dimarts, 19 de març de 2013

Condició de pare. #diadelpare

Dibuix que una de les meves filles em va fer per un dia del pare! És un goig col·leccionar-los!
3 dels 5 dies més feliços de la meva vida són el 15 de setembre de 1999, el 10 de febrer de 2002 i el 3 de març de 2006; sí, els dies que van néixer les meves tres filles!

Ser pare, si voleu, no té res d'especial; és un fet natural i compartit per, possiblement, la majoria d'homes! Biològicament parlant ser pare no és un fet extraordinari, però des d'una perspectiva personal és un fet excepcional!

No són massa les ocasions que els homes tenim per a ser pares! En el meu cas tres! Deu ser per això que, malgrat en general la condició de pare és natural, és viscuda personalment d'una manera molt especial!

I si devem als nostres pares i mares la condició de fill, és precisament als nostres fills i filles a qui devem la nostra condició de pare!

Jo de jove ja volia ser pare; sense arribar-m'hi a obsessionar vaig marcar-me la fita de ser pare abans de l'any 2000! Bé, potser més que una fita era un desig! Per un home aquest és un desig que no està només a les nostres mans, ja m'enteneu! Però el desig, gràcies sobretot a la Sira, que també volia ser mare, va fer-se realitat!

Són dates importants aquestes tres, han estat dies de gran felicitat, de molta emoció! Però són només un dia més en l'exercici de responsabilitat (estimar, educar...) que representa ser pare; al capdavall són i seran les meves filles qui valoren i valoraran si la meva condició de pare també els hi aporta, com a mi, enormes dosis de felicitat!

I els altres 2 dies més feliços de la meva vida, us preguntareu? Un, el 26 de juliol de 1998, el dia que em vaig casar... el 5è dia sempre penso que encara a d'arribar, pot ser que sigui avui, potser va ser ahir... el 5è dia l'esperaré eternament!

En tot cas, avui que diuen que és el dia del pare, felicitats pares!