Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ian curtis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ian curtis. Mostrar tots els missatges

divendres, 18 de setembre del 2026

These Days. Minuts Musicals de cançons amb el mateix títol


Al llarg de la història de la música ens trobem amb cançons que, tot i no tenir res a veure entre elles, comparteixen exactament el mateix títol. No són versions, sinó creacions independents nascudes en moments i circumstàncies diferents que conviuen sota una mateixa etiqueta.

Amb la secció "Minuts Musicals de cançons amb el mateix títol" en compartiré algunes, com avui, amb "These Days".

La primera és la de Nico, enregistrada el 1967. La cançó, però, no és seva: és una composició de Jackson Browne, que en aquella època encara era molt jove. Nico en va fer la primera gravació, amb el mateix Browne a la guitarra, i la seva interpretació, lenta, freda i íntima, converteix la cançó en una reflexió sobre el pas del temps i les relacions que ja formen part del passat.

Uns anys després, el 1980, Joy Division va compondre una altra "These Days", publicada com a cara B de "Love Will Tear Us Apart"; la cançó ens porta a un univers molt més fosc i tenebrós, que amb la veu  fràgil d’Ian Curtis i el so de la banda de Manchester converteixen aquests dies en un present incòmode, pertorbador.

El 1995, Bon Jovi també va titular "These Days" una de les cançons del seu àlbum homònim, una cançó més reflexiva, que parla de somnis que no s'han complert i de persones que busquen el seu lloc en el món.

I, finalment, el 2011, Foo Fighters, amb una "These Days" que comença de manera continguda però va creixent fins a convertir-se en una cançó de rock potent que parla sobre la vida i la consciència que els moments que vivim no són infinits.

Quatre "These Days" que comparteixen títol però no història, quatre maneres de parlar d'aquests dies.




dilluns, 17 de juny del 2024

Unknown Pleasures. 45 anys


Fa molts anys, quan era adolescent, el punk em va enlluernar amb el seu "no future", amb la seva actitud provocadora i inconformista, amb la seva crítica social directa i descarnada. Així és com vaig començar a escoltar Sex Pistols i els primers The Clash.

Però aviat em vaig adonar que m'agradava més el post-punk que el mateix punk, i d'aquí que, definitivament, fos més (molt més) dels The Clash que dels Sex Pistols, per exemple.

I, sobretot, d'aquí que em declarés fan incondicional d'un dels grups de referència, imprescindibles, del post-punk, Joy Division, un grup de vida i producció musical relativament curta, tres anys i dos discs d'estudi, i alhora de gran influència en l'evolució de la música en general, i del punk i rock alternatiu en particular, esdevenint un grup de culte.

El 15 de juny de 1979, aquest dissabte va fer 45 anys, Joy Division va publicar el seu primer disc, "Unknown Pleasures", amb deu cançons que van començar a definir el so post-punk gràcies a l'hipnotisme del baix de Peter Hook, a l'atmosfera de la guitarra de Bernard Sumner, a la precisió rítmica de la bateria de Stephen Morris i a la veu profunda, espasmòdica i melancòlica del turmentat Ian Curtis.

Mentre el punk expressava la ràbia, Joy Division, amb "Unknown Pleasures", expressava el dolor i la desesperança amb un so més introspectiu, fins i tot tenebrós. Reforçava encara més aquella imatge el ball epilèptic d'Ian Curtis mentre cantava (patia la malaltia i va patir alguns atacs epilèptics fins i tot a l'escenari).

El suïcidi d'Ian Curtis, el 18 de maig de 1980 a l'edat de 23 anys, va posar el punt final a Joy Division, que va publicar de forma pòstuma el seu segon disc, "Closer", i la resta de membres del grup (Peter Hook, Bernard Sumner i Stephen Morris) van fundar New Order, incorporant a Gillian Gilbert, la dona de Stephen Morris, com a teclista, fent virar el grup cap a la música pop i electrònica, però aquesta ja és una altra història.

Fa 45 anys un disc, "Unknown Pleasures", va contribuir a canviar la història de la música, va fer evolucionar un moviment que ja havia inscrit a la làpida el seu epitafi: "Punk is Dead!"

dissabte, 20 de maig del 2023

Desorden. Minuts Musicals històrics.


La nit del 18 de maig de 1980 Ian Curtis, músic i cantant del mític grup de postpunk Joy Division, es va suïcidar. Va penjar-se a la cuina de la seva casa a Macclesfield, Anglaterra. Tenia 27 anys; un altre músic mort a l'edat de 27 anys.

Ian Curtis va lluitar amb problemes de salut mental durant gran part de la seva vida. Va ser diagnosticat d'epilèpsia quan tenia 18 anys, i aquesta condició li va causar greus convulsions i moments de desorientació. I si la seva vida no va ser-ho (va patir episodis de depressió greus i d'ansietat), el seu matrimoni tampoc va ser una bassa d'oli... Les seves cançons en són un bon reflex.

El suïcidi d'Ian Curtis va posar de manifest la fragilitat de la seva salut mental, també la importància de parlar obertament sobre els problemes de salut mental.

Los Planetas, la banda imprescindible per entendre el rock independent espanyol, li retien el seu particular homenatge amb "Desorden":

"Hay un cuerpo girando en la cocina
Al final de una cuerda atada a una viga
Toda la tarde viendo películas
Hoy es 18, ella se ha ido
Hace demasiado tiempo, ahora ya no está conmigo
Demasiado tiempo metido en este sitio"


dissabte, 10 d’octubre del 2020

Minuts Musicals instrumentals amb "Elegia"


"Strangers Things" té l'habilitat de transportar-nos als anys vuitanta, si més no als cinematogràfics anys vuitanta, i és evident que un dels recursos que fa servir és la música. La cançó d'avui, "Elegia", hi apareix a la primera temporada, acompanyant els preparatius i la cerimònia d'enterrament d'en Will...

"Elegia" és una cançó de New Order publicada l'any 1985 i amb ella el grup va voler retre un homenatge a Ian Curtis, líder de Joy Division, que s va suïcidar l'any 1980, amb només vint-i-tres anys, penjant-se a la cuina de casa seva... A "Stranger Things" també s'hi escolta una cançó de Joy Division, "Atmosphere"...

New Ordrer va néixer de les cendres de Joy Division, i la resta ja és història, encara viva, de la música...

"Elegia" es va publicar a "Low-Life", tercer disc d'estudi de New Order, però la cançó publicada, d'encara no cinc minuts, no és com la van pensar i compondre New Order; l'original, de més de disset minuts, es va publicar en una edició limitada ("Retro"), l'any 2002, d'una caixa de cinc discs. El segon disc s'obre amb la versió curta de la cançó, el cinquè i darrer es tanca amb la versió íntegra...

Sense el suïcidi de Ian Curtis, hauria existit New Order?...

dissabte, 6 de gener del 2018

Minuts Musicals de desamor amb "Love Will Tear Us Apart"


L'amor és un dels motors de la creació artística, també la música. Quantes cançons d'amor coneixeu? La llista, excessivament ensucrada, seria inacabable.

No estrictament sobre l'amor, sinó sobre les cançons d'amor el grup de Nova York "The Magnetic Fields" va publicar l'any 2004 el triple disc "69 Love Songs", efectivament, seixanta nou cançons d'amor! Tota una fita!

Sens dubte l'amor és una font d'inspiració per als compositors i dins l'amor també hi ha el desamor, a vegades en el pol oposat, a l'altra cara de la moneda, d'altres simplement en una altra dimensió, paral·lela o no.

També són moltes les cançons que canten al desamor, a les ruptures o al record, més amarg que dolç, de relacions passades...

L'amor ens estriparà, cantava anguniosament Ian Curtis en una cançó ("Love Will Tear Us Apart") publicada un mes després del seu suïcidi, cançó inspirada en la tortuosa relació amorosa que mantenia amb la seva dona.

No podia començar aquesta nova secció (cançons de desamor) amb cap altra cançó, que els qui em coneixeu ja sabeu que jo sóc molt de Joy Division...






Sí, aquest 2018 els minuts musicals no seran pel·lícula (o sí?!), sinó de desamor! I la setmana vinent, més cançons que ens trencaran el cor!

dissabte, 25 d’abril del 2015

#MinutsMusicals de versions amb "Love Will Tear Us Apart"


L'existència turmentada, i turmentosa, d'Ian Curtis, en especial en relació a les seves relacions, la marital i l'extra marital, es condensa de manera estripada en aquesta cançó maleïda, possiblement la més popular de Joy Division, grup de culte anglès que va sobreviure al punk, però no a la mort del seu cantant, Ian Curtis, que es va penjar de la cuina de casa seva amb només 23 anys, poc després de publicar-se la cançó.

L'amor és, en la majoria d'ocasions, la salvació, la victòria, fins i tot la felicitat, però per molts també és, com per moments per Ian Curtis, un turment, una condemna!

L'amor ens destrossarà de nou, cantava calladament Ian Curtis en aquesta cançó de Joy Division farcida de rancor, de mirades que no es troben, que ni tan sols es busquen, de dormitoris freds i cors que s'esquincen en mil bocins, a cada estrofa.

Si la cançó d'amor és un gènere, també ho és la de desamor; aquesta és, sens dubte, una de les millors cançons de desamor que mai he escoltat!

De les diverses i variades versions que he escoltat d'aquesta cançó avui em quedo amb la del grup noruec "Susanna and the Magical Orchestra", grup de pop tranquil amb ritmes jazzístics i sonoritat electrònica.

La seva versió, amb la poderosa veu de Susanna Wallumrød, és més amorosida, té les arestes més arrodonides que l'original de Joy Division, més energètica, més agressiva.

A mi m'agraden totes dues... espero que també a vosaltres!





També podeu escoltar aquestes versions en aquesta llista de reproducció de Spotify!



I la setmana vinent, canviant d'estil però seguint amb el gènere, ella li dirà tot cantant que mai més tornaran a estar junts! 

dissabte, 19 de maig del 2012

#MinutsMusicals per recordar #IanCurtis, cor i ànima de #JoyDivision



Heart and soul

Instincts that can still betray us,
A journey that leads to the sun,
Soulless and bent on destruction,
A struggle between right and wrong.
You take my place in the showdown,
I'll observe with a pitiful eye,
I'd humbly ask for forgiveness,
A request well beyond you and I.

Heart and soul, one will burn.
Heart and soul, one will burn.

An abyss that laughs at creation,
A circus complete with all fools,
Foundations that lasted the ages,
Then ripped apart at their roots.
Beyond all this good is the terror,
The grip of a mercenary hand,
When savagery turns all good reason,
There's no turning back, no last stand.

Heart and soul, one will burn.
Heart and soul, one will burn.

Existence well what does it matter?
I exist on the best terms I can.
The past is now part of my future,
The present is well out of hand.
The present is well out of hand.

Heart and soul, one will burn.
Heart and soul, one will burn.
One will burn, one will burn.
Heart and soul, one will burn.


Joy Division

Ian Curtis, líder de Joy Division, es va suicidar el 17 de maig de 1980, ahir va fer 32 anys.

dimarts, 18 de maig del 2010

30 anys sense Ian Curtis



Aquest dimarts 18 de maig ha fet 30 anys que
Ian Curtis
es va penjar de la cuina de casa seva, malalt d'amor, malalt de tot...

Love will tear us apart (traducció no literal)

Quan la rutina prem i les ambicions estan per terra,
i el ressentiment cavalca fort, les emocions no creixen.
I en canviar els nostres camins, prenent carreteres diferents.
L'amor, l'amor ens destrossarà una altra vegada.

Per què el llit és tan fred, en el costat en què tu estàs?
Sóc jo el que no està a l'alçada? Hem perdut el respecte mutu?
Encara queda una mica d'atracció, que hem mantingut al llarg de les nostres vides.
L'amor L'amor ens destrossarà una altra vegada.

¿Crides en el teu somni, tots els meus errors es revel·len?
Tinc un gust a la boca, mentre la desesperació em manté.
És això alguna cosa bona? No podrà funcionar mai més?
Quan l'amor, ... l'amor ens destrossarà una altra vegada.

dissabte, 18 d’abril del 2009

Joy Division - Ian Curtis


Joy Division, grup de música de Manchester de finals dels anys '70, és, conjuntament amb altres grups anglesos, més o menys coetanis (The Clash, Madness, The Psichedelic Furs), un dels responsables del seu despertar musical, fa una vintena d'anys enrere...

L'estiu de l'any 1988 acabava la meva etapa escolar a primària (aleshores EGB) i començava, al curs 1998-89, el primer any d'institut. Naturalment abans d'anar a l'institut ja escoltava música, recordo que Lluís Llach i, sobretot, molta Trinca (durant anys em sabia un munt de lletres seves!) i probablement la música comercial de llavors. Encara a l'escola, per influència d'un bon company de classe, qui llavors seria el baixista del grup de punt rock gironí The Peces un the River, recordo que vaig començar a escoltar grups com La Polla Records i, ja a l'institut, Kortatu...

A casa Joy Division, com alguns dels altres grups van arribar de la mà del meu germà (dos anys més gran que jo) i la seva colla... Aleshores tot ho tenia en cassetes verges, que encara conservo, on hi gravàvem els discs directament del vinil o d'altres cassetes, amb els famosos reproductors de doble platina!.

La intensa atmosfera de les cançons de Joy Division em van atrapar, m'agradava la seva música i, en especial, de Joy Division, sempre m'ha agradat la seva línia de baix. També em va atrapar, més aviat colpir, la fràgil personalitat del seu cantant i líder, Ian Curtis, sobretot quan a l'any 1991 em vaig comprar un petit llibret amb un breu apunt biogràfic del grup i d'Ian Curtis i les lletres de les cançons traduïdes al castellà... Més endavant em compraria el disc (en vinil, Unknown Pleasures (995 pts)... i més tard, en una Fira del Disc del Col·leccionista de Girona, un cd Testament, edició limitada que recull les cançons més representatives del grup (2.500 pts)...


Mai he deixat d'escoltar Joy Division, com tampoc New Order, descoberts musicalment anys més tard... Curiosament no vaig escoltar-los fins al cap d'uns anys, malgrat saber-ne la seva existència... potser encara era massa tendre...

Cançons com Passover, Atmosphere, These days, Isolation, She's lost the control, Shadowplay... i, sobretot, Love will tear us apart, continuen formant part de la meva discoteca bàsica... No podia deixar escapar, doncs, l'oportunitat d'anar a veure la pel·lícula Control, biopic d'Ian Curtis, dirigida per Anton Corbijn a partir del llibre "Touching From a Distance", biografia escrita per qui va ser la seva dona, Deborah Woodruff.

Ian Curtis era un jove turmentat amb un gran talent; va ser precoç en tot (en casar-se, en ser (?) pare, en triomfar musicamnet... fins i tot en llevar-se la vida, amb tot just 23 anys. La vida musical de Joy Division va durar escassament cinc anys i es va trencar, amb la mort de Curtis, abans de fer el gran salt als Estats Units. Però el seu llegat musical és ben present i, sobretot, el seu propi grup es va sobreposar a la seva mort i dissolució creant després New Order, que va seguir l'estela del post-punk de Joy Division, però allunyant-se de les seves reminiscències gòtiques i fosques per il·luminar-nos amb la música electrònica, amb música pop de gran qualitat.
Joy Division, un dels grups que formen la meva banda sonora particular...

--------------------------

pd1: New Official Control Trailer [Anton Corbijn]


pd2: Joy Division - Atmosphere 1988 [Ian Curtis]


pd3: Joy Division - She's Lost Control


pd4: Joy Division Love will tear us apart New Video BBC version