Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris obra social la caixa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris obra social la caixa. Mostrar tots els missatges

dilluns, 21 d’octubre del 2024

El senyor Garcia, un dels darrers senyors...

Imatge: Pere Duran - INSPAI

Dies enrere es va morir en Rafael Garcia, qui fou, durant uns quants anys, el delegat general de "la Caixa" a Girona. El vaig conèixer i tractar poc i, que jo recordi, durant tot el temps que el vaig conèixer i tractar mai vaig anomenar-lo pel seu nom de pila, sempre m'hi vaig adreçar, i referir, com el senyor Garcia.

El meu primer contacte amb ell va ser a la tardor de l'any 2007; jo tot just feia uns mesos que era coordinador del programa Incorpora de la Fundació "la Caixa" i aleshores les reunions d'aquest programa les fèiem a la seu de "la Caixa", que en aquella època encara era a l'oficina històrica del carrer de Santa Clara de Girona, a tocar del Pont de Pedra.

Tot i que aquest programa aleshores, també ara, tenia el centre de comandament a la seu central corporativa, a la Torre II de la Diagonal de Barcelona, el senyor Garcia tot sovint s'interessava per com anava el programa, per les entitats que en formaven part i pels resultats pel que fa a insercions i als contactes amb les empreses.

Va ser tal el seu interès que fins i tot, durant uns anys, el programa va implicar-se en l'estand de "la Caixa" a la Fira de Mostres, al "Certamen" de les Fires i Festes de Sant Narcís, circumstància que va estrènyer el meu contacte i relació amb la seu territorial de "la Caixa", també amb la seva direcció.

En les visites al seu despatx, a vegades com a passavolant, d'altres a petició seva, sempre vaig trobar-me un senyor que en la conversa difuminava la taula que ens separava, que es mostrava proper i interessat pel que passava al programa que jo coordinava (i coordino encara), sentint-se'l propi com, de fet, era en certa manera.

A mi, que aleshores tenia trenta-pocs anys, era un senyor que m'infonia respecte, però no el respecte amenaçador i que atemoreix d'altres persones amb altes responsabilitats, sinó un respecte institucional i, sobretot, personal per com es mostrava, pròxim tot i la distància (institucional, jeràrquica, social, etc.) que hi havia entre nosaltres. 

Quan va deixar la direcció territorial de "la Caixa" i van venir altres direccions, la bona relació institucional i personal va seguir, però a les altres direccions territorials sempre vaig adreçar-m'hi, i referir-m'hi, pel seu nom de pila, potser perquè eren més joves (més pròxima a la meva generació), potser perquè tenien un altre estil de direcció, però fos pel que fos, el senyor Garcia va ser el darrer a qui vaig tractar, sempre, de senyor. I a fe que ho era...

DEP.

divendres, 13 de gener del 2023

Mil cent cinquanta-vuit, la xifra de la setmana


Mil cent cinquanta-vuit contractes o, com definim nosaltres, mil cent cinquanta-vuit insercions laborals; aquesta és la xifra que resumeix i condensa l'activitat de l'any 2022 de les 12 entitats del grup de Girona del programa Incorpora de la Fundació "la Caixa".

No és l'única xifra però sí la que històricament més destaquem; altres xifres que també expliquen el 2022 són les 2.419 persones ateses o les 650 empreses que han generat aquestes mil cent cinquanta-vuit insercions laborals.

Cada inserció laboral és com un petit miracle, ja que rere cadascuna d'elles hi ha feina fosca que no sempre es veu ni valora prou: tutories d'orientació amb les persones que atenem, contactes i reunions amb empreses , preparació, presentació i defensa de les candidatures en processos de selecció, seguiment post inserció...

És clar que nosaltres no volem brillar, ja ens va bé restar a la penombra, a la rerebotiga; preferim que brilli el nostre treball i, sobretot, que brillin per persones que, també gràcies al nostre treball, s'insereixen.

Mil cent cinquanta-vuit insercions al 2022, just les mateixes que l'any 2021. Realment és molta casualitat repetir resultat, però el sorprenent és que això ja ens va passar els anys 2016 i 2017 quan vam tancar ambdós anys amb 998 insercions. Les xifres, els números, a la seva manera també són capriciosos...

De cares al 2023 d'entrada ja signaria repetir la xifra: mil cent cinquanta-vuit insercions laborals. Però sobretot el que signaria és que aquestes insercions fossin cada vegada en major percentatge de més qualitat, que permetin a les persones inserides viure amb la dignitat que tothom mereix. Perquè sí, rere cada inserció hi ha persones, persones i les seves circumstàncies, persones amb els seus projectes vitals.

dijous, 18 de novembre del 2021

Després de la mentoria


L'Enric i en Hamza fa un any no es coneixien.
Els seus camins es van creuar gràcies al projecte de Mentoria Social del programa Incorpora de la Fundació "la Caixa" i durant 6 mesos van ser mentor i mentorat.

El projecte de Mentoria Social de la línia Incorpora Jove facilita als joves atesos, molts d'ells joves no acompanyats, referents adults que, durant els sis mesos que dura el projecte, els guien en el seu procés vital de creixement i emancipació.

Algunes parelles transcendeixen aquests sis mesos i continuen trobant-se regularment, ja no com a mentor i mentorat, sinó com a amics. I és que tal i com diu l'Enric, un mentor experimentat, el mentor no només dóna, també rep molt dels joves!

L'Enric i en Hamza han estat una de les 9 parelles de la 2a edició del projecte de Mentoria Social del Punt Incorpora Jove de Girona, i ja estem preparant la 3a edició.

Avui encara es segueixen trobant, com a Enric i Hamza.

dijous, 14 d’octubre del 2021

Les noves necessitats


El diari El Punt Avui i la Fundació "la Caixa" van encetar ahir el cicle de trobades "En clau de futur" parlant, en la primera, de la pobresa sota el títol de "Les noves necessitats".

Conduïda pel periodista Jordi Grau, la trobada va comptar amb la participació de Quim Brugué, catedràtic del Departament de Pedagogia de la UdG, Dolors Puigdevall, directora de Càritas Diocesana de Girona i Maite Boldú, cap dels Serveis Socials del Consell Comarcal de la Selva. La presentació de la jornada va anar a càrrec de Sergi Loughney, director de Relacions Institucionals del la Fundació "la Caixa".

Jordi Grau
va emmarcar la trobada en el context de recuperació de l'activitat, també l'econòmica, després d'aturar-ho quasi tot fa dinou mesos, amb la necessitat d'afrontar una realitat que, hem de reconèixer i com les ponències van evidenciar, no és exactament la mateixa que abans de la pandèmia. Sergi Loughney va convidar a afrontar les necessitats des de l'optimisme, circumstància que no es va acabar d'acomplir davant la diagnosi, les dades i la (crua) realitat que van fer, compartir i descriure en Quim Brugué, la Dolors Puigdevall i la Maite Boldú.

El panorama no és per tirar coets, ans al contrari, i l'optimisme es va veure superat amb escreix, sobretot en l'apartat de les possibles solucions, per a la reivindicació.

La fila zero estava prou farcida d'autoritats, representants polítics de les administracions local, autonòmica i estatal, i d'entitats empresarials i socials. Val a dir que, contràriament al que sol passar, va haver-hi poques desercions de la representació política, i la majoria es van quedar fins al final. Alguns escoltant atentament, d'altres més atents al mòbil, s'ha de dir.

Les intervencions de tothom, ponents i públic, van tractar quasi tots els temes relacionats amb la pobresa (habitatge, educació, ocupació, xarxes familiars i de suport, ajudes i programes socials...) i les possibles solucions són les que de fa temps que es debaten, i que, tal i com vam comentar en petit comitè amb altres assistents al final de la trobada, comparteixen un concepte clau: redistribució.

Redistribució de la riquesa, dels recursos, del treball. I en relació al treball cada vegada es discuteixen menys dues situacions que, tristament, una sembla que ja és crònica i l'altra sembla inevitable: la del treballador pobre (treballar no sempre, ni per a tothom, permet defugir la pobresa) i que, possiblement ara, i segur que en un futur proper, no hi ha, ni hi haurà, feina per a tothom.

A tall de conclusió els tres ponents van coincidir en dues qüestions: les solucions d'abans ara no serveixen, i les solucions han d'apuntar a l'arrel, a les causes de la pobresa, i no només a les conseqüències; com va sentenciar Quim Brugué, ens equivoquem si donem respostes conjunturals a problemes estructurals.

La trobada potser no va resoldre cap dels problemes que avui tenim el relació a la pobresa, i no obstant va ser útil, a banda d'interessant, pel fet de compartir, com a mínim representants polítics de les administracions local, autonòmica i estatal, i d'entitats empresarials i socials, diagnosi

En clau de futur les noves necessitats ens interpel·len a tothom, administracions, empreses, organitzacions i ciutadania, i si ens sentim responsables (cadascú sabrà en quin grau) de la situació actual, més ens n'hem de sentir de les solucions que ens exigim. Si la pandèmia ha estat un accelerador de problemes, la seva sortida ens exigeix ser un accelerador de solucions. Que ningú hi posi fre...

dimecres, 30 de juny del 2021

El programa Incorpora: 15 anys de compromís social


Experiència, expertise i una gran xarxa d’entitats socials, les claus del programa d’inserció laboral

El programa Incorpora de la Fundació "la Caixa" no és l'únic programa d'inserció laboral, ni tampoc ha estat el primer, però té, entre moltes altres, la virtut de ser, ara per ara, possiblement el programa d'inserció laboral més longeu i de major continuïtat d'Espanya.

Des que va néixer, l'any 2006, el programa Incorpora ha donat servei ininterrompudament, fins i tot en temps de pandèmia, acompanyant les persones i les empreses a través de les més de 400 entitats socials que en formen part. D’aquesta manera, s’ha millorat l'ocupabilitat de col·lectius vulnerables i, a la vegada, s’ha fomentat la seva inserció laboral a les empreses col·laboradores, totes elles amb un gran compromís social que els ha permès reforçar les seves polítiques de responsabilitat corporativa.

El poder d’adaptació del programa Incorpora, el millor camí per avançar amb la societat

Tota aquesta tasca és possible gràcies als acords estatals i territorials que el projecte d’inserció laboral de la Fundació "la Caixa" ha establert amb les entitats socials que en formen part, un compromís que es renova any rere any des del 2006. Dins d’aquest treball col·laboratiu també queda patent el poder d’adaptació d’Incorpora impulsant acords que es revisen constantment, s'actualitzen i es renoven cada any per tal de respondre a les necessitats actuals del mercat laboral.

Paradoxalment, aquestes renovacions anuals, malgrat que en un primer moment poden semblar un fre a l'estabilitat i continuïtat del programa, han estat un element clau en el sentiment de la pertinença de les entitats dins el programa Incorpora. La renovació i actualització cada any d’aquests acords entre la Fundació "la Caixa" i les entitats respon a l’evolució natural del programa i, per tant, han permès generar un procés de millora constant, tant per part de cada entitat social de forma individual com del programa Incorpora en general.

Aquesta avaluació anual ha acabat esdevenint, doncs, el principal motor de consolidació i estabilització de les entitats al programa Incorpora i, per tant, clau de la seva continuïtat amb la pervivència, actualitzada any rere any, del compromís Incorpora.

La renovació de l’acord Incorpora, cada mes de gener, entre la Fundació ”la Caixa” i les entitats socials, revitalitza el programa Incorpora i en reforça el compromís de les parts. És per això que els 15 anys del programa Incorpora no s’expliquen sense aquesta continuada renovació i actualització del compromís Incorpora.

Treballant de forma especialitzada per a cada col·lectiu vulnerable

Aquesta constant avaluació i millora del projecte d’inserció laboral han permès implementar noves estratègies d'actuació i línies d'intervenció dins del programa d’inserció laboral com la formació, la salut mental, l'atenció especialitzada a persones privades de llibertat i a joves, o l'autoocupació, entre altres.

La llarga trajectòria del programa Incorpora, doncs, ha generat un enriquidor espai de treball i col·laboració estret entre la Fundació ”la Caixa” i les entitats socials que en formen part. Aquest espai també ha permès que, juntament amb la participació de les empreses col·laboradores i d'altres organismes col·laboradors, fins i tot s’hagi pogut definir un model i uns indicadors de qualitat per a la millora de la qualitat del programa Incorpora.

Aquesta especialització del programa Incorpora ha estat possible gràcies a la determinació de la Fundació ”la Caixa” i del mateix programa en la millora de l’atenció a les persones i el servei a les empreses, i s'ha nodrit de l’experiència i expertise de les entitats, una suma d’esforços que ha donat, i està donant, uns resultats extraordinaris. Tant és així que només durant el 2020, i malgrat la crisi provocada per la COVID-19, el programa Incorpora va aconseguir facilitar 34.274 insercions laborals de persones en risc d’exclusió social amb la col·laboració de 11.700 empreses amb compromís social.

Roger Casero Gumbau
Coordinador del Grup Incorpora Girona

Article publicat al web del programa Incorpora.

dijous, 6 de maig del 2021

15.151.351 euros


Quinze milions cent cinquanta-un mil tres-cents cinquanta-un euros!

La xifra és gran, llarga i, certament, costa tant de dir com d'escriure!

Aquests més de quinze milions d'euros són la dotació del programa d'ajudes Feina Jove, destinades al foment de la contractació de joves, ajudes cofinançades pel Fons Social Europeu i la Fundació ”la Caixa”.

Aquesta nova convocatòria, oberta des de finals de febrer d'enguany, s'emmarca en la Iniciativa d'Ocupació Juvenil del Consell Europeu, i a Espanya s'ha articulat a través del Programa Operatiu d’Ocupació Juvenil i del Sistema Nacional de Garantia Juvenil. La convocatòria es va obrir amb una dotació inicial de poc més de 2,4 milions d'euros, i dies enrere es van ampliar els fons fins aquests més de 15 milions!

Les ajudes són per a les empreses que contractin joves de fins a 29 anys i tenen dues modalitats: contractació temporal de com a mínim sis mesos amb una ajuda de 4.200 € per contracte, i contractació indefinida de com a mínim dotze mesos, amb una ajuda de com a màxim 6.900 € per contracte.

Aquestes ajudes són, sens dubte, un important estímul a la contractació de joves, i haurien de contribuir a reduir l'elevada taxa d'ocupació juvenil.

De moment ja s'han concedit més de 120 ajudes per un import de quasi un milió d'euros, pel que encara en queden catorze per a repartir!

Aquesta és la tercera convocatòria del programa Feina Jove; en la primera, del 2017, es van concedir 1.277 ajudes per un import total de 8.830.800 € i en la segona convocatòria, de 2018, es van concedir un total de 1.958 ajudes per un import de 16.058.100 €.

Sumant les tres convocatòries, aquest programa d'ajudes haurà destinat, entre els anys 2017 i 2022, quan a mitjans de març finalitzarà la convocatòria vigent, més de quaranta milions d'euros a promoure l'ocupació juvenil.

Quinze milions cent cinquanta-un mil tres-cents cinquanta-un euros en ajudes directes a les empreses per a la contractació de joves potser no resoldran l'atur juvenil, però sens dubte contribuiran a millorar-ne l'ocupació, alhora que també poder ser un bon estímul per a la recuperació de moltes empreses, en la mesur que puguin recuperar la seva activitat.

Si jo tingués una empresa, que no és el cas, i necessités contractar personal, abans de fer el procés de selecció, sens dubte, faria un cop d'ull a les bases d'aquestes ajudes, no fos que alguna de les contractacions s'hi ajustés, o pogués ajustar-s'hi...

dimarts, 21 d’abril del 2020

Com cuinar...


Hores abans havia tret el bacallà del congelador, però ja sé que aquestes hores no compten, no computen, tot i que cal tenir-les presents, convé preveure-ho i pensar-hi.

Enfarino els trossos de bacallà i els marco a la cassola, a la que hi he posat un raig d'oli després de refregar-hi un all tallat pel mig.

Retiro els trossos de bacallà i omplo la cassola amb la ceba que he tallat. Sí, he plorat, no tinc remei! La ceba va prenent color i amb la mà dirigeixo el fum que fa cap a les meves famolenques fosses nasals; certifico que l'olor de la ceba és altament estimulant per seguir cuinant; o potser és una teranyina?

A l'ocre de la ceba s'hi afegeixen el verd i el vermell dels pebrots; fan goig els pebrots, amb els seus colors vius animen qualsevol cuina i són deliciosos! Ho remeno i contemplo l'espectacle aromàtic i cromàtic de la cassola que, tot i ser negra, sembla un llenç; serà per això que diuen que la cuina també és una art?

Hi tiro els dos trossos de l'all que fa una estona he refregat per la cassola i hi aboco la tomata. Polsim de sal, polsim de sucre, polsim d'orenga, i deixo que un parell de fulles de llorer nedin en l'abundant piscina vermella, que ben aviat farà xup-xup. Tapo la cassola.

Entretant preparo l'amanida: enciam i pastanaga, tallada a rodanxes fines; pipes de carbassa i de gira-sol, un grapadet de panses i una mica de poma. Altres dies també hi deixo caure festucs, o formatge a daus petits, o codonyat, o darrerament també una mica de picada d'ametlla. A mi l'amanida de casa m'agrada amb un bon i cruixent sotabosc; un dia ja us ho explicaré.

El raig d'oli, de les olives de casa, naturalment de Cantallops, el deixo just per moments abans que l'amanida voli cap a la taula.

De tan en tan aixeco la tapa de la cassola i remeno la tomata, i fins i tot deixo que se m'entelin les ulleres si la recompensa és flairar de nou el sofregit. Deu ser per això que quan cuino amb ceba la Sira diu que l'olor se'm sent a la barba, cas que aquell dia me l'hagi posat...

El bacallà fa molts minuts que s'ho mira pansit dins un plat, esperant el moment de saltar a la cassola i reviure en aquell mar de ceba, pebrot i tomata; quan torna a la cassola es capbussa i, amarada de vermell, em sembla veure com de nou remena la cua. No recordo haver-hi posat res amb propietats al·lucinògenes!

Unn parell d'ous durs mig tallats completen l'obra, i amb l'amanida convenientment regada, la cassola amb el bacallà amb pebrot i tomata presideix la taula. I perquè va callar?...

En qüestió de minuts escurarem el plat sucant-hi un tros de pa per deixar-lo net de tomata, net com una patena! En qüestió de minuts després de més d'una hora d'elaboració, més d'una hora cuinant.

Ja ho sabem que cuinar ja ho té, això. Hi pensava l'altre dia en relació als trenta-sis segons d'aquest vídeo, o del minut i catorze segons d'aquest altre, d'aquests petits vídeos que aquests dies hem fet relacionats amb la meva feina, del programa Incorpora...

Al darrere d'aquestes petites peces de vídeo, difoses a les xarxes socials en un parell de piulades a Twitter, piulades i vídeos de consum ràpid, com una glopada, hi ha molta feina, molt temps i energies invertits que, com cuinar, no sempre s'aprecien i es valoren. Tinguem-ho present...

---------------------------
pd: aquí les piulades amb els vídeos...




dijous, 26 de març del 2020

Actitud Incorpora en època de confinament


No hi ha persona que s’escapi, aquests dies, del confinament pel coronavirus i dels seus efectes a tots els nivells, també el personal i el laboral.

El confinament i les restriccions ens afecten individualment en la nostra vida personal, familiar i laboral, i col·lectivament a nivell d’organitzacions, administracions, empreses i entitats socials. Només hem de veure els informatius, o tan sols observar el nostre entorn més immediat, per fer-nos a la idea de l’impacte del coronavirus, més enllà de les malaurades infeccions i defuncions de la COVID-19. Recordem que hi ha escoles tancades, comerços amb la persiana abaixada o empreses tancades i amb expedients de regulació temporal de l’ocupació.

El programa Incorpora de ”la Caixa”, inevitablement, també s’ha vist afectat per aquesta situació en totes les seves dimensions i, tot i que no hem parat la nostra tasca, el ritme de les activitats habituals del programa s’ha alentit i no són poques les afectacions que estem tenint per les mesures preventives i de confinament. Parlo d’afectacions amb relació a l’activitat, a les persones que atenem, a les empreses amb qui col·laborem i als tècnics i les tècniques d’inserció laboral que treballen en el marc del programa Incorpora.

Noves oportunitats i formes de treballar

Ara mateix, s’han cancel·lat totes les formacions que s’estaven fent o estaven previstes, també les pràctiques no laborals, s’ha suspès l’activitat de prospecció empresarial, l’atenció presencial a les persones ateses i les reunions internes a nivell tècnic i amb altres serveis; la gestió d’ofertes, naturalment, també ha caigut en picat, i el que ara sorprèn és precisament que n’hi hagi de noves, d’ofertes laborals, i n’hi ha: ajudants de cuina o personal per a supermercats, empreses i serveis que es mantenen oberts... Tot i això, les insercions laborals també s’han aturat.

Aquests dies, els tècnics i les tècniques d’inserció del programa, seguint les indicacions preventives generals i de les seves entitats, treballem des de casa seguint donant suport, a distància, a les persones que atenem. D’altra banda, també estem en contacte amb les empreses, fent el seguiment i donant suport a les incidències que naturalment tenen, i que afecten les persones que s’hi havien inserit o que hi estaven fent pràctiques no laborals.

A més, i tenint en compte aquest escenari excepcional de confinament, des del programa Incorpora promovem aquests dies, en la mesura de les possibilitats de cadascú, la formació a distància tant per a les persones ateses com per als i les professionals de la inserció laboral.

Pel que fa a les persones ateses, si bé la formació presencial s’ha suspès, disposem de recursos en línia als quals poden accedir per seguir treballant i potenciant les seves competències; pel que fa als i les professionals de la inserció laboral, el programa Incorpora disposa d’una interessant oferta de cursos en línia, sobretot, en relació amb l’àmbit de la inserció laboral, oberts a tothom i gratuïts que aquests dies també poden contribuir a potenciar el creixement professional dels tècnics i les tècniques d’inserció laboral.

Competències transversals per fer front al confinament

Al programa Incorpora donem molta importància, en el nostre acompanyament a les persones en el seu procés d’inserció laboral, a les competències transversals, que es treballen a diferents nivells i de forma més intensa en les formacions pròpies del programa. Aquestes són les competències que ens permeten ser millors treballadors i treballadores, a banda de bons i bones professionals, i són les que tenen a veure, entre altres aspectes, amb l’autoconeixement, l’autocontrol, la gestió dels canvis, la flexibilitat, la comunicació assertiva, el treball en equip, la gestió del temps o la gestió emocional.

Al programa Incorpora treballem totes aquestes competències orientant-les al món laboral, però aquests dies, aquestes i moltes altres competències es posen especialment en joc també en l’àmbit personal i familiar, per la qual cosa és important valorar-les i seguir-ne aprenent, ja que, sens dubte, ens poden ajudar a afrontar millor aquesta situació de confinament.

Aquesta pandèmia global anomenada coronavirus ens ha alterat la vida i ens ha enfrontat amb una situació mai vista ni viscuda: el confinament quasi total de la població! En aquestes circumstàncies tothom es veu obligat a afrontar aquesta nova realitat, temporal i incerta, també nosaltres, els i les professionals de la inserció laboral, que continuarem fent la nostra feina adaptant-nos a cada situació com sempre hem fet.

Article publicat al web del programa Incorpora.

dijous, 14 de novembre del 2019

Seré vell?


Jo quan sigui gran vull ser vell. No sé si la meva vida donarà per tant, però m'agradaria.

És clar que això de ser vell no és el mateix ara que fa vint o trenta anys. Realment comença als seixanta-cinc anys la vellesa?

La setmana passada vaig tenir el goig de participar a la trobada de Juntes dels EspaiCaixa de Catalunya que es va fer a Girona, i amb tots ells i elles vam compartir reflexions, projectes, horitzons i moltes rialles sobre la vellesa i la gent gran, i naturalment després vam compartir un bon dinar!

De tot el que es va dir m'agradaria compartir algunes idees que va esboçar el Dr. Javier Yanguas, director científic del programa de Gent Gran de la Fundació Bancaria "la Caixa".

Per començar la constatació de la millora general de la qualitat de vida de la gent gran, no només per l'augment de l'esperança de vida (més que viure molt més anys, més gent en edats més longeves), sinó precisament per la qualitat dels anys, la majoria dins la vellesa viscuts amb plenitud física i mental.

Una altra qüestió és que ara ja estem davant, possiblement, de la generació de gent gran millor formada de la història, i aquest factor situa a la gent gran amb una actitud diferent, en general, alhora d'afrontar la seva jubilació, la seva vellesa.

Ja fa anys que es parla de vellesa activa, i de fet aquesta és la premissa bàsica que ha fet virar el concepte d'equipament per a la gent gran, passant, per exemple (i perdoneu-me la simplificació) dels esplais de dòmino i cartes, als EspaiCaixa de clubs de lectura, aules d'informàtica i activitats i tallers molt variats, molts d'ells dinamitzats per la pròpia gent gran.

I una darrera qüestió que el Dr. Yanguas va subratllar: la potencialitat comunitària de l'acció de la gent gran. Valorant i molt les activitats que la gent gran fa per a sí mateixa, i amb la voluntat que les segueixin fent, va apuntar la necessitat de tenir mirada més oberta, més panoràmica, més comunitària, enfocant aquest voluntariat actiu i activista en accions que incideixin en altres sectors i col·lectius de la comunitat; aquest punt, i ara potser tampoc ve al cas, és precisament el que va motivar la meva participació en aquesta jornada com a coordinador del programa Incorpora a Girona...

De fet aquesta visió comunitària és inherent a una part de la gent gran als que són avis i, sobretot, àvies, que en general juguen encara avui un paper important, vital en algunes ocasions, de suport familiar.

És evident, doncs, que la concepció social de la vellesa s'està transformant, i d'ésser considerada un passiu és, avui per avui, un important actiu en molts sentits, també en el social des d'una perspectiva comunitària.

Jo quan sigui gran vull ser vell.... el que avui no sé, però, és com seré quan sigui vell, però les ganes d'arribar-hi, sense més pressa de la necessària, reconec que hi és!

dijous, 2 de maig del 2019

Cal el programa Incorpora?


La reflexió "Per què fan falta entitats socials que ajudin a buscar feina?"  d'Ana Sesé Taubmann, responsable de l'Àrea d'Inserció Sociolaboral a la Fundació Pere Tarrés, al portal social.cat em va inspirar la pregunta del títol d'aquest article i que ara em torno a fer, us torno a fer: cal el programa Incorpora?

En la seva reflexió l'Ana Sesé dóna prou arguments per a respondre afirmativament la seva pregunta, més genèrica, i jo ara intentaré aportar-ne alguns més per a respondre a la meva, més específica!

En programes d'inserció laboral com el programa Incorpora les persones que atenem tenen, majoritàriament, un nivell d'estudis més baix que el global de persones que s'atenen des dels serveis públics d'inserció; tot i que amb la crisi econòmica vam veure com molta gent que fins aleshores no s'havia plantejat recórrer a una entitat social, trucava la nostra porta a la recerca de més oportunitats laborals.

Sigui com sigui, segons un estudi fet amb les dades de l'any 2017 de l'àmplia base de dades del programa Incorpora, el 71% de les persones ateses tenia com a màxim estudis secundaris, el 35% només primaris i el 6% no tenia cap estudi o només havia realitzat cursos de formació no reglada. Moltes d'aquestes persones troben en les entitats Incorpora que les atenen, altres serveis i programes formatius, propis del programa o finançats per altres mitjans, que es complementen amb la intermediació laboral, fent que la seva atenció pugui ser més integral.

Una altra dada que reforça la necessitat de programes com Incorpora és la situació laboral de les persones ateses, i el gruix de les persones que atenem són sobretot persones aturades de llarga durada; segons dades del mateix estudi el 49% de les persones ateses portava més d’un any sense feina, el 29% més de dos anys sense feina i un 8% mai havia treballat. No se'ns escapa que en moltes d'aquestes persones cal traçar un itinerari d'inserció un xic més llarg que el d'una persona que fa poc que hagi deixat la feina, que d'alguna manera ja està activada i preparada per a treballar de nou.

Així doncs, des del programa Incorpora sobretot atenem a persones amb un nivell formatiu més baix i amb una inactivitat laboral de més llarga durada. Malgrat això el programa Incorpora és un programa enfocat als resultats, a les insercions, i per aquesta finalitat desplega tota una sèrie de mitjans i recursos: orientació, formació, acompanyament, intermediació, seguiment post contractació...

Naturalment el programa Incorpora treballem amb el mateix mercat laboral que la resta de programes d'inserció, també els públics, però prestem especial atenció a la col·laboració amb les empreses, amb qui hi establim vincles que van més enllà de les insercions. El programa Incorpora ha procurat sempre, des del minut zero ara farà tretze anys, unir el món social i empresarial en el foment de la inserció laboral, i aquesta aliança més que sumar, al llarg d'aquests anys, ha multiplicat.

Fruit d'aquest treball de compromís de les empreses, tot i treballar amb el mateix mercat laboral, des del programa Incorpora hem contribuït modestament a millorar la qualitat de l'ocupació. I si bé és cert que entre els serveis públics d'inserció i el programa Incorpora no hi ha diferències significatives en les dades globals de contractació temporal i indefinida, sí que n'hi ha, també segons l'estudi de les dades de 2017, quan ampliem el focus en relació a la contractació temporal: s'estima que un 75% dels contractes del SEPE (Servicio Español de Empleo estatal) tenen una durada inferior a un mes, dada que a Incorpora es redueix al 23%; d'altra banda els contractes de 3 mesos a 1 any representen el 32% a Incorpora, mentre que en dades estimades al SEPE representen el 17%.

Un altre aspecte a destacar és el que passa després de la inserció, i en el cas del programa Incorpora el que fem és un seguiment a la persona inserida i un seguiment a l'empresa que l'ha inserit, naturalment adaptat a les característiques i necessitats de la persona, del lloc de treball i de la pròpia empresa.

Finalment voldria destacar l'impacte que el programa Incorpora té, més enllà de la persona inserida i el seu entorn, i l'empresa i el seu univers, l'impacte en la societat en general; una bona eina per valorar aquest impacte és el retorn a la societat, concretament el Retorn Social Sobre la Inversió (SROI), una dada que quantifica el valor de l’impacte del programa en relació a la inversió que el finançador, en aquest cas la Fundació Bancària "la Caixa", hi fa cada any.

L'estudi abastament mencionat situa, amb les dades de 2017 en relació a l'SROI, en 18 euros el retorn per cada euro invertit, un retorn que genera un impacte directe en les persones beneficiàries a través dels salaris que obtenen fruit de la seva inserció laboral, un impacte en l'administració pel que les contractacions suposen de cotitzacions de la Seguretat Social o la reducció prestacions socials, un impacte en les entitats socials que participen en el programa Incorpora per les aportacions que reben, que es destinen en un alt percentatge en els salaris dels i les professionals d'inserció, i naturalment també un impacte en les empreses, en la mesura que algunes insercions els poden generar bonificacions, si s'escau, de les quotes de la Seguretat Social, o bé també poden accedir a ajudes directes a la contractació, com per exemple actualment la convocatòria "la Caixa" Feina Jove.

Aquest retorn de 18 euros per euro invertit al 2017 va suposar, tenint present la inversió de 26,7 milions d'euros, un impacte de 471,8 milions d'euros! Aquest any 2019 la inversió de la Fundació Bancària "la Caixa" al programa Incorpora és de més de 30 milions d'euros, i a les comarques de Girona de més de més de 900.000 euros aquest 2019.

Comptat i debatut tornem al principi: cal el programa Incorpora? La meva resposta és , i més enllà de tot el que fins ara he explicat, cal sobretot per les prop, o l'any passat més de mil insercions laborals que generam cada any! Aquesta és la veritable motivació, el que justifica la seva necessitat i, sobretot, utilitat!

dijous, 1 de juny del 2017

Guanyen les empreses, guanyen els joves!


El segon dossier de l’Observatori Social de “la Caixa”, dedicat a l’atur juvenil i la pobresa, es pregunta si ambdues coses són un problema estructural; el cert és que, de perpetuar-se la situació actual, pot esdevenir-ho.

L’atur és un factor de pobresa en la població en general i és especialment preocupant en els joves, no només per l’elevat percentatge de l’atur juvenil, també perquè la manca d’oportunitats laborals representa un fre al seu procés d’emancipació i, sobretot, d’inclusió social, factors que agreugen les desigualtats socials.

Quasi la meitat dels joves espanyols menors de 25 anys (48,3%; Eurostat 2016) estaven a l’atur el 2015, xifra molt superior a la mitjana europea d’atur juvenil (20,3%) i a la d’atur de la població activa espanyola (21%; 9,1% a Europa).

Amb aquestes xifres es fa difícil que els joves, especialment els que per diversos motius abandonen prematurament els estudis, puguin afrontar amb optimisme i confiança el seu futur. La taxa d’abandonament prematur de l’educació i formació va ser del 20% al 2015; el 15,8% en el cas de les dones de 18 a 24 anys, el 24% en el cas dels homes de la mateixa edat.

Aquests darrers anys les polítiques actives d’ocupació han posat el focus especialment en els joves, enguany també s’hi suma la Fundació Bancària “la Caixa” a través del programa “la Caixa” Feina Jove, finançat pel Fons Social Europeu i cofinançat per la pròpia Fundació Bancària “la Caixa”, amb dotació de 21.765.154 euros.

“la Caixa” Feina Jove és un programa d’ajudes directes a les empreses per la contractació de joves i té per finalitat la generació d’ ocupació jove, estable i de qualitat i així contribuir a reduir la desocupació juvenil a Espanya.

Poden beneficiar-se d’aquest programa empreses, empresaris autònoms, associacions, fundacions i entitats sense ànim de lucre sempre que contractin joves (de 16 a 29 anys i inscrits en el Sistema Nacional de Garantia Juvenil) per un període mínim de sis mesos en contractes a temps complert. Les ajudes poden arribar a cobrir el 80% dels costos salarials de la contractació.

El Programa “la Caixa” Feina Jove ofereix a les empreses dues modalitats d’ajudes: un ajut màxim de sis mesos de fins a 4.200€ per a la contractació temporal per un període mínim de sis mesos, i un ajut màxim de dotze mesos de fins 9.600€ per a la contractació indefinida.

La contractació ha de representar un increment de la plantilla de l’empresa, doncs el que també s’incentiva és la generació d’ocupació, i les ajudes es perceben als sis mesos posteriors a l’inici del contracte. Les empreses poden sol•licitar les ajudes a través del portal www.lacaixafeinajove.org

"Win-Win". Aquesta és una expressió que, penso, s’ajusta molt per definir programes com aquest, doncs hi guanyen les empreses, hi guanyen els joves.

Hi guanyen les empreses perquè reben una subvenció, un ajut, per la contractació de joves, però més enllà de l’aspecte econòmic guanyen perquè també els representa incorporar persones joves amb il·lusió i ganes d’aprendre i treballar, i naturalment també per la seva contribució a reduir l’atur juvenil.

Hi guanyen els joves perquè se’ls ofereix una oportunitat laboral, l’oportunitat d’accedir a un treball de més qualitat i estabilitat, l’oportunitat per començar, reactivar o millorar la seva carrera professional en empreses socialment compromeses.

Des del programa Incorpora de “la Caixa” assessorem i acompanyem a les empreses que volen participar d’aquesta iniciativa, que es volen beneficiar d’aquestes ajudes, alhora que els oferim també la possibilitat que des de la xarxa d’entitats Incorpora puguem fer-los la preselecció dels i les joves que necessiten.

La crisi econòmica ha tingut un fort impacte, negatiu, sobre la taxa d’ocupació en general i la juvenil en particular; hem d’esperar que la recuperació que ja s’albira tingui també un impacte positiu sobre l’atur juvenil, oferint més i millors oportunitats laborals als joves, contribuint a la seva inclusió laboral i social.

El Programa “la Caixa” Feina Jove ens dóna l’oportunitat de contribuir a l’ocupació juvenil; seria una llàstima desaprofitar aquesta gran oportunitat!

divendres, 9 de desembre del 2016

El vídeo de la setmana: 10 anys d'Incorpora, feines que donen vida


Quina és la millor feina del món?
Podríem discutir-ho hores i hores i possiblement no ens posaríem d'acord, ni amb nosaltres mateixos!

La meva no és una feina nova, ni és, possiblement, la millor del món, però com tantes altres és molt necessària, malauradament, doncs encara són molts els qui, per tenir feina, sigui o no la millor del món, necessiten suport, una empenta...

Al programa Incorpora fa 10 anys que estem enfeinats en facilitar que els qui més difícil ho tenen tinguin més oportunitats de trobar, i tenir, feina! Per sort, no ho fem sols!

10 anys del programa Incorpora són molts anys, i són moltes feines... feines que donen vida!



Bon divendres!

dijous, 3 de novembre del 2016

10 anys d'Incorpora Girona: ho celebres amb nosaltres?

Celebrant els 10 anys d'Incorpora a Tarragona!

Deu anys no és tota una vida, ni tan sols mitja, poden ser, estadísticament, una vuitena part de tota una vida, que pot semblar poc però que si ens hi aturem a pensar un xic ens adonarem que és molt!

Deu anys no és tota una vida, però sí és tota la vida que, de moment, ha viscut la meva filla petita, per exemple, i per ella deu anys són, més que molts, tots!

Deu anys són els anys que també té el programa Incorpora de "la Caixa", un programa d'inserció laboral que, deu anys després, segueix tenint com a objectiu la col·laboració entre el món social i el món empresarial per generar més oportunitats d'ocupació a persones que, pel motiu que sigui, tenen majors dificultats d'accés al món laboral.

Deu anys també del programa a les comarques de Girona, on tretze entitats socials treballem de valent i en xarxa ajudant a les empreses a cercar els millors candidats i orientant, formant i acompanyant a les persones per esdevenir els millors candidats per les empreses!

Deu anys són molts i és molta la vida, i la feina, que caben dins aquests deu anys! Feina que es tradueix de moltes maneres, amb innumerables bones pràctiques, amb reptes assolits, amb dificultats superades, amb incidències resoltes, amb relats personals de superació, amb històries d'èxit, de persistència i de creixement, i sí, deu anys també es poden traduir en números, i en el cas del programa en general, a nivell d'Espanya, són, entre d'altres, aquests: 381 entitats socials, més de 40.000 col·laboracions d'empreses i més de 130.000 insercions al món laboral!



I en el cas de Girona? Quines són les xifres i, sobretot, quins són els relats, els testimonis, les empreses?

Tot això ho desvetllarem el proper dimarts 8 de novembre a l'EspaiCaixa Girona a la tarda (18h), en el lliurament dels Reconeixements 10 anys Incorpora de “la Caixa” Girona o, com m'agrada subratllar a mi, a la festa del nostre desè aniversari!

Si voleu conèixer més sobre el que fem i com ho fem, o simplement venir a celebrar amb nosaltres aquests 10 anys, hi esteu convidats! Si teniu previst acompanyar-nos, això sí, us prego que ompliu aquest breu formulari confirmant la vostra assistència. Em sembla que valdrà la pena, que passarem una bona estona! I tan si veniu com si no, sempre podreu piular sobre el programa amb l'etiqueta #IncorporalaCaixa!

Deu anys no és tota una vida, però quanta vida hi cap en deu anys: deu anys de feines que donen vida!

divendres, 31 de juliol del 2015

El vídeo de la setmana: teatre inclusiu entre bambolines


No us faré cap descobriment afirmant que el teatre té, en la seva essència, grans i altes dosis d'integració.

Sota el concepte de "teatre inclisiu" o "teatre social" són moltes i variades les experiències que s'han fet amb els col·lectius de persones amb discapacitat i/o amb malalties mentals, persones en situació de risc d'exlusió, persones privades de llibertat, etc.

L'escenari esdevé la millor excusa per posar en joc una sèrie d'habilitats i competències per a descobrir i potenciar, habilitats i competències moltes vegades amagades, ocultes i que a través del teatre, també d'altres expressions artístiques, afloren, es fan perceptibles i reconeixibles, i per tant es poden adquirir, potenciar i posar en joc, també més enllà del teatre!

Però pensar en el teatre només des de l'escenari és tallar-li ales al seu potencial inclusiu, doncs sabem que l'escenari i tot el que passa durant la representació és només la punta de l'iceberg de tot un món que no veiem, el que es situa entre bambolines!

És precisament sobre aquesta part menys visible, però vital per al teatre que es centra l'acció conjunta que duen a terme la companyia teatral de Blanca Marsillach i el programa Incorpora de l’Obra Social “la Caixa” amb la una nova gira de l’obra "Viajando con Marsillach".

Fruit d'un acord de col·laboració la companyia de teatre contractarà persones ateses pel programa Incorpora que, a banda d’actuar, també faran d’ajudants de direcció i de producció o de figurinistes... És a dir, persones que treballaran en tots els "escenaris" del teatre!

Al llarg de la gira que farà l'obra (Barcelona, Saragossa, Valladolid, Pamplona, Sevilla i Madrid) la companyia anirà contractant persones diferents, pel que es preveu que al final de la gira més de 60 persones hauran treballat en aquesta gira i participat d'aquesta experiència!

Teatre inclusiu entre bambolines!



Bon divendres!

dilluns, 4 de maig del 2015

Llet en pols: testimoni de descàrrec


El meu pare podria haver protagonitzat, de fer-se fa 65 anys, l’any 1950, la campanya “Cap nen sense bigoti”, doncs ell també va ser un dels molts infants, fills de la postguerra i la immigració, carn d’auxili social i albergs provisionals, que entre d’altres es va alimentar amb la llet en pols americana, com els seus germans i d’altres infants de l’època.

Afortunadament jo no puc parlar de pobresa, ni de pobresa infantil, en primera persona del singular, però sí en puc parlar en primera persona del plural, sobretot pel que fa a la meva família paterna.

Al meu pare la llet en pols el deuria alimentar, no en dubto, i ben segur li va fer més perdurable la seva subsistència, no com a les seves dues germanes grans, a qui no va conèixer, que van morir com abans es morien els infants de les famílies pobres: simplement es morien...

Però el que va alliberar el meu pare de l’exclusió social i la pobresa no va ser la llet en pols americana, sinó l’educació, la possibilitat, amb nou anys, d’ingressar al Seminari de Girona: un infant més per a formar, una boca menys per alimentar en una família nombrosa que prou pena (encara) passaven.

Avui la llet ja no és aquella en pols americana, però l’emergència social de moltes família, la pobresa que pateixen, fa que siguin necessàries campanyes com aquesta gran recollida de llet organitzada per l’Obra Social “la Caixa” en col·laboració amb el Banc dels Aliments; com necessaris són els Gran Recapte que el propi Banc d’Aliments organitza.

Davant aquestes campanyes jo sempre em faig aquesta reflexió, crítica si voleu, però penso que del tot necessària: tinguem clar que ataquem només les conseqüències, no les causes del problema!

Molt més que només llet!
Afortunadament la pròpia Obra Social “la Caixa”altres programes en els que el problema és atacat des de la seva causa, programes a més que no es limiten a repartir recursos, sinó en els que la pròpia Obra Social, ara Fundació Bancària “la Caixa”, s’hi implica fins al moll de l’os, com no he vist fer-ho a cap altra obra social.

Un d’aquests programes, del que en puc parlar en primera persona del singular, i amb bon coneixement, és el programa Incorpora. Forjat fa nou anys entre l’Obra Social “la Caixa” i entitats del tercer sector, Incorpora ha estat, i possiblement és, el millor exemple de col·laboració entre el món de l’empresa i el social per a transformar el nostre present, i sobretot el present i futur de les persones que es troben en risc d’exclusió social.

Gràcies a l’esforç i el treball conjunt de la Fundació Bancària “la Caixa”, les entitats socials i les empreses col·laboradores el programa Incorpora dóna avui a moltes persones l’oportunitat de formar-se, preparar-se i rebre una orientació professional per encaminar-les vers el mercat laboral, per treballar i, gràcies a la feina, revertit la seva situació de risc d’exclusió, quan no d’exclusió directament.

El dit que assenyala la lluna...
Al meu article “Mala llet” la campanya “Cap nen sense bigotivolia ser el dit que apunta la lluna, essent la lluna la complicada, i complexa situació que viuen avui moltes entitats socials, atrapades entre l’espasa i la paret, atrapades entre les retallades, els impagaments i els retards de l’administració i les despeses financeres afegides que les entitats han de suportar per a per front, precisament, a aquestes retallades, impagaments i retards.
També jo, a vegades, quan algú senyala amb el dit la lluna, no sé veure ni mirar més enllà del dit.

