, abandonant Anoeta. Foto: Miguel Ruiz - FCB

"No hay mal que por bien no venga", diuen en castellà, i si ens hi fixem una mica, és ben cert!

Una derrota del Barça genera a la "culerada", en general, un estat de desolació i malestar que explicitat sovint, valgui el tòpic, per la pèrdua de la gana: "avui ja no sopo"!

No negaré que a curt termini una derrota del Barça fa mal als "culers" i que una derrota com la d'aquest cap de setmana a Anoeta contra la Reial Societat a llarg termini pot fer molt més que mal: pot significar perdre una Lliga!

Però a mig termini una derrota com la patida aquesta darrera jornada de lliga pot tenir, també, efectes positius en el culer!

Els dies posteriors a una derrota el "culer" pot guanyar temps, molt de temps! 

Temps que, en cas de victòria, dedicaria a recrear-se en la victòria

  • llegint la premsa esportiva de l'endemà i dies posteriors, 
  • veient els programes post-partit, 
  • escoltant les valoracions radiofòniques dels analistes especialitzats, 
  • perdent hores de nit veient les tertúlies futbolístiques televisives, 
  • mirant els informatius d'esports que fan una autòpsia a cada detall del partit...

Davant una derrota com la de dissabte passat, més enllà de la possibilitat de fer dejú, el "culer" en general prescindeix de tots aquests elements informatius i, simplement, procura evitar qualsevol contacte directe amb informació que li recordi la derrota i dedica el temps que en cas de victòria destinaria a recrear-s'hi a fer d'altres coses i activitats que el mantinguin allunyat de portades de diaris, informatius d'esports, tertúlies i similars!

Són aquestes necessàries hores de distracció els efectes positius d'una derrota del Barça, hores que permeten curar-nos les ferides... Cal saber, doncs, aprofitar aquest temps, reinvertir-lo en activitats que, en cas de victòria, deixaríem de fer. Una derrota del Barça a mig termini regala temps, no el desaprofitem!

Només el "culer masoquista" es martiritza restant enganxat a la informació i opinió pública i publicada; però aquest més que llepar-se les ferides, deixa que els rivals hi furguin i la facin encara més grossa del que possiblement és: simplement una derrota... dolorosa, però una derrota al cap i a la fi!

Només la proximitat del proper partit, al cap d'uns dies, faran re-connectar el "culer" amb l'actualitat de l'equip, amb les piles recarregades d'esperança, confiant que l'equip sabrà refer-se de la derrota i redreçar la situació...

No desitjo que el Barça perdi gaire més, ans al contrari; però en cas que ho faci, sí que he après, darrerament, a valorar i gaudir de les hores que una derrota del Barça "m'allibera"...

Tot té el seu costat positiu, també una derrota del Barça... només cal trobar-lo!

dilluns, 24 de febrer del 2014

35 anys després, l'editorial del primer Punt Diari!

Vinyeta de BACH publicada al número 1 del Punt Diari el 24 de febrer de 1979.

Un diari ben nostre
(editorial del Punt Diari del 24 de febrer de 1979)

"Amic lector, tens a les mans el primer número de Punt Diari. És un diari nou, i, a més, força especial. Te'l mires amb curiositat i et fas, probablement, moltes preguntes: quines informacions dóna, quin és el propietari, si segueix una tendència concreta, si amb aquest ja en tindrem prou o n'haurem de comprar un altre per saber les notícies de fora de les nostres comarques, si valdrà la pena tornar a comprar-lo demà. I un llarg etcètera.

La criatura acaba de néixer. És be difícil que aquest número respongui ell tot sol a tantes qüestions. Entre altres raons, perquè Punt Diari neix amb el coratge i el delit de viure, de créixer i de fer-se gran en tots els sentits. El part - sinó prematur, sí força complicat - ens ha donat un infant que, tot i fer certament el seu primer gran crit a la vida, no és encara del tot allò que ha de ser.

D'altra banda, hi ha la forta ensopegada de dilluns passat: un grapat de problemes tècnics acumulats durant el dia va impedir que els tallers reeixissin en la composició i muntatge del primer número. Això va fer que Punt Diari, que ja estava totalment elaborat, no pogués sortir al carrer el dia 20, tal i com havíem programat. Des d'aleshores, la redacció ha tingut cada dia el diari a punt, però no ha estat fins avui que s'ha pogut trobar una fórmula d'emergència per a la impressió.

Cal fer, ja d'entrada, una declaració fonamental: Punt Diari vol ser el diari de l'Alt Empordà, del baix Empordà, de la Cerdanya, de la Garrotxa, del Gironès,. del Ripollès, de la Selva. Ho vol ser de cada comarca i de totes elles alhora, perquè les creiem prou vives per generar,. en quantitat i en qualitat, el corrent d'informació que s'exigeix d'un diari. Portaveu, hem dit, al servei de les nostres comarques, amb la seguretat que en ser-ho ens convertim, també, en un diari al servei general de Catalunya. És lògic, doncs, que la informació de les nostres comarques i de la resta de Catalunya es constitueixi com a justificació i àrea primordial d'interès, sense descuidar-nos però la informació general d'Espanya, del món, de la cultura, dels esports, dels espectacles...

Tant o més arriscada que aquesta, una altra declaració fonamental: Punt Diari vol ser un diari independent, perquè creiem que la independència és la base més sòlida per a una informació objectiva i imparcial. Amb aquesta fita s'ha constituït una empresa la titularitat de la qual fos el més repartida possible, per tal d'evitar llaços que hipotequessin aquesta voluntat de ser "un diari ben nostre", és a dir de tots. respectarem totes aquelles tendències, opinions, i programes polítics en el que tinguin d'expressió d'un servei noble i plural a la nostra gent, però demanem des d'ara que sàpiguen també tots respectar la nostra independència, ja que en ella hi ha la base que ha de garantir el nostre servei fidel al lector des d'una perspectiva ètica i de professionalitat periodística ben neta i inqüestionable.

Probablement seguirem suant el part durant uns quants números més. Però quan la imatge resti definitivament asserenada, Punt Diari farà també honor al compromís de ser un diari assenyat i entretingut per acompanyar cada matí la quotidianitat que aplega homes i dones de les nostres comarques. Un diari àgil i modern, que vol assolir progressivament més altres volades.

I, finalment, un diari en català. No ens hem cansat de repetir que si hi ha a Catalunya unes comarques que demanen i exigeixen el seu diari, i justament en català, aquestes són les comarques gironines. esperem convertir-nos així en un altre vehicle per  ala normalització de la nostra llengua, tot proclamant des d'ara el nostre respecte més profund a la resta de les llengües germanes, tan profund com ha de ser també el nostre respecte a tots els altres pobles d'Espanya."

35 anys del Punt Diari

El dissabte 24 de febrer de 1979, avui fa 35 anys, va sortir el número 1 del Punt Diari, diari que, fent honor a la seva vocació comarcal, va sortir amb 3 edicions! Mesos abans, el 23 de desembre de 1978, rel Punt Diari va publicar una edició especial, una mena de "número zero", en el que ja anunciaven la voluntat de sortir definitivament la segona quinzena de febrer!

Avui, per recordar i celebrar els 35 anys del Punt Diari, us he reproduït l'editorial del primer número, tota una declaració de principis!

Des d'aquell llunyà 24 de febrer de 1979 el diari ha canviat molt, com ha canviat molt el  nostre País... Més enllà dels canvis en l'accionariat destaquen els canvis que ha tingut de capçalera, passant a dir-se El Punt a partir de l'any 1990 i, fruit de l'absorció / fusió amb el diari Avui, El Punt Avui a partir de mitjans de 2011.

Llegir el diari, però, segueix essent un hàbit al que de moment no vull renunciar... i, malgrat la crisi dels mitjans de comunicació, prefereixo fer-ho en paper. I a casa, de sempre, el diari en paper que hem llegit, el diari de cada dia, ha estat i és El Punt Avui!

Avui fa 35 anys que va néixer el Punt Diari... un dels qui aquell dia "va anar de part" va ser el meu pare, Just M. Casero, un dels fundadors del diari...

Per molts anys El Punt Avui pels 35 del Punt Diari!

dissabte, 22 de febrer del 2014

#MinutsMusicals de 1974 amb la Butifarra de Pagès de La Trinca!

L'equip que va saltar, i assaltar, al Bernabéu! Foto: FCB
Aquesta setmana s'han complert 40 anys del famós 0 a 5 del Barça al Real Madrid al Bernabéu. El 0-5 del 17 de febrer de 1974 va revifar tot el club (equip, afició...) de tal manera que, liderats per Johan Cruyff, aquell equip es va acabant proclamant campió de Lliga 14 anys després!

No sé si aquell partit va ser la llavor del què ha vingut després; potser no només el partit en sí, sinó la temporada i, sobretot, la influència que des d'aleshores Johan Cruyff ha tingut en el joc del Barça, especialment a partir de la seva etapa d'entrenador!

Una flor no fa estiu i hi ha llavors que necessiten temps, molt de temps per madurar

El Barça va haver d'esperar a la temporada 1984/85 per tornar-se a proclamar campió de Lliga! I fins a la temporada 1990/91 per guanyar lligues, i títols, d'una manera més o ments regular...

Però aquell 0 a 5 sí que va donar un fruit immediat! A anys llum, fa 40 anys, del Crackòvia i del Força Barça a l'any 1974 qui feia humor, ironia i sàtira política i social era La Trinca, que després del 0 a 5 van saber condensar tot un estat d'ànim futbolístic, esportiu i més enllà de l'esport, amb aquesta fantàstica cançó i, sobretot, amb aquesta frase:

Un, dos, tres, botifarra de pagès!

Gaudiu-la!




Botifarra de pagès

Catorze anys de passar gana,
catorze anys d'anar fent figa,
potser si que eren molt anys
catorze anys sense una lliga.

Un, dos, tres, botifarra de pagès !

Quan la cosa no funciona
no ens ve pas de cent milions,
i com que la bossa sona
hem portat a Barcelona
les millors cuixes del món.
Si tot va millor que abans,
gastar duros no ens espanta,
ja ho diem els catalans
que pagant Sant Pere canta,
amb permís dels capellans.

La senyera ja voleia amb gran eufòria,
la tenora llença al vent son cant joiós,
recordant un gran moment de nostra història,
celebrant un cinc a zero gloriós !

Sonaren cinc campanades
allà a la Porta del Sol,
quatre ens les han tornades,
però encara guanyem d'un gol.
Com veieu, qui no es conforma
és ben bé perquè no vol ...

Un, dos, tres, botifarra de pagès!

I ara els culés de veritat
ens volem gastar els bitllets,
comprant discos, ninotets
i cançons de qualitat,
pòsters, pintures i calçotets.

Mentre ragi la mamella
ens voldran per fer titella

I arribaran a inventar-se
desodorant per l'aixella
que porti els colors de barça.

I ara cantaires, ve lo principal,
Au, prepareu-vos pel cor final.

Cruyff, Cruyff, Cruyff...

Qual vulgar cor de granotes
"ensalcem" les teves potes,
jugador sensacional.

Ja ningú no se'n pot riure.
Visca Catalunya!
Visca el Barça i en Montalt!

Catalanistes, ajunteu-vos
que ara es pot, gracies al futbol,
cridar ben fort fins escanyar-se
som i serem ... socis del Barça
tant si es vol, com si no es vol!
tant si es vol, com si no es vol!

La Trinca

Per cert, més riure (i "peneta") que la cançó de La Trinca fa la locució que del partit va fer Televisió Espanyola...



I vosaltres, recordeu el 0 a 5?



Per cert, jo aleshores encara no havia nascut...

divendres, 21 de febrer del 2014

El vídeo de la setmana: les paraules de 2A de l'Escola Montserrat de Sarrià de Ter

Si haguéssiu de triar una paraula, quina seria l'escollida?

Cada un dels alumnes de segon d'educació primària de l'Escola Montserrat de Sarrià de Ter ha triat una paraula en català i l'han compartit a la classe.

Aquestes són les paraules dels alumnes de 2nA, la classe de l'Abril, a meva filla petita, que d'entre totes les paraules en català ha escollit PIANO! Una gran elecció!


Seleccionades les paraules els alumnes les han dit i argumentat en aquest vídeo:



Aquesta activitat l'han fet en motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna. a proposta de Somescola.cat.

El Dia Internacional de la Llengua Materna de 2014 gira al voltant de la ciència; en aquesta línia la directora general de la Unesco, Irina Bokova, va dir:

"Les llengües locals constitueixen la major part de les llengües que es parlen al nostre planeta en l'àmbit científic. Són també les més amenaçades. Amb l'exclusió de les llengües, els seus parlants es veuen privats del seu dret humà fonamental al coneixement científic."

Qui primer n'hauria de prendre nota és el ministre Wert!

Per cert, si jo hagués d'escollir una paraula seria...

SILENCI

I vosaltres?...

Bon divendres...

dijous, 20 de febrer del 2014

Dia Mundial de la Justícia Social


“La justícia social és un principi fonamental per a la convivència pacífica i pròspera, dins i entre les nacions. Defensem els principis de justícia social quan promovem la igualtat de gènere o els drets dels pobles indígenes i dels immigrants. Promovem la justícia social quan eliminem les barreres que enfronten les persones per motius de gènere, edat, raça, ètnia, religió, cultura o discapacitat.”

Amb aquestes paraules Nacions Unides defineix i emmarca el concepte de justícia social per tal de fer-lo més tangible. La justícia social és quelcom que es percep sobretot quan manca, quan les desigualtats i la injustícia es fan més presents.

El 26 de novembre de 2007 l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el 20 de febrer com a Dia Mundial de la Justícia Social convidant als estats membres a “dedicar aquest dia especial a promoure, a nivell nacional, activitats concretes que s'ajustin als objectius i les fites de la Cimera Mundial sobre Desenvolupament Social”, que es va celebrar a Copenhaguen l’11 i el 12 de març de 1995.

Molt precària deuria veure i valorar Nacions Unides la “salut” de la justícia social si tan sols 12 anys després de de celebrar la Cimera Mundial de Desenvolupament Social creia necessari dedicar-hi un dia per recordar als estats membres la responsabilitat i els compromisos que al seu dia van adquirir.

Quins van ser els compromisos de la Cimera Mundial sobre Desenvolupament Social de 1995?

- Crear un entorn econòmic, polític, social, cultural i jurídic que permeti l'assoliment del desenvolupament social.
- Eradicar la pobresa al món mitjançant una acció enèrgica i la cooperació internacional.
- Promoure la plena ocupació com a prioritat bàsica de les polítiques econòmiques i socials.
- Promoure la integració social, la promoció i protecció de tots els drets humans.
- Aconseguir la igualtat entre l'home i la dona.
- Promoure i assolir els objectius de l'accés universal i equitatiu a l'educació i l'accés de totes les persones a l'atenció primària de la salut.
- Accelerar el desenvolupament econòmic, social i humà d'Àfrica i dels països menys avançats.
- Vetllar perquè els programes d'ajust estructural incloguin objectius de desenvolupament social.
- Augmentar de manera substancial els recursos assignats al desenvolupament social.
- Millorar i enfortir amb esperit de co-participació el marc de la cooperació internacional.

Entenc la utilitat que, en molts temes i àmbits, tenen els “dies mundials”, però en qüestions com la justícia social, un concepte tan complex i dispers, fins i tot interpretable, no sé si n’hi ha prou amb un “dia mundial”.

No negaré que en alguns dels compromisos la situació actual pugui ser millor que la del 1995, fins i tot que la del 2007, però en altres compromisos més aviat s’evidencia una preocupant involució: en comptes d’anar a millor, fruit de les polítiques de molts governs, hem anat a pitjor!

Commemorem avui el Dia Mundial de la Justícia Social, interpel·lem als governs que no girin l’esquena als seus compromisos, a la seva responsabilitat, però em fa l’efecte que tan vostè com jo, com fins i tot les pròpies Nacions Unides, sabem que la justícia social necessita molt més que un “dia mundial”!

Mentre avui ens esforcem a fer realitat la justícia social demà, que serà el dia mundial d’un altre tema, la injustícia social seguirà creixent arreu del món, arreu de tots els mons, també al nostre poble, barri i ciutat...

Article publicat a la Revista Mirall el 20 de febrer de 2014.

dimecres, 19 de febrer del 2014

El dolç gust de la victòria

Imatge: Roger Casero
Aquesta temporada no tenen la victòria per costum, com si passava en temporades anteriors...

Partit a partit, resignades, veuen com al final tasten, dissabte sí, dissabte també, l'amarg gust de la derrota. Que la plantilla sigui curta no hi ajuda, doncs a vegades per més bàsquet que hi posin, el desgast físic a partir de les segones parts dels partits, s'acaba fent evident... En d'altres les rivals, simplement, no només tenen més banqueta, sinó també més bàsquet!

El dissabte passat, però, van guanyar el tercer partit de la temporada, dels quinze disputats, una victòria ben merescuda!

Esperant la meva filla gran vaig veure sortir les seves companyes del vestidor i mentre sortien del pavelló els hi vaig preguntar si recordaven el dolç gust de la victòria! La capitana de l'equip va respondre'm que no.. i jo no me'n vaig poder estar de replicar:

"doncs assaboriu-lo, foragiteu avui l'amarg gust de la derrota i recordeu el dolç gust de la victòria, que aquesta temporada està resultant molt amarga!"

És important saber perdre, acceptar esportivament la derrota, però també ho és tan o més saber guanyar! Però per aprendre'n es fa imprescindible, ni que sigui molt de tan en tan, guanyar!

Veurem si amb el que queda de temporada, tan elles com nosaltres, podem degustar de nou la dolçor d'una victòria... encara que hi ha derrotes que rere la inevitable amargor s'hi pot reconèixer un punt de dolçor...

De victòries amargues, tot sigui dit, també n'hi ha... serà per gustos!

Per cert, per victòria, més que dolça de moment provisional, la d'ahir del Barça contra el Manchester City de Touré Yayá!

dimarts, 18 de febrer del 2014

Touré Yaya i deu més contra el Barça!


Touré Yaya és un jugador enorme! I no em refereixo només als seus 1,91 metres d'alçada, sinó sobretot per la seva indiscutible qualitat futbolística!

Touré Yaya (o Yaya Touré, com també se'l denomina) jugarà avui un partit molt especial, un partit esperat de fa mesos... jugarà contra el Barça en l'anada dels vuitens de final de la Lliga de Campions d'Europa!

Touré Yaya va arribar al Barça la temporada 2007/08, la darrera de Frank Rijkaard, provinent del Mònaco i va viure la primera part de la gloriosa època del Barça de Pep Guardiola fins que al final de la temporada 2009/10, amb dues lligues espanyoles, una Copa del Rei, una Supercopa d'Espanya, una Champions, una Supercopa d'Europa i un Mundial de Clubs va fer via cap al Manchester City després de ser testimoni de l'excel·lent progressió de Sergio Busquets, el mig centre defensiu que li va fer perdre la titularitat!

El pas de Touré Yaya pel Barça va deixar molt bons records encara que, per la seva posició, més endarrerida, pocs gols; un dels més destacats i celebrats va ser el que va marcar, en una espectacular conducció des del mig del camp finalitzada amb un "yayardo" des de fora de l'àrea que va servir per empatar la final de la Copa del Rei de 2009 contra l'Athletic de Bilbao i començar a encarrilar el títol!



Avui Yaya Touré és una peça fonamental del perillós atac del Manchester City; el migcampista, jugant en una posició més avançada que al Barça, amb més responsabilitats ofensives, ha millorat molt els seus registres golejadors; en les 3 temporades que va jugar al Barça Touré Yaya va marcar 6 gols; en les 3 i mitja que duu al Manchester City ja en suma més de 45!

L'eliminatòria de vuitens de final de la Lliga de Campions d'Europa entre el Barça i el Manchester City es presenta apassionant, es preveu que sigui un autèntic duel de titans! I entre aquest duel destaquen dos jugadors enormes: un, Yaya Touré, a més d'enorme és físicament imponent... l'altre, Leo Messi,  a banda d'enorme és menut i del tot imprevisible! Però ambdós equips tenen, naturalment molts altres arguments...

Avui un jugador enorme, a qui hem estimat i estimem encara, Yaya Touré, jugarà contra el Barça...  
Avui el Manchester City jugarà amb Touré Yaya i 10 més contra el Barça!

Que comenci l'espectacle!


dilluns, 17 de febrer del 2014

IV Jornades de RRHH de Girona


Tu i jo, i fins i tot qui no llegeix ni aquest blog ni aquest apunt, som, hem estat o serem recursos humans o, el que és el mateix, treballadors o col·laboradors d'una empresa, administració, entitat...

A ulls dels responsables de recursos humans de les empreses, administracions, entitats... som expedients, components de plantilles, unitats de producció però, sobretot i cada vegada més als seus ulls som persones!

Moltes direccions de recursos humans prefereixen rebatejar els seus departaments amb noms com "departament de gestió de persones", però més enllà de de la denominació del departament, el que realment importa és la visió que els responsables de recursos humans han anat agafant aquests darrers anys...

Sens dubte als departaments de recursos humans, o de gestió de les persones, la crisi econòmica els ha posat per davant molts i diversos reptes: des de la reducció de plantilles i personal, a la re-definició de llocs de treball, la creació de nous perfils professionals, l'ajustament dels costos econòmics, la co-responsabilitat vers la responsabilitat social...

IV Jornades Internacionals de RRHH de Girona

Són aquestes qüestions part del dia a dia dels responsables de recursos humans de les empreses, administracions i entitats... i són precisament aquestes qüestions, entre d'altres, les que es tractaran a les IV Jornades de RRHH (programa, en pdf) que es celebraran a Girona els propers 20 i 21 de febrer de 2014.

Al llarg de les jornades podrem veure com el test DISC ajuda a la selecció i promoció, coneixerem eines per optimitzar els costos laborals, es parlarà de pas cap a la gestió del compromís, de com la responsabilitat social aplicada als recursos humans pot resultar més rendible i dels beneficis del "cloud" als recursos humans.

Naturalment també hi haurà espai per a parlar i debatre sobre la reforma laboral, sobre l'absentisme i la qualitat de vida laboral, sobre la comunicació interna, el lideratge, la responsabilitat familiar i les habilitats i competències.

Clourà les jornades, organitzades pel  Fòrum de RRHH de la Garrotxa, el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà.

Saben els responsables de recursos humans de les empreses, administracions, entitats... que ells, com tu i jo,  i fins i tot com qui no llegeix ni aquest blog ni aquest apunt, són un recurs humà més!

------------------------------

pd: sobre aquestes jornades... Tot esperant el 2n Congrés de #RRHH i Quan diem RRHH volem dir persones!

dissabte, 15 de febrer del 2014

#MinutsMusicals del 1974 amb "Can't Get It Out of My Head" de la "Electric Light Orchestra"


Als anys '70 el rock simfònic vivia la seva època més esplendorosa, bevent del rock, naturalment, i de la psicodèlia. Un dels grups més llunimosos de rock simfònic i que, des de la primera cançó que vaig escoltar, em tenen el cor robat és l'"Electric Light Orchestra" (ELO), grup liderat per Jeff Lynne.

L'any 1974 la ELO publicava el seu quart disc, "Eldorado", que va tenir com a primer senzill, i principal èxit del disc, la cançó "Can't Get It Out Of My Head".

La cançó, que va tenir més èxit als Estats Units (entrant al top 10 de "singles") que al Regne Unit, és una de les imprescindibles de qualsevol recopilatori de l'"Electric Light Orchestra".

Una cançó que jo tampoc he pogut treure'm, per fortuna i com tantes altres de la ELO, del cap!

Gaudiu-la!



"Can't Get It Out Of My Head"

Midnight on the water.
I saw the ocean's daughter.
Walking on a wave's chicane,
staring as she called my name.

And I can't get it out of my head,
no, I can't get it out of my head.
Now my old world is gone for dead
'cos I can't get it out of my head.

Breakdown on the shoreline,
can't move, it's an ebbtide.
Morning don't get here till night,
searching for her silver light.

And I can't get it out of my head,
no, I can't get it out of my head.
Now my old world is gone for dead
'cos I can't get it out of my head, no no.

Bank job in the city.
Robin Hood and William Tell and Ivanhoe and Lancelot, they don't envy me.
Sitting till the sun goes down,
in dreams the world keep going round and round.

And I can't get it out of my head,
no, I can't get it out of my head.
Now my old world is gone for dead
'cos I can't get it out of my head, no no.

No, I can't get it out of my head,
no, I can't get it out of my head.
Now my old world is gone for dead
'cos I can't get it out of my head, no no no no.

Electric Light Orchestra

Per cert, aquí podeu veure i escoltar la cançó en directe!



I amb títol semblant, "Can't Get You Out of My Head", Kylie Minogue té un dels seus grans èxits... versionat magistralment també per Colplay...






divendres, 14 de febrer del 2014

El vídeo de la setmana: #minutsmusicals amb el "Valentine's Day" de David Bowie


Avui és Sant Valentí, per molts dia dels enamorats i, diuen, també de l'amistat!

