Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mourinho. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mourinho. Mostrar tots els missatges

divendres, 28 d’agost del 2015

El vídeo de la setmana: #GràciesPedro


Jo de petit havia somiat, també despert, ser jugador del Barça: ser Schuster o Lineker, o fins i tot, perquè no, ser Calderé o Moratalla...

No sé si hi ha infants que somien ser Pedro, jugadors com Messi i Cristiano Ronaldo, o fins i tot Iniesta o Xavi semblen ser les preferències oníriques dels nens, però si Pedrito algun dia va somiar jugar i triomfar al Barça, el seu ha estat, malgrat tot, un somni fet realitat.

Pedrito va tenir una oportunitat i la va saber aprofitar; podria haver estat carn de segona divisió, o un rodamón del futbol com Bojan, però pencant i fent gols decisius va fer-se un lloc al primer equip del millor Barça de la història i de la triomfant selecció espanyola.

Pedro potser no és un crac mundial, potser no és una gran figura internacional i no serà una icona del futbol, però és un jugador de classe mitja que ha donat un gran rendiment en un gran equip, fet que té molt de mèrit! Quants grans jugadors es fan petits en grans equips?!

Amb un sac de títols al Barça Pedro, que ha sobreviscut a fitxatges com Ibra, David Villa o Alexis Sànchez, ara busca els minuts que amb l'actual trident del Barça (Messi, Neymar i Suàrez) no troba, i que són vida no només per seguir-se sentint un jugador important dins el camp, també per seguir essent seleccionat per Vicente del Bosque!

Pedro potser havia somiat un altre final al Barça, però ha fet rumb cap a Londres i ha entrat amb molt bon peu al Chelsea de José Mourinho amb un debut somiat: gol, assistència i millor jugador del partit.

Jo de gran encara somio ser jugador del Barça, i prou m'agradaria viure el somni que Pedro, Perdito, Pedro ha fet realitat!

Moltes gràcies i molta sort, Pedro!


Pedro Rodríguez: Farewell after 20 titles... per fcbarcelona

Bon divendres.

dimecres, 15 de juliol del 2015

Iker Casillas


No es mereixia aquest comiat... però ja sabem que les persones som nosaltres i les nostres circumstàncies, i les d'Iker Casillas han estat, malauradament, aquestes!

Al futbol hi ha jugadors, com a la política polítics, xarnera, aquells que, malgrat ser adversaris desperten la simpatia, fins i tot l'admiració, dels rivals, com Iniesta al Barça o al seu dia Joan Ignasi Elena al PSC...

Iker Casillas és un d'aquests jugadors, és (ha estat) possiblement el jugador del Real Madrid que més simpaties despertava entre els rivals, fins i tot molt abans que José Mourinho li senyalés la banqueta i el senyalés com a talp... Ja sabem el poder que tenia el dit de Mourinho!

Després de 25 anys al club i 16 al primer equip, després de 19 títols al sac i d'haver fet gran, molt gran, la porteria del Real Madrid fent-la petita, molt petita pels rivals, Iker Casillas mereixia abandonar el club per la porta gran; no sé si com Xavi Hernández aquest final de temporada, però sí, com a mínim, com Carles Puyol al final de l'anterior...

No es mereixia aquest comiat Iker Casillas, i no ho dic només per la compareixença que diumenge passat va fer tot sol, sinó sobretot pel trampós acte de comiat que l'endemà dilluns li va muntar el president del Real Madrid, Florentino Pérez.

En comptes d'acomiadar amb honors Iker Casillas el totpoderós Florentino Pérez va aprofitar el simulacre d'homenatge per dir-li a la cara que ningú del club l'ha fet fora (ni per activa ni per passiva) i que si marxa és perquè vol... és a dir, "bon vent i barca nova!"

Som nosaltres i les nostres circumstàncies i ara les d'Iker Casillas el porten al Porto, al futbol portuguès, un club que Mourinho els anys 2003 i sobretot 2004 va dur al sostre d'Europa...

Iker Casillas, malgrat Florentino Pérez, ja és llegenda del Real Madrid, possiblement el millor porter que mai ha tingut el club; Florentino Pérez, al seu torn, no deixa d'engrandir la seva llegenda de president autoritari, que fa i desfà al Real Madrid, com diuen per allà, "a su antojo!"

El temps i la història els posarà a cada un al seu lloc... La resta, fins ara, circumstàncies!

dimecres, 30 d’abril del 2014

Encomanat al "Cholo" Simeone... o a José Mourinho!


El Real Madrid és, per mèrits propis, a la final de la Lliga de Campions d'enguany, 12 anys després de jugar la darrera, i guanyar la novena... !

Jo encara diria més: el Real Madrid és, avui, l'equip que més possibilitats té de guanyar aquest títol, que per ells seria la seva tan desitjada "Décima"!

L'equip blanc va superar, sobretot en el partit d'ahir, al Bayern de Munic de Pep Guardiola amb la mateixa facilitat que l'equip bavarès va superar, l'any passat, el Barça! En el partit d'ahir, com el Barça fa un any, el Bayern no va ser rival per a un Real Madrid letal.

Per al Real Madrid la "Décima" és a tan sols un partit, una final de la que avui coneixerà rival: o el Chelsea de José Mourinho, la final més morbosa, o l'Atlético de Madrid del "Cholo" Simeone, la meva final desitjada...

El Real Madrid ja és a tan sols un partit de deixar en paper mullat un dels meus pronòstics que a principis d'any vaig fer per aquest: el Real Madrid no guanyarà la "Décima"... Però el cert és que avui molts "merengues" ja l'acaronen...

Bo i reconeixent que pronosticar no és la més elevada de les meves qualitats, i que a banda de pronòstic que el Real Madrid no guanyi la "Décima" és també desig, sols em queda, avui, encomanar-me al "Cholo" Simeone... o a José Mourinho!

Aquesta nit sabrem qui pot aigualir-li la "Décima" als blancs... o fer de comparsa en la seva celebració!

dijous, 10 d’abril del 2014

L'Atlético de Madrid es menja el Barça i l'escup d'Europa!


L'Atlético de Madrid s'ho creu... el Barça no pot!

El Barça ahir va caure als quarts de final de la Lliga de Campions a mans d'un combatiu Atlético de Madrid. Però pitjor que l'eliminació, que cou i dol, va ser la imatge que va donar l'equip: vulnerable en defensa, imprecís al mig del camp i estèril al davant! Tampoc "Tata" Martino va semblar trobar alternatives i variants tàctiques per resoldre positivament l'eliminatòria...

És cert que el Barça podia haver empatat el partit i, per tant, l'eliminatòria, però al davant es va trobar un Atlético de Madrid intens i incisiu, fet a imatge i semblança del seu entrenador, el "Cholo" Simeone. Cert és que el Barça va fallar oportunitats clares de gol, però també l'Atlético de Madrid, que ja a la primera part podia haver sentenciat el partit i l'eliminatòria.

Amb un equip desactivat, poc fiable, tampoc van aparèixer els "cracks": el Barça va trobar a faltar el present Messi, l'Atlético de Madrid no va enyorar el lesionat i absent Diego Costa!

El Barça ha caigut a quarts de finals després de jugar les darreres 6 semifinals de manera consecutiva!

El Barça està eliminat i cal pair-ho... I ara què?

El Barça ha de refer-se futbolísticament i anímicament si vol seguir competint pels dos títols que encara pot aixecar:

- la Copa del Rei, amb una final que jugarà la setmana vinent contra el Real Madrid i que serà una prova de foc contra el gran rival per mesurar la capacitat de reacció i recuperació.

- la Lliga espanyola, on com a mínim se li ha d'exigir arribar a la darrera jornada amb possibilitats de guanyar-la, amb un darrer partit que jugarà contra l'Atlético de Madrid i que pot ser una oportunitat de "revenja" per aquesta eliminació... o d'acabar estrepitosament la temporada!

La part positiva de l'eliminació

Tenint present que, matalassers a banda, els equips que jugaran les semifinals de la Lliga de Campions són el Real Madrid, el Chelsea de José Mourinho i el Bayern de Munic de Pep Guardiola, molts culers potser prefereixen haver caigut ara que no a semifinals per algun dels altres supervivents! Ha estat aquesta una derrota preventiva!

I penso que no m'equivoco afirmant que la majoria de "culers" tenen ja en l'Atlético de Madrid l'equip preferit per guanyar la Lliga de Campions!

Fi de cicle? De moment fi de trajecte!

A diferència d'altres eliminacions i títols perduts recentment, aquesta eliminació, potser de fet tota la temporada pel que a nivell esportiu i extra esportiu està passant, sembla haver convençut també als "culers" que sí, que potser ahir vam començar a marcar el fi de cicle!

El fi de cicle ja no s'anuncia només des de Madrid, també es comença a anunciar amb més força i convenciment, amb resignació, des de Barcelona!

Però no avancem els esdeveniments i esperem a veure com acaba la temporada, que es pot valorar de manera molt diferent en funció dels títols que finalment s'assoleixin!

Que ahir el Barça certifiqués que ja no és el gran dominador del futbol europeu no vol dir que el cicle guanyador s'hagi acabat: la Copa del Rei i la Lliga espanyola encara estan en joc i al seu abast!

Aparquem les crítiques i les urgències en la remodelació de la plantilla pel final de temporada i, fins aleshores, animem al màxim a l'equip mentre hi hagi títols en joc!


dilluns, 28 d’octubre del 2013

Els 6 punts del #Barça sobre el #RealMadrid


Tan cert és que el Barça ha superat el primer parcial de la temporada amb millors resultats que joc com cert és que, a dia d'avui, el Barça avantatja al Real Madrid en 6 punts que, tal vegada, podrien ben bé ser aquests:

1.- La porteria

Globalment la parella de porters del Real Madrid (Casillas + Diego López) és superior a la del Barça (Valdés + Pinto), però al Barça la porteria gaudeix d'una estabilitat (fins a final de temporada) que la del Real Madrid no té.

Quan semblava que el debat a la porteria blanca s'acabaria amb Mourinho (mort el gos s'acaba la ràbia) Ancelotti l'ha mantingut viu fins a prendre la salomònica decisió de fer jugar Diego López a la Lliga (és a dir, regularment) i Casillas a la Champions i a la Copa del Rei.

La irregularitat de Casillas en un any (el 2014) de Mundial fa que el porter de Mòstoles vagi desfullant, jornada a jornada, la seva particular margarida: em quedo; me'n vaig; em quedo; me'n vaig...

Sabem que Víctor Valdés marxarà a final de temporada (i que la secretaria tècnica té un repte major en trobar-li substitut); el dubte és saber si Casillas marxarà abans del Real Madrid!

2.- El joc

El Barça ha d'acabar de polir el seu joc; el Real Madrid encara l'ha de trobar! Amb més o menys encert i fortuna, el joc del Barça es reconeix, mentre el del Real Madrid ofereix encara massa interrogants.

Al clàssic de dissabte Ancelotti va revolucionar l'alineació del Real Madrid de tal manera que semblava que ni els mateixos jugadors blancs l'acabaven entenent, com la pròpia disposició dels jugadors sobre el terreny de joc: Ramos de mig centre defensiu i Bale de davanter centre, amb Benzema a la banqueta i Morata a la graderia!

Ja ho diu tothom i no és profecia: Ancelotti va regalar, al clàssic de dissabte, una hora de partit al Barça... fins que va refer el seu equip ordenant el mig del camp i la davantera... Aleshores, però, ja era massa tard. Mal dia per experimentar...

3.- La davantera

El travesser va impedir a Benzema reivindicar-se en un gran partit; una vaselina, una extraordinària vaselina va permetre a Alexis robar un bocí del cor de molts "culers". Ambdós davanters han estat qüestionats per les respectives aficions, però mentre el francès perd valor al Real Madrid el xilè en guanya al Barça.

Al Real Madrid el debat ja és ben viu: Benzema o Morata? Al Barça el debat és amb quina alternativa jugarà a la davantera: amb Pedro? Amb Alexis? Potser Tello? Pedro i Alexis han tingut bons moments aquesta temporada; quan no és l'un és l'altre... Benzemà ha tingut molts mals moments i Morata pocs (per les poques oportunitats que ha tingut) bons moments!

4.- Neymar vs Bale

Neymar i Bale són els dos grans fitxatges d'aquesta temporada de Barça i Real Madrid, no només per la quantitat de diners que han costat, sinó, i sobretot, pel que s'espera d'ells. Neymar ja ha començat a amortitzar el seu cost a base de joc, assistències i gols. A Bale encara se l'espera.

La seva contribució al clàssic de dissabte exemplifica molt el moment de cada jugador: Neymar actiu i decisiu, Bale desaparegut, estèril...

5.- Messi vs CR7

Messi ha començat aquesta temporada castigat per les lesions; CR7 ha començat en plena forma! Tot i jugar menys partits la contribució de Messi, pel que fa als gols, és notable al Barça, però la seva absència, fins i tot la seva puntual manca d'inspiració la relativitzen el bon estat de forma dels seus companys (Neymar, Alexis, Pedro).

A dia d'avui el Barça sembla més preparat per jugar, si cal, sense Messi que el Real Madrid sense CR7; sembla tenir més remei el Barça contra la "Messi-dependència" que el Real Madrid contra la "Ronaldo-dependència".

6.- "Tata" Martino vs Ancelotti

El "Tata" Martino i Carlo Ancelotti han aterrat a Barça i Real Madrid per afrontar el post - Guardiola / Tito i el post - Mourinho respectivament, tasca ja per si sola gents fàcil. A dia d'avui sembla gestionar millor la situació el "Tata" Martino, tot i no haver entrenat mai a Europa, que no pas Ancelotti, entrenador amb una llarga i exitosa trajectòria al futbol europeu.

Martino sembla haver trobat ja les claus del vestidor blaugrana pel que fa a la gestió de la plantilla, deixant-se aconsellar per membres de l'antic equip tècnic (ara integrats al seu: Roura, Altimira...), però també sabent marcar, des del primer dia, la seva pauta, exemplificada amb les rotacions: fer seure Messi, Iniesta...

Ancelotti sembla més perdut, si bé és cert que no hem d'oblidar que ha heretat un vestidor cremat, incendiat per Mourinho!


A dia d'avui el Barça té sis punts més que el Madrid; són aquests sis o en poden ser d'altres... en poden ser més, fins i tot, però també menys...

Al capdavall la gràcia del futbol (potser també el seu drama) és que el que marca la diferència dels sis punts és si la pilota entra o no entra, si la refusa el porter, el pal o si un penal es xiula o no (i si ex xiula, si es marca, CR7!).

Ara bé, jugades puntuals poden explicar un partit, però mai justificar una temporada...

Que apassionant veure i viure aquesta temporada!

dimarts, 25 de juny del 2013

Glück und erfolg für den Josep Guardiola


Josep Guardiola va arribar a la banqueta del primer equip del Barça per remuntar un equip que ja havia donat massa símptomes d'esgotament, foses la màgia de Ronaldinho i la capacitat per gestionar el vestidor de Frank Rijkaard.

La seva primera temporada va ser enorme i amb ell es va iniciar un cicle guanyador que avui encara perdura!

Ara Josep Guardiola aterra a la banqueta del Bayern de Munic que acaba de fer un històric triplet (Lliga, Copa i Champions), com el primer Barça de Guardiola, i molts poden pensar que, al contrari de la seva primera temporada al Barça, en la d'enguany la pressió serà superior!

Deia José Mourinho, en la seva presentació com a entrenador del Chelsea, que l'equip ja s'havia tret urgències i pressió de sobre, havent guanyat la Champions League l'any 2012, desinflant d'aquesta manera les seves pròpies línies de pressió.

Per un entrenador a pràcticament qualsevol equip la pressió es mesura només en funció de dues variables: els resultats i la paciència del club (directiva, secretaria tècnica i/o socis)! I això tan val pel Guardiola del Bayern, pel Mourinho del Chelsea, pel Vilanova del Barça i pel qui vagi al Real Madrid!

Més que pressió Pep Guardiola ha generat moltes expectatives a Munic! I de moment el seu primer dia, el de la presentació, les ha cobert amb escreix!

Caldrà esperar veure córrer la pilota per calibrar la seva tasca, tot i que la seva gran primera prova de foc la tindrà ben aviat, en el morbós duel contra el Chelsea de Mourinho a la final de la SuperCopa d'Europa! Capricis del destí, el "fantasma" de Mourinho (amb i sense cometes!) sembla perseguir Guardiola!

Glück und erfolg für den Josep Guardiola! ... que vindria a ser sort i èxit!

dilluns, 20 de maig del 2013

Obrigado José Mourinho!


Malgrat resten encara 2 jornades de Lliga per disputar, el Real Madrid, que ja no s'hi juga res, ja pot donar per acabada la seva temporada, després de perdre, divendres passat, la final de la Copa del Rei contra un combatiu Atlético de Madrid.

Acabada la temporada per l'equip i acabat, tot sembla indicar, el cicle de José Mourinho com a entrenador del Real Madrid!tres anys més de contracte, però ni ell, ni els jugadors, ni Florentino Pérez, que li ha consentit tot i més aquests darrers tres anys, semblen tenir ganes que el tècnic portuguès segueixi dominant el club blanc.

Mourinho, a qui per molts el seu dit els marcava el camí, ha acabat dinamitant el vestidor blanc i ha dut el Real Madrid pel camí del pedregar!

Ha gestionat l'afer "Casillas" de la pitjor manera possible, sense mà esquerra, i ha acabat dient a Cristiano Ronaldo ("empezamos la temporada tristes") i a Pepe (va dir que era un jugador frustrat)  paraules que han sonat com a música celestial a les orelles dels "culés". La seva gestió del vestidor al final se li ha girat en contra, i fins els seus màxims escuders dins la plantilla l'han acabat menyspreant.

Esportivament el balanç de José Mourinho no ha cobert les expectatives generades. Només ha estat capaç de vèncer al Barça, a qui li va guanyar la Copa del Rei, una Lliga i una Super Copa d'Espanya, els tres títols de l'era Mourinho al Real Madrid.

Però la seva superioritat sobre el Barça, especialment des de mitjans de la temporada passada, no ha estat suficient per a trencar l'hegemonia del club blaugrana, que ha guanyat la Lliga d'enguany amb autoritat i solvència, amb una distància mai a l'abast pels blancs. Al capdavall no n'hi ha prou amb ser superior al Barça, les competicions, totes, exigeixen molt, molt més!

A Europa Mourinho ha fet pujar les prestacions del Real Madrid. Ningú pot negar-li a Mourinho les tres semifinals de la Lliga de Campions d'Europa, però pel club blanc la "Décima" pesa massa!

Mourinho, que va arribar al club blanc com un heroi, com el millor antídot per combatre el Barça de Guardiola, sortirà del Real Madrid per la porta del darrere, deixant un gust amarg dins el vestidor, enfrontat amb la premsa i sense el suport del seu principal avalador, un Florentino Pérez que no ha gosat mai , que se sàpiga, posar-lo a ratlla!

La sensació és que, de la mateixa manera que l'altre dia a la final de la Copa del Rei, Mourinho també s'auto-expulsa del Real Madrid!

Ironies de la vida, per molts culés Mourinho marxarà com un heroi del Real Madrid, després de dinamitar-lo social i esportivament! De lluny ressonen encara aquelles paraules que el llavors col·laborador de Bobby Robson, un jove José Mourinho, va dir eufòric a la Plaça Sant Jaume de Barcelona: "Hoy, mañana y siempre con el Barça en el corazón"

Obrigado José Mourinho!


dilluns, 13 de maig del 2013

Un notable pel primer Barça, campió de Lliga, de Tito Vilanova!

Imatge: FC Barcelona
El Barça ja és campió de la Lliga 2012/2013 de futbol! Fa dies que el Barça acaronava el títol; el dubte era on i quan el guanyaria, doncs des de la primera volta, des d'aquella fantàstica i històrica primera volta, la Lliga d'aquesta temporada semblava tenir només un aspirant real al títol.

Amb Cristiano Ronaldo trist al principi de la temporada un Real Madrid irregular no ha qüestionat en cap moment el lideratge del Barça en aquesta lliga, tot i que en els enfrontaments directes, tan en la SuperCopa d'Espanya, com a la Lliga com en la Copa del Rei, els blancs han estat sempre superiors als blaugrana.

La superioritat del Real Madrid en els duels directes no ha tingut cap influència en la Lliga: no ha permès als blancs fer trontollar el lideratge blaugrana, ni als blancs aspirar al títol; en els altres enfrontaments els duels directes han fet guanyar un títol al club blanc, la SuperCopa d'Espanya a principis de temporada, un mal menor, i han fet aspirar al Real Madrid al darrer títol possible de Mourinho al Bernabéu: la Copa del Rei que hauran de disputar a l'Atlético de Madrid.

El veritable punt negre d'aquesta temporada ha estatla dolorosa l'eliminació contra el Bayern de Munic a les semifinals de la Lliga de Campions d'Europa, sobretot per com es va produir: el Barça va fer gala de les seves grans debilitats (defensives i ofensives) i va arribar esgotat mentalment i físicament a la doble cita amb els bavaresos... i amb un Messi fora de combat!

De caure amb dignitat la meva nota per aquesta temporada seria de notable alt, però la imatge donada en aquest partit, sumada a la major vulnerabilitat en defensa al llarg de tota la temporada i la manca de recursos alternatius a l'apagafocs i multiusos Messi fan que la meva nota per al primer Barça de Tito Vilanova sigui un notable.

Campió de Lliga i semifinalista de la Lliga de Campions i de la Copa de Rei és un balanç molt positiu, tenint també les adversitats que ha hagut de patir el vestidor amb la recuperació d'Abidal i l'anar i venir de Tito Vilanova per la seva malaltia. I sobretot és un balanç molt positiu per ser la primera temporada post-Guardiola!

Canvi de cicle? Potser sí, potser aquest és només l'inici del cicle de Tito Vilanova al Barça! Ja veurem, com sempre la qüestió és a les mans, o millor als peus, de la pilota!

Sigui com sigui el Barça de Tito Vilanova segueix essent un Barça que aspira a tot i, sobretot, ja és un Barça campió!

dimecres, 8 de maig del 2013

Mourinho, heroi o fanfarró?