Dies enrere Càritas Diocesana denunciava la situació d'ofec de moltes persones pels embargaments bancaris; també coneixem empreses que, malgrat a nivell d’explotació funcionessin bé, han hagut de tancar per problemes financers, algunes també fruit dels impagaments, retallades o retards de les administracions.

Com amb moltes persones i moltes empreses, les entitats del tercer sector social també ens trobem amb aquestes dificultats; algunes tenen serveis deficitaris perquè l’administració no ocupa la totalitat de les seves places (una retallada encoberta), d’altres han vist com la Generalitat ha negociat (?) de manera unilateral a la baixa els mòduls, o simplement ha posposat pagaments que afecten al funcionament corrent dels serveis que es presten, càrregues que han d’assumir les entitats socials.

Paradoxalment ha estat la Fundació Bancària “la Caixa”, que sempre ha fet les seves aportacions econòmiques fruit dels acords de col·laboració de manera puntual i íntegra, qui ha salvat en ocasions serveis i estructura de les entitats socials afectats pels impagaments, retallades i demores de l’administració.

De fer-se fa 65 anys el meu pare podria perfectament protagonitzar la campanya “Cap nen sense bigoti”; de ser viu avui, ben segur, també reclamaria i lluitaria, com va fer-ho en vida, perquè entre tots donéssim als infants quelcom més que un got de llet, en pols americana o pausteritzada envasada en un brick.

En el fons sempre acabem retornant a la mateixa pregunta: donem peix o ensenyem a pescar?

dimecres, 29 d’abril del 2015

Mala llet


La pobresa no només és femenina, als nostres dies té també cara d'infant! La pobresa infantil és avui una trista realitat a casa nostra, prou demostrada amb dades, que té i tindrà conseqüències en la vida dels infants que la pateixen fins i tot quan deixin de ser infants.

Tan indiscutible és que hi ha pobresa infantil com indiscutible és que cal combatre-la, minimitzar-ne els efectes (les conseqüències a nivell de salut, educació i igualtat d'oportunitats) com eradicar-la, atacar les seves causes.

Sota el lema "Cap nen sense bigoti" l'Obra Social "la Caixa" ha organitzat aquests dies una gran recollida de llet, aliment bàsic per al creixement dels infants, amb l'objectiu de fer-ne arribar a totes les llars, en col·laboració amb el Banc dels Aliments.

Aquesta campanya, sens dubte ben intencionada, com tantes altres de recollida d'aliments, va ser objecte de debat i discussió en la sobretaula d'un dinar compartit amb companyes i companys que treballem en l'àmbit social i educatiu, també amb infants, fins al punt que un dels comensals va reconèixer que precisament aquesta campanya li generava més aviat mala llet!

En el fons, raó no li'n falta! La paradoxa és que moltes entitats que treballen en l'àmbit de l'atenció a la infància, i que per tant atenen infants en risc d'exclusió, pateixen encara avui impagaments i retards per part de l'administració, en especial la Generalitat de Catalunya.

Per tal de fer front a les despeses corrents que aquestes entitats tenen (sous, proveïdors, manteniment dels serveis i equipaments...) moltes es veuen abocades, per motiu dels impagaments i retards en els pagaments de la Generalitat, a contractar diferents tipus de productes financers amb entitats bancàries, també la de l'obra social que promou aquesta campanya de recollida de llet, per tal de seguir prestant els seus serveis, que s'entén són necessaris.

Tots aquests productes financers als que les entitats socials han de recórrer tenen les seves obligacions, entre elles naturalment el pagament dels interessos, que en alguns casos poden ascendir a desenes de milers d'euros!

És a dir, amb els interessos que les entitats socials han de pagar per poder fer front a les despeses corrents que tenen fruit dels impagaments o retards de la Generalitat es podria comprar molta, moltíssima llet!

"Cap nen sense bigoti" diu la campanya de recollida de llet; "cap entitat pagant interessos bancaris per pagar el que ens deu l'administració", reclamava irònicament el meu company, tot afegint que "la llet ja l'hi posarem nosaltres!"

dilluns, 21 de juliol del 2014

Incorpora Girona no s'atura!

Foto de família del grup Incorpora Girona. Foto: Obra Social "la Caixa"
A mitjans de juny una sèrie d'entitats socials de Girona van renovar, per vuitè any consecutiu, el conveni amb l'Obra Social "la Caixa" per al desenvolupament del programa Incorpora a les comarques de Girona.

Incorpora és un programa d'inserció laboral de l'Obra Social "la Caixa" que funciona a la demarcació de Girona des de l'inici, l'any 2006, i que desenvolupen, a dia d'avui, un total de 12 entitats socials de les comarques de Girona.

Jo tinc el goig, també la responsabilitat, de coordinar aquest programa des de l'any 2007 i us puc assegurar que la tasca que fan totes i cada una de les entitats socials que hi treballen és immensa!

És gràcies a aquest treball de les entitats, a través dels seus serveis d'inserció laboral i, sobretot, de la figura del Tècnic d'Inserció Laboral, que hem fet possible, per exemple, que s'hagin fet més de 270 insercions en més de 100 empreses durant els primers 5 mesos d'aquest any a les comarques de Girona.

Incorpora és un programa que té com a client l'empresa, que troba en Incorpora un sistema de selecció de personal i de seguiment post-contractació, alhora que una bona manera d'implantar i promoure la responsabilitat social (RSC, RSE) i com a beneficiaris les persones que tenen majors dificultats d'accés al món laboral, que troben en Incorpora un suport i un impuls per a millorar la seva ocupabilitat i ampliar les seves possibilitats de treballar.

L'Obra Social "la Caixa" renova el conveni Incorpora amb les entitats cada any, però lluny de ser aquesta renovació anual un element d'insestabilitat o de provisionalitat, Incorpora ha esdevingut, 7 anys després, un programa estable, consolidat i madur que cecra teixir aliances entre el món social i el de l'empresa en favor de la inserció laboral i la integració social, i la responsabilitat social.

Un any més hem renovat el conveni, doncs tan les entitats com l'Obra Social "la Caixa" sabem que és molta la feina que tenim per endavant formant i preparant els qui més ho necessiten per donar-los majors oportunitats de cercar feina.

Tenim molta feina per endavant i, com dic a les meves filles quan em pregunten de què treballo: tenim molta feina en ajudar a trobar feina... Incorpora Girona no s'atura!

dijous, 5 de desembre del 2013

Premis Incorpora Catalunya 2013

Acte de lliura,ment dels 5ns premis Incorpora. Foto: Obra Social "la Caixa"
Assistia el passat dimarts, dia 3 de desembre de 2013, a la 5a edició dels Premis Incorpora en qualitat de coordinador d'aquest programa de l'Obra Social "la Caixa" a les comarques de Girona.

D'entre les moltes satisfaccions que vaig tenir, voldria destacar-ne especialment dues:

- 2 de les 4 empreses que es van premiar són de Girona

Les empreses Construcció i Rehabilitació Salichs (Lloret de Mar) i Embutidos Monter (Sant Jaume de Llierca) van rebre el Premi Incorpora Catalyunya 2013 en les categories de petita i gran empresa respectivament.

Són aquestes dues empreses enguany la punta de l'iceberg de centenars d'empreses gironines compromeses amb la inserció laboral que al llarg de l'any han contractat a persones treballadores que, per diversos motius, tenen majors dificultats d'accés al mercat laboral.

És ben merescut el reconeixement a aquestes dues empreses, pel seu compromís vers la inserció laboral de persones treballadores amb discapacitat, malaltia mental o en situació de risc d'exclusió social però sobretot és merescut per la convicció amb la que materialitzen el seu compromís.

- El reconeixement als Tècnics d'Inserció Laboral del programa Incorpora

Mònica Terribas, conductora de l'acte de lliurament dels Premis Incorpora Catalunya 2013, va demanar al públic assistent, just abans de lliurar els premis i després dels parlaments protocol·laris, fer un aplaudiment dedicat a la feina i esforç dels tècnics d'inserció laboral de les diferents entitats que treballen al programa Incorpora. L'aplaudiment va ser sonor i sentit!

Al darrere de cada inserció, de cada petit o gran èxit, hi ha molta feina!

  • Són els Tècnics d'Inserció Laboral els qui truquen a la porta de les empreses i, des de les seves entitats, els ofereixen el servei d'intermediació laboral d'Incorpora
  • Són els Tècnics d'Inserció Laboral els qui reben les ofertes laborals de les empreses i cerquen les millors persones per a preparar-les i presentar-les com a candidates.
  • Són els Tècnics d'Inserció Laboral els qui atenen, preparen i donen suport a les persones beneficiàries que s'apropen al programa.
  • Són els Tècnics d'Inserció Laboral els qui, després de la contractació, segueixen fent el seguiment a l'empresa i a la persona treballadora que s'ha inserit, resolent qualsevol incidència que es pugui produir.
Són els Tècnics d'Inserció Laboral el veritable motor del programa Incorpora, els qui a vegades marxen d'una empresa amb la cua entre cames, però no defalleixen i es preparen una nova visita en una altra empresa...

És per tots aquests motius, perquè jo, com a coordinador, que els tinc a prop sé la gran feina que fan, les dificultats que han de superar, que em va encantar aquest reconeixement explícit.

Però més meritori va ser el reconeixement que totes les empreses premiades van fer a la figura dels Tècnics d'Inserció Laboral, moltes d'elles citant el nom i cognoms d'aquests professionals que, quan l'empresa els necessita, els troba a l'altra banda del telèfon, o a peu d'empresa!

Incorpora és un programa coral en què, sota l'objectiu d'oferir oportunitats d'inserció a persones en situació de risc d'exclusió, tots els qui en formem part, professionals de l'Obra Social "la Caixa", professionals de les entitats i empreses vinculades al programa, hem de posar-hi la nostra part! Totes les peces són necessàries, però la dels Tècnics d'Inserció Laboral és clau!

La meva enhorabona i agraïment, doncs, a les empreses i, especialment, als Tècnics d'Inserció Laboral del programa Incorpora!

dijous, 20 de juny del 2013

A un metre de la Infanta Cristina!

Una de les dues torres de la seu de "la Caixa" a Barcelona. Foto: Roger Casero
Va ser tan sols un instant, just al moment que jo entrava en una sala de reunions ella sortia del seu despatx d'una de les torres de la seu de "la Caixa" a Barcelona. No era la primera vegada que la veia; mesos enrere, en una altra reunió a l'Obra Social de "la Caixa" vaig veure-la prop del vestíbul; jo entrava a l'edifici i ella hi circulava rutinàriament...

La Infanta Cristina viu envoltada d'un temps ençà d'acusacions de presumpta corrupció, vinculada a les activitats, conjuntes o no, del seu marit, el vingut a menys Iñaki Urgangarín.

L'altre dia, al veure-la tan d'aprop, instintivament vaig pensar: amb la que li està caient (merescudament o no, ja es veurà... o no) ella segueix anant a treballar, quan podria perfectament estalviar-s'ho!

No seré jo qui judiqui si el què Cristina de Borbón i Grecia fa a la Fundació "la Caixa" és treballar o no, però el que és evident és que si hi té alguna responsabilitat, no l'eludeix. Al cap i a la fi, el que possiblement també faríem tots nosaltres!

A un metre la Infanta Cristina és com tu i com jo, una persona més. Tan de fos aquest, el d'una persona més, el d'una ciutadana més, el tracte que que hauria de rebre per part de la Justícia, respecte a les causes que pugui tenir obertes...

Innocent jo, sempre massa innocent!

dimecres, 14 de setembre del 2011

La qüestió és que parlin de tu, encara que sigui en @QuimMonzo!



Fent temps a l'hotel fullejava, ahir al matí, La Vanguardia; em va agradar llegir, com gairebé sempre, l'article d'en Quim Monzó: "Tu, tu, tot, tu, tothom..."

Sobre el tema del "tots" vs "tothom" ja li n'havia sentit parlar a la ràdio, a Rac1; no així del ja extingit eslògan "Parlem?", que s'ha canviat pel de "Tu ets l'Estrella"...

L'article d'ahir d'en Monzó, però, em va fer recordar, i buscar, un altre que, ho reconec, al seu dia em va molestar: "Jesús ya tiene trabajo". La molèstia era més que pel què deia, per la meva proximitat, no a en Jesús, a qui no conec personalment, sinó al programa del que ell era, és encara, beneficiari: el programa Incorpora de "la Caixa", que jo coordino a Girona. L'important, vaig pensar aleshores, és que en Jesús treballa i està redreçant la seva vida! El primer impuls, ja se sap...

Quim Monzó encertava de ple en el seu argument lingüístic: el què va patir en Jesús durant dues dècades en cap cas podia ser alcoholèmia, sinó alcoholisme, però penso que no va encertar en la seva hipòtesi de perquè des del programa Incorpora, o l'empresa de comunicació que l'Obra Social va contractar per aquella campanya, es va mantenir aquesta incorrecció en els materials de difusió, en aquell cas, un anunci.

Deia Monzó: "Entonces ¿por qué los de Incorpora nos dicen que Jesús lleva veinte años con un problema de alcoholemia y esconden la palabra alcoholismo? Pues porque alcoholemia les parece más fino, más suave, menos estrepitoso. Lo hacen para no incomodar"

No sé si incloure el terme "alcoholemia" en comptes d'"alcoholisme" va ser un error o no dels responsables de la campanya; intueixo, i m'agradaria pensar, que no; en tot cas penso que caldria buscar en la font, en el propi Jesús, per especular sobre el què va passar. És ell, en Jesús, qui diu, en el vídeo testimonial sobre la seva inserció social i laboral "alcoholemia" en comptes d'"alcoholismo"



Diu Jesús al vídeo: "(...) me he sentido desesperado, durante veinte años, casi, con la alcoholemia!"

Si en Jesús no fos un testimoni real, un beneficiari real del programa Incorpora, i fós un actor que simula ser un beneficiari, segurament li haurien fet repetir la gravació corregint l'error, però del què es tractava era precisament que ell expliqués la seva història i que ho fés amb les seves pròpies paraules...

Possiblement, per donar més versemblança al missatge, es va decidir mantenir, malgrat ser incorrecte, el terme "alcoholemia", si és així com l'expressava en Jesús...

Més o menys com quan al seu dia Sau va mantenir el terme incorrecte "reflexada", en comptes del correcte "reflectida", quan es refereixen a la lluna a la cançó Boig per tu...

Bé o malament la qüestió és que parlin de tu, diuen... I millor, molt millor, si és en Monzó!


Fent temps a l'hotel fullejava, ahir al matí, La Vanguardia i després d'esmorzar vaig assistir, juntament amb la resta de coordinacions, a la reunió del programa Incorpora de "la Caixa"...