 |
| La Mercè Huerta amb un pom de flors a la Casa Masó, el juny de l'any passat. Foto: Roger Casero |
Un quadre de les Voltes d'en Rosés de Girona ens la recordarà, a casa, per sempre més!
La Mercè Huerta ens va regalar el quadre, pintat l'any 1997 amb la tècnica d'acrílic, el dijous 16 de juny de 1998, quan amb la Sira els vam comunicar-li, a ella i a en Narcís-Jordi Aragó, que ens casàvem aquell mateix estiu, ara farà 17 anys. Un petit paper enganxar al darrere del quadre recorda l'efemèride: "regal Narcís-Jordi Aragó i Mercè Huerta; dijous 16 de juny 98 a casa Ballesteries amb mare i Bernat" (el meu germà).
Que escrivís casa Ballesteries, i no Casa Masó, com avui segurament escriuria, deu ser per la familiaritat que sempre m'ha despertat la Casa Masó, doncs tot i que jo no vaig viure-hi mai els meus pares hi van viure des que es van casar fins dies abans que jo nasqués...
Però tornem al quadre, doncs entre els que la Mercè ens va deixar triar amb la Sira ho vam tenir clar: el de les Voltes d'en Rosés! Durant molts anys sota aquelles voltes hi va haver el Conservatori de Música de Girona, espai que de menares i intensitats diferents formen part de la vida de la Sira i de la meva: aquelles voltes són testimoni del meu estrepitós fracàs com a estudiant de música, però també donen fe de l'excel·lent estudiant de música que va ser, i és ara excel·lent professora, la Sira!
El nostre quadre de la Mercè cobra ara una nova vida i amb ell s'intensifica el record que d'ella amb estima guardarem.
Fa poc més d'un any, el 7 de juny de 2014, tota la família vam fer una visita molt especial a la Casa Masó acompanyats d'en Narcís-Jordi i la Mercè. La visita ens va permetre veure no només la part visitable de la Casa Masó, també la part d'habitatge i sobretot la part on durant quasi tres anys els meus pares varen viure.
El d'aquella visita serà el record que les meves filles tindran de la Mercè Huerta, una dona primeta i riallera que els va donar suc i galetes mentre l'àvia rememorava amb ella i en Narcís-Jordi incomptables records i qui sap si algun secret...
El 25 de setembre de 1980 el meu pare, Just M. Casero, escrivia al seu Quiosc la columna "Mercè d'uns, Mercè d'altres". En un dels paràgrafs diu:
"Conec una Mercè que pinta, al carrer Ballesteries. La vaig saludar un dia a la Fira del dibuix de Figueres, i estava contenta perquè li havien comprat amb èxit alguns dels quadres que exposa."
La Mercè Huerta, la Mercè artista, la Mercè veïna, la Mercè amiga ens ha deixat i la meva mare, depositària de tants records, la recordarà, i ens la recordarà per sempre més emocionada; amb emoció aquest matí he despenjat el quadre de Les Voltes d'en Rosés que tenim a casa i l'he girat per escriure aquest petit article; l'he ensenyat a les meves filles: "mireu, aquest quadre és de la Mercè Huerta; ara sempre que el mirem, inevitablement, la recordarem!"
Moltes gràcies Mercè pel quadre, però sobretot moltes gràcies per la teva amistat i estima. descansa en pau...
