dimarts, 1 de febrer de 2011

30 (sis) anys amb la Maria Mercè!


No, avui no és el seu aniversari, ni és tampoc el meu... ni és l'anversari del meu bateig... I no, tampoc és el dia de la mare... Tot i que sí, la de la foto és ella, la meva mare, i el menut sóc jo, el dia que em van batejar...

El cas és que quan la gent em recorda, o jo mateix ho recordo, els anys que fa que es va morir el meu pare, en Just, poques vegades, o quasi mai, verbalitzem que la cara positiva d'aquell fet va ser que qui va seguir visquent va ser la meva mare, la Maria Mercè...

No deixa de ser curiós que molta gent projecti en mi (?) el record que té d'en Just però que en canvi no projectin en mi la manifesta pejtada que hi ha deixat, al llarg dels meus 36 anys, i deixa encara la meva mare... El seu llegat (personal, familiar, polític, ciutadà...) és tan o més valuós, per mi, que el d'en Just...

Sempre ho he considerat una injustícia, malgrat la gent no ho faci amb malícia, ans tot el contrari... En aquest cas, en el cas dels meus pares, jo sempre he pensat que al darrere d'un gran home, el meu pare, no hi havia una gran dona... sinó que la gran dona estava just al seu costat... Pel què la frase correcta és que al costat d'un gran home, en Just, hi havia una gran dona, la Maria Mercè!

És per aquest motiu que avui, justament quan fa 30 anys la meva mare va fer el cor valent i va decidir seguir lluitant per ella i els seus fills, allò que popularment en diem "tirar endavant!", li dedico aquest modest apunt per dir-li, senzilla i públicament: moltes gràcies mare!