"Totes les persones grans, al principi van ser infants"

L'Anna, la nena protagonista del llibre (i pel·lícula) "Quan Hitler em va robar el conillet rosa", quan amb la seva família fuig de l'Alemanya que, just abans de les eleccions que van encimbellar al poder Adolf Hitler, ja recelava i perseguia els jueus diu, llegint un llibre sobre personatges famosos camí de Zurich, que el que tenen en comú tots els personatges famosos és que han tingut una infància difícil, i sentencia que ella i el seu germà no se'n faran. Aleshores, naturalment, no és prou conscient del camí de no retorn que està prenent ella, la seva família i la seva infància.

El llibre, també la pel·lícula, explica la història de l'exili de Judith Kerr i la seva família, motivat no només per la condició de jueus, també per la crítica del seu pare, Alfred Kerr, al nazisme. En el seu relat autobiogràfic Judith Kerr ens fa veure, des de la perspectiva d'una nena de nou anys, l'Anna, el seu alter ego, el que representa deixar enrere una vida, una país, una llar, una família, unes amistats, per iniciar un camí, per moments errant, de fugida i exili, incertesa, dificultats i tensions familiars.

Vaig veure la pel·lícula aquest dissabte a la tarda i, sense buscar-ho, al vespre vaig ensopegar, també a la televisió, amb "Cafarnaúm", una altra pel·lícula, més crua i dura, que també ens fa veure la realitat, en aquest cas la dels barris marginals de Beirut, des de la mirada d'en Zain, un intel·ligent i indocumentat infant que malda per sobreviure a la misèria i, sobretot, als abusos i a l'explotació que ell, també els seus germans, pateix per part dels seus pares, del seu entorn, de la societat on viu.

La d'en Zain també és la història d'una fugida, d'un altre tipus d'exili en un món hostil en què els infants (també les dones immigrades sense papers) són carn de canó, mà d'obra barata i objecte d'abús i explotació. Zain, acusat d'assassinat, demanda als seus pares per haver nascut, fent-los responsables de la seva malaguanyada infantesa.

Ignoro si "Cafarnaúm" té algun origen autobiogràfic, però és evident que la vida d'en Zain i la de la seva germana Sahar, també la del petit Yonas, representen malauradament, massa fidelment, la de milions i milions infants d'arreu.

Ahir aquestes dues pel·lícules em van ressonar de nou quan ahir vaig veure el lema de la meva entitat en motiu del Dia Internacional del Drets dels Infants: "Totes les persones grans, al principi van ser infants". Que important que algunes persones, quan es fan grans, recuperin i relatin l'infant que van ser, com a la seva manera també va fer el meu pare...

L'Anna, cap al final de la pel·lícula i ja camí d'Anglaterra, diu que ara potser sí, després de tot el periple viscut, després d'haver abandonat i deixat el conillet rosa en mans de Hitler, serà famosa... L'Anna del llibre, però, després de reflexionar sobre la vida que han tingut com a refugiats i exiliats, conclou que malgrat tot la seva no ha estat una infància difícil, que ella, juntament amb el seu germà i els seus pares sempre havien estat junts, i que mentre estiguessin junts la seva no seria una infància difícil.

Aquestes paraules de Judith Kerr fan justícia a la infància d'en Zain que denuncia la directora libanesa Nadine Labaki a "Cafarnaúm", una denúncia oberta i descarnada als pares i mares que desatenen els seus fills i filles, que els exploten i n'abusen, que els roben la infància...

 

🗣️"Totes les persones grans, al principi van ser infants" 

✅Aquest 20 de novembre, les entitats que conformen Plataforma Educativa commemorem el Dia Internacional del Drets dels Infants

⭐Eduquem, transformem: construïm un món millor per a la infància#20N #DiaInfancia pic.twitter.com/s3l0DbLyFF

— Plataforma Educativa (@PlatEducativa) November 20, 2022

Calidoscopi d’Afectes: la reestrena!

Fa més o menys un any a Plataforma Educativa tancàvem els serrells de la celebració del nostre 25è aniversari, i entre els esdeveniments importants a celebrar hi havia l'estrena de Calidoscopi d'Afectes, un documental de Gerard Bagué que, entre d'altres efectes, també ens servia per a celebrar el nostre aniversari.

La idea era estrenar el documental en sales de cinema dels diferents territoris on l'entitat hi té programes i serveis, i vam començar per allà on va començar tot: Girona.

Després va venir el que va venir, l'estat d'alarma i el confinament, i les nostres estrenes, com tantes altres coses, van caure... Són moltes les persones, treballadores o ateses a la nostra entitat, que no van poder veure el documental, i davant la impossibilitat de projectar-lo de nou, com vam fer a Girona, en una sala de cinema, setmanes enrere vam decidir reestrenar-lo en línia, passant-lo per YouTube.

La reestrena serà aquest divendres 20 de novembre al vespre, data que, com d'altres vinculades a Plataforma Educativa, no és casualitat, ja que es commemora el Dia de la Infància, i aquest és, també per a Plataforma Educativa, un dia rellevant, no en va l'entitat va néixer, aviat farà 26 anys, per a donar continuïtat a l'atenció i tasca educativa d'uns infants acollits en tres centres residencials de Girona...

Calidoscopi d'Afectes no és un documental sobre la història de Plataforma Educativa, tot i que inevitablement es parla dels orígens; és més aviat el relat d'històries personals i professionals, farcit d'afectes, que com el joc de miralls del calidoscopi, ofereixen una visió, més que de l'entitat, del que l'entitat representa.

Si no heu vist el documental, us animo a veure'l i a descobrir-hi les històries que s'hi relaten; i si l'heu vist, us animo a reviure-les!

Podreu veure'l en aquest enllaç: https://youtu.be/Y4LjE41LnFs

Emocions en l'acolliment familiar

(Aproximació de la meva intervenció presentant el llibre " "Emocions i sentiments en l'acolliment familiar" en l'acte de commemoració dels Drets dels Infants que es va fer aquest dissabte 23 de novembre a Girona.

Sense els Drets dels Infants hi hauria acolliments familiars?

L'article 16 de la diu que l'infant té dret a la família; l'article 9 diu que "l'Estat té l'obligació de vetllar perquè l'infant no sigui separat dels seus pares contra la voluntat d'aquests, excepte si es tracta d'una mesura de l'autoritat competent que, tenint en compte l'interès superior de l'infant, determini el contrari. L'infant té dret a mantenir el contacte amb el pare o la mare quan estigui separat de l'un, de l'altre o de tots dos".

D'altra banda l'article 19 diu que "l'Estat té l'obligació de protegir l'infant contra tota mena de maltractaments, abusos i explotacions; de tipus físic, mental o sexual" i l'article 20
que "l'infant privat temporalment o permanentment del seu entorn familiar, així com aquell que se l'ha de separar en funció del seu interès primordial, té dret a la protecció i a l'ajuda especials de l'Estat".

Aquí és on entra l'acolliment familiar!

I en el món animal, existeix l'acolliment familiar? 

Permeteu-me que us expliqui dues històries de pingüins; bé, en realitat són dues històries de dues parelles de pingüins homosexuals, gais! Sí, resulta que la l'homosexualitat entre pingüins és habitual!

La primera, a la primavera de 2009, és la història d'una parella de pingüins gais del Zoo de Bremerhaven (Alemanys) que van adoptar un pollet quan encara estava dins l'ou, després de ser abandonat pels seus pares biològics, el van covar i criar. En aquest cas la història és més aviat la d'una adopció...

La segona, de fa poc més d'un any, és la història d'una cria del Zoo de Odense (Dinamarca) "abandonada" pels seus pares; sembla que quan la mare va anar a banyar-se el pare, se'n va desentendre (deuria ser al bar, o mirant futbol, o al bar mirant futbol!); davant aquell inesperat abandonament de les responsabilitats de criança, una parella de pingüins gais van optar per tenir cura del pollet abandonat, fins que la mare, quan va tornar del bany i després d'uns moments dubitatius, el va reclamar! La cuidadora del zoo va haver d'intervenir! Aquí sí, sembla, ni que fos per unes hores es va produir un acolliment!

Al final els pares biològics van recuperar el seu pollet, i la parella acollidora de pingüins va esdevenir, per obra i gràcia de la cuidadora, veient les seves dots de criança, família adoptiva d'un ou que una mare no incubava!

Ja veiem que l'acolliment familiar, a diferència de l'adopció, tant en persones com en pingüins, és molt més polièdric i complex.

De fet és un triangle relacional (infant - família biològica - família d'acollida), i en general les relacions triangulars generen més possibilitats de tensions; les escriptores i escriptors que avui ens acompanyen i que han col·laborat en la lectura dels Drets dels Infants ho saben prou bé!

Una de les virtuts que té el llibre "Emocions i sentiments en l'acolliment familiar" és que afronta l'acolliment familiar des de la vessant més animal possible, les emocions!

Aquest llibre no és una guia didàctica, tampoc una guia tècnica sobre l'acolliment familiar, és una guia emocional!

Aquesta mirada emocional és un enfocament totalment necessari, i que no sempre es té prou en compte; i no només les emocions dels infants, també les que senten o poden sentir les seves famílies, biològiques i acollidores en tot procés d'acolliment familiar, i sense oblidar les emocions dels i les professionals, que inevitablement també entren en joc!

La il·lusió, la motivació, la por, l'estima, la vergonya, la seguretat, la frustració, l'eufòria, la culpa i la felicitat es desgranen en aquest llibre al voltant de tot el que representa l'acolliment familiar, un fet administratiu farcit d'informes, entrevistes, avaluacions, diagnòstics, resolucions, etc, un fet administratiu altament emocional!

La frase cèlebre de la setmana, sobre la infància

Imagen de Free-Photos en Pixabay

La infància amaga les respostes a les preguntes que d'adults no ens sabem fer, i així anem a vegades, cercant permanentment qui som, i perquè som com som, tinguem angles cantelluts, o angles rodons...

Amb el pas dels anys, a mesura que l'anem deixant enrere i abandonant amb ella el "jo" infant, la infància s'alimenta de nostàlgia i d'innocència per restar allà, la majoria de vegades idealitzada i enyorada des del moment immediatament després de prendre consciència que l'hem perdut.

És clar que hi ha qui no la perd senzillament perquè no l'ha tingut, car la infància també es roba, es manlleva quan els drets que la protegeixen no són respectats, quan l'explotació sexual o laboral, quan els maltractaments físics o verbals la tenallen i esmicolen vilment...

Ana María Matute va dir que "a vegades la infància és més llarga que la vida"; potser aquest "a vegades" s'acompleix quan, com va dir Mario Benedetti, "la infància és un privilegi de la vellesa; no sé perquè la recordo actualment amb més claredat que mai".

Al capdavall, com va dir Rilke, "la infància és la nostra única pàtria"... Possiblement per això sempre mirem de tornar-hi, a la nostra pàtria, per recordar qui som, per descobrir les respostes...

I 30 anys després, seguim celebrant (i reivindicant) els Drets de la Infància!

Avui no només celebrem els Drets de la Infància, avui a més celebrem els 30 anys de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets dels Infants que van fer-los possibles!

La commemoració, però, té un gust agredolç doncs, si bé la Convenció sobre els Drets dels Infants ha estat un gran instrument per a garantir els drets de molts infants, alhora ha resultat, al llarg d'aquests trenta anys, estèril per garantir-ne els de molts altres, encara avui...

En tot cas la commemoració és important per tal de reforçar-los allà on es garanteixen, que ja veiem que en matèria de drets també és possible fer marxa enrere, i per exigir-los allà on encara manquen!

Entre les moltes activitats que aquests dies es faran arreu, modestament faig ressò de la celebració que la Llibreria 22 i la Fundació Infància i Família han organitzar per aquest proper dissabte 23 de novembre a partir de les 11h. a la Plaça Jordi de Sant Jordi de Girona!

Us hi esperem!

La Fundació Infància i Família va néixer l'any 2003 amb l’objectiu de garantir el dret dels infants a tenir una família i una llar on créixer. En aquest vídeo expliquen, amb menys de tres minuts, la feina que fan!

No oblidem els Drets dels Infants

Si els infants cada any ens han de recordar els seus drets deu ser que, més que ignorar-los, com a adults els hem oblidat.

Jo em pensava que com més ens allunyàvem de la infància, la nostra infància, més innocència perdíem, però resulta que el que perdem és molt més, i molt més greu!

L'any vinent, just d'aquí un any, en farà trenta de l'aprovació de la Convenció sobre los Drets dels Infants, trenta! És evident que en trenta anys hem avançat molt, els Drets dels Infants ha estat i són una gran eina que ens obliga a pensar el món, el present i el futur, també des de la seva perspectiva, no només per protegir-los i vetllar perquè tinguin tot allò que necessiten per créixer, també per fer-los partícips del present i del futur, que també són seus.

Cada any, com a mínim cada 20 de novembre, els infants ens recorden els seus drets, i ho fan, i ho seguiran fent, sobretot perquè nosaltres, els adults, no els oblidem!

Cal el Dia de la Infància?

La distància entre que arribar a l'adolescència sigui una fita i no arribar-hi un drama és més gran de la que pot haver-hi, per exemple, entre Angola i Luxemburg, més de 6.500 Km; mentre que al país africà la taxa de mortalitat infantil és de 157 defuncions d'infants per cada 1.000 naixements, a Luxemburg és tan sols de 2.

Sobreviure a la infància en alguns països és, literalment, una qüestió de vida o mort: guerres, pobresa, desigualtats, desnutrició... Res de nou sobre la capa de la Terra, lamentablement. I els que sobreviuen i arriben a l'adolescència, o fins i tot a l'edat adulta, tampoc ho tenen igual de fàcil, depenent d'on hagin nascut; els països de l'Àfrica Subsahariana registren un elevat índex d'abandonament escolar (més del 40%) amb tot el que això suposa: perpetuació de les guerres, la pobresa, les desigualtats, la desnutrició...

És clar que a casa nostra, en relació a la infància i els seus drets, aquests darrers anys hem sentit a parlar molt dels efectes de la pobresa sobre els infants, un dels col·lectius que més directament pateix les conseqüències de la pobresa i les desigualtats.

Conèixer aquestes dades, i moltes més, en relació a la pobresa infantil no només és necessari, sinó del tot imprescindible, sobretot pels qui, afortunadament, no la veiem ni la patim a casa nostra. És per això que dies com el Dia de la Infància, per exemple, són tan importants i necessaris, per ajustar la mirada esbiaixada  que tenim de la realitat. O simplement per obligar-nos a veure una realitat que no volem mirar, que ens costa reconèixer o que simplement volem ignorar.

Sí, a vegades els dies mundials d'alguna cosa fatiguen, i sí, no cada dia és festa però cada dia és el dia d'alguna cosa! Però com amb els nostres dies, hi ha dies d'alguna cosa que són més importants que d'altres, com el de la infància! Al cap i a la fi és un dia en què, a banda d'observar-los, hem d'interpel·lar-nos a nosaltres mateixos, els adults (suposadament) responsables i madurs, doncs els seus drets estan, per bé i per mal, a les nostres mans!

Cal el Dia de la Infància? Sí, mentre la distància entre els infants d'Angola i els infants de Luxemburg sigui infinitament més gran que els 6.500 Km que els separen...

Minuts Musicals retrobats amb Isao Tomita i "Arabesque Nº 1"

Demà, diumenge 20 de novembre, es celebra el Dia Universal de la Infància i he pensat que ja que enguany em retrobo amb músiques pretèrites què millor que fer-ho, avui, amb una de les cançons que forma part de la meva infància i, com jo, de tota una generació!

És clar que aleshores, quan era un infant, no sabia que la cançó es digués "Arabesque Nº 1", que el seu autor era Debussy i que el compositor japonès Isao Tomita en va fer aquesta adaptació electrònica, com va fer amb altres peces del compositor francès. Jo, com possiblement molts de vosaltres, tan sols sabia que era la sintonia del meravellós i fantàstic programa de televisió Planeta Imaginari... Des de la primera nota ja ens il·luminava!






I la setmana vinent, més retrobaments musicals!

El vídeo de la setmana: l'himne de la infància!

Save The Children, juntament amb infants que participen als seus tallers educatius, ha creat l'Himne de la Infància, una cançó que té per objectiu difondre els drets dels infants no només a aquells a qui van dirigits, nens i nenes, sinó al conjunt de la societat.

L'Himne de la Infància es difon especialment aquests dies, sobretot en motiu del Dia Internacional de la Infància, celebrat ahir, i el el 25è aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants de les Nacions Unides.



Però l'Himne de la Infància és molt més que una cançó, és un projecte en el que tu també pots sumar-hi la teva veu!

Bon divendres!

Els 10 reptes que devem als infants!

Il·lustració: Frato

Els donem vida i aquest fet, en la majoria dels casos, omple de vida la nostra! Però és aleshores, tot just aleshores, sobretot aleshores, quan la responsabilitat comença! La nostra responsabilitat vers els seus drets!

I la responsabilitat no és només nostra, dels pares i mares, sinó de la societat en general, cadascú amb el seu grau i nivell de responsabilitat! Ja sabem que per educar un infant es necessita tota una tribu!

Però quelcom no acaba de funcionar a la nostra tribu: si l'atenció vers els infants ens serveix de termòmetre, de prova del 9, de la salut de la nostra tribu, és evident que la nostra tribu no educa del tot bé als infants.

Aquests darrers anys, marcats per moltes crisis, hem anat veient com són els infants els qui en reben, tard o d'hora, els impactes: pobresa, exclusió, maltractaments...

El Síndic de Greuges de Catalunya ha presentat aquesta setmana el seu informe sobre els drets dels infants, tenint present que no només que avui és el Dia Universal de la Infància, sinó que enguany es celebren els 25 els anys de la Convenció dels drets de l'infant, aprovada per les Nacions Unides el el 20 de novembre de 1989.

El Síndic desplega el seu informe a partir d'alguns dels drets dels infants: dret a ser escoltat, a la protecció davant tota forma de maltractament, a la igualtat d'oportunitats, etc; l'informe, més enllà d'aportar dades i informació, fa també repàs i seguiment de les recomanacions fetes en informes anteriors, i és realment trist veure com en moltes recomanacions el grau de compliment és parcial, quan no directament pendent!

Tal vegada perquè són tantes les recomanacions pendents el Síndic ha concentrat en 10 els principals reptes pendents per la infància, que són aquests:

1. Mancances en l'escolta efectiva dels infants
2. Inadequació dels recursos del sistema de protecció a les necessitats dels infants
3. La invisibilitat del maltractament
4. Dèficits en la inclusió dels infants amb discapacitat
5. Mancances en la garantia del dret a la salut mental
6. La pobresa infantil i la necessitat d'una renda garantida per combatre-la
7. Mancances en les polítiques d'acompanyament familiar
8. Manca d'equitat del sistema educatiu
9. Escolarització desequilibrada de l'alumnat
10. Desigualtats en l'accés al lleure educatiu

Estem amb deute amb els infants, amb la infància i els seus drets; de res servirà lamentar-nos, després, anys a venir, quan els adults de demà, infants avui, es cobrin el deute amb la nostra vellesa!

Els donem vida, però això no és suficient: els hi hem de donar una vida, una vida digne, digne de viure! Tan digne, com a mínim, com volem que sigui la nostra!

Carta oberta a les meves tres filles, en motiu del #DiaInfància

Estimades Clàudia, Irina i Abril,
un dia com avui, el 20 de novembre de 1959, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració dels Drets dels Infants, un document que demana a les nacions que el signen que facin tot el possible per a fer acomplir els drets que la declaració recull.

Tenir un dret vol que hi ha qui té el deure de garantir aquest dret. 
Vosaltres teniu dret a l'educació i, per tant, hi ha qui té el deure de posar tots els mitjans perquè vosaltres pugueu exercir aquest dret, i per tant fer escoles, que hi hagi mestres, material escolar, etc...

La  Declaració dels Drets dels Infants recull drets que potser a vosaltres us semblaran lògics, com el dret a l'educació, el dret a la salut i a la cura mèdica, a l'alimentació, a l'habitatge, a la protecció davant qualsevol persona que us vulgui mal, a créixer en condicions de llibertat i dignitat...

Potser avui per vosaltres aquests drets estan garantits, però penseu que quan es van aprovar els vostres avis, que aleshores tenien entre 13 i 7 anys, no els tenien garantits.

I com els vostres avis fa 54 anys, avui encara hi ha molts infants de la vostra edat que tampoc els tenen garantits. L'any 2009 Mans Unides va fer públiques unes xifres que ho demostren:

• Un de cada quatre nens a les regions en desenvolupament està malnodrit.
• Més de 72 milions de nens no van a l'escola. El 54% són nenes.
• Cada any moren al món 9 milions de nens menors de 5 anys per causes previsibles i tractables.
• Més de 4.000 menors de cinc anys moren al dia per la falta d'aigua potable.
• Al món hi ha més de 15 milions d'orfes per la SIDA.
• La majoria dels morts per paludisme són infants subsaharians menors de cinc anys.
• Hi ha més de 2 milions de nens embolicats en xarxes de prostitució infantil.
• Més de 215 milions de nens passen la seva infància treballant.

Però no us penseu que tots els infants que no tenen garantits els seus drets viuen en països pobres, també hi ha infants, nens i nenes, nois i noies a Catalunya que veuen com alguns d'aquests drets són vulnerats; penseu que a Catalunya 1 de cada 4 infant menor d'edat és pobre, viu en una situació de pobresa, és a dir, amb importants mancances a nivell de salut, alimentació, habitatge...

Estimades filles, avui, recordant aquell llunyà 20 de novembre de 1959, es celebra el Dia Universal de la Infància. Penso que és la meva responsabilitat, com a pare, fer-vos conèixer els vostres drets i dir-vos obertament que és encara una major responsabilitat meva garantir que els podeu exercir plenament tots i cadascun d'ells.

Només si coneixeu els vostres drets podreu demanar, exigir si cal, que us siguin garantits!

Us estima, el vostre pare,
Roger

Tu pots canviar la vida d'un infant!

Treballar perquè tots els infants puguin viure i créixer en una família, ja sigui la seva o una d'aliena. Aquesta és la missió, aparentment simple, però veritablement complicada, i complexe, que té la Fundació Infància i Família.

No tots els infants poden viure i créixer en una família; són moltes i diverses les circumstàncies que fan que molts infants visquin, bé temporalment, bé permanentment, separats de la seva o qualsevol altra família. És per aquest motiu que la Fundació Infància i Família promou, des del seu servei d'acolliments familiars, l'acolliment familiar i la formació de famílies acollidores per tal que els infants puguin trobar, en aquestes famílies, un entorn familiar on créixer!

I és ben cert el lema de la Fundació Infància i Família: Tu pots canviar la vida d'un infant! Un acolliment familiar, també una adopció, sens dubte canvia la vida d'un infant!

I precisament aquest lema és el títol del bloc que recentment ha estrenat la Fundació Infància i Família: Tu pots canviar la vida d'un infant.

Estrenat a principis d'octubre d'enguany amb una carta benvinguda de la presidenta de l'entitat, al bloc també hi trobareu la recomanació d'una pel·lícula i, justament ahir, en motiu del Dia Universal de la Infància, un vídeo sobre els drets dels infants!

O sigui que ja ho saps, tu pots canviar la vida d'un infant!

-----------------------------------

pd: aquesta entrada estava prevista per a ser publicada ahir, en motiu del dia de la infància, però aquest apunt d'urgència l'ha posposat un dia.

Coneixen els seus drets els nostres infants? Promou els #DretsInfants!

El 20 de novembre de 1989 192 països van ratificar la Convenció sobre els Drets dels Infants, però, com també passa amb els Drets Humans, són molts encara els països on els drets dels infants són vulnerats.

D'una manera senzilla i breu, Amnistia Internacional els ha agrupat en aquest decàleg:

1. Dret a la igualtat, sense distinció de raça, religió o nacionalitat.
2. Dret a una protecció especial que asseguri un creixement mental i social sa i lliure.
3. Dret a un nom i a una nacionalitat.
4. Dret a una alimentació, habitatge i atenció mèdica adequats.
5. Dret a una educació i atenció especials per als infants físicament o mentalment disminuits.
6. Dret a comprensió i afecte per part de les famílies i de la societat.
7. Dret a l'educació gratuita. Dret a divertir-se i a jugar.
8. Dret a atenció i ajuda preferents en cas de perill.
9. Dret a protecció contra l'abandonament i l'explotació en el treball.
10. Dret a rebre una educació que fomenti la solidaritat, l'amistat i la justícia entre tothom.

I la Plataforma de Infancia els ha condensat en aquest divertit vídeo de dos minuts i mig.



De la mateixa Plataforma de Infància és destacable el material que tenen sobre els drets dels infants, com aquesta guia didàctica, o bé aquests materials adaptats per a menors entre 6 i 8 anys, entre 9 i 12 anys i entre 13 a 18 anys, tot i que molt més interessant és llegir el què els propis menors oensen i escriuen al seu bloc personal del projecte Cibercorresponsales. com ho fan "la rubita" amb "El dret a rebre una educació" o "derechos del niño/a" del bloc "Sabiduría de la Pilar".

I per conèixer-los tot jugant, molt indicada la pàgina web "La isla de los derechos"

Forma part de la nostra responsabilitat, individual i col·lectiva, respectar-los i defensar-los i, també, difondre'ls entre els infants!