3 dades que parlen sobre la (nostra) pobresa

Imatge: Unicef

Si avui és 17 d'octubre, i ho és, avui es celebra el dia internacional per a l'eradicació de la pobresa, és per aquest motiu que m'agradaria compartir amb vosaltres 3 dades més aviat pessimistes que ens haurien d'alertar i activar per a transformar-les més aviat que tard!

1.- A Catalunya 1 de 4 persones es troba en risc de pobresa

Sí, ho heu llegir bé, a Catalunya! I la dada no me l'he tret de la butxaca, sinó que és de l'Idescat, que situa la taxa de risc de pobresa o exclusió social a Catalunya a l'any 2018 en el 24,7% de la població.

I si bé no és la pitjor xifra d'aquests darrers cinc anys (al 2014 va arribar al 26%!) sí que representa un preocupant repunt després de baixar-la al 22,5% al 2016; però al 2017 (23,8%) la taxa va tornar a pujar.

Sí, l'economia en general millora, i empitjora en particulars com aquest!

2.- Quasi el 30% dels infants estan en risc de pobresa a Catalunya

En aquest cas la dada és de l'estudi "No val a badar" d'Unicef, que situa en el 28,6%, i la difonia Xarxanet.

El preocupant d'aquesta xifra és el caràcter hereditari que té la pobresa (també la riquesa), i per tant que aquesta es perpetuï de generació en generació.

La pobresa representa un llast per a les oportunitats dels infants que viuen en famílies amb manca de recursos, i les conseqüències no només són acadèmiques, també socials i relacionals. Cal tenir present que tot i que l'escola a priori iguala, el temps fora de l'escola (temps de lleure i d'activitats extraescolars) marca, i molt, la diferència!

3.-  Més del 12% de les persones treballadores estan en risc d’exclusió social

En aquest cas la dada és de l'estudi "Una aproximació a la pobresa en el treball" de CCOO i el que constata és que la feina, treballar, ja no exclou del risc de pobresa i d'exclusió.

La precarietat laboral (sobre qualificació, temporalitat, etc.), imposada durant la crisi a base de retallades, i mantinguda en part també durant la recuperació, ha fet créixer i aflorar l'anomenat treballador pobre, l'assalariat que, tot i tenir una feina, té enormes dificultats per arribar a final de mes!

Treballar ja no representa aquell ascensor social que era anys enrere; l'ascensor se'ns ha espatllat!

Aquestes dades, ho sé, no conviden massa a l'optimisme, ans al contrari! I lluny de desanimar-nos, sobretot per l'adveniment d'una nova (i llarga?) recessió econòmica, ens han d'ajudar a prendre consciència que entre els models econòmics i productius que volem transformar, també hi ha el de la feina i la seva vinculació a la supervivència...

El debat és obert, i ho serà mentre no arribin solucions.

Aquest contingut es va difondre a l'espai "Món laboral" de Ràdio Sarrià en motiu del dia internacional per a l'eradicació de la pobresa.

El vídeo de la setmana: Anano... o els prejudicis que encara arrosseguem!

Es diu Anano, té sis anys i aparentment està sola. Aquesta petita actriu ha participat en un experiment d'Unicef que ens enfronta, de nou, als nostres prejudicis, sobretot aquells que revelen més la nostra actitud que no les nostres paraules, quasi sempre ben intencionades i políticament correctes.

El resultat, conclou Unicef i qualsevol que miri aquest vídeo, no és massa esperançador... És cert que aquest és un vídeo editat i muntat, i podria ser que Anano es trobés també amb respostes i actituds positives, esperançadores...

Aquest vídeo, però, vol interpel·lar-nos sobre l'estat mundial de la infància, que Unicef resumeix amb aquestes dades:

• Al 2015, més del 80% de la majoria de les morts infantils van succeir a l'Àsia Meridional i l'Àfrica subsahariana.
• El número d'infants que no assisteixen a l'escola s'ha incrementat des del 2011. Uns 124 milions d'infants no accedeixen a l'educació primària i secundària. 
• Al 2030, 750 milions de nenes s'hauran casat essent encara nenes.
• Al 2030, 167 milions d'infants seguiran vivint en la pobresa.

Què faries si veiessis a una nena de 6 anys sola al carrer?



Bon divendres!

El dret a l’educació… en el lleure!

L'hora dels adéus d'uns campaments d''estiu. Foto: Roger Casero

L’educació és un dret; així ho expressa la Convenció sobre els Drets de l’Infant que les Nacions Unides van aprovar el 20 de novembre de 1989.

En l’article 28 de la Convenció els estats membres reconeixen el dret de l’infant a l’educació i amb aquest objectiu l’articulat proposa una sèrie de mesures que aquests han de prendre per a garantir aquest dret, entre elles i en primer lloc la implantació de l’ensenyament primari obligatori i gratuït.

Sens dubte el reconeixement d’aquest dret va suposar, i suposa encara, un important avenç en els drets humans en general, encara avui no respectats arreu del planeta tal i com entitats com Amnistia Internacional denuncia, i dels drets dels infants en particular, no assolits encara plenament, com tantes vegades Unicef ens recorda.

Avui en dia, però, el concepte d’educació que emana de la Convenció sobre els Drets dels Infants ha quedat superat, doncs sobretot es refereix a l’educació en l’àmbit escolar, aquella que anomenem educació formal o reglada, però no fa referència explícita, en l’article 28, a l’educació no formal o no reglada, més vinculada al lleure, ni a l’educació informal, més vinculada al concepte de ciutat educadora.

L’educació avui supera els propis murs de l’escola, no en va el primer agent educatiu no és l’escola sinó la família. Al capdavall l’educació és un conjunt de peces que formen, totes elles, un trenca closques sempre inacabat, ja que:l’educació és per a tota la vida!

L’educació en el lleure és una peça important d’aquest trenca closques, tot i que massa sovint s’ha menyspreat considerant-la secundària, menor, quan conté elements essencials per a la formació i educació dels infants, elements que no sempre l’escola ofereix.

Les activitats de lleure, sobretot en períodes no lectius com les vacances d’estiu, són part de la solució per als pares i mares que en aquest període treballen, però en realitat esdevenen un gran actiu en la formació dels infants que hi participen: d’entrada responen a una necessitat temporal dels pares i mares, però de sortida donen resposta a una necessitat vital dels infants: créixer i educar-se compartint, jugant, participant…

Casals, colònies o campaments d’estiu, de temàtiques diverses (esport, música, teatre, natura…), esdevenen espais de creixement personal on els infants aprenen i s’eduquen amb eines i metodologies diferents que a l’escola, diferents però complementàries: l’educació en el lleure no vol ni ha de substituir a l’educació formal, sinó que ambdues són complementàries i juguen un paper important en l’educació dels infants, com l’educació informal, encara més invisible, però igualment necessària!

En un informe de l’any 2012 sobre el dret a l’educació a Catalunya Unicef parla del dret a l’educació “ampliat”, donant a l’educació aquesta visió àmplia i holística que inclou, també, l’educació en el lleure.

Diu un proverbi africà que per educar un infant es necessita tota una tribu; l’educació en el lleure, es consideri o no un dret, també ha de formar part, forma part, de la tribu!

Article publicat a la Revista Mirall el 6 de juliol de 2015.

El vídeo de la setmana: 2014, un any devastador per la infància!

Malgrat ja fa dies que ens hem endinsat al 2015, i per dies d'una manera dramàtica, mirem encara de cua d'ull un 2014 que també ha tingut, com cada any, situacions dramàtiques.

D'entre totes les que us pugueu imaginar avui en destaco una d'especialment preocupant i que no sempre és notícia, malauradament, pel fet que moltes d'aquestes situacions són cròniques...

Afortunadament hi ha qui vetlla perquè aquestes situacions dramàtiques siguin noticia: UNICEF ens va deixar, a finals d'any, aquest titular:

Amb 15 milions de nens atrapats en greus conflictes, UNICEF declara 2014 com un any devastador per a la infància

Un titular que es desplega, amb aquest vídeo, de poc més de tres minuts i mig! Un vídeo, però, que acaba amb un desig i punt d'esperança!



Bon divendres... i tan de bo el 2015 no sigui tan devastador, tampoc per a la infància!