 |
| L'hora dels adéus d'uns campaments d''estiu. Foto: Roger Casero |
L’educació és un dret; així ho expressa la Convenció sobre els Drets de l’Infant que les Nacions Unides van aprovar el 20 de novembre de 1989.
En l’article 28 de la Convenció els estats membres reconeixen el dret de l’infant a l’educació i amb aquest objectiu l’articulat proposa una sèrie de mesures que aquests han de prendre per a garantir aquest dret, entre elles i en primer lloc la implantació de l’ensenyament primari obligatori i gratuït.
Sens dubte el reconeixement d’aquest dret va suposar, i suposa encara, un important avenç en els drets humans en general, encara avui no respectats arreu del planeta tal i com entitats com Amnistia Internacional denuncia, i dels drets dels infants en particular, no assolits encara plenament, com tantes vegades Unicef ens recorda.
Avui en dia, però, el concepte d’educació que emana de la Convenció sobre els Drets dels Infants ha quedat superat, doncs sobretot es refereix a l’educació en l’àmbit escolar, aquella que anomenem educació formal o reglada, però no fa referència explícita, en l’article 28, a l’educació no formal o no reglada, més vinculada al lleure, ni a l’educació informal, més vinculada al concepte de ciutat educadora.
L’educació avui supera els propis murs de l’escola, no en va el primer agent educatiu no és l’escola sinó la família. Al capdavall l’educació és un conjunt de peces que formen, totes elles, un trenca closques sempre inacabat, ja que:l’educació és per a tota la vida!
L’educació en el lleure és una peça important d’aquest trenca closques, tot i que massa sovint s’ha menyspreat considerant-la secundària, menor, quan conté elements essencials per a la formació i educació dels infants, elements que no sempre l’escola ofereix.
Les activitats de lleure, sobretot en períodes no lectius com les vacances d’estiu, són part de la solució per als pares i mares que en aquest període treballen, però en realitat esdevenen un gran actiu en la formació dels infants que hi participen: d’entrada responen a una necessitat temporal dels pares i mares, però de sortida donen resposta a una necessitat vital dels infants: créixer i educar-se compartint, jugant, participant…
Casals, colònies o campaments d’estiu, de temàtiques diverses (esport, música, teatre, natura…), esdevenen espais de creixement personal on els infants aprenen i s’eduquen amb eines i metodologies diferents que a l’escola, diferents però complementàries: l’educació en el lleure no vol ni ha de substituir a l’educació formal, sinó que ambdues són complementàries i juguen un paper important en l’educació dels infants, com l’educació informal, encara més invisible, però igualment necessària!
En un informe de l’any 2012 sobre el dret a l’educació a Catalunya Unicef parla del dret a l’educació “ampliat”, donant a l’educació aquesta visió àmplia i holística que inclou, també, l’educació en el lleure.
Diu un proverbi africà que per educar un infant es necessita tota una tribu; l’educació en el lleure, es consideri o no un dret, també ha de formar part, forma part, de la tribu!
Article publicat a la Revista Mirall el 6 de juliol de 2015.
