dissabte, 18 abril de 2009

Joy Division - Ian Curtis


Joy Division, grup de música de Manchester de finals dels anys '70, és, conjuntament amb altres grups anglesos, més o menys coetanis (The Clash, Madness, The Psichedelic Furs), un dels responsables del seu despertar musical, fa una vintena d'anys enrere...

L'estiu de l'any 1988 acabava la meva etapa escolar a primària (aleshores EGB) i començava, al curs 1998-89, el primer any d'institut. Naturalment abans d'anar a l'institut ja escoltava música, recordo que Lluís Llach i, sobretot, molta Trinca (durant anys em sabia un munt de lletres seves!) i probablement la música comercial de llavors. Encara a l'escola, per influència d'un bon company de classe, qui llavors seria el baixista del grup de punt rock gironí The Peces un the River, recordo que vaig començar a escoltar grups com La Polla Records i, ja a l'institut, Kortatu...

A casa Joy Division, com alguns dels altres grups van arribar de la mà del meu germà (dos anys més gran que jo) i la seva colla... Aleshores tot ho tenia en cassetes verges, que encara conservo, on hi gravàvem els discs directament del vinil o d'altres cassetes, amb els famosos reproductors de doble platina!.

La intensa atmosfera de les cançons de Joy Division em van atrapar, m'agradava la seva música i, en especial, de Joy Division, sempre m'ha agradat la seva línia de baix. També em va atrapar, més aviat colpir, la fràgil personalitat del seu cantant i líder, Ian Curtis, sobretot quan a l'any 1991 em vaig comprar un petit llibret amb un breu apunt biogràfic del grup i d'Ian Curtis i les lletres de les cançons traduïdes al castellà... Més endavant em compraria el disc (en vinil, Unknown Pleasures (995 pts)... i més tard, en una Fira del Disc del Col·leccionista de Girona, un cd Testament, edició limitada que recull les cançons més representatives del grup (2.500 pts)...


Mai he deixat d'escoltar Joy Division, com tampoc New Order, descoberts musicalment anys més tard... Curiosament no vaig escoltar-los fins al cap d'uns anys, malgrat saber-ne la seva existència... potser encara era massa tendre...

Cançons com Passover, Atmosphere, These days, Isolation, She's lost the control, Shadowplay... i, sobretot, Love will tear us apart, continuen formant part de la meva discoteca bàsica... No podia deixar escapar, doncs, l'oportunitat d'anar a veure la pel·lícula Control, biopic d'Ian Curtis, dirigida per Anton Corbijn a partir del llibre "Touching From a Distance", biografia escrita per qui va ser la seva dona, Deborah Woodruff.

Ian Curtis era un jove turmentat amb un gran talent; va ser precoç en tot (en casar-se, en ser (?) pare, en triomfar musicamnet... fins i tot en llevar-se la vida, amb tot just 23 anys. La vida musical de Joy Division va durar escassament cinc anys i es va trencar, amb la mort de Curtis, abans de fer el gran salt als Estats Units. Però el seu llegat musical és ben present i, sobretot, el seu propi grup es va sobreposar a la seva mort i dissolució creant després New Order, que va seguir l'estela del post-punk de Joy Division, però allunyant-se de les seves reminiscències gòtiques i fosques per il·luminar-nos amb la música electrònica, amb música pop de gran qualitat.
Joy Division, un dels grups que formen la meva banda sonora particular...

--------------------------

pd1: New Official Control Trailer [Anton Corbijn]


pd2: Joy Division - Atmosphere 1988 [Ian Curtis]


pd3: Joy Division - She's Lost Control


pd4: Joy Division Love will tear us apart New Video BBC version