Sí, ja sé que per molts de vosaltres el dia dels enamorats és Sant Jordi! Per mi també, però jo, que tot i ser agnòstic celebro el Sant, també celebro Sant Valentí!

I més enllà de la celebració més personal... darrerament m'agrada celebrar-lo, aquí, al blog, amb "minuts musicals"...

Em serveixo avui d'una cançó de David Bowie dedicada especialment a aquest dia, "Valentine's Day", que forma part del 30è disc d'estudi del genial músic anglès, "The Next Day", publicat l'any passat.

Celebreu o no avui Sant Valentí, gaudiu del vídeo!



"Valentine's Day"

Valentine told me who’s to go
Feelings he’s treasured most of all
The teachers and the football star
It’s in his tiny face
It’s in his scrawny hand
Valentine told me so
He’s got something to say
It’s Valentine’s Day

The rhythm of the crowd
Teddy and Judy down
Valentine sees it all
He’s got something to say
It’s Valentine’s Day

Valentine told me how he’d feel
If all the world were under his heel
Or stumbling through the mall
It’s in his tiny face
It’s in his scrawny hand
Valentine knows it all
He’s got something to say
It’s Valentine’s Day

Valentine Valentine
Valentine Valentine

It’s in his scrawny hand
It’s in his icy heart
It’s happening today
Valentine Valentine

David Bowie

Bon divendres!

---------------------------

pd: altres minuts musicals per Sant Valentí han estat:
2011: Angus And Julia Stone - For You
2012: Tom Waits - Blue Valentine
2013: Percy Sledge - When a man loves a woman

dijous, 13 de febrer del 2014

Així era la ràdio del 1974! #DiaMundialdelaRadio


A finals d'abril de 1974 el Ministre d'Informació i Turisme del govern espanyol presidit per Carlos Arias Navarro, Pío Cabanillas Gallas (pare de qui va ser Director General de RTVE i ministre d'Aznar, Pío Cabanillas Alonso) visitava Ràdio Barcelona per a presidir l'acte inaugural del cinquantenari de Ràdio Barcelona (SER), l'emissora degana no només de Catalunya, també de l'estat espanyol.

Es feia ressò de la visita l'edició del diari ABC de 24 d'abril de 1974, que entre d'altres informacions recollia a la seva crònica les paraules que el ministre va adreçar en l'acte inaugural, entre les que destaca aquesta enginyosa frase:

"Si en la vida hay que ser, la SER ha sido"

A banda de de felicitar el 50è aniversari de l'emissora i de valorar el camí que havia obert la crònica del diari recull les 3 grans coses que, segons el ministre, quedaven per fer en el món de la radiodifusió espanyola:

1.- "Encontrar nuestro sitio en el mundo europeo, en el mundo internacional"

2.- "Un cultivo óptimo de la frecuéncia modulada y atender al Estatuto de los profesionales. Reconocer la existéncia real de unas profesiones que son tardíamente reconocidas y que es injusto que estén abandonadas"

3.- Afrontar la ley de la Radio. Si bien es difícil anticipar fechas ciertas, yo creo que antes de que finalicen los actos del cincuentenario de EAJ-1 (Ràdio Barcelona), que celebramos, tendremos ultimado el anteproyecto de esa ley".

Pío Cabanillas Gallo havia participat activament en la redacció de la Llei de Premsa de 1966 (la "Llei Fraga") en la seva condició de sotssecretari d'Informació i Turisme en el ministeri dirigit per Manuel Fraga; així ho recollia també la crònica del diari ABC: "Yo redacté la ley de Prensa con enorme esperanza y estoy muy satisfecho de los resultados".

El pas de Pío Cabanillas Gallo com a Ministre d'Informació i Turisme va ser més aviat efímer (de gener a octubre de 1974) doncs sembla que la seva visió de certa "obertura" (impulsar la liberalització de la informació a TVE) no era del gust de Francisco Franco...

Així era la ràdio l'any 1974, fa 40 anys: tenia no només moltes i importants fites per assolir, sinó sobretot mancaven, a la ràdio i també al país, moltes llibertats per conquerir!

És ben cert que aleshores, i malgrat la dictadura, també es feien bons i grans programes de ràdio... però com tantes altres coses de la vida, de la vida quotidiana, el franquisme ho tenyia tot d'un resclosit (control, censura, repressió) que fins i tot ara fa tirar enrere!

Avui, dia mundial de la ràdio, he volgut fer una mirada enrere de 40 anys... doncs aquest 2014 repasso l'any 1974, l'any que em va veure néixer!

Visca la ràdio!

----------

pd: l'article de l'any passat: 5 consideracions en motiu del Dia Mundial de la Ràdio


dimecres, 12 de febrer del 2014

Putin passa olímpicament de la carta olímpica, malgrat Sotxi 2014!


El 1936, fa 78 anys, Hitler va tenir els seus jocs olímpics... avui, aquest mes de febrer de 2014, Putin té els seus!

"Els Jocs de Putin" són d'hivern i deuria quedar glaçat (?) quan, divendres passat, dia de la inauguració dels Jocs Olímpics d'Hivern de Sotxi 2014, Google li dedicava el seu "doodle"destacant aquest paràgraf de la carta olímpica sota els colors de l'arc iris de la bandera gai:

"La pràctica esportiva és un dret humà. Tota persona ha de tenir la possibilitat de practicar esport, sense discriminació de cap tipus i dins de l'esperit olímpic, que exigeix comprensió mútua, solidaritat i esperit d'amistat i de joc net"

Ja pot esforçar-se Putin a dir que els homosexuals que vagin als Jocs Olímpics de Sotxi 2014 seran rebuts calorosament... Vés què ha de dir, el que realment pensa?

Els Jocs Olímpics són un gran aparador mundial que permet a la ciutat que els organitza ser per uns dies el centre del món, i, si es fan les coses, representa un impuls social i econòmic; prou bé que ho sabem aquí, amb els JJOO de Barcelona'92, que no van escapar, tampoc, d'operacions de maquillatge urbà i control social i repressió...

Però també sabem que els Jocs Olímpics són, en ocasions, res més una màquina de propaganda política; ja va passar amb els de Pequín, qüestionats per la manca de llibertats i la repressió del país que els acollia... Jocs Olímpics com a propaganda política? Hitler va tenir els seus, ara els té Putin!

La carta olímpica? Putin, en el fons, en passa olímpicament! 

Amb l'excusa dels JJOO de Sotxi ja ha fet i desfet a plaer i passat els jocs ho seguirà fent, ja sense els focus olímpics observant-lo, ja sense la llum del foc olímpic...

Quan la flama olímpica s'allunyi de Sotxi prendrà de nou a la Rússia de Putin, i qui sap si amb més vivor, amb més vigor, el foc de la repressió!

dimarts, 11 de febrer del 2014

Qui són els "Josep Casero" d'avui?

Parlant i recordant Josep Casero a la Llibreria 22. Fotos: Esteve Escapa.
La pregunta, aquesta pregunta que encapçala aquesta article, va sobrevolar i aparèixer a la part final de la presentació del llibre "Compromís amb Figueres. Un cant a la vida de Josep Casero i Maria Rosa Ymbert" de Joan Armangué. que es va presentar el passat dijous 6 de febrer a la Llibreria 22.

Convidats per Joan Armangué, la Montse Palma, en Joan Manuel del Pozo, el propi Armangué i un servidor vam recordar les trajectòries vitals de Maria Rosa Ymbert i Josep Casero, dos figuerencs compromesos que Joan Armangué reivindica al seu llibre.

Qui era Josep Casero?

El 15 de juny de 2007 el parlament que vaig fer en motiu de la inauguració de la Plaça Josep Casero de Figueres començava així: "No hi ha Just M. Casero sense Josep Casero".

Josep Casero era el germà gran del meu pare qui, en un manuscrit autobiogràfic possiblement escrit a principis dels anys '70 del segle passat, el va descriure amb aquestes paraules, recollides al llibre "Memòria de Just" de Jaume Guillamet (Edicions 62, 1999)::

"En Josep era el nostre petit refugi. Nosaltres dos no n'érem conscients de les coses. (...) Ell era la víctima; de tots tres (els germans que eren aleshores), el més desafortunat. El món per ell havia mostrat sempre la faç dura, de sofriment i silenci. Creixia alt i prim, viu i audaç; però descoratjadament sol. Un home bo ens va ajudar."

Josep Casero va créixer i madurar ràpid, com tants altres infants durant la postguerra; condició de germà gran que exercia amb responsabilitat i fermesa, res de resignació! En l'expressió que en Just va fer servir per definir-lo, "un home bo ens va ajudar", s'hi condensa la grandesa d'en Josep Casero!

"Un home bo ens va ajudar"

Però aquesta expressió sobrepassa, i de molt, els límits estrictament, i íntimament familiars: pregunteu a les entitats de Figueres, pregunteu al barri Juncària - Parc Bosc de Figueres, pregunteu als figuerencs que el van conèixer i tractar i tots, absolutament tots podrien fer-se seva aquesta senzilla frase: "un home bo ens va ajudar".

Josep Casero, socialista de soca-rel, líder veïnal, sempre estava disposat no només a dir-hi la seva, sinó sobretot a fer tot el possible i necessari per a millorar el seu entorn, per a millorar la convivència, per a dignificar la vida dels qui, com ell en la infantesa i joventut, tastaven el gust amarg ja no només de la misèria i la pobresa, sinó sobretot de la marginació, l'oblit...

Des de l'associació de pares de l'escola, a l'associació de veïns, des del PSC, com a militant de base, com a regidor, pensant en el seu barri, pensant en Figueres, no es quedava en la denúncia, en la crítica, sinó que era dels primers, sinó el primer, d'arremangar-se per comprometre's i responsabilitzar-se amb les solucions.

D'exemples al llibre de Joan Armangué no en manquen! És Josep Casero el gran referent del moviment veïnal de Figueres del darrer quart de segle.

Era Josep Casero un líder, un mediador, un polític de cap a peus que feia política, i amb majúscules, des del barri, des de perifèria, no només pel barri, sinó per tota la ciutat!

Qui són avui els "Josep Casero"? Qui és avui el "Josep Casero" de Figueres, de Girona, del teu barri, el teu poble, la teva ciutat?

Ben segur que n'hi ha... tan segur com que quan no n'hi ha, tard o d'hora es troba a faltar no tenir un "Josep Casero" a prop!

"Un home bo ens va ajudar"... el meu tiu Josep ens ajuda encara avui, i per sempre, amb el seu record, el seu testimoni...

dilluns, 10 de febrer del 2014

La dolça derrota del #Barça de bàsquet a la final Copa del Rei!

Un instant de la final de la Copa del Rei 2014. Foto: Víctor Salgado - FCB
A poc més de 8 segons pel final de la Final de la Copa del Rei el Barça de bàsquet guanyava el partit tan sols d'un punt!

Però el Real Madrid, de la mà del quasi sempre inspirat Sergi Llull, ha fet una cistella i, a tan sols una dècima de segon pel final del partit, s'ha posat per davant!

Només pel fet d'arribar al final del partit amb opcions de guanyar cal valorar, i molt, el partit que ha fet el Barça de Xavi Pascual contra el Real Madrid, l'equip més en forma ja no només d'Espanya, també d'Europa aquesta temporada! Sap greu aquesta derrota perquè amb millors percentatges de tirs lliures potser el desenllaç hauria estat diferent...

Una dècima de segon només dóna, en bàsquet, una remota opció de cistella, fent arribar la pilota el més a prop possible del cèrcol per tal de, sense agafar-la, encertar a fer bàsquet amb un afortunat palmell: una missió quasi impossible!

La jugada no ha sortit i el Real Madrid s'ha imposat tan sols per un punt... però per un punt ha estat el just vencedor del títol! El Barça s'ha quedat amb la mel del títol de Copa del Rei als llavis...

El Barça de bàsquet s'ha mostrat molt irregular aquest principi de temporada, tot i que les darreres setmanes sembla haver sabut encaixar millor les peces i el joc i els resultats han millorat; però aquest Real Madrid és un rival molt fort i serà difícil doblegar-lo aquesta temporada!

Tot i haver perdut la final el Barça de bàsquet ara ja pot creure's que sí, que pot vèncer aquest poderós Reial Madrid de Pablo Laso.

Estic convençut que Xavi Pascual, l'entrenador del Barça de bàsquet, sabrà treure-li suc a aquesta derrota... Tan de bo siguin de les derrotes que suposen un punt d'inflexió! Encara queda molt per jugar, a la lliga espanyola i a Europa, aquesta temporada!

No totes les derrotes tenen el mateix gust... Aquesta, passada la inicial amargor, té un punt dolç...

dissabte, 8 de febrer del 2014

#MinutsMusicals de 1974 amb "El Gripau Blau" d'Ara Va De Bo


Als anys setanta del segle passat el grup d'animació infantil Ara Va de Bo era una referència imprescindible no només per a fer ballar grans i, sobretot, petits, sinó també per a recuperar cançons populars d'aquí i d'arreu!

L'animació infantil, molt vinculada al moviment folk i al món de l'educació, era una contribució més a l'esperit de llibertat, a la lluita per a la recuperació de la llengua i la cultura catalana i, naturalment, la democràcia!

Recordar Ara Va de Bo és també recordar en Xesco Boix; de fet tan el grup com el propi Xesco han estat referència per animadors infantils com Àngel Daban, ja amb una llarga trajectòria (a mi de menut ja em feia ballar!), Jordi Tonietti o Jaume Barri!

Ara Va de Bo es fa fundar l'any 1971 de la mà de  Núria Ventura, Josep Maria Pujol, Laura Pérez, Xesco Boix i Jordi Roura. L'any 1974 van publicar "El gripau blau", el seu quart disc, que a banda de la cançó que dóna nom al disc, també incloïa cançons com "Ampolla de vi", "El pobre músic" i "La cançó de les mentides".

A casa el disc, aleshores de vinil, va arribar un any següent, el Nadal de 1975, tal i com encara indica la contraportada del disc amb una breu anotació: "Bernat i Roger - Nadal 75".

Per si no el coneixíeu encara, doncs, us presento el gripau blau... aquell que es creia ser, però de veritat, res més que un príncep encantat!

Gaudiu-la!



El gripau blau
(Les Braunstein. Lletra en català Josep Maria Andreu)

Vaig conèixer un gripau blau
un gripau blau babau
que es creia ser però de veritat
res més que un príncep encantat.

No es movia el gripau blau
el gripau blau babau
i es creia ric i tan bonic
que no volia cap amic.

Es pensava el gripau blau,
el gripau blau babau,
que era el seu cau com un palau
mireu si n’era de babau.

Ja feia dies que el gripau blau
que el gripau blau babau
de creure’s tan, tan important
a poc a poc s’ha anat inflat.

Molt em temo que el gripau blau
que el gripau blau babau
d’inflar-se tant li pot passar
que faci un pet com una gla.

Ara Va de Bo

Passen els anys... però 40 anys després el gripau blau segueix fent cantar la mainada!







divendres, 7 de febrer del 2014

El vídeo de la setmana: el "making off" d'una sessió de fotos de WayTIC!


Ella feia temps, molt de temps, que volia un "book" de fotos! Té vena artística la criatura...

Ell fa temps, molt de temps, que li agrada... no perdó, que l'apassiona la fotografia!

Era qüestió de temps que passés i els pares d'ella van posar, finalment, fil a l'agulla: tal dia a tal hora, sessió de fotos!

Aquest vídeo no és ben bé del resultat final, el "book" de fotos, que finalment té i lluiex!, sinó que és el "making off" que ell, a banda de fer les fotos, es va preocupar de gravar!



Sí, ja ho sé, tot queda en família! Ella és la filla gran del meu cosí gran... i ell és el meu germà...

Però més enllà de ser família dues coses són evidents: ella hi posa molt bona cara (i la que convingui) i ell té molt bon ull!

Bon divendres!

dijous, 6 de febrer del 2014

Encara no coneix el que la seva empresa pot fer per la inserció laboral?


"No pensis què pot fer el teu país per tu, pensa què pots fer tu pel teu país", va dir John Fitzgerald Kennedy...

Parafrasejant Kennedy jo avui dic als empresaris: "no penseu el que Incorpora pot fer per la vostra empresa, penseu què pot fer la vostra empresa per Incorpora!"

I quan dic "per Incorpora" vull dir, en el fons, per la inserció laboral!

Amb la voluntat de conèixer i compartir el que empreses i entitats socials podem fer col·laborant i treballant plegats per la inserció laboral el proper dimarts 11 de febrer de 2014 al matí la Fundació PIMEC i el programa Incorpora de "la Caixa" han organitzat una jornada - col·loqui per donar a conèixer els beneficis de promoure la inserció laboral.

El col·loqui comptarà amb la participació d'experts en inserció laboral i contractació, empresaris i persones beneficiàries que s'han inserit al mercat laboral ordinari.

La jornada, que compta amb la col·laboració de Numintec i CaixaEmpresa, es farà al CaixaFòrum Girona de 9:30 a 11h.

La jornada és oberta i gratuïta, tot i que per assistir-hi cal fer una inscripció prèvia.

Si hi assistiu, ens hi veurem!

I si ens veiem... si em veieu, no deixeu de preguntar-me per Incorpora!

dimecres, 5 de febrer del 2014

Quina televisió es mirava l'any 1974?

Fa 40 anys la televisió es veia en blanc i negre a la majoria de llars (no totes les emissions es feien en color, aleshores) i, també a diferència d'ara, no hi havia massa canals per triar: 2 canals: Televisió Espanyola (avui La 1) i l'aleshores conegut com l'UHF (el segon canal, avui conegut com La 2).

L'any 1974 la "tele" era monopoli de RTVE, creada l'any 1956; és evident que amb un sol distribuïdor i dos canals de televisió el concepte "zàpping" l'any 1974 encara no s'havia introduït a les llars espanyoles!

Comencem a rememorar el que es veia a la "tele" l'any 1974 amb la capçalera del Telediario:



Una de les sèries estrenades fa 40 anys va ser "El Picaro", escrita, dirigida i protagonitzada per Fernando Fernán Gómez, una particular visió històrica de la "picaresca" espanyola...



Seguint amb l'humor, aquest però adreçat a un públic més infantil, l'any 1974 també es va estrenar a Televisió Espanyola la celebrada sèrie "Pippi Calzaslargas"...



Però si cal destacar un programa infantil del 1974, és obligatori mencionar "Un globo, dos globos, tres globos", estrenat també fa 40 anys!



Un altre dels programes mítics de TVE estrenats l'any 1974 és el concurs musical "Gente Joven"!


Un programa curiós era "35 millones de españoles", un programa que, com molts dels d'avui, tractava l'actualitat amb un toc d'humor de la mà d'Alfredo Amestoy!


No tot eren, però, series de facturació casolana... A banda de "Pippi Calzaslargar" altres sèries estrangeres estrenades a Televisió Espanyola l'any 1974 van ser "McCloud", "Ivanhoe" (encara que enregistrada a finals dels anys '50!), "Banaceck", o "Los Picapiedra"!












Veient la "tele" de fa 40 anys podem observar que sí, que hi ha major qualitat d'imatge i só, més canals i infinitat de programes, però gran part del que avui veiem ja existia, si fa o no fa, fa 40 anys!

Però cal recordar que fa 40 anys hi havia, encara, el "No-Do"! Bé, hom podria considerar que avui el "No-Do" també el podríem trobar el alguns programes d'alguns canals...



Sí, sé que són molts més els espais i programes de televisió que es veien fa 40 anys! Tan sols volia fer un cop d'ull enrere i mirar, amb un punt de nostàlgia, el que es va estrenar a la "tele" l'any que em va veure néixer!

dimarts, 4 de febrer del 2014

L'Atlético líder... amb Luís Aragonés al cel!

Luís Aragonés durant l'Eurocopa de 2008. Foto: Cordon Press
Digueu-me sentimental, sensible o el que vulgueu... però m'alegro que l'Atlético de Madrid sigui, aquesta setmana, líder del campionat de la Primera Divisió de Futbol!

I "jo encara diria més", com dirien els "Dupond i Dupont": m'alegraria tan o més com si la guanyés el Barça que aquesta temporada fos l'Atlético de Madrid qui es proclamés campió de Lliga!

Quines coses té la vida! Just l'endemà de morir Luís Aragonés el seu equip de l'ànima es situa, 18 anys després, líder de la lliga! Serveix el lideratge d'homenatge al "Sabio", tot i que el trist d'aquesta història, més enllà del traspàs de Luís Aragonés, és que l'exjugador i exentrenador no pogués gaudir com un "matalasser" més el lideratge del seu equip!

La mort de Luís Aragonés s'afegeix com un ingredient més al ric i triomfal relat que escriu l'Atlético de Madrid de "Cholo" Simeone. Per si l'equip de Simeone no tenia prou arguments (compromís, agressivitat, intensitat...) ara s'afageix el d'homenatge!

Deia "Tata" Martino que pel Barça comença una nova lliga, doncs ara ja no defensa el lideratge, sinó que es situa precisament a la seva caça! També comença una altra lliga per l'Atlético de Simeone...

I entre un i l'altre el Real Madrid d'Ancelotti s'apropa perillosament...

Si la Lliga de Futbol ha de ser cosa de tres, de les tres opcions avui per avui possibles puc tenir una gran alegria (Barça campió), un agradable premi de consolació (Atlético campió) i una inoportuna resignació (Real Madrid campió)...

Avui, però, mentre el Barça es llepa les ferides i el Real Madrid dóna per bo l'empat a San Mamés, l'Atlético és líder... amb Luis Aragonés al cel!

dilluns, 3 de febrer del 2014

El cant a la vida de Josep Casero i Maria Rosa Ymbert es presenta a Girona!

Portada del llibre de Joan Armangué sobre la vida de Josep Casero i Maria Rosa Ymbert.
Dijous recordarem a Girona dos bons polítics, millors ciutadans!

El proper dijous 6 de febrer a partir de les 8 del vespre a la Llibreria 22 es presentarà el llibre "Compromís amb Figueres. Un cant a la vida de Josep Casero i Maria Rosa Ymbert" de Joan Armangué.

El llibre, que es va presentar a Figueres a principis d'abril de 2013, recorda de la mà i veu de Joan Armangué les figures de la Maria Rosa Ymbert i en Josep Casero, detallant les trajectòries vitals, socials i polítiques d'aquests dos figuerencs que tan van aportar a la ciutat de Figueres!

La presentació tindrà format de conversa oberta entre  l'autor, Joan Armangué, Montse Palma, Joan Manuel del Pozo i un servidor!

L'anunci de la presentació ja té, per si sol, dues bones notícies:

1.- que es parli de Figueres i de figuerencs a Girona!

2.- que es recordi la vida de dos socialistes compromesos i lluitadors, que puguem recordar la Maria Rosa i en Josep i puguem fer-ho en el context social i polític d'avui!
I és que el llegat de la vida de la Maria Rosa Ymbert i d'en Josep Casero van més enllà de la ciutat de Figueres i l'Alt Empordà! El seu testimoni pel que fa al seu compromís social i polític esdevé, i puc dir-ho sense tremolar, universal!



Recordant la Maria Rosa i en Josep no només podrem rememorar les seves vides, també podrem repensar en nostre present i, qui sap, fins i tot saber com, i amb què, hem d'afrontar el nostre futur!

Ens veiem dijous a la Llibreria 22!


-------------------

pd: el benefici de la venda del llibre van destinats a la Creu Roja Girona.

dissabte, 1 de febrer del 2014

#MinutsMusicals del 1974 amb "Well may the world go" de Pete Seeger


El passat 27 de gener de 2014 s'apagava una de les veus més polítiques i compromeses del panorama musical nord americà i mundial, del segle XX: Pete Seeger.

Armat amb una guitarra o un banjo de cinc cordes cançons seves com  "Where Have All the Flowers Gone?" o "If I Had a Hammer (The Hammer Song)" van esdevenir himnes i ho són avui encara, com "We Shall Overcome", cançó protesta pels drets civils que ell va ajudar a popularitzar prenent-la del gospel i passant-la pel seu folk.

Per avui, però, recuperem una cançó, "Well may the world go",  publicada l'any 1974 dins el disc "Banks of Marble and Other Songs", una cançó que ens diu que el món seguirà quan ell sigui lluny...



Well may the world go

Well may the world go,
The world go, the world go,
Well may the world go,
When I'm far away.

Well may the skiers turn,
The swimmers churn, the lovers burn
Peace, may the generals learn
When I'm far away.

Sweet may the fiddle sound
The banjo play the old hoe down
Dancers swing round and round
When I'm far away.

Fresh may the breezes blow
Clear may the streams flow
Blue above, green below
When I'm far away.

Pete Seeger

Per lluny que segueixis, Pete Seeger, portarem les teves cançons ben a prop, ben endins!