Si la setmana passada, amb Quimi Portet, teníem la cara "b" de les festes de Nadal o, si voleu, una versió més gamberra, avui recuperem la cara "a", més costumista, també més nostàlgica i fins i tot més ensucrada de la mà, i de la melangiosa veu, de Joan Dausà.
Ei, no em malinterpreteu, no és una crítica velada, ans al contrari, és un elogi, ja que està molt bé que la música catalana tingui cançons de Nadal de tots els pals, per a tots els gustos.
I si una virtut té Joan Dausà, com la té també Joan Manuel Serrat, és la de cantar la quotidianitat d'una forma emotiva, en Dausà fins i tot mística, fent-nos arrissar el borrissol del clatell...
I la nadala d'avui, "Per Nosaltres i els de Dalt", no n'és una excepció i a més ens serveix, també per Nadal, per a recordar-nos dels "de dalt"...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada