dissabte, 21 de novembre de 2009

21-11-1994, el dia que, sense saber-ho, va determinar la meva vida laboral


Al despatx d'educadors de l'antic CRAE Salt - El Tarlà, l'any 1996

El dilluns 21 de novembre de 1994 va ser un dels meus primers dies de feina; no va ser el primer primer dia de feina (abans ja havia treballat intermitentment de repartidor de correu comercial i de monitor de lleure), tampoc va ser l'últim (n'han vingut més de primers primer dia de feina), però sí va ser un dia que va marcar, sense saber-ho aleshores, el meu futur professional...

Cursant Educació Social a la UdG unes companyes de classe, treballadores dels equips de serveis socials del Consell Comarcal del Gironès, van deixar un anunci d'una feina en un CRAE (un centre de menors tutelats) gestionat pel propi Consell. L'oferta no era res de l'altre món: buscaven un becari per a treballar 5 hores a la setmana!. El sou, us podeu imaginar, poc més que simbòlic...

En un primer moment no hi vaig fer massa cas, però un dia ho vaig rumiar: les cinc hores a la setmana eren una hora cada dia, de 8 a 9 del matí, per a reforçar a l'educador del centre durant l'estona de llevar la mainada i preparar-los per anar a l'escola. L'horari combinava molt bé amb els estudis, el sou era el menys important, però en canvi em permetria conèixer de primera mà un servei, fer atenció directa!.

Vaig presentar una instància al Consell Comarcal acompanyada del meu, llavors curt CV, i resulta que finalment la feina va ser per mi. Fantàstic!.

El divendres abans recordo que amb la meva mare vam buscar la localització del CRAE, al carrer Joan Alzina de Girona, al barri de Palau. El dilluns 21 de novembre de 1994, amb la meva moto (llavors una Vespa 200!) vaig anar, puntualment, al centre i vaig picar la porta. Em va obrir l'educadora que havia fet la nit, la Mònica... Vaig conèixer després els i les menors que vivien al centre i, aquella mateixa setmana, a la reunió d'equip educatiu, vaig conèixer la resta d'educadors i personal del centre, entre ells en Ricard, a qui tenia de professor a la universitat,  a la Gemma, qui anys enrere havia estat Cap (monitora) meva a l'Agrupament Escola i Guia Joan Pons.

Aquells primers dies no era conscient on m'acabava de ficar!. Resulta que al centre, de titularitat de la Generalitat però de gestió delegada al Consell Comarcal, hi havia treballadors d'ambdues administracions. Aquest CRAE, juntament amb dos més també gestionats pel Consell Comarcal, deixarien d'estar gestionats properament per l'ens comarcal en previsió que la Generalitat els considerés de gestió delegada en un futur molt proper. Aquest horitzó afectava de manera diferent als treballadors dels tres CRAE (Sobrequés, Segre i Salt - El Tarlà), als de la Generalitat (que podrien ser reubicats a altres centres de menors propis) i als del Consell Comarcal del Gironès, el destí dels quals anava lligat als futurs gestors dels CRAE.

Davant aquesta situació el conjunt de treballadors dels tres CRAE contractats pel Consell Comarcal s'havien començat a organitzar per prendre la iniciativa de crear una entitat social per optar a guanyar el concurs dels tres centres, en comptes d'esperar que el destí, que la incertesa, dictés sentència...

A mi, tot i tenir un horari ridícul i ser, com aquell qui diu, l'últim mono a pujar al vaixell, se'm va demanar si volia formar part de la creació d'una nova entitat amb la voluntat de mantenir els nostres llocs de treball als centres de menors, amb la perspectiva que després del canvi de titularitat i del canvi de personal (la marxa dels treballadors contractats per la Generalitat) als CRAE caldria ocupar les places vacants d'educadors i jo, becari acabat d'arribar, podria optar-ne a una.

I així va ser: el 28 de desembre de 1994 una colla de treballadors dels 3 CRAES (Sobrequés, Segre i Salt - El Tarlà), educadors socials i becaris, vam crear el què aleshores vam anomenar Associació Plataforma Educativa 3 Esses (actualment Plataforma Educativa).

Finalment, amb un procés complex, l'entitat va passar a gestionar els tres CRAE, de manera plena i definitiva l'abril del 1995.

A partir del gener de 1995 les meves 5 hores setmanals es van concentrar a la tarda de divendres, doncs calia que anés coneixent millor la dinàmica del CRAE, i a partir de l'1 d'abril de 1995 vaig començar a treballar d'educador al CRAE...



Amb un dels menors acollits, l'any 1995

Des d'aleshores sempre més he treballat a Plataforma Educativa, com molts altres companys i companyes de l'entitat (novembre 1994 - setembre 2001 d'educador al CRAE, setembre 2001 - desembre 2004 de director de la Llar Residència Sant Ponç i des del juliol de 2007 com a coordinador d'Incorpora Girona), fent només un parèntesi de dos anys i mig de dedicació exclusiva  l'Ajuntament de Sarrià de Ter coma primer tinent d'alcalde (gener 2005 - juny 2007).

Avui fa 15 anys, el dilluns 21 de novembre de 1994, sense saber-ho aleshores, vaig ser al lloc adequat al moment adequat. Aquest fet també va precipitar la meva emancipació, a principis d'estiu de l'any 1995...
Sempre m'he sentit afortunat per la possibilitat de formar part de la creació i vida de Plataforma Educativa, per haver crescut professionalment treballant en l'entitat i per a l'entitat, envoltat de grans amics i professionals...

Mai una feina tan (aparentment) insignificant, quasi de per riure, m'havia aportant tant!