dilluns, 31 de gener del 2011

30 anys sense en Just M. Casero


Hi ha qui avui recorda i troba a faltar el Just M. Casero polític i es pregunta què pensaria ara del seu PSC i el seu País, Catalunya...

Hi ha qui avui recorda i troba a faltar el Just M. Casero periodista, el cronista, i es pregunta com ens dibuixaria avui les nostres misèries, les nostres riqueses i les nostres foteses..

Hi ha qui avui recorda i troba a faltar el Just M. Casero escriptor i es pregunta amb quina novel·la hauria guanyat el Bertrana...


Jo avui recordo i trobo a faltar en Just, en Just pare, el meu pare... possiblement perquè de tots els Just M. Casero possibles és per mi el més desconegut... No hi llegiu tristesa en aquestes paraules, ni tan sols recança... En aquesta qüestió no hi ha hagut mai recança i la tristesa, ja fa anys que va quedar enrere...
Naturalment tinc records dels meus primers 6 anys i mig de vida, però entendreu que més aviat són fragments, instants entre nebuloses... 

No recordo tenir records del 31 de gener de 1981, dia que la malaltia el va vèncer, que no derrotar... Sí que conservo records de la seva hospitalització a l'antic Hospital Santa Caterina, de la cicatriu a la panxa i del seu aspecte groguenc, malaltís, de la visita la nit de Reis de Ses Majestats els Reis d'Orient a casa...

No recordo les darreres paraules que em va dir, que ens va dir al meu germà i a mi, no les tinc gravades en forma de record original... Però l'amic Jaume Guillamet les va recollir d'una crònica escrita pel també estimat amic Francesc Francisco Busquets a Presència ("Un mes de vida: un mes per a la mort. Recul de les darreres frases d'en Just", Presència, febrer 1981) i les va reproduir a la biografia que va escriure del meu pare ("Memòria de Just", 1999, Edicions 62):

- "Sabeu? En Just es morirà. Vosaltres ara sou petits i no ho entendreu, però ja ho entendreu un dia. Sobretot, estudieu força i ajudeu a la Maria Mercè"

Gràcies Just, gràcies pare! Et seguim recordant, et seguim estimant...

5 comentaris:

  1. Tots seguim recordant en Just, Roger!
    I probablement tots també ens preguntem quina hauria estat la seva trajectòria... on seria ara a la política, ell tan compromès sempre, tan honest, tan directe... tan Just!
    Costa molt imaginar-lo sense tenir-lo. L'hem congelat en el record i potser no li fem justícia, ell tan vital!
    Estem orgullosos d'haver estat els seus amics. I ens sabem privilegiats per haver-lo pogut gaudir aquells 33 anys.
    Una abraçada molt especial avui per a tots!
    M Mercè Rovira

    ResponElimina
  2. Penso en ell, tots aquests dies, i amb en Quim l'hem recordat. Tinc ganes de fer-li una columna, però el temps se'm tira a sobre....La faré

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies Assumpcíó i Mercè pels vostres records i comentaris.

    Una abraçada.
    Roger

    ResponElimina
  4. Penso que soms molts els que seguim recordant en Just M.Casero per diferents motius evidenment el recordó perque formava part de la política de la meva ciutat tambe havia vingut per casa i encara que mes jove formava part d'una generacio propera.Jo fa mes de 30 anys que escric pero mai me presentat a cap concurs pero fa mes de 25 anys vaig tenir una gran ilusio presentar-me al premi Just.M.Casero vaig agafar llapis i paper i vaig començar a escriure pero un problema emocional va fer que aquella llibreta es tanques dins un calaix i passes a ser la meva assignatura pendent.Aquell llibret s'ha convertit en un gran llibre pero el començament porta "UNA PETITA HISTORIA" hi es la historia on relato el perque d'aquest llibre.Es per aquest motiu a part del politic que sempre el recordó pensar amb l'assignatura pendent es pensar amb en Just.Pero en aquest 30 aniversari quan he llegit el teu relat ROGER he pensat amb el legat que ens va deixar el vostre pare i crec es de una gran valua allo que jo hi dono molta importancia i que cada dia valoro mes .Mare fills netes en definitiva "LA FAMILIA " aquest a part del politic es el legat que ens va deixar perque tots els que us coneixem poguem gaudir d'aquesta meravellosa familia.A mes ens deixa un dia que el seu bon amic Senyor Nadal celebra el seu aniversari o sigui que amb ell va sellegar la seva amistat per sempre.ROGER ET FELICITO per l'escrit li has dedicat ple de sensibilitat com sempre.Records a la mare germa i resta de familia i ja saps el pare sempre formara part d'aquesta " PETITA HISTORIA" i gran ilusio meva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Ma Carme,
      com bé saps el record sempre és compartit i en el cas d'en Just, com també dels absents de la teva família, és un record compartit i transmès, i això és el que el fa tan viu. Jo això ho he après de la meva mare, en relació a en Just i a tantes altres persones de la nostra família que ja no hi són, tot i que ens acompanyen.
      T'agraeixo molt les teves paraules, que sobretot donen sentit, com les que et llegeixo al diari, a les vides viscudes amb plenitud.

      Elimina