dimarts, 15 de juny de 2010

De Laporta a Rosell

 Foto: efe

Escoltava dies enrere en una tertúlia radiofònica un tertulià descrivint el pas de Joan Laporta per al presidència del Barça amb aquesta frase: "Laporta va entrar al Barça com Kennedy i acabarà sortint com Nixon".

Del mandat de Joan Laporta em quedo, en el balanç d'allò positiu, amb l'alenada de renovació que va aportar la seva candidatura (generació power point) l'any 2003, la fermesa amb què la arraconar els violents, l'acord amb Unicef i la confiança amb el seu equip esportiu (Txiqui, Rijkaard i Guardiola).

En el balanç d'allò negatiu, les ombres de les auditories de seguretat de l'Olivé, i l'ús de la projecció del càrrec per a la seva projecció personal i la sensació d'haver-se encimbellat en excés...

Precisament aquesta darrera qüestió ha dificultat, i de quina manera, la seva successió dins la seva junta, escollint tard i malament...

No deixa de ser curiós el resultat de les eleccions a la presidència: com més proximitat amb Laporta, pitjor resultat!

Ferrer no ha sabut defugir de l'ombra de Laporta i ho ha pagat molt car; Ingla no ha sabt defugir de ser l'obligada alternativa de Soriano; Benedito, en canvi, ha fet un meritori segon lloc, possiblement més en clau de sembra que no pas de sega...

 Foto: rtve

Ara comença l'era Rosell, ara serà Sandro Rosell qui encetarà una nova etapa institucional, però que no necessàriament ha de ser una nova etapa esportiva, pensant sobretot en els entrenadors de les principals seccions... Ell i el seu equip dirigiran el club amb un ampli suport del soci, fet que sens dubte, més enllà de força, els hi dóna, d'entrada, molta tranquilitat i crèdit...

Sandro entra per la porta gran, tan de bo també en sàpiga sortir... Aquest és el veritable repte que té al davant!