dijous, 15 de gener de 2015

#27S, WIN - win?


Si el president Mas el dia de la seva conferència post nou 9N hagués anunciat eleccions anticipades per a principis de la tardor ben segur que la majoria d'independentistes, també molts del seu partit, com al seu dia amb en Xènius, l'haguessin defenestrat... o quelcom semblant!

Aleshores el clamor era "eleccions ja", un clam que la pròpia ANC ha mantingut fins ben bé a les portes de l'acord; per "eleccions ja" s'entenia eleccions anticipades abans de les municipals, entre finals d'hivern i principis de la primavera.

Però després d'un Nadal amb una treva tensa i d'un inici d'any amb una negociació entre el president Mas i Oriol Junqueras farcida d'hostilitats, declaracions, acusacions més o menys velades i filtracions l'acord sona ara, per molts dels qui haguessin defenestrat el predsient Mas, a música celestial.

Fa fotografia de l'acord evidencia un fet ja previsible: a les fotos d'acord per data d'eleccions (ara no hi ha pregunta) cada vegada hi ha menys partits; cal recordar que la foto de l'acord per la data i pregunta pel 9N eren molts, però la foto de la nit del 9N només va ser per un: el president Mas. naturalment també espera ser ell qui acapari, el 28 de setembre, les portades dels diaris!

Que el preisdent Mas i Oriol Junqueras s'hagin posat d'acord deu ser la única bona notícia per quasi tots els independentistes i és evident que podem fer servir allò del "win - win", però la meva percepció, avui, és que si bé ambdós guanyen, un guanya més que l'altre.

El WIN amb majúscules és pel president Mas, que sobretot guanya temps i estabilitat parlamentària, no tan per a governar, sinó per a seguir reforçant el seu rol de president i per a reforçar (refundar?), també, el seu partit i, qui sap, la seva coalició amb Unió. Reforçat pel 9N el president podrà seguir liderant el procés i marcant el "tempo", com ha anat fent aquests darrers mesos; té la paella del govern pel mànec i això sempre és un avantatge. D'altra banda CDC, també CiU, podran afrontar les eleccions municipals amb el Artur Mas com a president, i aixó sempre és un afegit.

El win amb minúscules és per Oriol Junqueras, que naturalment guanya en el fet d'haver concretat una data dins d'aquest any, el 27S, però segurament allunyada de la data que ell volia, abans de les eleccions municipals. Des de la seva conferència Oriol Junqueras i ERC han estat la principal diana dels independentistes "pro Mas", que els han presentat com el principal escull per a l'acord; des del nou 9N sembla que han perdut un xic de terreny en el camp independentista, en favor del president Mas. D'altra banda la reafirmació de l'acord de legislatura pot tornar a situar a ERC com un partit cada vegada més dòcil (malgrat les hostilitats i desconfiances recents) amb el govern de CiU, fent el paper d'acompanyant de les seves polítiques; caldrà veure fins a quin punt aquests mesos ERC pot marcar l'agenda política del govern.

Comentari a banda mereixen les entitats sobiranistes de la societat civil, especialment l'ANC; l'ANC, tal vegada per la seva naturalesa, i pel principi de realitat (qui acaba decidint són els partits) ha hagut de canviar i actualitzar tantes vegades el seu full de ruta que al final potser li resulta més efectiu fer-se seu el del president Mas... La seva sort, però, és que ara podrà centrar-se i fer allò que tan bé fa i sap fer: organitzar quelcom per l'11 de setembre!

Comptat i debatut, avui qui guanya és el president Mas, però això és com el sorteig de la Lliga de Campions després de la primera fase, en què es defineixen unes eliminatòries a mesos vista; tots els entrenadors diuen, amb bon criteri, que caldrà veure, quan hi arribin, en quin  estat de forma i de joc estan aleshores; el mateix passa ara i passarà amb el 27S, doncs 8 mesos amb les municipals pel mig donen per molt!