El Punt és el diari que sempre hi ha hagut a casa, tan a casa la meva mare, des del número 0, com a casa meva, des del 1995. És un diari amb el què, més enllà de les afinitats ideològiques, hi tinc un fort lligam emocional.
Quan a mitjans de l'any 1995 vaig decidir emancipar-me i anar a viure amb un amic, vaig decidir fer-me subscriptor del diari El Punt, bàsicament per dos motius: per l'hàbit de llegir el diari, i de tenir-lo, fet que no volia perdre, i perquè El Punt sempre ha estat, malgrat algunes desavinences, el meu diari!
Ni tan sols quan va sortir la versió digital del diari El Punt, fins i tot oferint més continguts que la de paper, vaig voler abandonar la subscripció.
Però ara El Punt i l'Avui es fusionen; no tinc previst deixar la subscripció del diari El Punt Avui, doncs el lligam emocional és encara fort, no només pel fet que el meu pare, Just M. Casero en va ser un dels impulsors i fundadors, també per la fidelitat a unes "plomes" que m'agrada llegir al diari... Al cap i a la fi som animals de costums...
Confio que el nou diari mantingui els 4 pilars bàsics que van fonamentar la creació del diari El Punt: fer un diari independent, català, comarcal i democràtic.
Mentre el nou diari, el què rebi jo cada dia a la bústia de casa, mantingui aquests 4 pilars jo seguiré pagant, cada any i amb molt orgull, la subscripció a un diari que estimo, al diari que des que tinc ús de raó, he tingut sempre a casa... el meu diari de cada dia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada