Simon and Garfunkel han compost grans cançons del seu puny i lletra i en la cançó d'avui, "7 O'clock News / Silent Night", la lletra de la cançó, és evident, no és seva, però la gràcia, i l'encert és versionar aquesta tradicional nadala afegint-hi, de fons, un noticiari fictici, tot i que versemblant, farcit de notícies (reals) tràgiques i d'esdeveniments negatius.
Perquè el veritable missatge de "7 O'clock News / Silent Night" no és la simple versió de la cançó, sinó precisament la juxtaposició del noticiari, generant un contrast entre la pau i l'esperança que transmet "Silent Night" i la dura realitat del moment que radia l'informatiu que se sent per sota la cançó, una crítica social i política d'aleshores, vigent encara avui, amb les guerres, els assassinats i la vulneració de drets dels nostres dies.
Dies enrere us comentava la història de la cançó tradicional nadalenca "God Rest Ye Merry, Gentlemen", que vam sentir de la mà de Jethro Tull, AnnieLennox i Pentatonix.
Doncs bé, qui també va cantar-la, a cappella, va ser el fantàstic duet Simon and Garfunkel, en una adaptació de la cançó original que van titular "Comfort and Joy".
La cançó, gravada l'any 1967, no es va publicar fins 30 anys després al triple disc "Old Friends", una antologia que recollia gran part dels seus èxits, juntament amb cançons inèdites, com aquest "Comfort and Joy". Simon and Garfunkel en estat pur.
Aquesta enginyosa cançó va formar part, fa tres anys, dels Minuts Musicals de desamor, doncs el que ens explica és, com amb la mítica parella musical, el relat d'una ruptura.
Però avui no torna pel desamor sinó perquè conté, en el títol, un dels dos noms propis d'aquest magnífic duet musical que tantes bones cançons ens va deixar: Garfunkel, d'Art Garfunkel!
“Yo soy Simon, tú Garfunkel", diu la cançó, i no sé si aquest posicionament (yo Simon, tú Garfunkel) té, de forma sibil·lina, un punt de malícia, que ja sabem que en les ruptures, també les musicals, hi ha qui acaba per mèrits o no amb la llufa del paper de culpable, hi ha qui amb el de víctima...
O potser sóc jo que vull veure-hi més del que l'autor volia explicar: una ruptura tan inevitable com la d'en Paul i l'Art!
Diu la Viquipèdia que Santa Cecília "va ser una dama romana, màrtir al segle III per la seva fe cristiana. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes, i és la patrona dels músics perquè, mentre s'estava morint, va cantar a Déu." D'aquí que en la seva iconografia la veiem tot sovint acompanyada d'algun instrument musical.
És a aquesta Santa a qui Paul Simon va dedicar la cançó "Cecília", i no a cap possible xicota, companya o parella, per bé que alguns passatges de la cançó ens facin pensar el contrari.
Devoció de fe o sacrilegi, "Cecília" és una de les grans cançons de Simon and Garfunkel.
Scarborough és una ciutat anglesa del comptat de Yorkshire situada a la costa del mar del Nord. La ciutat, notable destí turístic de la zona, té un important castell de l'època medieval que conserva, malgrat ser enderrocat pels alemanys durant la II Guerra Mundial, part de la seva majestuositat!
Important com el castell deuria ser la fira medieval que es celebrava a Scarborough, fira que s'iniciava a mitjans d'agost i que es prolongava ben bé fins a finals de setembre...
Prou important com per inspirar una cançó tradicional i popular anglesa, "Scarborough Fair", interpretada per un munt de cantants anglesos, però popularitzada per Simon and Garfunkel l'any 1966 arrel de la seva publicació dins el disc "Parsley, Sage, Rosemary and Thyme" i sobretot per formar part de la banda sonora de la pel·lícula "El graduat", de 1967.
La cançó narra amb certa nostàlgia un antic amor impossible d'esdevenir present i entre les proves d'amor impossible que la cançó canta (cosir una camisa sense costures, rentar-la en un pou sec, aconseguir un tros de terra entre el mar i la platja...) apareixen el julivert, la sàlvia, el romaní i la farigola, productes que es troben a la fira però qui sap si són, també l'elixir per fer realitat el retrobament d'aquest amor impossible...
Abans que Simon and Garfunkel fessin la seva versió aquesta cançó tradicional anglesa va inspirar la composició de la cançó "Girl from the North Country" que Bob Dylan va publicar l'any 1963 dins el seu segon disc, "The Freewheelin' Bob Dylan", de la que en faria una versió amb sonoritat més "country" anys més tard amb la publicació de "Nashville Skyline" l'any 1969... De "Scarborough Fair" Dylan en va prendre aquestes dues estrofes...
"Remember me to one who lives there She once was a true love of mine"
Però deixem ara Bob Dylan i la seva noia del país del nord per un altre dia i centre.nos amb les versions de "Scarborough Fair"...
Com que l'original és impossible d'escoltar-la escoltarem la versió de Celtic Woman, una de les que ens pot aproximar a com es cantava originàriament, i naturalment la versió de Simon and Garfunkel!
La setmana vinent i les properes no hi haurà minuts musicalsde versions, doncs el bloc farà horari d'estiu, però els minuts musicals de versions tornaran a principis de setembre precisament amb la noia del país del nord...
Diu l'argot esportiu, traspassat també a d'altres àmbits de la vida, que la millor defensa és un bon atac.
Diuen també que a finals dels anys setanta del segle passat Paul Simon havia de defensar-se dels cops que rebia de la crítica musical, en un moment en què el seu duet amb Art Garfunkel ja havia tastat l'èxit i començava a tastar, també, els embats de la crítica.
Diuen que Paul Simon va trobar en "The Boxer" la seva millor defensa, que també va ser el seu millor atac.
"The Boxer", balada folk que es va publicar com a senzill al març de 1969, i que es va publicar l'any 1970 dins l'elapé "Bridge over Troubled Water", explica la història d'un jove boxejador colpejat per la vida, però que alhora també lluita per ella, una història amb referències autobiogràfiques del propi Simon.
Les especulacions i rumors formen part també de la llegenda de moltes cançons, i aquesta no n'és una excepció: hi ha qui llegia la lletra d'aquesta cançó com una punyalada de Paul Simon a Bob Dylan, cercant en el passat de púgil del cantant de Minnesota i interpretant el "lie-la-lie" de la cançó com una referència a una acusació de Dylan per mentir sobre les seves intencions musicals... Bé, ni val la pena furgar-hi més!
De fet el propi Bob Dylan va publicar una versió de "The Boxer" al seu disc "Self Portrait", publicat el juny de 1970.
"The Boxer" és una de les grans cançons de Simon and Garfunkel i, a banda de la de Bob Dylan són més els músics i grups que l'han versionat, com la cantant folk Joan Baez o més recentment el grup britànic de folk-rock Mumford and Sons.
Aquí les escoltarem totes, l'original de Simon and Garfunkel i les versions de Bob Dylan, Joan Baez i Mumford and Sons.
