Els
llibres, com tants altres productes de consum, avui també ens
han d'entrar pels ulls; les seves
portades, amb el seu títol i el seu
disseny, tenen la
missió de
captar la nostra
atenció per
comprar-los (o demanar-los en préstec).
Però el que ens enganxa d'un llibre no és el títol, ni el disseny de la portada, possiblement ni tan sols l'autor o autora; el que ens enganxa d'un llibre són les seves paraules i, especialment, les seves primeres paraules.
Aquest 2025, doncs, compartiré cada divendres les primeres paraules d'un llibre, en una tria, com sempre, personal i transferible.
Avui obrim un llibre que, segons consta escrit en una de les pàgines inicials, vaig comprar-me el 28 de setembre de 1992, ara fa 33 anys, el llibre és "Bob Dylan" (Edicions 62), de David Castillo, i va ser la primera biografia de Bob Dylan en català, centrada des dels seus inicis al voltant del folk, la seva electrificació i la seva trajectòria fins a finals dels vuitanta.
Aquest llibre es va reeditar l'any 2017 (també a Edicions 62), a partir de l'atorgament del Premi Nobel de Literatura l'any 2016, aportant, a banda de l'actualització de la seva biografia i producció musical dels anys noranta endavant, la valoració del seu llegat poètic i musical.
"Bob Dylan", l'edició de 1992, és un llibre que comença així:
Bob Dylan va posar la sola de les botes a la ciutat de Nova York el 1961. La gran metròpoli es presentava en la seva immensitat com l'arribada a un somni. Tot l'anormal de les petites ciutats on havia viscut es transformava en un univers canviant i cosmopolita. Els prejudicis formaven, de sobte, part del passat. L'ambient angoixant i província quedava enrere definitivament. Ara, només es tractava de lluitar contra un mateix per treure profit de les idees, dels mestratges i de les combinacions que li oferia l'aprenentatge al costat dels professionals tan idolatrats. Els problemes passarien a ser d'una altra mena, de supervivència.
Dylan havia nascut a Duluth, una població a la ribera del llac Superior, a l'Estat de Minnesota, segons diuen el 24 de maig de 1941, tot i que en la portada del llibre que acompanya la capsa "The Bootleg Series", de 1991, hi ha una fotografia amb efectes personals i el seu passaport obert, on figura l'11 de maig com a data de naixement. Aquest detall sense importància és un dels continus paranys amb què Dylan ha envoltat la seva biografia. Declaracions falses, veritats a mitges, equívocs, jocs de paraules i contradiccions han acompanyat les contestes de les escasses entrevistes que el cantant ha concedit. La confusió i el misteri amagaven la majoria de fets de la seva vida privada. Ell mateix confessaria a Anthony Scadutto que era del signe zodiacal dels Bessons: "Hi ha una escissió en tots els Bessons. Vacil·len contínuament. Aquesta sensació és molt forta en mi." Es tracta d'uns Bessons, però amb banyes.
Bob Dylan és el gran dels dos fills d'Abraham Zimmerman, un petit comerciant jueu d'origen rus, i de Betty Stone, filla de descendents d'irlandesos. Als sis anys es va traslladar amb la seva família a Hibbing, la ciutat de la seva mare. Poblada majoritàriament per emigrants croats, italians, ucraïnesos, eslaus i escandinaus, a pocs quilòmetres de la frontera canadenca, Hibbing és famosa perquè és la mina a cel obert més gran del món. Allà va iniciar, des de nen, l'afició per la música. Als vuit anys ja teclejava el piano i als dotze, amb els primers estalvis que havia aconseguit ajudant a la botiga del seu pare, es va comprar una harmònica i una guitarra Silvertone als magatzems Sears Roebuck. L'ambient dur i brusc que envoltava les relacions d'una comunitat majoritàriament catòlica el va convertir en un noi diferent. La ciutat ha estat marcada per l'immens sot de més de cinc quilòmetres i cent cinquanta metres de profunditat. Aquesta mina ha esdevingut la principal riquesa de la regió. El paisatge desolat contrasta amb les cases de fusta i, tal com recordava una amiga de la infantesa, resulta contradictori que Bob procedeixi d'una zona on no es pensa, amb una mentalitat molt estreta i un ambient repressiu. Dins d'aquell panorama, Minneapolis es va convertir en el gran somni, la llibertat i l'esperit obert d'una gran ciutat. Les freqüents visites a la capital de l'Estat van sovintejar. Més de tres-cents quilòmetres el separaven de la civilització. Les botigues de discos rebien un noi que sentia passió per diferents estils, com ara el blues, els espirituals negres, el country, el gospel, el rhythm and blues i el rock primigeni d'Elvis, Bill Haley, Buddy Holly i, sobretot, Little Richard. L'autor de "Long tall Sally" i "Tutti Frutti" va ser l'autèntic mestre, pioner i precursor d'alguns dels principals solistes i conjunts dels anys seixanta, com, per exemple, The Beatles, The Rolling Stones, The Kinks, Creedence Clearwater Revival i el mateix Dylan. Little Richard va revolucionar el cervell de Dylan i de la majoria de compositors de la nova generació. Entre Elvis, Little Richard i el rhythm and blues, Dylan funda a meitat dels anys cinquanta el seu primer grup, els Golden Chords.
