dimecres, 13 d’agost del 2014

No són així tots els matins del món!

La platja de Sant Antoni amb Palamós al fons. Foto: Roger Casero

No és ni la primera hora del matí...
Quan trepitjo el passeig, a l'alçada del carrer Girona, els fanals que des del vespre l'il·luminen encara cremen; és fosc, però ni molt menys negre nit, i l'únic testimoni de vida laboral que veig són els llums i el soroll d'una màquina que pentina la platja dels espigons. En poques hores desenes de turistes l'esperrucaran de nou!

Començo a córrer en direcció a Torre Valentina i pel passeig em trobo, esporàdicament, algun vianant: una parella de jubilats, un noi amb bicicleta, amb més pinta d'anar a treballar que no de fer esport, una senyora gran vestida d'esport que, amb un pal de caminar a cada mà, camina a pas lleuger...

A primera hora del matí, fins i tot un xic abans de "l'hora ben d'hora", es pot córrer pel passeig de Sant Antoni de Calonge sense necessitat d'esquivar turistes... Al vespre córrer és una temeritat, la cursa es converteix aleshores en una cursa d'obstacles: vianants, altres "runners", ciclistes, gossos que treuen a passejar els seus amos, patinets, cotxets, famílies nombroses... Els qui córren al vespre van fent "slalom"!

Pocs minuts després, ja camí de Palamós, comença a clarejar i, amb les primeres llums del dia, el passeig es va omplint. A aquella hora la fauna més comuna és gent que fa esport, bé caminant, bé corrents; però també gent que matina per anar a comprar el pa o el diari.

Ja a Palamós el passeig sembla cobrar més vida, més vida laboral, potser per la major activitat comercial; al port homes cepats, forçuts i curtits ja carreguen caixes de gel dins les barques que en qüestió de minuts es faran a la mar tot cercant el peix que hores després vendran a la llotja. També hi ha nois més joves que no saben, o potser sí, que amb el pas dels anys, si segueixen fent-se a la mar, ells també acabaran tenint l'aspecte dels pescadors veterans.

I al port de Palamós la veig, veig a la Valeríe, que aquests dies senyoreja amarrada al port palamosí lluint el luxe i elegància que la seva coberta, sempre ben enllustrada, i la seva presència desprenen. Només l'arribada d'un creuer pot restar-li presència, però mentre no arribi cap altre embarcació pot fer-li ombra...

Abans de tornar cap a Sant Antoni de Calonge passo per la zona de bars i comercial de Palamós, aleshores encara adormida, tot i que em trobo alguns turistes que per més que s'estigui fent de dia, per ells encara els dura la nit i la marxa! Observo que em miren amb la mateixa perplexitat que els miro jo; al capdavall tan ells com jo estem convençuts que aquella és la millor hora per fer el que estem fent en aquell precís moment!

Ressegueixo en sentit contrari el passeig matítim de Palamos i de Sant Antoni fins arribar de nou al final d'aquest; quan giro cua per fer el darrer tram de la cursa matutina, tornaht al carrer Girona i mirant a Palamós, veig com un sol taronja comença a despuntar rere l'skyline palamosí.

A aquella hora, de fet ja amb les primeres clarors, el passeig es va omplint de corredors, caminadors i passejadors matiners en una orgia esportiva que fa goig de veure, i més de participar-hi!

No són així tots els matins del món, tots els meus matins del món, però aquest el vaig gaudir especialment... De fet cada matí que surto a córrer, sigui més tard o més d'hora, per Girona, Sarrià de Ter, Sant Antoni de Calonge i Palamós, Cantallops o allà on sigui, té la seva particular història, podria tenir el seu relat!

Al capdavall, després de dos anys de córrer de manera més o menys regular ja he arribat a aquell punt que el múscul que més agraeix aquesta activitat física és el cervell!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada