dijous, 18 de juny del 2015

Unió com a catàfora


Des de la seva inesperada aparició a les proves de la selectivitat la catàfora sembla haver viscut una segona joventut, si és que n'ha tingut mai una primera!

Tertulians i articulistes, que semblen el mateix i en ocasions ho són, l'han utilitzat amb més o menys encert i gràcia durant uns dies, setmanes a tot estirar, però el terme va tornant al llimb de les paraules oblidades...

Reconec que de trobar-me-la al davant a la catàfora només li hagués pogut dir, excusant-me, aquella expressió de "si t'he vist no me'n recordo", i poca cosa més...

Ahir, però, la catàfora va sobrevolar de nou sobre el meu niu tot donant voltes a la sortida dels consellers d'Unió del govern de la Generalitat. La catàfora és un recurs lingüístic que permet anticipar quelcom que s'explicarà un xic més endavant; pensava ahir si la crisi d'Unió podria ser la catàfora del trencament de CiU...

La política catalana viu de nou dies intensos, dies que necessitem explicar i comprendre també amb velles i belles paraules com la catàfora.

La política catalana viu, paradoxalment, en una anàfora i catàfora permanent! Potser sí que al final abusem, tots plegats, un xic massa dels recursos lingüístics: les metàfores marineres del president Mas, per exemple, donen molt de joc, doncs aquesta d'Unió és una tempesta que haurà de superar per arribar a bon port, si hi ha port on arribar!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada