Diuen els experts que l’etapa 0 – 3 anys dels infants és clau en el seu futur creixement i desenvolupament personal, cognitiu, intel·lectual, social i fins i tot professional, per la incidència de l’adquisició d’hàbits i d’aptituds.
Naturalment mai deixem de créixer, mai deixem d’aprendre, tampoc de desaprendre, si convé, però és en la primera etapa de la nostra vida quan, a través del nostre desenvolupament cognitiu (adquisició del llenguatge) i la socialització assentem les bases del com serem en el futur; el què serem depèn de moltes altres variables! És en aquesta etapa quan comencen a crear, segons comenten professionals del primer cicle d’educació infantil, una motxilla social i psicològica que ens acompanyarà al llarg de la nostra vida
L’etapa de 0 – 3 anys és una etapa molt rica en aprenentatges, és quan pren major força i veracitat la frase: “és que són esponges!” La capacitat d’aprenentatge dels infants de 0 a 3 anys, també de 3 a 6, és molt alta, tan com les seves ganes i ànsia d’aprendre.
És indiscutible hem avançat molt en la concepció i reputació del primer cicle d’educació infantil, passant del concepte “guarderia” al d’escola bressol, reconeixent que, efectivament, hi ha una acció educativa, pedagògica i metodològica específica per als infants de 0 a 3 anys, adaptada a les seves necessitats, a la seva capacitat d’aprenentatge.
La família té el paper més important en l’educació i socialització dels infants, però no ha d’estar sola en aquesta tasca: les escoles bressol i d’altres serveis educatius de primera infància són un perfecte complement que contribueix, d’entrada i principalment, a oferir un espai educatiu i socialitzador per l’infant i, paral·lelament contribueix a la conciliació de les vides familiars, laborals i personals de les famílies.
Els darrers anys a Catalunya s’ha implantat un model de primer cicle d’educació infantil (0 – 3 anys) que coresponsabilitzava a parts iguals famílies, administració local i Govern: el model de terços, en el qual cada una de les parts aportaven, si fa o no fa, un terç del finançament del primer cicle d’educació infantil.
La clau per al bon funcionament d’aquest model va ser l’assumpció per part de l’administració local, dels ajuntaments, d’una part d’aquest finançament. El Govern va fer també un gran esforç, especialment durant el període 2005-2010, d’inversió per a la creació de noves places d’escola bressol públiques.
Aquest esforç d’inversió va permetre apropar l’oferta de places d’escoles bressol públiques a la demanda creixent de les famílies, demanda motivada per un costat per la necessitat de conciliar vida laboral i familiar, per la necessitat d’incorporació de les dones al món laboral, però també per la seva voluntat d’oferir un espai educatiu i socialitzador als infants abans d’afrontar el segon cicle d’educació infantil (3 – 6).
Ara aquest model de terços, aquest model de coresponsabilitat, s’ha trencat i, el què és més greu, l’ha trencat el Govern de la Generalitat unilateralment. De fet el model s’ha anat esquerdant, amb reiterades retallades els darrers mesos, fins a trencar-se definitivament.
Dels 1.800 €/plaça dels terços es va passar a 1.600 €/plaça per al curs 2010-2011 i a 1.300 €/plaça per al curs 2011-2012; per al proper curs, el 2012-2013 es va anunciar inicialment una aportació per part d’Ensenyament de 1.000 €/plaça passant finalment als 875 €/plaça anunciats per la consellera Rigau al Parlament al mes de maig. Els números ens diuen que la Generalitat ha reduït un 52% la seva aportació a les escoles bressol municipals.
El model que el Govern de la Generalitat proposa és el de coresponsabilitat asimètrica, en què les famílies suporten el 50% del cost de la plaça, mentre que Generalitat (25%) i ajuntaments (25%) n’assumeixen el 50% restant.
El canvi de model és evident i va més enllà del finançament, del pressupost, no deixa de ser, també en aquest cas, una declaració de principis. L’increment del cost que les famílies hauran de suportar les penalitza encara més i és una dificultat afegida a les ja conegudes per la situació de crisi econòmica que tothom pateix i d’atur que pateixen moltes famílies. No és pel projecte educatiu que les famílies deixen de matricular els infants a les escoles bressol, és pels costos, cada vegada més elevats, que han de suportar.
La teoria diu que l’educació és la base sobre la qual es construeix el futur d’un poble, d’una nació, d’un país. La pràctica diu que Ensenyament retalla i no para de retallar aquesta base… Quin cost tindrà en el futur, en la necessitat de prestar serveis pal·liatius, aquesta i d’altres retallades en educació que s’estan aplicant? No és l’educació la millor inversió de futur per a un govern, per a una societat, per a un país?
La cultura popular diu que per educar un infant es necessita tota la tribu… Ensenyament abandona la tribu!
Article publicat a l'Intocable Digital el passat dissabte 23 de juny de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada