dilluns, 31 de gener de 2011

30 anys sense en Just M. Casero


Hi ha qui avui recorda i troba a faltar el Just M. Casero polític i es pregunta què pensaria ara del seu PSC i el seu País, Catalunya...

Hi ha qui avui recorda i troba a faltar el Just M. Casero periodista, el cronista, i es pregunta com ens dibuixaria avui les nostres misèries, les nostres riqueses i les nostres foteses..

Hi ha qui avui recorda i troba a faltar el Just M. Casero escriptor i es pregunta amb quina novel·la hauria guanyat el Bertrana...


Jo avui recordo i trobo a faltar en Just, en Just pare, el meu pare... possiblement perquè de tots els Just M. Casero possibles és per mi el més desconegut... No hi llegiu tristesa en aquestes paraules, ni tan sols recança... En aquesta qüestió no hi ha hagut mai recança i la tristesa, ja fa anys que va quedar enrere...
Naturalment tinc records dels meus primers 6 anys i mig de vida, però entendreu que més aviat són fragments, instants entre nebuloses... 

No recordo tenir records del 31 de gener de 1981, dia que la malaltia el va vèncer, que no derrotar... Sí que conservo records de la seva hospitalització a l'antic Hospital Santa Caterina, de la cicatriu a la panxa i del seu aspecte groguenc, malaltís, de la visita la nit de Reis de Ses Majestats els Reis d'Orient a casa...

No recordo les darreres paraules que em va dir, que ens va dir al meu germà i a mi, no les tinc gravades en forma de record original... Però l'amic Jaume Guillamet les va recollir d'una crònica escrita pel també estimat amic Francesc Francisco Busquets a Presència ("Un mes de vida: un mes per a la mort. Recul de les darreres frases d'en Just", Presència, febrer 1981) i les va reproduir a la biografia que va escriure del meu pare ("Memòria de Just", 1999, Edicions 62):

- "Sabeu? En Just es morirà. Vosaltres ara sou petits i no ho entendreu, però ja ho entendreu un dia. Sobretot, estudieu força i ajudeu a la Maria Mercè"

Gràcies Just, gràcies pare! Et seguim recordant, et seguim estimant...