"José Mourinho projecta uns valors futbolístics: defensa agressiva (que no violenta, tot i que el límit a vegades és invisible), joc directe, joc de contraatac, insistència...
També projecta uns valors humans: sobreprotecció del grup, fer-se respectar (no deixar-se trepitjar, en altres paraules), pressionar el rival, desafiar el rival, les individualitats per sobre el col·lectiu...
Mourinho té una manera de perdre, i una manera de guanyar..."

Aquestes paraules, entre moltes altres, em servien al setembre de 2011 per contraposar els estils de lideratge de José Mourinho i Pep Guardiola. Aquests dies alguns dels valors que li atribuïa els ha esmicolat! Per exemple ja no sobreprotegeix ni al grup (la seva plantilla en el seu conjunt) ni a les seves individualitats.

Però més enllà d'aquest fet, que ha estat la remor de fons a vestidor blanc al llarg de tota la temporada Mou està demostrant aquests dies que ell és fidel a la seva manera de guanyar, i de perdre!

Serveixin d'exemple les dues perles que dies enrere José Mourinho va deixar anar.

La primera, sobre el seu èxit com a entrenador blanc: "Dieciocho entrenadores y cinco semifinales de Champions, el malo de Mourinho, tres años tres semifinales en Champions (...) y la Liga de los 101 puntos es mía". Hi hauria molt a matisar aquí, però no, avui no! Millor a final de temporada!

La segona, una frase que ha fet mal, sobretot molt de mal, als seguidors del Real Madrid: "El Barça es el mejor equipo de los últimos 20 ó 30 años". Roncero encara no s'ha recuperat!

Quan va aterrar al Real Madrid tothom deia de Mourinho que per allà on passava deixava un pòsit de respecte i admiració professional i personal entre la majoria de jugadors que havia entrenat. Al Real Madrid avui per avui més aviat sembla que el pòsit que deixarà no serà precisament d'admiració personal... Mou és dels que mor (marxa) matant!

Però amb aquest "tots" contra Mou el què ha aconseguit és la unió del vestidor, sembla que les fronteres entre els clans (portuguesos, espanyols...) s'han diluït aquests dies i, qui sap, és aquesta potser la millor manera que té Mourinho de marxar: deixant el vestidor unit, encara que sigui contra ell!

On va, triomfa? Més aviat al Real Madrid l'ha liat molt i ha triomfat poc

Heroi o fanfarró? Segurament ambdues coses, a parts iguals!

divendres, 21 de desembre del 2012

#MinutsMusicals per la #fidelmón!



Tinc una mala notícia: el món s'acaba! Avui el nostre món s'acaba! Així ho han pronosticat alguns fruit de les seves interpretacions del calendari Maia.

Però també en tinc una de bona: el món s'acaba, sí, però, com deia Xavier Grasset fa una dècada a Catalunya Ràdio, "El món s'acaba... però s'acaba bé!"

Avui el món no s'acabarà, diuen els de la Nasa... el què molts interpreten del calendari Maia no és la desaparició apocalíptica del nostre món, sinó un canvi de cicle...

Però això del canvi de cicle no és massa concret, i tothom es fa el seu propi canvi de cicle:
  • Canvi de cicle a Catalunya amb aquesta nova legislatura que comença? Canvi que no tothom veu amb bons ulls!
  • Canvi de cicle econòmic?
  • Canvi de cicle amb la fi de Mourinho al Real Madrid? La torna del "fin de ciclo"?
  • ...
En fi, avui potser encara és aviat per percebre amb certa tangibilitat el canvi de cicle. The Doors cantaven The End, deien que era el final... Anys més tard REM cantaven la fí del món, però la fi del món com el coneixem  i afegien que es sentien bé!

Possiblement en el títol de la cançó de REM hi ha la clau per entrendre-ho tot plegat: It's the end of the world as we know it (and I feel fine)

Tan de bó que sí, que aquest vell món com el coneixem avui s'acabi i fem entre tots i totes un nou món!

dimecres, 25 de gener del 2012

El #Barça, la guspira que ha encès el foc dins el #RealMadrid



Avui a les 10 de la nit Barça i Madrid s'enfronten de nou en un duel que decidirà qui passa de ronda a la Copa del Rei. El Barça és favorit perquè [1] va obtenir un bon resultat en el partit d'anada (1-2) i [2] juga a casa.

Però fins que comenci el partit que ningú doni el Real Madrid per sentenciat; val més ser prudent que prepotent...

Avui per avui, aquesta setmana, el vestidor del Real Madrid és un polvorí; el vestidor ha esclatat! Allò que fins ara s'intuïa, allò que semblava que passava, sobretot les tensions amb l'entrenador, finalment han acabat sortint i esclatant com "mascletà!"

La causa de tot aquest sainet són, penso jo, els mètodes i lideratge de Mourinho dins el vestidor... Per mi el Barça ha estat tan sols la guspira que ha encès els encenalls que hi havia dins el vestidor.

Amb una setmana tot s'ha precipitat; la derrota del Real Madrid a casa contra el Barça, en l'anada d'aquesta apassionant eliminatòria de la Copa de Rei, va suposar l'inici de la setmana tràgica blanca! Ni tan sols la victòria blanca contra l'Athletic els va servir de bàlsam...

Una setmana MARCAda per les filtracions i indicis de retirada, qui sap, avui per avui, si per la porta gran o per la del darrere del Bernabéu han amantit el partit d'avui al vespre...

Avui el Real Madrid jugarà contra el Barça i contra ell mateix; però com en Roncero, quan està ferit envesteix!

Avui el Barça, la guspira que ha encès el foc dins el Bernabéu, pot tornar-nos a il·luminar i meravellar amb el seu futbol...

A partir de les 10 de la nit sortirem de dubtes...

dijous, 8 de setembre del 2011

#Guardiola vs #Mourinho: 2 estils de lideratge, un mateix objectiu



Josep Guardiola projecta uns valors futbolístics: possessió de la pilota, defensar atacant, joc de toc, joc a l'espai, intercanvis de posició...
També projecta valors humans: compromís amb el grup, esforç, respecte al rival, el bé col·lectiu per sobre de les individualitats, la humilitat...
Guardiola té una manera de perdre, i una manera de guanyar...

José Mourinho projecta uns valors futbolístics: defensa agressiva (que no violenta, tot i que el límit a vegades és invisible), joc directe, joc de contraatac, insistència...
També projecta uns valors humans: sobreprotecció del grup, fer-se respectar (no deixar-se trepitjar, en altres paraules), pressionar el rival, desafiar el rival, les individualitats per sobre el col·lectiu...
Mourinho té una manera de perdre, i una manera de guanyar...

I amb aquests valors, tot i ser diferents, un i altre són altament competitius: volen guanyar sempre i guanyar-ho tot! És evident que els seus estils de lideratge i gestió del grup i de les circumstàncies, esportives i extraesportives, dels seus equips són radicalment diferents!

Un i altre estan a les antípodes com a model d'entrenador, com si de la representació de dos pols oposats es tractés. Aquesta circumstància influeix d'una manera molt potent en els respectius clubs, en la rivalitat entre els dos clubs. Més avesats, històicament, a males relacions i tensions entre directives, ara les tensions entre Barça i Real Madrid es produeixen a les sales de premsa, a les banquetes i s'han anat contaminant també dins el terreny de joc...

De fet els entrenadors i els estils de joc del Barça i del Madrid projecten també la imatge corporativa dels clubs, projecten i representen també els valors dels dos clubs, els valors del Barça i els valors del Real Madrid.

Diuen que un bon lider és el que sap adaptar el seu estil de lideratge a les necessitats i característiques del grup humà que lidera. D'estils de lideratge n'hi ha molts i la qüestió és saber trobar un estil propi i adaptar aquest a les necessitats de l'equip de treball per orientar-lo de la millora manera, la més òptima i eficient, a assolir els seus objectius.

Guardiola i Mourinho tenen estils de lideratge diferents, i amb el seu estil ambdós han assolit els seus objectius, en forma de reconeixement professional i, naturalment, de títols... Enguany, però, sembla que més que mai es produiex un duel entre tots dos; no teniu la percepció que al final de temporada hi haurà un vencedor i un vençut?

Mourinho darrerament ha portat fins al límit el seu estil de lideratge; m'agradaria pensar que ho fa més pensant en les necessitats del seu equip de treball que no pas per foragitar, estèrilment, els seus fantasmes i frustacions... Si és per la primera causa, és un bon líder, si és per la segona, ja no li queden massa papers més per perdre!

Guardiola i Mourinho, Mourinho i Guardiola... temps era temps!

dissabte, 28 de maig del 2011

El #RealMadrid, el protagonista absent de la final de #Wembley entre el #Barça i el #ManUtd



Avui Barça i Manchester United saltaran a Wembley per jugar la final de la Lliga de Campions d'Europa. Però aquest partit, aquesta final, té un tercer equip que, malgrat no es vesteixi de curs i salti a la gespa, sembla que també es jugui quelcom en aquesta final: el Real Madrid.

Durant totes les prèvies periodístiques referents a la final, tant d'aquí com d'allà, la referència al club blanc semblava quasi inevitable. I és el propi Real Madrid, per voluntat del seu entrenador i, ara, tot poderós entrenador, José Mourinho, qui ha volgut esdevenir, com a mínim en clau del futbol espanyol, el tercer equip de la final d'avui. Ignoro si el Liverpool, l'Arsenal o algun altre equip anglès han generat el mateix que el Madrid ha fet amb el Barça respecte el Manchester United...

Els quatre duels seguits entre Barça i Madrid i, sobretot, els dos de les semifinals de la Lliga de Campions han ajudat a generar aquesta curiosa situació, doncs en condicions normals el Real Madrid ja no hauria de ser part de la notícia en les cròniques de la final d'avui. Però José Mourinho és, avui per avui, el màxim esponent de l'expressió "la qüestió és que parlin d'un, encara que malament!" I amb ell arrossega a tot el Real Madrid en aquest atzucac!

Però el Real Madrid ha volgut jugar la final sense jugar-la, i per tant hi té, com el Barça i el Manchester United, quelcom a guanyar i quelcom a perdre:

Si el Barça perd la final, el Madrid podrà engrandir la seva temporada fent aquest balanç: un títol guanyat (la Copa del Rei), igual que el Barça (la Lliga), qui a més haurà perdut 2 finals... I a més evitarà que el Barça, més enllà de sumar la seva 4a Lliga de Campions, esdevingui encara més el club i l'equip de referència del futbol europeu i mundial.

Si el Barça guanya la final d'avui, es farà tan gran, tothom el farà tan gran, seguirà essent tan gran, que ni el tot poderós Mourinho podrà fer res, per més declaracions que faci, per empetitir la llegenda que aquest gran equip de Pep Guardiola està escrivint.

Sort que Pep Guardiola ho té clar: avui la final la juguem contra un grandiós equip, el Manchester United. El Real Madrid, avui, és només un efecte col·lateral a partir del minut 90 (o 120)!


Visca el Barça! Força Barça!

dimecres, 2 de juny del 2010

I amb Mou la supèrbia aterra a la banqueta

Foto: EFE

El Real Madrid de futbol ha fet, en la competició de Lliga, una temporada més que notable, superada només pel Barça. És cert que les prematures ensopegades a la Copa del Rei i a la Champions han fet valorar a la baixa el balanç global, que als ulls de Florentino Pérez es comptabilitza amb 0 títols.

Com és habitual els darrers anys el Real Madrid de futbol crema entrenedors a velocitat de llumí, i Manuel Pellegrini ja és història malgrat fet història, sense títol, en la competició de Lliga. Coses del futbol o, com va el savi, el futbol és així! També deuria ser així el futbol quan Florentino va prescindir de Vicente del Bosque per "antiquat", tot i haver guanyat 2 Lligues (2001 i 2003), 2 Llgues de Campions (2000 i 2002), 1 Copa Intercontinental (2002), 2 Supercopes d'Espanya (2001 i 2003) i 1 Supercopa d'Europa (2002)...

Qui aterra ara a la banqueta merengue és José Mourinho, que arriba en estat de gràcia després de rubricar una gran temporada amb l'Inter de Milà. coronada amb el títol de la Champions Leage. Mou és un gran entrenador, la seva trajectòria l'avala*, sobretot perquè allà on ha entrenat ha aconseguit títols, i títols és precisament el què necessita el Real Madrid. Amb ell és possible que arribin, certament, però també poden no arribar...
Amb Mou sembla que Florentino Pérez ha trobat, però, un entrenador a imatge i semblança seva, i traça així, no un cercle virtuós, sinó una mena de triangle blanc de la supèrbia**, amb una de les puntes a la llotja (ell mateix), l'altre al camp (Cristiano Ronaldo) i la tercera, finalment, amb José Mourinho, a la banqueta! Valdano és, serà, pel que sembla, el condivat de pedra!.

La propera temporada es presenta interessant!
Serà la tenmporada de la supèrbia vs. la humilitat?

---------------------------------

*pd1: palmarès de José Mourinho:
2 Lligues de Campions: 2003-04, 2009-10
1 Copa de la UEFA: 2003
2 Lligues portugueses: 2002-03, 2003-04
1 Copa portuguesa: 2003
1 Supercopa portuguesa: 2003
2 Lligues angleses: 2004-05, 2005-06
1 Copa anglesa: 2007
2 Copes de la Lliga anglesa: 2005, 2007
1 Community Shield: 2005
2 Lligues italianes: 2008-09, 2009-10
1 Supercopa italiana: 2008
1 Copa italiana: 2009-10

**pd2: supèrbia (GDLC):
1 Excessiva estima de si mateix que es manifesta per una ostentació de la pròpia superioritat, amb menyspreu dels altres.
2 Desig immoderat de la pròpia exaltació.