dimecres, 15 de juliol del 2015

Iker Casillas


No es mereixia aquest comiat... però ja sabem que les persones som nosaltres i les nostres circumstàncies, i les d'Iker Casillas han estat, malauradament, aquestes!

Al futbol hi ha jugadors, com a la política polítics, xarnera, aquells que, malgrat ser adversaris desperten la simpatia, fins i tot l'admiració, dels rivals, com Iniesta al Barça o al seu dia Joan Ignasi Elena al PSC...

Iker Casillas és un d'aquests jugadors, és (ha estat) possiblement el jugador del Real Madrid que més simpaties despertava entre els rivals, fins i tot molt abans que José Mourinho li senyalés la banqueta i el senyalés com a talp... Ja sabem el poder que tenia el dit de Mourinho!

Després de 25 anys al club i 16 al primer equip, després de 19 títols al sac i d'haver fet gran, molt gran, la porteria del Real Madrid fent-la petita, molt petita pels rivals, Iker Casillas mereixia abandonar el club per la porta gran; no sé si com Xavi Hernández aquest final de temporada, però sí, com a mínim, com Carles Puyol al final de l'anterior...

No es mereixia aquest comiat Iker Casillas, i no ho dic només per la compareixença que diumenge passat va fer tot sol, sinó sobretot pel trampós acte de comiat que l'endemà dilluns li va muntar el president del Real Madrid, Florentino Pérez.

En comptes d'acomiadar amb honors Iker Casillas el totpoderós Florentino Pérez va aprofitar el simulacre d'homenatge per dir-li a la cara que ningú del club l'ha fet fora (ni per activa ni per passiva) i que si marxa és perquè vol... és a dir, "bon vent i barca nova!"

Som nosaltres i les nostres circumstàncies i ara les d'Iker Casillas el porten al Porto, al futbol portuguès, un club que Mourinho els anys 2003 i sobretot 2004 va dur al sostre d'Europa...

Iker Casillas, malgrat Florentino Pérez, ja és llegenda del Real Madrid, possiblement el millor porter que mai ha tingut el club; Florentino Pérez, al seu torn, no deixa d'engrandir la seva llegenda de president autoritari, que fa i desfà al Real Madrid, com diuen per allà, "a su antojo!"

El temps i la història els posarà a cada un al seu lloc... La resta, fins ara, circumstàncies!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada