dimarts, 5 de juny de 2012

Jo no he viscut a la #CasaMasó, però quasi...


"No era la primera vegada que visitava la Casa Masó"... Així començava l'apunt que vaig publicar a finals d'abril sobre la visita que vaig fer a la Casa Masó pocs dies abans de la inauguració oficial de la seu de la Fundació Rafael Masó.

La darrera vegada que havia trepitjat la Casa Masó, i la primera amb ple coneixement de causa, va ser a la primavera de l'any 1998 quan, mesos abans de casar-nos amb la Sira, acompanyats de la meva mare, Maria Mercè Gumbau Reynalt, vam anar-hi a sopar.

En Narcís-Jordi Aragó i la Mercè Huerta ens van regalar un quadre d'ella de les Voltes d'en Rosés de Girona, quadre que lluïm amb satisfacció i gratitud a la sala d'estar de casa nostra... Ja aleshores vaig quedar meravellat de la casa i, sobretot, de les vistes de l'Onyar que ofereix a través dels lluminosos finestrals i vitralls...

D'entre totes les façanes de les cases que hi ha sobre l'Onyar els meus ulls sempre busquen la de la Casa Masó, sobretot la part més alta de la casa... Va ser allà on els meus pares, en Just i la Maria Mercè,  van viure des que es van casar fins poc abans que jo nasqués, a principis del juliol de 1974...

Jo no he viscut a la Casa Masó, però quasi... vaig viure-hi dins el ventre de la meva mare, fent-li més feixug l'exercici de pujar les escales fins al pis de dalt, moltes vegades acompanyant, quan no arrossegant, el meu germà, dos anys més gran, la compra i altres menesters...

Just M Casero a la Casa Masó l'any 1972.
La Casa Masó forma part de la meva geografia personal i familiar i, tot i no haver-hi viscut mai, em va encantar visitar-la setmanes enrere amb la meva mare... Brollava de records el dia que la vam visitar; i si Jordi Falgàs, director de la Fundació Rafael Masó, ens explicava la casa des de la figura de Rafael Masó, la meva mare feia paral·lelament, el seu propi relat personal i familiar, íntim, sobre les seves vivències i records en cada sala, en cada racó...

No són moltes les fotografies de l'arxiu familiar del pas de la meva família per la Casa Masó. Una de les fotos més boniques del meu pare, la que hi ha més amunt, és feta allà, com aquesta altra, també d'en Just i feta per la meva mare...


Per cert, avui fa 66 anys, el 5 de juny de 1946, que el meu pare, Just Manuel Casero Madrid, va néixer Rossio ao sul do Tejo (Abrantes, Portugal), un altra geografia personal i familiar que caldrà redescobrir...